Connecta amb nosaltres

Entitats

Editorial: L’ampliació del Port de Barcelona

Publicat

on

Redacció/ L’ampliació del moll Adossat del Port de Barcelona resulta preocupant, no només pel que pot suposar a la qualitat ambiental de la ciutat, sinó per les formes de com se li ha donat llum verda. Si bé organitzacions veïnals i ecologistes ja estan (mal) acostumades a no rebre resposta per part de l’Autoritat Portuària, aquest cop l’organisme directament ha passat per sobre de la postura adoptada per l’Ajuntament de Barcelona.

Tal com va dictaminar el ple del consistori, resultava imprescindible elaborar un estudi d’impacte ambiental seriós. Un informe extern que detallés l’empremta que deixaran les activitats associades a l’ampliació sobre la salut dels seus veïns i veïnes. Si més no, el volum econòmic que pot generar la vuitena terminal per a ferris i creuers ha tingut preferència per sobre dels condicionants ambientals. Tal com va assegurar Sixte Cambra (president del Port) la possibilitat de fer créixer el nombre de terminals interessa, no només al Port, “sinó a la ciutat de Barcelona i a Catalunya”.

El judici de valor, però, cau pel seu propi pes quan no ha sigut un Govern municipal, sinó una majoria plenària de l’Ajuntament la que ha rebutjat aquesta ampliació. Al cap i a la fi, Cambra el que ha fet al final és aixafar la veu dels representants polítics municipals per interposar els interessos econòmics de l’organisme que representa. Beneficis que no fan més que créixer a costa d’una ciutat en venda i en detriment de la qualitat ambiental.

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

La bombolla portuària, però, pot esclatar en qualsevol moment. L’avarícia del Consell d’Administració queda palesa des del mateix moment que aprova ampliacions quan encara hi ha terminals en construcció. Sí, mentre les màquines encara aixequen una setena estació per a creuers, els responsables de la infraestructura ja pensen en la vuitena.

Del que no semblen recordar-se, però, és de la necessària electrificació de les instal·lacions perquè les naus deixin de cremar combustible fòssil mentre resten atracades. En aquest cas, potser la calculadora no els dona un resultat positiu per tirar endavant el projecte. El cost per la qualitat ambiental, sí resulta significatiu i a tenir molt present.

El Port és responsable del 7,6% de les emissions d’òxids de nitrogen de Barcelona. Una xifra que encara resulta més preocupant si s’atén a l’impacte que provoca en el seu perímetre urbà. En aquesta zona la presència de partícules en suspensió (PM10) es multiplica per cinc respecte a la resta de la ciutat.

Si més no, l’empresa es continua escudant en què són els cotxes i camions els responsables del gruix de la contaminació atmosfèrica. L’estratègia argumental basada a fer veure la palla en l’ull aliè, però, s’ha de començar a denunciar amb contundència. A l’àrea metropolitana moren cada any 3.500 persones de forma prematura per culpa de la contaminació. Aquesta hauria de ser la xifra que realment condicionés al Port.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.