Connecta amb nosaltres

Història

Històries del Paral·lel, el Teatre Arnau

Parlar del Teatre Arnau és parlar de music-hall, de cinema, de musicals i d’un espai emblemàtic del Paral·lel. Per aquesta sala han passat els millors artistes nacionals i internacionals de tots els gèneres

Publicat

on

Parlar del Teatre Arnau és parlar d’un music-hall i d’un teatre de musicals. Sense cap mena de dubte aquesta és la funcionalitat més reconeguda popularment a la sala des del 1903, a banda del periode històric intermig que va funcionar com a cinema –al qual no li van faltar les varietés– entre 1930 i 1980, ‘‘un vulgar cinema de barri’’ en paraules de Miquel Badenas. El Teatre Arnau fou incialment un music-hall i de sarsuela i cap el 1910 va acollir obres de teatre de Rusiñol i d’Àngel Guimerà. L’actriu Margarida Xirgu amb el còmic Pepe Santpere protagonitzaren el vodevil Las píldoras de Hércules.

“Jo vaig néixer a l’Arnau” deia Raquel Meller i així ho certifica una placa de marbre que presideix la platea en honor al seu pas pel teatre, els anys 1911 i 1912, en reconeixement al seu gran èxit a escena interpretant de forma vibrant el gènere del cuplet. El 21 de març de 1966 es va inaugurar el seu monument davant del teatre, a la plaça que posteriorment portarà el seu nom, fet per l’escultor Josep Viladomat. ALa Vanguardia, el crític Ángel Zuñiga deia de Meller que artísticament va significar “la perfección. La medida. La intuición del pueblo que sabe de todas las aristocracias”.

Els anys 80 i 90 i el retorn del music-hall

El retorn com a sala de teatre musical fou mèrit de l’empresari Pepe Buira als anys 80, que va voler “devolverlo a la actividad para la que había sido creado, el music-hall”, presentant a les actrius Lynn Allisson (vedette), Loles León (tema estrella La Rabanitos) i Sílvia Marsó (La regadera). El 1985 el Gran Pirandello cantava la seva Bomba.

La cantant i actriu Sara Montiel va tornar al Paral·lel el 1992 i ho fa fer a l’Arnau amb la retransmisió de TVE per a tot l’estat de Ven al Paralelo, cantant els cuplets de Raquel Meller. Totes dues han triumfat als escenaris, pantalles i discogràfiques amb un mateix repertori sent l’Arnau un pont simbólic que les uneix i això sí, amb fórmules interpretatives diferents, Raquel Meller no és com la Sara Montiel, no cercava un rol sexualitzat.

Artistes i espectacles de primer nivell

El musical Chicago va ser estrenat per primera vegada a l’estat espanyol i en català l’11 de març de 1997, programat a la cartellera d’aquest emblemàtic indret durant 7 mesos i amb una gira posterior per Catalunya. Va merèixer el Premi de la Crítica de Barcelona al millor espectacle de Teatre Musical de la temporada. Aquesta versió en català va comptar amb la direcció artística i coreogràfica de Coco Comín (s’afirma que el muntatge va sortir de la seva escola de dansa) i com a director escènic va tenir a Marc Montserrat Drukker. La direcció musical va correspondre a Benjamin Davies (professor de jazz al Conservatori del Liceu) i la traducció va anar a càrrec de Roser Batalla i Roger Peña. Els personatges principals van ser interpretats per Ester Bartomeu, Àngels Marcer, Jaume Bernet, Xavier Serrat, Emma Gómez i Jaume Giró.

 Un any abans, el 1996, Mònica Green i Àngels Gonyalons van estrenar el musical de Sheldon Epps Blues en la nit, dirigit per Ricard Reguant. També el 1996 i amb el mateix director s’estrenà Rocky Horror Show  amb l’actriu, cantant i ballarina Marta Ribera. El grup Teatreneu programava el musical, dins del Festival Grec 95, De Montmatre al Paral·lel de Josep Maria Carandell i direcció musical d’Agustí Humet amb Carme Sansa entre d’altres. També van programar Buenos Aires Tango.

No podem oblidar altres grans artistes que han passat per l’Arnau, com han estat Alady, la Bella Dorita, Enric Borràs, la gran Lita Claver La Maña, Angel Pavlosvky, Joan Gimeno, Las Veneno, la Orquestra Mondragón amb Javier Gurruchaga, Golden Apple Quartet amb la seva barreja d’humor entre boleros i gospel… L’homenatge a Abracadabra, l’Un, Dos, Tres de Chicho Ibañez Serrador enregistrat al Teatre Arnau, Raphael, Celia Cruz i l’humorista Eugenio al programa de TVE de Sara Montiel.

Autor: TONI OLLER CASTELLÓ (Associació Talia Olympia)

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Història

Francisco Macián i el cinema d’animació català

Publicat

on

Gràcies a la col·laboració de Jordi Artigas, expert en temes relacionats amb el còmic i el cinema, a la darrera xerrada de CERHISEC vam poder recordar Francisco Macián, de qui Artigas ha escrit una biografia. Francisco Macián i Blasco va néixer l’any 1929 i va morir, encara jove, el 1976. Va viure fins l’any 1959, quan es va casar, al nostre barri, al carrer Nou de la Rambla. La proximitat dels teatres i cinemes del Paral·lel va influir en la seva afició al cinema. Va dibuixar historietes i còmics i va crear diferents personatges.

