Veïns i entitats exigeixen la recuperació del Palau de la Premsa i el teatre Arnau, dos edificis emblemàtics de titularitat municipal degradats per l’abandonament institucional

@molina_jordi / Dues reivindicacions marcaran el calendari del nou curs al Poble-sec. Cap d’elles és nova, però no per ser dues velles lluites han aconseguit, fins el moment, la llum verda de l’Ajuntament de Barcelona. La recuperació del Palau de la Premsa i del teatre Arnau i s’han convertit en una prioritat per al Poble-sec, que veu en aquests dos edificis emblemàtics l’oportunitat de dotar d’espais un barri mancat d’equipaments i de recuperar, alhora, dues joies patrimonials des d’un punt de vista memorístic i arquitectònic.

El deteriorament dels edificis a causa de l’abandonament institucional és el comú denominador de tots dos espais. Tots dos de titularitat municipal. Mentre el Palau de la Premsa té pretendents privats que pressionen per convertir-lo en un nou hotel; el teatre Arnau ha vist durant la darrera dècada com com equips municipals de diferents colors han estat incapaços de donar-li una sortida. Ara, l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip, tenen l’oportunitat de passar de les paraules al fets i d’aprofitar l’impuls veïnal, menystingut en el passat, per desbloquejar les dues demandes.

El Palau de la Premsa, a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 / J.M.

En el cas del Palau de la Premsa, dos veïns són els principals responsables d’haver posat de nou damunt la taula la seva recuperació: Jordi Goñi, vinculat a la Coordinadora d’Entitats a través de l’entitat de col·leccionisme, El Troc; i Carles Burgés, vicepresident de la Unió de Veïns del Poble-sec. “Creiem que aquest edifici podria ser un espai polivalent on, entre altres usos, servís per la gent gran Poble-sec, que s’ha anat quedant sense espais”, proposa Burgés. Per la seva part, Goñi en valora la ubicació: “Comptem amb el CC Albareda a un extrem del barri, a la zona de les Tres Xemeneies, i amb el Sortidor, al cor del Poble-sec; però ens manca un equipament per als veïns de l’altre extrem del barri, a tocar de la Plaça Espanya”.

De fet, aquests dos veïns van més enllà i alerten del perill de que l’edifici acabi sent un hotel. Un temor que no és gratuït, ja que el fins va poc regidor del Districte, Jordi Martí, explicava recentment en un debat organitzat per aquest diari que “havien sortit diferents novies privades” disposades a pagar “molts diners” pel Palau de la Premsa. Curiosament, un estudi arquitectònic elaborat per dos estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, acredita la idoneïtat de l’edifici per convertir-se en un hotel que, al cap i a la fi, és l’ús pel qual va ser concebut l’any 1929, quan va acollir els mitjans de comunicació durant l’Exposició de Barcelona.

Davant la dualitat d’haver de decidir entre la recuperació del Palau de la Premsa o del teatre Arnau, el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, aposta pel Palau “per una qüestió de proximitat”. Per a Guzmán seria “un lloc idoni” per projectar-hi el primer casal de joves del barri, “que encara no en té cap”. I, sigui com sigui, demana a l’administració que davant les necessitats específiques que té el Poble-sec el Palau de la Premsa sigui un equipament “amb una lògica de barri i no de ciutat”.

L’Arnau, ara o mai

La croada per recuperar l’Arnau està més avançada. Així va quedar palès en l’última assemblea, el passat divendres 10 de juliol. Entitats veïnals dels tres barris que conflueixen a l’avinguda –el Raval, Sant Antoni i Poble-sec—, a més de petites companyies de teatre, entre elles la poblesequina Marabal, van mirar de consensuar un projecte de recuperació del teatre per presentar-lo al consistori abans de l’estiu. “El que farem d’entrada, davant del consens total, és demanar a l’Ajuntament que assumeixi la rehabilitació integral, començant per la teulada, la part més perjudicada “, explica Marc Serra, portaveu de Som Paral·lel.

Som Paral·lel recull les propostes de l’assemblea / J.M.

Per la seva banda, els historiadors Enric H. March i Toni Oller, impulsors de la iniciativa Salvem l’Arnau, anterior a les aportacions de Som Paral·lel, insisteixen en dotar l’espai d’una petjada històrica. “Hem fet molta feina perquè avui puguem aportar elements patrimonials al projecte”, expliquen. Per als veïns de Som Paral·lel, en canvi, el més importat és que el projecte “estigui viu i gestionat directament pel veïnat”.

Un dels punts de trobada entre totes les sensibilitats és la possibilitat de que rehabilitació interior del teatre es faci a través de l’Ateneu d’Oficis vinculat a L’Ateneu La Base. Una alternativa que, segons els impulsors, “serviria no només perquè els veïns comencin a fer-se seu l’espai, sinó per ocupar gent a l’atur”.

L’Ajuntament sensible, però prudent

El consistori, en procés d’adaptació, contempla abans la recuperació del vell cabaret que del Palau de la Premsa. De fet, durant la campanya electoral, l’equip d’Ada Colau va ser molt crític amb la gestió que s’havia fet del Paral·lel, “massa enfocada al turisme”. Ara, la nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin –districte on pertany l’Arnau– valora positivament les propostes veïnals i condiciona la rehabilitació del teatre a la “corresponsabilització” de tots els actors socials, culturals i veïnals implicats. “L’Arnau és una oportunitat per recuperar la part de la memòria del Paral·lel popular que està oblidada”.

Sobre el Palau de la Premsa, en canvi, hi ha més dubtes. Fonts municipals expliquen que l’edifici “es troba en molt mal estat”, però que “s’escoltaran les propostes veïnals”, malgrat que l’administració calcula que una rehabilitació de l’edifici s’elevaria als 10 milions. La mateixa xifra que costaria la posada al dia de l’Arnau, tot i que altres fonts municipals expliquen a ZONA SEC que aquesta xifra, airejada per l’anterior govern, podria estar inflada i ser, en realitat, sensiblement menor.

L’Arnau (esquerra) i el Palau de la Premsa, dels anys 1984 i 1926, respectivament

Teatre Arnau i Palau de la Premsa, dues joies arquitectòniques

El Teatre Arnau (1894), a l’avinguda del Paral·lel, 60, va ser un dels primers teatres de Barcelona. L’únic de la ciutat que conserva a dia d’avui l’estructura de barraca de fusta, propi de començament del segle XX. Icona de la cultura popular, on s’hi podia veure copla, sarsuela, pantomima, màgia, revista o mim. Porta més d’onze anys tancat i, malgrat que l’any 2011 va passar a ser de titularitat municipal, segueix caient a trossos. Un fragment de la teulada ja es va despendre i l’edifici sencer està apuntalat.

El Palau de la Premsa (1926), a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 per a acollir els periodistes que havien de cobrir l’esdeveniment. Projectat per Domènech Roura, fill de Domènech i Muntaner, recorda en gran mesura l’estil modernista, tot i que molts autors el cataloguen com eclèctic. Durant molt de temps va ser la seu de la Guàrdia Urbana. Avui, en desús, està en molt mal estat. No es pot accedir a les plantes superiors perquè l’escala monumental ha cedit.