Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de ser mare al Poble-sec

Publicat

on

El Poble-sec s’erigeix com un barri de referència a Barcelona en criança compartida, un dels secrets: La Pepi, l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes

@molina_jordi / Ser mare o pare és l’aventura més meravellosa que es pot tenir a la vida. I segurament res pot impedir que, en circumstàncies volgudes, un fill no sigui un regal. Però hi ha aspectes socials, educatius i polítics que poden contribuir a que els primers anys de vida d’un infant es desenvolupin en un context propici o advers, tant per a la criatura com per als pares.

pepi_web

La Pepi, al fons, amb el seu grup de post-part

Un d’aquests elements és l’escola bressol, l’educació entre els 0 i els 3 anys. Avui en dia no és una etapa obligatòria, és decisió de les famílies escolaritzar els infants durant aquests primers anys de vida i depèn de la voluntat política fer una oferta pública de qualitat. En els darrers quatre anys, la inversió de l’Ajuntament de Barcelona en la bressol ha caigut en picat i el Poble-sec, com en d’altres barris de la ciutat –com Gràcia o l’Eixample, on hi ha més demanda, segons CCOO– només una de cada tres família que ho sol·licita té accés a una plaça pública. I els que en tenen es troben amb aules saturades, malgrat la bona feina dels educadors. Aquesta realitat ha dificultat la conciliació entre la vida familiar i la vida laboral i ha restat valor a la socialització dels infants en l’etapa 0-3.

Davant d’aquest panorama, al Poble-sec –amb les escoles bressol Forestier, La Gavina i Nic al límit— han proliferat associacions de comaternitat, com ara Babàlia, El Monstre de Paper o El Petit Molinet. Uns espais alternatius o complementaris al circuit públic i privat basats en una filosofia d’ensenyament lliure i que tenen l’embrió en la consulta de l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes, Josefa Domínguez. “La criança ha de ser cooperativa, com sempre ho va ser fins que la societat patriarcal i de consum va condemnar a la dona a casa”. La Josefa, més coneguda com ‘la Pepi’, que també assisteix parts a casa, té consulta al CAP des de fa vuit anys, on han acudit moltes mares del barri, que amb el temps han impulsat aquests espais de criança compartida. “Molts dels espais que avui funcionen al barri són l’evolució natural dels grups de post-part”, explica. “Un cop ha nascut la criatura apareixen necessitats comunes entre moltes mares que se senten soles, i poc a poc es configura un grup amb autonomia i independència del sistema”.

De la Pepi a un altre model de criança

La Glòria i l’Alba són dues mares del Poble-sec que han passat per les mans de la Pepi i ara són companyes a l’espai de comaternitat Babàlia, que agrupa 40 famílies. Segons elles, una de les fortaleses de l’associació és la implicació dels pares i mares, que fan torns per reforçar l’atenció a les criatures. Un sistema que els permet tenir un adult per cada 5 infants, és a dir, una ràtio molt més assumible que la dels centres públics –una educadora per 13 infants a P-1, i una per cada 20 a P-2—. “Si pagues 320 euros i a sobre es pot donar el cas de tenir una sola educadora per 20 criatures de dos anys, és normal que molta gent opti per buscar alternatives més econòmiques i de més garanties en termes de qualitat”, comenta l’Alba.

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Una altra evolució dels grups de post-part de la Pepi és l’associació Monstre de Paper, un espai basat en la metodologia Waldorf, on els vincles afectius en la criança dels infants tenen un paper central. La Parròquia de Lourdes els cedeix l’espai i l’educadora Anna Vilarroig, i la seva auxiliar, es fan càrrec d’11 criatures. Una ràtio que, com a Babàlia, els permet treballar en un ambient de pau. De fet, l’Anna va deixar l’ensenyament privat i públic després de cinc anys perquè tenia la sensació que no estava donant el millor d’ella. “Durant els tres primers anys de vida els nens són com esponges, imiten tot el que veuen”. L’Anna ens explica que una de les diferències amb l’educació convencional és la barreja entre els nens de 0, 1 o 2 anys. Una forma per enfortir el sentiment de responsabilitat dels grans i que els petits tinguin referents.

