Connecta amb nosaltres

Cultura

El nou Teatre Arnau pren el carrer com a escenari

Comença la programació de l’Arnau Itinerant, que vol ser un laboratori de noves formes de gestió artística i comunitària

Publicat

on

Els veïns del Paral·lel i diversos moviments socials n’han reclamat la seva recuperació des del 2004 i, des de fa un parell de setmanes, l’Arnau ha començat la seva marxa com a Teatre Itinerant, de moment sense seu mentre duren les obres de rehabilitació de l’espai. Aquest projecte artístic arrelat als barris del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec neix “amb l’objectiu d’esdevenir un laboratori socio-cultural que transformi els barris a través del risc i la creativitat, l’autogestió i l’afany d’experimentar”, tal com indiquen els seus impulsors.

La nova proposta beu d’iniciatives com l’Ateneu Popular de Nou Barris o el Teatro del Barrio de Madrid. L’equipament és de titularitat municipal però la gestió és comunitària: “Són els veïns i les veïnes qui creen i produeixen els projectes col·lectivament”, afegeixen els seus gestors, i també expliquen que la prioritat del projecte “no és omplir butaques, sinó treballar en propostes teatrals on les condicions laborals dels professionals siguin dignes”. Amb la cultura popular de base com a centre de la gestió, producció i comunicació dels projectes, la programació està formada per dos espectacles escènics i un arxiu virtual.

El primer dels espectacles teatrals porta per títol C/ Hospital amb St. Jeroni, que és fruit d’un treball col·laboratiu i escenifica com les remodelacions urbanístiques dels barris estan vinculades amb els buits emocionals del veïnat d’un carrer que va desaparèixer –el carrer Hospital amb Sant Jeroni– arran de la construcció de la Rambla del Raval. El 14 d’octubre és el darrer dia per veure aquest espectacle que es representa a localitzacions cedides pel veïnat del Raval.

Arxiu de la memòria popular

Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca vol donar vida a les memòries populars dels veïns dels barris que envolten l’antic Teatre Arnau. A través de testimonis orals, escrits i objectes s’elaborarà un arxiu virtual que es podrà consultar al web del teatre, i que es convertirà en una xarxa de memòries compartida. D’aquesta manera, es posarà en valor el patrimoni material i immaterial del teatre en un espai virtual que s’anirà construint durant el que resta d’any. Els dies 15 i 16 de desembre es podrà visitar una mostra d’aquesta exposició virtual al Mercat de les Flors.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

12è Certamen literari Terra Negre

Publicat

on

Per

El passat dia 25 de maig, a la Casa del Mar, es varen atorgar els Premis Literaris Terra Negre, en la seva dotzena edició.

Enguany s’han presentat 135 treballs entre totes les modalitats

Els guanyadors han estat, de la modalitat A; HIBA AHL SIDI per “VOLDRIA”, de la B; LINA CHERGUI per “LA NUEVA VIDA”, de la C; EULÀLIA RAMBLA per “LA PIEZA MISTERIOSA”, de la D; CRISTINA VICENTE per “BAILA MI MAR” i finalment de la E; MARTINA RUBIO SABATÉ per “LA PLATJA”.

Així mateix, s’ha editat un llibret amb les obres guanyadores i finalistes. Cadascun dels participants ha obtingut una medalla, una bossa amb llibres i diversos obsequis d’Aigües de Barcelona.

Durant l’acte han actuat 2 alumnes de l’IES del Bosc, la Batukada Artesà, i el Rumbero Pere Reyes.

L’Acte ha estat patrocinat per Aigües de Barcelona, la Sala Plataforma, la Sala Apolo, Brunch in the Park i el Districte de Sants – Montjuïc i ha tingut la col·laboració de l’IES del Bosc, la Fundació Artesà, l’escola Jacint Verdaguer, l’Escola Pia Sant Antonio, el Diari ZonaSec i la Biblioteca Francesc Boix.

Amb una trajectòria de 12 anys, el Concurs Terra Negre s’ha convertit en un Concurs literari de referència al Districte.

Continua llegint

Cultura

Barcelona regula la música en viu

A partir d’ara es protegeix la música en viu als locals de petit format amb la denominació d’Espais de Cultura Viva

Publicat

on

Per

Qui signa el present article porta més de 15 anys com a activista sociocultural i ha presentat propostes sobre música en directe als locals a tots els equips de govern,  des de Jordi Hereu fins Ada Colau.

