Connecta amb nosaltres

Cultura

El Teatre Arnau reneix de les seves cendres

Publicat

on

El projecte Boca a Boca de l’equip H Arquitectes guanya el concurs per dur a terme la rehabilitació de l’emblemàtic espai de l’avinguda del Paral·lel

“Una esperança”; així titlla des de la plataforma Som Paral·lel, Javier Rodrigo, el darrer anunci de l’Ajuntament respecte al Teatre Arnau. L’espai, sota l’ombra de ser enderrocat pel seu estat ruïnós fa cosa d’un any, finalment renaixerà de les seves cendres a partir del primer semestre de 2019. Serà aleshores quan es posin en marxa les obres de rehabilitació, les quals tindran com a objectiu salvaguardar les peculiaritats del darrer teatre de barraca de la ciutat i dotar-lo d’una nova vida.

En aquest sentit, el projecte que es desenvoluparà és el batejat amb el nom de Boca a Boca, dissenyat per l’equip H Arquitectes. Escollit pel fet de tractar-se d’una proposta que salvaguarda i preserva els orígens de l’equipament, alhora que incorpora nous elements arquitectònics per tal de fer l’edifici el més versàtil possible. La proposta mantindrà la façana, la boca d’escena, la forma de ferradura de la sala, la barana de l’amfiteatre, i tota l’estructura de fusta (pilars, forjats, entramats de façana…).

L’edifici també mantindrà una disposició que inclou una planta soterrani, una altra de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, que donaran cabuda al programa funcional que va sorgir del procés participatiu, expliquen des del consistori. Un procés del qual la plataforma Som Paral·lel es mostra satisfeta, ja que finalment el teatre “no serà el museu que volien fer en un principi”. Ans al contrari: serà un espai “per a les entitats”, recalquen. En aquest sentit, s’incorporarà un nou ateneu, annex a la sala principal i el qual tindrà usos polivalents.

Tal com compara Rodrigo, “és una esperança similar a la del Borsí, en el sentit que són espais o equipaments de ciutat que finalment es destinen a activar la cultura de proximitat i no tant la cultura d’espectacles com l’Hermitage”. Ara bé, un dels aspectes que més celebren des del teixit associatiu és que el consistori els hagi cedit “per primera vegada” un equipament “de dimensió de ciutat”, afegeix Rodrigo.

Les obres

L’actuació comportarà deixar l’esquelet de l’antic Teatre Arnau despullat, sanejar la fusta, afegir connectors metàl·lics, reforços de fusta i formigonar aquells espais entre fusta necessaris per garantir l’estabilitat de l’estructura. També es reconstruirà la façana original de l’edifici i pel que fa a la llum natural, es buscarà preservar-la i recuperar-la mitjançant cortines i d’altres sistemes. Per últim, s’enderrocaran els cossos annexos a l’equipament i es crearà un passatge que connectarà el carrer Nou de la Rambla amb el mateix Ateneu.

 

Cultura

Viatge al centre de tot

Crònica de ‘El hilo de Ariadna’

Publicat

on

Tot viatge comporta il·lusió, incertesa i aprenentatge, i hi ha viatges que, quan un els fa, sap que ja res tornarà a ser com abans. El Teatro de los Sentidos (Camí Polvorí, 7), amb la proposta El hilo de Ariadna, ens convida a viatjar al lloc més difícil d’arribar: a l’interior de nosaltres mateixos, allà on tot comença i on acaba tot, allà on passa tot i res. A través del mite del minotaure, l’espectador (ara convertit en viatger) fa un recorregut sensorial a un món on la realitat i els somnis es confonen i on experimentarà tot tipus de sensacions.

Tres dècades de recorregut

Fa 30 anys que el director i dramaturg Enrique Vargas va emprendre l’aventura d’aquest espectacle immersiu, però actualment segueix sent una proposta revolucionària i sorprenent com el primer dia. Els 14 habitants que acompanyen l’espectador en el seu viatge, com si d’éssers fantàstics es tractés, fan que cada viatger experimenti una aventura única on només ell és l’autèntic protagonista. Es tracta d’una peça molt difícil de comparar amb cap altra, per la seva autenticitat i la màgia que desprèn tant la performance com l’indret on aquesta té lloc, situat en plena muntanya de Montjuïc. Per assaborir l’experiència al màxim cal que tanquem els ulls i ens buidem de tot. Potser perdent-nos pel laberint d’Ariadna, ens trobarem a nosaltres mateixos.

