Connecta amb nosaltres

Societat

Viure a prop del port: quan l’aire és fum

Publicat

on

Els barris propers al Port de Barcelona, com el Poble-sec, s’exposen a uns nivells de contaminació 100 vegades superior que la resta de la ciutat

@molina_jordi / La salut del món sencer s’ha debatut aquest desembre a París. La 21a edició de la Convenció de l’ONU pel Canvi Climàtic –coneguda com COP21– ha aconseguit que 194 països, incloent els principals responsables de la contaminació mundial, com els EUA i la Xina, hagin signat el primer gran acord universal per avançar en la lluita contra el canvi climàtic. Però aquesta gran fita diplomàtica, que tardarà anys en recollir els seus fruits, no soluciona el problema que, avui, ja pateix Barcelona i, en concret, el barris més propers al port, com el Poble-sec.

Estudis recents constaten que el port barceloní, que va batre rècords d’arribada de vaixells els anys 2013 i 2014 –les dades de 2015 encara no s’han processat—, és un dels principals causants de la contaminació de l’aire de la ciutat. En concret, provoca el 23% de la pol·lució en partícules en suspensió i el 16% per diòxids de nitrogen. La presència de bucs pesants, les maniobres en atracar i salpar, i l’ús de màquines durant les feines de càrrega i descàrrega de les mercaderies en són les primeres causes que expliquen aquest elevat percentatge.

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat  / EFE

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat / EFE

Segons la portaveu d’Ecologistes en Acció, María García, aquestes dades “afecten aquells barris més propers al port”, i cita els exemples de Ciutat Vella o el Poble-sec, els principals afectats. Les dades són el fruit del Congrés Green Port celebrat a Barcelona ara fa un any, que certificava que zones com per exemple la Meridiana, on tot i el trànsit hi oscil·len entre 20.000 i les 30.000 partícules ultra fines per centímetre cúbic; estan molt per sota les 480.000 partícules de les zones properes al port.

Ara fa tot just un any, el doctor Axel Friedrich, amb anys d’experiència com a responsable de qualitat de l’aire de l’Agència Ambiental Federal Alemanya, va visitar el port de Barcelona en el marc de l’esmentat Green Port, que mesurava l’impacte dels creuers en les principals capitals europees. En aquella ocasió, les conclusions de l’expert van ser contundents: “Les concentracions de partícules prop de les terminals de creuers són unes 100 vegades superiors que la concentració de fons normal de les ciutats”.

Malalties associades a la contaminació

Aquestes micropartícules, imperceptibles però altament contaminants, són una greu amenaça per a tots els habitants, i segons els experts, com García o el mateix Friedrich, “poden provocar malalties respiratòries i cardiovasculars, danys neurològics, càncer i mort prematura”. De fet, l’activista ecologista alerta, en una conversació amb ZONA SEC, dels múltiples cassos de càncer de colon detectats entre la plantilla portuària, amb un índex molt per sobre de la mitjana.

Segons Garcia, “és irresponsable que se segueixi permetent als creuers cremar combustibles molt bruts davant de les nostres ciutats quan existeixen mesures alternatives”. Durant tot el temps en què aquests grans vaixells estan amarrats al port -a Barcelona tenim l’Allure of the Seas el tercer creuer més gran del món— no deixen de cremar combustible altament contaminant per generar l’electricitat necessària per alimentar la infinitat d’activitats ofertes a bord.

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

L’activista d’Ecologistes en acció suggereix que “si un creuer vol entrar al port de Barcelona se li hauria d’obligar a utilitzar les millors tecnologies disponibles per a la reducció d’emissions com els filtres de partícules i els catalitzadors SCR, l’ús de combustibles menys contaminants i la connexió a la xarxa elèctrica quan està en port”. En cas que no es complissin els requisits, els ecologistes proposen no deixar passar el vaixell, com ja s’ha fet als EUA o al Mas del Nord o el Bàltic.

 

El pols municipal contra la pol·lució

Del 30 de novembre al 4 de desembre el govern d’Ada Colau va realitzar una campanya de sensibilització entre els conductors de vehicles privats de la ciutat. L’objectiu era conscienciar als veïns de la incidència que té l’ús dels vehicles en els seus desplaçaments diaris sobre la contaminació a la ciutat, tant a nivell dels fums que desprenen com del soroll que produeixen.

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Unes setmanes abans, la regidora de mobilitat Mercedes Vidal va decidir recuperar el Dia Sense Cotxes amb el tall d’onze vies principals de la ciutat. El resultat va ser la reducció a la meitat de contaminació atmosfèrica a les vies tallades. A Sants-Montjuïc, els carrers de Consell de Cent –entre Tarragona i Creu Coberta—; carrer Moianès –entre Creu Coberta i Carretera de La Bordeta, al barri d’Hostafrancs— i el carrer de Tapioles, al Poble-sec, van estar entre els escollits pels veïns del barri, on s’hi van desenvolupar activitats de sensibilització.

Avenços insuficients

Les primeres reaccions del port de Barcelona, a parer dels ecologistes, són insuficients. Tot i que el repte és convertir-se l’any 2020 en una infraestructura amb emissions de carboni neutres, García creu que “és un brindis al sol” fins que no hi hagi una llei que obligui als vaixells a adaptar-se a les noves fonts energètiques. Des del port s’aposta per dur a terme diverses actuacions a fi de reduir al màxim les emissions i compensar l’empremta de carboni en el transport.

El port –que ha passat de rebre 0,6 milions de creueristes l’any 2000 a 2,6 milions l’any passat, segons Turisme- també forma part d’un dels punts vermells d’un expedient sancionador obert per la Comissió Europea a Barcelona per no complir la normativa, el passat mes de juny. Des d’Ecologistes en acció es demana que la gestió portuària de la ciutat deixi de ser estatal i passi a ser competència municipal. “Potser d’aquesta manera combatrem l’opacitat”, etziba García.


Els creuers són ciutats flotants d’entre dos i cinc mil habitants. Consumeixen l’equivalent a 12.000 cotxes, segons revela un informe de l’organització Oceana, amb l’agreujant que utilitzen els combustibles més barats -el fueloil pesat té 3.500 vegades més sofre que el dièsel- i no estan obligats a filtrar el que emeten, com sí ho estan els cotxes o els camions. Quan arriben a port, segueixen contaminant, perquè cremen gasoil per mantenir els motors en marxa i alimentar electricitat, piscines, discoteques, cinemes, gimnasos, aire condicionat, cuines.

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024