Jordi Hereu va ser el primer en donar un primer gir a l’aixeta de la música viva, ja que la seva modificació de l’Ordenança del 2009 va permetre poder organitzar concerts als bars musicals com si fossin sales de festes o discoteques. L’Ajuntament de Trias no va voler entrar en aquesta qüestió, malgrat que des de la Plataforma Aturem el Paral·lel i després Som Paral·lel ja instàvem a avançar.

Finalment, l’Ajuntament d’Ada Colau ha fet una relectura de la Circular del 2016 que va eixamplar les possibilitats de fer música en directe a tots els bars, no únicament als musicals, i finalment la nova Ordenança ha estat aprovada per unanimitat pel ple municipal del 3 de maig i publicada al BOP el 14 de maig de 2019 on es creen els Espais de Cultura Viva.

Un treball continuat

Des de la Plataforma Música Viva Paral·lel i ara de Barcelona, hem fet interlocució directa amb l’ICUB al llarg de tota la legislatura. El punt de partida és el lema “Si no molestem, toquem”. Aquest seria l’ideal, no haver de rendir comptes si no hi ha queixes de l’activitat musical. L’administració local entén que com a fet regulat, l’única opció és millorar el text, cosa que ha aconseguit, encara que no sigui la panacea que volíem, ja que obliga a invertir.

A l’immediat horitzó la pregunta és: I això com s’implementa? De moment, ningú ho sap ja que en el cas de tota norma sempre calen mesures procedimentals que ni tècnics municipals de Llicències dels Districtes i tècnics privats de les ECA’s coneixen. Per tant, estarem a l’espera.

Recomanacions i altres opcions

A hores d’ara cal recomanar a tot bar, galeria, botiga o associació amb vocació d’organitzar concerts en directe, representacions teatrals, xerrades… que sol·liciti, d’entrada, formar part de la categoria de concert en acústic que no comporta cap requeriment i començar a valorar l’opció d’organitzar concerts en semiacústic o semiamplificat. Certament els requeriments han abaixat 5 decibels, detall no intrascendent, que permet la realització d’estudis sonomètrics amb un potencial de fins a 90 decibels. A més, caldrà un limitador de so connectat a un instrument i doble porta. 5.000 euros? La contraprestació és formar part d’un catàleg de locals que serà promocionat i l’esperada seguretat jurídica.

Una altra opció, sense requeriments i amb música amplificada, és demanar permisos als districtes com en el cas del Dia de la Música a Sant Antoni. No hem parlat dels músics i cal dir que esperem bones pràctiques contractuals dels bars i subvencions en matèria de seguretat social per les administracions.

TONI OLLER CASTELLÓ

Continua llegint

Cultura

Reneix la passió

Proa celebra el 25è aniversari de ‘La passió segons Renéen Vivien’, amb una reedició ben merescuda

Publicat

on

Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952 – Barcelona, 1998) és considerada com una de les millors poetes en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. A més de ser una magnífica creadora de versos inoblidables, l’autora va destacar com a narradora, traductora i editora. Segurament, alguns de vosaltres recordareu que ja vaig parlar d’aquesta activista feminista fa uns quants anys (en el número 117 del ZONA SEC, de setembre de 2013), i fou per anunciar la publicació del llibre Maria Mercè Marçal, veus entre onades, que acabava de publicar Laia Climent.

En aquesta ocasió, però, us volia parlar de la reedició de l’única novel·la de la creadora d’una divisa vital encara ben vigent avui en dia: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Així doncs, com deia, els editors Jordi Cornudella i Josep Lluch han volgut rescatar La passió segons Renée Vivien (1995).

Marçal va escriure aquesta novel·la després d’haver quedar fascinada, mentre cercava textos literaris que parlessin d’amor lèsbic, per la personalitat i l’obra poètica de Renée Vivien. Així, aquest encís, li serví a l’urgellenca per bastir una de les millors novel·les de la literatura catalana del segle XX, forjada a partir de la unió de diferents textos, en les dues parts en les que es divideix la novel·la, que funcionen com capes que acaben creant una narració poètica “en clau”, partint de les diferent formes que pot prendre la narrativa del jo: cartes, biografies, dietaris… Fragments, bocins, retalls que es converteixen en miralls d’un calidoscopi per reflectir la pròpia Marçal. Una magnífica ocasió per apropar-nos de nou a l’obra de l’urgellenca que, si no m’equivoco, no serà pas la darrera que tindrem enguany. Creuem els dits!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.