Un dels temors d’aquests tipus projectes és la persecució burocràtica del consistori, entossudit en el compliment normatiu. “Si no són capaços d’obrir cap nova plaça pública, com a mínim que ens donin suport als projectes que funcionem de forma autogestionada”, reflexiona la Glòria, de Babàlia. Els projectes comunitaris en l’àmbit de la criança estan proliferant arreu del territori i complementen avui l’oferta de la bressol. Un servei que, si és de qualitat, pot contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats per a l’ocupació femenina i, sobretot, per a l’educació de les generacions futures.

L’Executiu de Trias considera “car” invertir en l’etapa 0-3

La Pepi, llevadora, a la seva consulta del CAP Les Hortes (Nou de la Rambla 177) / J.M.

La Pepi, llevadora, a la consulta del CAP Les Hortes

El setembre de 2011, quan tot just començava a rodar el Govern de Trias, ja es va deixar clar que no es faria ni una sola bressol pública més a Barcelona. De fet, el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va criticar la gestió de l’ensenyança 0-3 dels anteriors mandats i la va qualificar de “bomba de rellotgeria” pel cost que suposava. Abans, l’Ajuntament de PSC i ICV-EUiA havia duplicat entre els anys 2007 i 2011 el nombre de places públiques, cosa que implicava passar de 57 escoles bressol a 96, és a dir 39 centres més en només quatre anys.

Fonts de l’Ajuntament recorden que l’ensenyança entre els 0 i 3 anys no és obligatòria i que, en conseqüència, no pot comportar una despesa tan elevada com havia passat en anteriors mandats. Val a dir que Govern de CiU no només no ha impulsat cap nou centre de titularitat municipal, sinó que s’ha iniciat una política d’externalització dels serveis, creant competències salarials entre treballadors del mateix centre. La Plataforma 0-3 ha estat especialment crítica amb les polítiques municipals sobre infància dels darrers 4 anys.

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Societat

Una Festa Major pensada per a tothom

10 dies en què el barri s’omplirà d’activitats i de propostes culturals

Publicat

on

Festa Major del Poble-sec / Coordinadora d'Entitats del Poble-sec

Arriba un dels grans esdeveniments en el calendari dels poblesequins. La Festa Major del barri arrenca el divendres 13 de juliol amb el toc de festa i el pregó a la plaça de Les Navas, que enguany anirà a càrrec de la veïna del barri i creadora artística Susanna Barranco. L’acte inaugural continuarà amb l’actuació del grup de gralla i un castell de focs. El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, espera que la festa sigui “cívica i multicultural, que reflecteixi la diversitat juntament amb la catalanitat”. I afegeix que “el barri, carregat de problemes de tota mena, manté la seva vitalitat i l’empenta del seu teixit d’associacions i entitats que es renova i s’expansiona”.

Ritme i gastronomia

Una de les grans protagonistes de la festa serà, com sempre, la música. Hi haurà concerts de tot tipus, sessions de DJ i balls de Festa Major, que tindran lloc a diverses places del barri durant els dos caps de setmana de festes. Tampoc faltaran trobades i mostres de la rica cultura popular del barri, amb actuacions dels castellers del Poble-sec, els bastoners, els diables, els gegants i les tradicionals ballades de sardanes, així com diverses cercaviles.

El plat fort del Sec a Sac

A més de clàssics com les paelles populars, vermuts, dinars, sopars i concursos, hi haurà batucades, classes magistrals de ball i exhibicions folklòriques per part d’algunes de les entitats del barri. També es podrà participar als itineraris culturals, que tindran lloc al Castell de Montjuïc, al MUHBA Refugi 307 i al Parc de Bombers del carrer Lleida entre d’altres espais que es podran visitar de manera excepcional amb motiu de la festa. Entre les activitats més curioses destaquen l’intercanvi de pongos que es farà al carrer Sant Isidre, la VII desfilada de gossos a la plaça de Les Navas, la migdiada col·lectiva que organitzen la Raposa i Portaroja i la baixada de carretons pel carrer Fontrodona. Un dels plats forts de la festa és el Sec a Sac, els concerts organitzats pels Castellers del Poble-sec que, enguany, celebren la segona edició de la seva versió infantil: el Sec a Sac Kids.