Continua llegint

Cultura

El nou Teatre Arnau pren el carrer com a escenari

Comença la programació de l’Arnau Itinerant, que vol ser un laboratori de noves formes de gestió artística i comunitària

Publicat

on

Els veïns del Paral·lel i diversos moviments socials n’han reclamat la seva recuperació des del 2004 i, des de fa un parell de setmanes, l’Arnau ha començat la seva marxa com a Teatre Itinerant, de moment sense seu mentre duren les obres de rehabilitació de l’espai. Aquest projecte artístic arrelat als barris del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec neix “amb l’objectiu d’esdevenir un laboratori socio-cultural que transformi els barris a través del risc i la creativitat, l’autogestió i l’afany d’experimentar”, tal com indiquen els seus impulsors.

La nova proposta beu d’iniciatives com l’Ateneu Popular de Nou Barris o el Teatro del Barrio de Madrid. L’equipament és de titularitat municipal però la gestió és comunitària: “Són els veïns i les veïnes qui creen i produeixen els projectes col·lectivament”, afegeixen els seus gestors, i també expliquen que la prioritat del projecte “no és omplir butaques, sinó treballar en propostes teatrals on les condicions laborals dels professionals siguin dignes”. Amb la cultura popular de base com a centre de la gestió, producció i comunicació dels projectes, la programació està formada per dos espectacles escènics i un arxiu virtual.

El primer dels espectacles teatrals porta per títol C/ Hospital amb St. Jeroni, que és fruit d’un treball col·laboratiu i escenifica com les remodelacions urbanístiques dels barris estan vinculades amb els buits emocionals del veïnat d’un carrer que va desaparèixer –el carrer Hospital amb Sant Jeroni– arran de la construcció de la Rambla del Raval. El 14 d’octubre és el darrer dia per veure aquest espectacle que es representa a localitzacions cedides pel veïnat del Raval.

Arxiu de la memòria popular

Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca vol donar vida a les memòries populars dels veïns dels barris que envolten l’antic Teatre Arnau. A través de testimonis orals, escrits i objectes s’elaborarà un arxiu virtual que es podrà consultar al web del teatre, i que es convertirà en una xarxa de memòries compartida. D’aquesta manera, es posarà en valor el patrimoni material i immaterial del teatre en un espai virtual que s’anirà construint durant el que resta d’any. Els dies 15 i 16 de desembre es podrà visitar una mostra d’aquesta exposició virtual al Mercat de les Flors.

Continua llegint

Cultura

Les pintures murals de Josep M. Sert al Rockefeller Center

Publicat

on

Per

El vestíbul d’entrada a l’edifici del Rockefeller Center de Nova York, des del qual es pot pujar al Top of the Rock, una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, rep els visitants amb l’obra de l’artista català, Josep Maria Sert.

Sert (Barcelona, 1874-1945) va ser un dels nombrosos artistes catalans que van viure a la ciutat dels gratacels durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX. El pintor s’havia donat a conèixer a nivell internacional a París, on havia realitzat pintures murals en cases d’aristòcrates francesos. El reconeixement del seu estil propi, més inspirat amb els clàssics que amb els moviments d’avantguarda de l’època, li permeté portar a terme projectes de l’envergadura i la rellevància d’aquest, entre d’altres.

El salt a l’altre costat de l’Atlàntic el va fer el 1924 de la mà d’una prestigiosa galeria, Wilensetein Gallery, que el va donar a conèixer entre l’alta societat americana. Sert va saber aprofitar el seu talent per a les relacions públiques i el 1931 tornava a Nova York per instal·lar els murals encarregats per al menjador de l’hotel Waldford Astoria, que va rebre el nom de Sala Sert.

L’encàrrec de les pintures murals al RCA Building del Rockefeller Center no va ser exempt de polèmica. Sert i l’artista anglès Brangwyn, havien de fer les parets on es situen els ascensors, mentre que el mexicà Diego de Rivera faria el mur de l’entrada al vestíbul. La temàtica havia de ser l’esperança en un món millor, s’havien d’utilitzar exclusivament blanc, negre i grisos i la família del magnat havia d’aprovar prèviament l’esbós. L’escàndol es desencadenà quan Rivera va incorporar a la pintura la imatge de Lenin i la família Rockefeller el va obligar a interrompre l’execució de l’obra. Anys més tard, es va encarregar a l’artista català que realitzés el mural d’aquella paret i posteriorment, el 1941, també se li encarregà el sostre i les parets d’algunes escales de l’edifici. Aquest seria l’últim treball de l’artista a la ciutat.

El mural principal, instal·lat el 1937, es titula El progrés americà on hi ha representats els elements que han fet créixer el país: els ideals de la humanitat (representats amb les figures de les muses de la música, la poesia i la dansa) i el treball dels homes (homes treballant, entre els quals Abraham Lincoln).

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.