Als anys 50 va començar a col·laborar amb Jaume Papasseit. Amb esforços i moltes hores de feina van començar a dedicar-se al cinema d’animació. L’any 1953 Macián va ser el principal representant i presentador en un homenatge que es va fer a Walt Disney. L’any 1955 amb Jaume Papasseit va fundar DIBSA, el seu primer estudi d’animació. L’arribada de la televisió els va possibilitar una millora econòmica a causa de la necessitat d’espots per al nou mitjà.

L’any 1964 van poder endegar un llargmetratge d’animació, protagonitzat per la popular família Telerín, El mago de los sueños. Macián portava anys al darrere d’un projecte més personal, Candelita, que no es va poder consolidar. L’any 1968 va inventar M-Tecnofantasy, un aparell que aconseguia convertir en dibuix imatges rodades amb una càmera convencional. Malgrat els reconeixements i la vàlua personal, l’època era difícil i no existien els recursos actuals. Macián va morir l’any 1976, a causa d’un càncer. Se li han fet alguns homenatges i ha tingut diferents reconeixements però la seva figura, així com la trajectòria del cinema d’animació català, encara és poc coneguda.

Continua llegint

Història

Una font que donà nom a la plaça del Sortidor

Trasllat de la Font de Ceres de la plaça del Sortidor a Montjuïc

Publicat

on

Coses de la història: una font escultòrica amb brollador acabà donant el nom de plaça del Sortidor a una plaça que actualment no en té cap. Els canvis en una ciutat com la nostra tenen de vegades fets paradoxals. I aquest n’és un exemple curiós.

Fins a mitjans del segle XIX, la ciutat de Barcelona estava encerclada de muralles, al voltant de les quals només hi havia camps d’explotació agrària i descampats. La vila de Gràcia era un municipi del pla de la ciutat. La carretera que unia la vila amb la ciutat és l’actual Passeig de Gràcia. Al voltant d’aquest eix anaren creixent jardins, llocs d’esbarjo i fins i tot parcs d’atraccions. En aquesta via, a l’alçada de l’actual cruïlla amb el carrer de Provença, es va erigir una font monumental: la Font de Ceres, el juny de 1830. Era un conjunt –obra de l’igualadí Celdoni Guixà i Alsina, escultor i professor de les Escoles Pies de Sant Antoni– d’estil entre barroc i neoclàssic, dedicat a Ceres, deessa romana de l’agricultura.

Revoltes populars

Durant el segon terç d’aquell segle XIX, la ciutat i els pobles del seu voltant varen tenir moltes revoltes de caràcter popular. Una d’elles fou la revolta de les Quintes de 1870. El general de les tropes que bombardejaren Gràcia va situar els canons a la vora de la Font de Ceres.

Posteriorment, i com que els informes militars indicaven que el conjunt monumental havia suposat un destorb i un impediment per al moviment de tropes, es va decidir de canviar-lo de lloc. I així fou com l’any 1874 la Font de Ceres es va situar a la llavors nova plaça de Blasco de Garay, a la confluència del carrer del mateix nom amb el de Magallanes. Aquesta plaça, una de les més populars del Poble-sec, resultà un xic petita per a un monument tan ampli. Tot i això, la denominació popular de la plaça va acabar sent la del sortidor de la font; encara que oficialment no tingué aquesta denominació fins l’any 1992.

El trasllat a Montjuïc

Però, el 1919, data que varia segons les fonts documentals, alguns parlen de 1918, la Font de Ceres fou traslladada a Montjuïc, al llavors nou recinte de l’Exposició de 1929. En aquell lloc, l’actual plaça de Sant Jordi, enmig d’una rotonda, podeu trobar aquest bell monument de gairebé 200 anys d’atzarosa vida. Del trasllat de la Font de Ceres a la ubicació actual, ara fa 100 anys.

Continua llegint

Història

Memorias de un barrio: El Poble-sec

Publicat

on

Per

En febrero presentamos los últimos capítulos de “Memòries d´un barri”, el radioteatro que desde Radioactius Poble-sec hemos creado, con el apoyo del Districte de Sants-Montjuïc, y que ya se puede escuchar entero en nuestra web https://radioactius.org

Como vecino del Poble-sec, hacía tiempo que tenía ganas de reflejar recuerdos de infancia, aquellas pequeñas cosas y lugares cotidianos que la mente olvida. Lo consideraba un pequeño homenaje a las personas que han hecho del barrio un hogar y a las mujeres invisibles.

Cuando comenzamos el proyecto, dudaba si lograríamos reflejar la vida del barrio durante cuatro décadas. Se nos ocurrió hacerlo a través de las vivencias de una niña, Júlia, a la cual veríamos crecer y convertirse en una mujer luchadora. Poco a poco veíamos la magia que estábamos haciendo.

Me emocionó la tarde en la que personas mayores compartieron con Radioactius sus recuerdos y anécdotas, invitándonos a un viaje al pasado. Sobre esos recuerdos escribí el guion.

Un momento mágico fueron las escuchas colectivas de los capítulos. Mentiría si dijera que al escuchar el desenlace del último capítulo no me recorrió un escalofrío de emoción por el cuerpo. Esta emoción la vi reflejada también en las caras del equipo, entonces entendí que nos hemos convertido en una pequeña familia.

Es difícil explicar las sensaciones al participar en este radioteatro sin hablar de qué es Radioactius para nosotros y para el barrio. Pero, como diría nuestra narradora: “Esa es otra historia que merece ser contada en otro momento”.

Juan Carlos Rodríguez Terrón
Equip de Ràdioactius

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.