Connecta amb nosaltres

Societat

El CAP Manso agonitza a l’espera de més retallades

Publicat

on

Treballadors i usuaris del CAP Manso denuncien a ZONA SEC “retallades i privatitzacions encobertes” en forma de derivacions a l’hospital privat del Sagrat Cor

@molina_jordi / El Centre d’Atenció Primària (CAP) Manso suma 5 anys de desmantellament progressiu. Rere les portes d’aquest centre de referència per al veïnat del Poble-sec, s’amaga una història recent de retallades, derivacions, privatitzacions, amenaces i opacitat de tota mena. Només gràcies a la tenacitat i la lluita de les seves treballadores han transcendit algunes de les irregularitats que envolten aquest CAP, situat a pocs metres del Paral·lel i que comparteix xamfrà amb el carrer Calàbria.

Treballadores del centre, que demanen mantenir l’anonimat per evitar represàlies de la direcció, expliquen a ZONA SEC un seguit d’actuacions que els fan treballar sota pressió i, en conseqüència, donar un servei precari als usuaris, molts dels quals són veïns del Poble-sec –també de Sant Antoni i l’Eixample—, sobretot gent gran.

Aquestes fonts denuncien “una privatització encoberta” i detallen el trasllat d’algunes especialitats –com ara traumatologia, reumatologia, cardiologia, pneumologia o aparell digestiu— a hospitals més grans com el Consorci Hospitalari del Clínic o l’Hospital Universitari Sagrat Cor, de titularitat privada i propietat del hòlding sanitari IDCSalud.

Manso7

Treballadors del CAP Manso es manifesten el passat mes de febrer / Ferran Moreno

 

Aquest fons inversor sanitari és una peça clau de la privatització de la sanitat pública a Catalunya i de l’augment de les derivacions hospitalàries. Nascut a finals dels anys 90, ha anat creixent i apropiant-se de la gestió de diversos hospitals públics, gràcies als contractes o concerts amb governs autonòmics de tots colors i operant des de centres privats. El Sagrat Cor, l’hospital de titularitat privada més gran de Barcelona, és el centre que acumula un percentatge més alt de concertació amb el CatSalut, aproximadament un 70% segons dades del mateix departament de Salut.

“No en diguis derivar, és privatitzar”

Les derivacions de centres públics a centres privats és una realitat creixent a diversos centres públics de Catalunya i respon a una Reestructuració de l’Atenció Especialitzada (RAE), prevista al decret 284/1990. “¿Perquè tenint el CAP Manso, que funcionava meravellosament i amb un personal qualificat, amable i eficient, fan derivacions de diversos especialistes a l’Hospital del Sagrat Cor?, es pregunta Montserrat Borrell, usuària del centre, que recorda: “Sagrat Cor és un centre concertat i al qual s’han d’abonar les intervencions i visites derivades a través de l’lCS, quan el CAP de Manso ja és de l’ICS”.

Després que Sagrat Cort ja hagués concentrat les especialitats del CAP Manso, només un reportatge publicat al diari digital Catalunya Plural, on es desemmascarava l’operació, va detenir les derivacions, que s’han posposat uns mesos. “Ara no sabem què passarà, però res fa pensar es que pugui frenar del tot el procés de desmantellament del centre”, tem una de les treballadores.

El valor de la proximitat

Una altra usuària, Maite Melich, denuncia “la falta de sensibilitat” de les reestructuracions i nega que hi hagi un millor servei en els hospitals com el Clínic o Sagrat Cor del que rebia a Manso. “Tinc 70 anys, i altres veïns de la zona són més grans que jo, i no ens podem desplaçar fins a Sagrat Cor, a mitjà hora a peu del Poble-sec”, explica la Maite que, a més d’usuària, forma part del col·lectiu iaio flautes, molt combatiu davant les retallades de Sanitat: “Ens estan robant el nostre dret a la salut bombardejant-nos amb anuncies de mútues i plans de pensió”.

Manso3

Una usuària del CAP Manso se suma a les protestes dels treballadors / Joan Aleix Mata

 

Melich posa en valor la proximitat d’un CAP i la relació de confiança que es crea amb el metge de capçalera, un tracte que ha trobat a faltar quan s’ha visitat al Sagrat Cor. Per a l’activista, que destaca la “confluència entre el veïnat i el CAP”, és preocupant que “el personal del centre estigui atemorit i no gosi ni tan sols sortir als mitjans”.

Portes giratòries

Alguns membres del personal sanitari de CAP Manso alerten de fins a quin punt, en els darrers anys, s’ha potenciat el centre Sagrat Cor. En aquesta línia, una infermera del CAP Manso, explica que “han transferit totes les intervencions de maluc i genolls. Posteriorment, aquest fet ha permès traslladar la rehabilitació dels pacients a centres privats externs, els gerents dels quals són els propis directors dels centres d’origen”.

“Diuen que envien els pacients del centre de Manso als hospitals Clínic i Sagrat Cor, però la veritat és que n’acaben més al Sagrat Cor que al Clínic, perquè han de complir amb unes derivacions pactades”, denuncia la infermera a ZONA SEC, que conclou: “dóna la sensació que s’actua segons criteris de rendibilitat econòmica i, sobretot, de portes giratòries”.

Sense personal divendres per la tarda

La primera planta del CAP Manso ja no ofereix consultes pel metge de capçalera els divendres a la tarda. Davant d’aquesta situació, alguns treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes: “Ens temem que no sigui el pretext d’acomiadaments i més retallades”, diuen. Mentre cada tarda hi ha entre quatre i vuit metges passant consulta, el divendres tarda només queda una doctora, i ho fa de forma voluntària. D’infermeres només n’hi ha dos, enlloc de les vuit que correspondrien.

manso_dreta

Els treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes

 

Els canvis responen a la posada en marxa del nou model de gestió de l’atenció primària: el de les UGAP. Les UGAPs volen substituir els CAPs i ajuntar diversos equips d’atenció primària per a que siguin dirigits per un mateix equip directiu. Els professionals, però, critiquen que es fiscalitza la seva feina per aconseguir objectius econòmics: “La gestió s’ha jerarquitzat molt més i s’ha allunyat dels professionals de base mentre s’engreixa l’equip burocràtic”. Per tal de redreçar la situació, s’està preparant una mobilització de cara al desembre.

L’any 2011 treballadors del CAP Manso es van sumar a una mobilització convocada per l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que va arribar a tallar el Paral·lel, per protestar contra les retallades en Sanitat de la Generalitat. Aquest any, s’han celebrat ja múltiples concentracions amb Manso com a epicentre, convocades per Tancada Clínic, Fem Sant Antoni, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya i la Comissió de la FAVB en Defensa de la Salut Pública.

Continua llegint

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024