Connecta amb nosaltres

Societat

“El que no podem fer dins de l’Arnau, ho fem fora”

Publicat

on

La plataforma Salvem l’Arnau desconfia de les promeses dels partits polítics i reivindica, en una jornada d’art i lluita, la necessitat de conservar de l’edifici

@molina_jordi / Què fa el pallasso Miquelet un matí estival de diumenge davant del teatre Arnau? Fer riure a les criatures? Fer envermellir el públic que convida a l’escenari amb números de mim? Sí, però molt més que això. El pallasso Miquelet, de l’escola de l’enyorat pallasso Toto, fa el mateix que la resta d’artistes que van desfilar el passat 17 de maig per la plaça Raquel Meller: exigir la recuperació del teatre Arnau amb una arma molt poderosa: l’art.

portada_1 (2)

El pallasso Miquelet, en acció davant del teatre Arnau / J.M.

El grup de jazz La Voice Band, o companyies independents de teatre, com Prostíbulo Poético, van sumar-se a la crida de Salvem l’Arnau en una jornada festiva en què es va llegir un manifest per la recuperació de l’edifici. “El que no podem fer dins l’Arnau, ho farem fora”, va advertir Toni Oller, un dels impulsors de la iniciativa. “El primer és salvar l’edifici, que no caigui a terra, i que l’Ajuntament assumeixi cost de la reparació”, afegia en declaracions a aquesta revista l’historiador Enric H. March, portaveu de la plataforma, en un acte que també va servir per recollir signatures en suport de la rehabilitació del vell cabaret.

Un cop assolit “l’objectiu bàsic” de salvar l’edifici, serà el torn del contingut que hauria de tenir el teatre i de com hauria de ser la seva gestió. Pel que fa al primer tema hi ha un ampli consens en què hauria de ser un espai a cavall de la memòria i l’art. Un temple museístic de la història del Paral·lel i alhora un tub d’escapament per a les companyies amateurs. Pel que fa la gestió, el debat encara està a l’aire: “Un model que ens agrada és el de Can Batlló”, explica Thais Bonilla, de Som Paral·lel –integrada dins el grup promotor de Salvem l’Arnau— que veu la recuperació de l’antic teatre com la punta de llança d’una lluita més ambiciosa: fer de l’avinguda del Paral·lel un eix per als veïns, amb memòria i espai públic, i on es limiti la proliferació de la iniciativa privada i el turisme. “Recuperar l’Arnau és salvar un tros del Paral·lel que defensem”.

En un debat electoral recent, organitzat per aquest mitjà conjuntament amb la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, les set formacions polítiques es van comprometre verbalment a mantenir l’edifici i ha projectar-hi, tal i com demana la plataforma veïnal, un Museu de les Arts escèniques. Caldrà veure ara si, amb el nou consistori en procés de consolidació, aquestes paraules acaben en un calaix –tal i com ha passat en els darrers mandats— o si, efectivament, s’obre un bri d’esperança pel futur de l’Arnau. Sigui com sigui, la persistència de la mobilització ciutadana serà clau.

Arnau_interior (3)

La jornada festiva a la plaça Raquell Meller va servir, també, per recollir signatures de suport / J.M.

Properes cites: 13 juny i 19 juliol

El proper 13 de juny, Salvem l’Arnau organitza una xerrada en forma d’homenatge a la cupletitsta Raquel Meller a Cotxeres Borrell (20:30). Un mes més tard, el 19 de juliol, i coincidint amb la Festa Major del Raval, es preveu un acte reivindicatiu a la plaça que du el nom de l’artista, just davant l’Arnau. De fet, està en curs una iniciativa en per pintar el mur de contenció de color groc que hi ha davant l’Arnau, un element que suporta la façana. La voluntat de plataforma ciutadana és que la decoració evoqui a la memòria popular del Paral·lel.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024