Tot viatge comporta il·lusió, incertesa i aprenentatge, i hi ha viatges que, quan un els fa, sap que ja res tornarà a ser com abans. El Teatro de los Sentidos (Camí Polvorí, 7), amb la proposta El hilo de Ariadna, ens convida a viatjar al lloc més difícil d’arribar: a l’interior de nosaltres mateixos, allà on tot comença i on acaba tot, allà on passa tot i res. A través del mite del minotaure, l’espectador (ara convertit en viatger) fa un recorregut sensorial a un món on la realitat i els somnis es confonen i on experimentarà tot tipus de sensacions.

Tres dècades de recorregut

Fa 30 anys que el director i dramaturg Enrique Vargas va emprendre l’aventura d’aquest espectacle immersiu, però actualment segueix sent una proposta revolucionària i sorprenent com el primer dia. Els 14 habitants que acompanyen l’espectador en el seu viatge, com si d’éssers fantàstics es tractés, fan que cada viatger experimenti una aventura única on només ell és l’autèntic protagonista. Es tracta d’una peça molt difícil de comparar amb cap altra, per la seva autenticitat i la màgia que desprèn tant la performance com l’indret on aquesta té lloc, situat en plena muntanya de Montjuïc. Per assaborir l’experiència al màxim cal que tanquem els ulls i ens buidem de tot. Potser perdent-nos pel laberint d’Ariadna, ens trobarem a nosaltres mateixos.

El vestíbul d’entrada a l’edifici del Rockefeller Center de Nova York, des del qual es pot pujar al Top of the Rock, una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, rep els visitants amb l’obra de l’artista català, Josep Maria Sert.

Sert (Barcelona, 1874-1945) va ser un dels nombrosos artistes catalans que van viure a la ciutat dels gratacels durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX. El pintor s’havia donat a conèixer a nivell internacional a París, on havia realitzat pintures murals en cases d’aristòcrates francesos. El reconeixement del seu estil propi, més inspirat amb els clàssics que amb els moviments d’avantguarda de l’època, li permeté portar a terme projectes de l’envergadura i la rellevància d’aquest, entre d’altres.

El salt a l’altre costat de l’Atlàntic el va fer el 1924 de la mà d’una prestigiosa galeria, Wilensetein Gallery, que el va donar a conèixer entre l’alta societat americana. Sert va saber aprofitar el seu talent per a les relacions públiques i el 1931 tornava a Nova York per instal·lar els murals encarregats per al menjador de l’hotel Waldford Astoria, que va rebre el nom de Sala Sert.

L’encàrrec de les pintures murals al RCA Building del Rockefeller Center no va ser exempt de polèmica. Sert i l’artista anglès Brangwyn, havien de fer les parets on es situen els ascensors, mentre que el mexicà Diego de Rivera faria el mur de l’entrada al vestíbul. La temàtica havia de ser l’esperança en un món millor, s’havien d’utilitzar exclusivament blanc, negre i grisos i la família del magnat havia d’aprovar prèviament l’esbós. L’escàndol es desencadenà quan Rivera va incorporar a la pintura la imatge de Lenin i la família Rockefeller el va obligar a interrompre l’execució de l’obra. Anys més tard, es va encarregar a l’artista català que realitzés el mural d’aquella paret i posteriorment, el 1941, també se li encarregà el sostre i les parets d’algunes escales de l’edifici. Aquest seria l’últim treball de l’artista a la ciutat.

El mural principal, instal·lat el 1937, es titula El progrés americà on hi ha representats els elements que han fet créixer el país: els ideals de la humanitat (representats amb les figures de les muses de la música, la poesia i la dansa) i el treball dels homes (homes treballant, entre els quals Abraham Lincoln).

El Districte de Sants Montjuïc i la Coordinadora d’Entitats organitzen un curs d’art urbà destinat a joves del barri i del districte d’entre 18 i 30 anys i en situació no necessàriament regularitzada. Es tracta de la primera edició d’aquest projecte que vol formar a joves –preferentment persones desocupades i que no estiguin estudiant– en la disciplina de l’art urbà, a partir de sessions de treball teòriques i pràctiques on els alumnes s’iniciaran en diverses tècniques per explorar la seva creativitat i adquirir noves aptituds que els permetran plasmar les seves idees a través del graffiti. 

L’associació Rebobinart serà l’encarregada de formar els joves durant la primera part del curs, que consta de 100 hores, a través de sessions on els alumnes hauran de treballar individualment i col·lectivament en l’execució d’un mural a les Tres Xemeneies. En aquesta primera fase també rebran sessions d’inserció laboral i recerca de feina, a càrrec de la coordinadora del projecte, Ana Muñoz. 

Entrar en el mercat laboral

La segona fase consistirà en la realització d’un projecte de decoració i manteniment de persianes d’un eix comercial o carrer del Poble-sec. D’aquesta manera, els 12 alumnes que formaran part del projecte podran participar en un projecte d’art urbà professional i assumiran les competències necessàries per incorporar-se al mercat laboral.

Per participar en el curs és important que els joves estiguin interessats en la disciplina de l’art urbà, el dibuix i el disseny, encara que no tinguin experiència prèvia. El 19 de setembre es farà una sessió informativa a la seu del Districte i el dia 26 es farà una prova de selecció dels alumnes al Centre Cultural Albareda.