Tota la programació de la Festa Major a: www.festamajor.poblesec.org

Per als més petits i esportistes

Són diverses les associacions que han pensat en els més petits a l’hora de programar les seves activitats. A més de diversos tallers infantils, hi haurà festa de l’escuma, cursa de sacs i xocolatada que organitza Poble-sec per la Independència a la plaça del Sortidor; les activitats que prepara l’Agrupament Escolta i Guies Baden Powell i espectacles infantils, com el que correrà a càrrec de l’associació de criança respectuosa La Rauixeta. El diumenge 15 se celebrarà la 23a Diada infantil Fills de Satan i el Correfoc de Diablons, amb els Diables del Poble-sec. Les activitats esportives tindran lloc a diversos espais del barri. A la plaça del Sortidor, el diumenge 15 se celebrarà la XXII Cursa Popular del Poble-sec. A la pista de l’IES Consell de Cent es farà un torneig de criquet el dissabte 14. Al camp de La Satalia hi haurà torneig de futbol 7. I a la pista esportiva de les Tres Xemeneies el torneig 3×3 de bàsquet, que tindrà lloc el dilluns 16.

Fotografia | Coordinadora d’Entitats del Poble-sec

Continua llegint

Societat

El Pla Comunitari canvia de mans

Art&Coop assumeix el repte amb il·lusió i des de la Coordinadora d’Entitats se senten enganyats

Publicat

on

Antoni Reig

Des de fa 12 anys, la Coordinadora d’Entitats gestiona el Pla de Desenvolupament Comunitari del Poble-sec, amb el suport econòmic de l’Ajuntament i la Generalitat. El president de la Coordinadora, Antoni Reig, diu que, l’any passat, l’Ajuntament els va plantejar si estarien disposats a assumir per dos anys més el Pla Comunitari dotat de més recursos. Van respondre que sí, van intensificar l’activitat i, des de setembre, comptaven amb una segona persona treballant en aquest projecte. “Des de l’Ajuntament deien que tot havia anat molt bé i ens donaven copets a l’espatlla però al març ens van dir que s’havia fet un concurs i que, a més de la Coordinadora s’hi havia presentat una altra entitat, a la qual se li havia donat el Pla Comunitari. Ens vam sentir enganyats”, explica Reig.

El principal problema per a la Coordinadora és que l’acció comunitària que es fa al Poble-sec “està totalment entrellaçada amb les altres comissions que tenim: l’espai de la infància, el pla d’acollida, els plans per a la gent gran…”, diu el seu president, qui afegeix que “treure el Pla Comunitari de l’estructura d’aquest barri significa desballestar-ho tot. Ens sembla que és una equivocació per part de l’Ajuntament perquè no coneixen la realitat del Poble-sec”. No obstant, des de la Coordi han decidit continuar fent la feina que han estat fent fins ara a nivell d’acció comunitària. “Sense aquests recursos, però ja ens espavilarem per trobar-los”, diuen.

Un nou començament

L’entitat que, a partir d’ara, gestionarà el Pla Comunitari és Art&Coop, una cooperativa d’iniciativa social que dinamitza projectes d’acció comunitària i artística al Poble-sec i altres barris. “Fa més de 10 anys que les sòcies de l’entitat promouen projectes d’acció cultural comunitària al Poble-sec, molts d’ells de la mà del Pla Comunitari”, expliquen.

Pel que fa al repte de coordinar el Pla Comunitari, asseguren que tenen moltes ganes de “continuar la bona feina feta i acompanyar noves iniciatives, amb la il·lusió de cercar noves maneres de treball cooperatiu, creatiu i comunitari”.

Des d’Art&Coop comenten que a la tardor es realitzarà una trobada per presentar el projecte i parlar amb els diferents agents del barri de què s’espera de la nova entitat gestora, amb l’objectiu de “caminar cap a un model de Pla Comunitari construït col·lectivament”. També afegeixen que estan molt agraïts a la Coordinadora d’Entitats i a tots els agents del Poble-sec que han treballat durant aquests anys “per fer del Pla un motor de dinamització del barri”.

Fotografia | El president de la Coordinadora, Antoni Reig

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.