Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns demanen l’ús ciutadà del patrimoni

Publicat

on

Veïns i entitats exigeixen la recuperació del Palau de la Premsa i el teatre Arnau, dos edificis emblemàtics de titularitat municipal degradats per l’abandonament institucional

@molina_jordi / Dues reivindicacions marcaran el calendari del nou curs al Poble-sec. Cap d’elles és nova, però no per ser dues velles lluites han aconseguit, fins el moment, la llum verda de l’Ajuntament de Barcelona. La recuperació del Palau de la Premsa i del teatre Arnau i s’han convertit en una prioritat per al Poble-sec, que veu en aquests dos edificis emblemàtics l’oportunitat de dotar d’espais un barri mancat d’equipaments i de recuperar, alhora, dues joies patrimonials des d’un punt de vista memorístic i arquitectònic.

El deteriorament dels edificis a causa de l’abandonament institucional és el comú denominador de tots dos espais. Tots dos de titularitat municipal. Mentre el Palau de la Premsa té pretendents privats que pressionen per convertir-lo en un nou hotel; el teatre Arnau ha vist durant la darrera dècada com com equips municipals de diferents colors han estat incapaços de donar-li una sortida. Ara, l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip, tenen l’oportunitat de passar de les paraules al fets i d’aprofitar l’impuls veïnal, menystingut en el passat, per desbloquejar les dues demandes.

Palaupremsa_p3_web

El Palau de la Premsa, a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 / J.M.

 

En el cas del Palau de la Premsa, dos veïns són els principals responsables d’haver posat de nou damunt la taula la seva recuperació: Jordi Goñi, vinculat a la Coordinadora d’Entitats a través de l’entitat de col·leccionisme, El Troc; i Carles Burgés, vicepresident de la Unió de Veïns del Poble-sec. “Creiem que aquest edifici podria ser un espai polivalent on, entre altres usos, servís per la gent gran Poble-sec, que s’ha anat quedant sense espais”, proposa Burgés. Per la seva part, Goñi en valora la ubicació: “Comptem amb el CC Albareda a un extrem del barri, a la zona de les Tres Xemeneies, i amb el Sortidor, al cor del Poble-sec; però ens manca un equipament per als veïns de l’altre extrem del barri, a tocar de la Plaça Espanya”.

De fet, aquests dos veïns van més enllà i alerten del perill de que l’edifici acabi sent un hotel. Un temor que no és gratuït, ja que el fins va poc regidor del Districte, Jordi Martí, explicava recentment en un debat organitzat per aquest diari que “havien sortit diferents novies privades” disposades a pagar “molts diners” pel Palau de la Premsa. Curiosament, un estudi arquitectònic elaborat per dos estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, acredita la idoneïtat de l’edifici per convertir-se en un hotel que, al cap i a la fi, és l’ús pel qual va ser concebut l’any 1929, quan va acollir els mitjans de comunicació durant l’Exposició de Barcelona.

Davant la dualitat d’haver de decidir entre la recuperació del Palau de la Premsa o del teatre Arnau, el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, aposta pel Palau “per una qüestió de proximitat”. Per a Guzmán seria “un lloc idoni” per projectar-hi el primer casal de joves del barri, “que encara no en té cap”. I, sigui com sigui, demana a l’administració que davant les necessitats específiques que té el Poble-sec el Palau de la Premsa sigui un equipament “amb una lògica de barri i no de ciutat”.

L’Arnau, ara o mai

La croada per recuperar l’Arnau està més avançada. Així va quedar palès en l’última assemblea, el passat divendres 10 de juliol. Entitats veïnals dels tres barris que conflueixen a l’avinguda –el Raval, Sant Antoni i Poble-sec—, a més de petites companyies de teatre, entre elles la poblesequina Marabal, van mirar de consensuar un projecte de recuperació del teatre per presentar-lo al consistori abans de l’estiu. “El que farem d’entrada, davant del consens total, és demanar a l’Ajuntament que assumeixi la rehabilitació integral, començant per la teulada, la part més perjudicada “, explica Marc Serra, portaveu de Som Paral·lel.

Som Paral·lel recull les propostes de l'assemblea / J.M.

Som Paral·lel recull les propostes de l’assemblea / J.M.

Per la seva banda, els historiadors Enric H. March i Toni Oller, impulsors de la iniciativa Salvem l’Arnau, anterior a les aportacions de Som Paral·lel, insisteixen en dotar l’espai d’una petjada històrica. “Hem fet molta feina perquè avui puguem aportar elements patrimonials al projecte”, expliquen. Per als veïns de Som Paral·lel, en canvi, el més importat és que el projecte “estigui viu i gestionat directament pel veïnat”.

Un dels punts de trobada entre totes les sensibilitats és la possibilitat de que rehabilitació interior del teatre es faci a través de l’Ateneu d’Oficis vinculat a L’Ateneu La Base. Una alternativa que, segons els impulsors, “serviria no només perquè els veïns comencin a fer-se seu l’espai, sinó per ocupar gent a l’atur”.

L’Ajuntament sensible, però prudent

El consistori, en procés d’adaptació, contempla abans la recuperació del vell cabaret que del Palau de la Premsa. De fet, durant la campanya electoral, l’equip d’Ada Colau va ser molt crític amb la gestió que s’havia fet del Paral·lel, “massa enfocada al turisme”. Ara, la nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin –districte on pertany l’Arnau– valora positivament les propostes veïnals i condiciona la rehabilitació del teatre a la “corresponsabilització” de tots els actors socials, culturals i veïnals implicats. “L’Arnau és una oportunitat per recuperar la part de la memòria del Paral·lel popular que està oblidada”.

Sobre el Palau de la Premsa, en canvi, hi ha més dubtes. Fonts municipals expliquen que l’edifici “es troba en molt mal estat”, però que “s’escoltaran les propostes veïnals”, malgrat que l’administració calcula que una rehabilitació de l’edifici s’elevaria als 10 milions. La mateixa xifra que costaria la posada al dia de l’Arnau, tot i que altres fonts municipals expliquen a ZONA SEC que aquesta xifra, airejada per l’anterior govern, podria estar inflada i ser, en realitat, sensiblement menor.

patrimoni (2)

L’Arnau (esquerra) i el Palau de la Premsa, dels anys 1984 i 1926, respectivament

 

Teatre Arnau i Palau de la Premsa, dues joies arquitectòniques

El Teatre Arnau (1894), a l’avinguda del Paral·lel, 60, va ser un dels primers teatres de Barcelona. L’únic de la ciutat que conserva a dia d’avui l’estructura de barraca de fusta, propi de començament del segle XX. Icona de la cultura popular, on s’hi podia veure copla, sarsuela, pantomima, màgia, revista o mim. Porta més d’onze anys tancat i, malgrat que l’any 2011 va passar a ser de titularitat municipal, segueix caient a trossos. Un fragment de la teulada ja es va despendre i l’edifici sencer està apuntalat.

El Palau de la Premsa (1926), a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 per a acollir els periodistes que havien de cobrir l’esdeveniment. Projectat per Domènech Roura, fill de Domènech i Muntaner, recorda en gran mesura l’estil modernista, tot i que molts autors el cataloguen com eclèctic. Durant molt de temps va ser la seu de la Guàrdia Urbana. Avui, en desús, està en molt mal estat. No es pot accedir a les plantes superiors perquè l’escala monumental ha cedit.

Continua llegint

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024