Els veïns demanen que es recuperi l’edifici amb la seva estructura original de barraca i que no se’n privatitzi la gestió
@zona_sec / El futur de l’Arnau és incert i, segons l’Ajuntament, car; però la voluntat del veïnat de recuperar el teatre no té preu, ni límits. Així va quedar demostrat a la Biblioteca Joan Oliver, en una taula rodona, en el marc de la Festa Major del barri de Sant Antoni, que va aplegar a veïns, actors, historiadors i activistes al voltant d’un objectiu compartit: donar una sortida al teatre, sense pla a la vista.
Un dels elements cabdals de la trobada va ser el debat al voltant de la gestió que hauria de tenir un hipotètic Arnau en el futur. Des de l’associació pro Teatre Talia Olympia i la mateixa plataforma Salvem l’Arnau –impulsors de la trobada— no es tanca la porta a la cogestió, mentre que des de la plataforma Som Paral·lel –que aglutina les demandes de les dues primeres entitats— es demana preservar la possibilitat de que siguin els veïns els qui gestionin directament el teatre, un cop l’Ajuntament hagi posat els diners per recuperar-lo.
“Volem que sigui un equipament dirigit als veïns i les veïnes i, perquè això sigui així cal que la gestió sigui del veïnat”, reflexionava Marc Serra, de Som Paral·lel. “El model d’autogestió està molt bé, però no hem de tancar les portes a la cogestió”, matisava Enric H.March, portaveu de Salvem l’Arnau, en al·lusió a bones experiències, segons el seu criteri, com la del Teatre Apolo, i afegia: “Sigui quin sigui el projecte, amb les institucions s’hi ha de comptar”. Salvant aquests contrastos, el que genera consens entre els diferents accents veïnals és la negativa davant la possibilitat que el consistori opti per una privatització a l’ús, la sortida amb més números.
La reforma del vell cabaret, tancat des del 1994, s’eleva a 10 milions d’euros, més del que costa, sobre el paper, la reforma estructural del Paral·lel, pressupostada en 9,8 milions. Unes quantitats que, tal i com va explicar Ciurana a aquest mitjà fa uns mesos, fa que s’hagi de buscar una concessió a “molt llarg termini”. Per tant, el compromís municipal no va més enllà de convocar un concurs per externalitzar la gestió, tot i que encara ni hi ha calendari a la vista.
El món de l’art mou peça
Durant la xerrada, Enric H. Marc va anunciar nous suports del món de l’art i la cultura. Xavier Albertí, director del TNC; Eduard Molner, comissari de l’exposició sobre el Paral·lel al CCCB – juntament amb Albertí—; Lluís Cabrera, director del Taller de Músics; i Hermann Bonnín, director de La Seca-Espai Brossa, donen suport a la campanya de preservació. A més, el portaveu de l’Arnau destaca la “bona sintonia” amb el Museu de l’Arts Escèniques.
Sigui un espai de cultura popular autogestionat, un teatre-museu cogestionat o un espai cultural de gestió privada, els tres barris que desenvoquen a l’avinguda del Paral·lel –el Poble-sec, Sant Antoni i el Raval– coincideixen en la necessitat de desencallar aviat el futur de l’Arnau.