Connecta amb nosaltres

Història

Els vivers del port eren els més productius

L’11 de setembre de 1973 es van suprimir les muscleres del port de Barcelona

Publicat

on

Port de Barcelona

El darrer terç del segle XIX començaren a fer-se les primeres explotacions industrials de musclos: els anomenats vivers. El port de Barcelona s’amplià cap al sud, cap a Montjuïc, i els primers vivers se situaren a la zona nova. El 1898, la comandància de Marina estableix un reglament per aquest ús, i el 1900 els agruparen a l’escullera oest. Nou anys després s’han de situar a la dàrsena del Morrot. Llavors hi ha 119 plataformes. Els primers intents d’eliminar-los sorgeixen el 1913; però amb un nou trasllat, ara a l’escullera est, al cap de tres anys, s’aferma la indústria.

El 1920 la producció supera les 2.700 tones, la més alta de tots els vivers de l’Estat. Poc després, amb el creixement del moviment del port i la modernització de les embarcacions s’imposa el control científic, de les aigües i dels mol·luscs que se n’obtenen. Posteriorment es destina un magatzem per instal·lar-hi tancs potabilitzadors per a la desinfecció.

El període de la Guerra Civil suposà un impàs, però no cap daltabaix, ja que els anys quaranta hi havia uns 60 vivers flotants, amb 500 cordes cadascuna, que donaven feina a uns 180 treballadors, amb una producció de més de 12.000 tones anuals.

Cap als anys 60, el govern potencià els vivers de musclos a les ries gallegues. Aquest creixement suposà també el declivi d’aquesta indústria barcelonina. A més, el port no parà de créixer, i aquelles naus, mig embarcació mig plataforma, generaven constants entrebancs. El 1963 un informe d’insalubritat fou l’inici de la seva desaparició del nostre port; perquè la zona on estaven ubicades coincidia amb la sortida d’aigües de la claveguera general de la ciutat. Dos anys després, resten poques muscleres i amb una baixa productivitat. Els dies 11 i 12 de setembre de 1973, els soldats de la comandància de Marina, ja que els alumnes en formació als vivers s’hi negaren, van tallar les cordes plenes de musclos amb destrals; i uns dies després portaren les embarcacions a alta mar, per cremar-les amb petroli. De tota la flota de vivers, tan sols 8 se salvaren i es traslladaren a Sant Carles de la Ràpita.

Els qui tenim una edat recordem els vivers de musclos que veiem quan anàvem al far, amb les golondrinas. I fins hi tot els musclos que podíem menjar en algun restaurant o paradeta que s’hi posava els festius. De la retirada de les darrers muscleres del port de Barcelona, ara fa 45 anys.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Història

La primera sala de Cinerama de Barcelona

10 de desembre de 1958 L’antic Teatro Nuevo va necessitar una important reforma per tal de fer el canvi

Publicat

on

L’antic Teatro Nuevo, de la confluència del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla, havia obert el 1901 i el 1922 s’hi aixecar un nou gran edifici. Fins a 1948, va acollir sarsuela, teatre, música, ballet, revista, varietats i projeccions de cinema. Llavors es dedicà exclusivament a sala de cine de reestrena. Un important treball de reforma de tot el local va donar com a resultat el primer Cinerama de Barcelona, inaugurat el 10 de desembre de 1958. La sala tenia un aforament de més de 1.100 espectadors.

El nou sistema de projecció de cine, el Cinerama, consistia en un sistema de projecció simultània de tres projectors, sobre una gran pantalla corbada, de 22 m d’amplada, 8m d’alçada i 5 m de fondària; així la suma dels tres projectors de 35mm resultava donar un tríptic amb una imatge de 105mm; molt més àmplia que els 70mm del Cinemascope. Aquesta immensa imatge se suportava en la presència sonora de diversos altaveus, situats a la zona de la pantalla, però també en diverses zones de la sala, de manera que la sensació de moviment de la càmera es reforçava amb el corresponent desplaçament del focus sonor, d’una banda a altra de la sala.

Durant els primers cinc anys, es passaren diversos documentals d’espectaculars imatges de viatges, per totes les parts del món: Esto es CineramaVacaciones con CineramaLas siete maravillas del mundoAventuras en los mares del Sur i En busca del Paraíso. La durada en cartellera oscil·lava al voltant d’un any per programa.

L’abril de 1963 es va estrenar La conquista del Oeste, el primer film argumental, on es narrava el viatge dels colons europeus cap a l’oest dels Estats Units. L’èxit fou encara més gran, ja que va romandre 22 mesos en la cartellera. A continuació, es va projectar El maravilloso mundo de los hermanos Grimm, durant un any.

Els dos anys següents es varen estrenar dos nous documentals: Aventura en el Atlántico Aventura en Rusia. El maig de 1970 es reposa La conquista del Oeste, durant més d’un any. Finalment, l’octubre de 1972, es projecta Lo mejor de Cinerama, documental recopilatori de les millors seqüències de pel·lícules filmades en Cinerama.

Posteriorment, el sistema de projecció de tres càmeres es va canviar per un altre en què un sistema òptic d’un sol projector de pel·lícula de 70mm donava un resultat com la pantalla emprada en el sistema de Cinerama original. Aquesta segona versió del Cinerama va continuar al local del Teatre Nou, fins al seu tancament l’1 de juny de 1986; i també fou el que va funcionar als Cinerames propers del cine Florida i del cine Waldorf.

Continua llegint

Història

Ba-ta-clan i Rataplan

La dona del propietari era una de les ballarines i amb el temps es va convertir amb l’empresària d’El Molino

Publicat

on

Per

La sala de music-hall Ba-ta-clan (escrit amb les síl·labes separades per guions) va néixer l’any 1924, en el mateix lloc que abans havia ocupat el Novelty i encara més abans el Gran Café del Recreo. Era situat al costat del Teatro Cómico, al número 83 de l’avinguda del Marquès del Duero (avui i sempre coneguda com el Paral·lel) fent cantonada amb el carrer del Poeta Cabanyes. El canvi de nom de Nolvelty a Ba-ta-clan va ser iniciativa de l’empresari Francisco Serrano Arambul (anys després propietari d’El Molino) que en fer-se càrrec del local va decidir batejar-lo com el conegut music-hall parisenc.

Ben aviat el Ba-ta-clan es convertiria en un dels music-halls més populars del Paral·lel amb una clientela bàsicament integrada per mariners i treballadors dels barris veïns de Sants i el Poble-sec. Una de les ballarines dels primers anys del Ba-ta-clan, Fernandita, de nom real Vicenta Fernández, es va casar amb l’empresari Serrano i en enviudar al 1970 es convertiria en l’empresària d’El Molino.

Les autoritats li canvien el nom

Acabada la Guerra Civil, les autoritats del nou règim varen decidir corregir el nom del local, que va passar a dir-se Rataplan, denominació amb la qual va tenir una curta existència. Només uns anys després, al 1942, va tancar les seves portes. L’edifici fou enderrocat i un magatzem de fusteria en va ocupar el lloc.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Història

90 anys de la fundació de la UE Poble-sec

Durant molts anys, la Unio Esportiva Poble-sec ha estat el club de futbol emblemàtic del barri

Publicat

on

El 3 de gener de 1928 es fundà la Unió Esportiva Poble-sec, com a resultat de la fusió dels clubs dels carrers Puríssima, Radas, Margarit i la Palma; si bé aquests dos darrers es van desvincular poc després. L’equip adoptà els colors dels seus quatre elements (violeta, blau, verd i grana); però actualment juga de blau i blanc.

Inicialment, jugà als camps de la França; i el 1936 inaugurà l’estadi de La Satalia, els terrenys d’una antiga pedrera.

Ferran Olivella

El jugador més famós format en les seves files fou Ferran Olivella, defensa central del FC Barcelona i de la selecció espanyola. També s’hi formà Josep Parra, que jugà al CF Terrassa i posteriorment al RCD Espanyol.

L’any 1958 la UE Poble-sec aconseguí el Trofeu General Moscardó, després d’imposar-se al CE Ibèria en una final disputada a l’estadi de Les Corts.

La temporada 2009/10, el Sec, comptà a les seves files al famós i veterà jugador Claudiu Raducanu el qual disputà partits durant 2 mesos.

Després de 85 anys d’història, el 2013, la junta directiva decidí d’abandonar la categoria, per a fer possible la continuïtat de l’entitat. En l’actualitat, temporada 2018/19, la Unió Esportiva està jugant al grup 10 de la Tercera Catalana de futbol.

El camp de La Satalia

Actualment continua jugant a La Satalia. L’estadi té una capacitat màxima de 2.300 persones, encara que no hi ha seients, és de gespa artificial, des de l’any 2008; està situat al carrer Margarit, encara que l’únic accés actual al recinte es fa a través de les rampes que tenen l’inici a la vorera de muntanya del passeig de l’Exposició.

Altres clubs del barri

Volem tenir un record també per altres clubs del Poble-sec, alguns dels qual encara funcionen a ple rendiment i d’altres ja no existeixen: CF La Palma, que fou el primer fundat al barri, el 1923, vinculat amb la societat coral del mateix nom; el CD Univers, 1937; el CF Danubi, 1969; Atlètic Barri Poble-sec, 1973; CF Tapioles, 1979; i CE APA Poble-sec, de 1989, i que també juga a l’estadi de La Satalia. De la fundació de la Unió Esportiva Poble-sec, ara fa 90 anys.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.