Connecta amb nosaltres

Societat

Viure a prop del port: quan l’aire és fum

Publicat

on

Els barris propers al Port de Barcelona, com el Poble-sec, s’exposen a uns nivells de contaminació 100 vegades superior que la resta de la ciutat

@molina_jordi / La salut del món sencer s’ha debatut aquest desembre a París. La 21a edició de la Convenció de l’ONU pel Canvi Climàtic –coneguda com COP21– ha aconseguit que 194 països, incloent els principals responsables de la contaminació mundial, com els EUA i la Xina, hagin signat el primer gran acord universal per avançar en la lluita contra el canvi climàtic. Però aquesta gran fita diplomàtica, que tardarà anys en recollir els seus fruits, no soluciona el problema que, avui, ja pateix Barcelona i, en concret, el barris més propers al port, com el Poble-sec.

Estudis recents constaten que el port barceloní, que va batre rècords d’arribada de vaixells els anys 2013 i 2014 –les dades de 2015 encara no s’han processat—, és un dels principals causants de la contaminació de l’aire de la ciutat. En concret, provoca el 23% de la pol·lució en partícules en suspensió i el 16% per diòxids de nitrogen. La presència de bucs pesants, les maniobres en atracar i salpar, i l’ús de màquines durant les feines de càrrega i descàrrega de les mercaderies en són les primeres causes que expliquen aquest elevat percentatge.

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat  / EFE

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat / EFE

Segons la portaveu d’Ecologistes en Acció, María García, aquestes dades “afecten aquells barris més propers al port”, i cita els exemples de Ciutat Vella o el Poble-sec, els principals afectats. Les dades són el fruit del Congrés Green Port celebrat a Barcelona ara fa un any, que certificava que zones com per exemple la Meridiana, on tot i el trànsit hi oscil·len entre 20.000 i les 30.000 partícules ultra fines per centímetre cúbic; estan molt per sota les 480.000 partícules de les zones properes al port.

Ara fa tot just un any, el doctor Axel Friedrich, amb anys d’experiència com a responsable de qualitat de l’aire de l’Agència Ambiental Federal Alemanya, va visitar el port de Barcelona en el marc de l’esmentat Green Port, que mesurava l’impacte dels creuers en les principals capitals europees. En aquella ocasió, les conclusions de l’expert van ser contundents: “Les concentracions de partícules prop de les terminals de creuers són unes 100 vegades superiors que la concentració de fons normal de les ciutats”.

Malalties associades a la contaminació

Aquestes micropartícules, imperceptibles però altament contaminants, són una greu amenaça per a tots els habitants, i segons els experts, com García o el mateix Friedrich, “poden provocar malalties respiratòries i cardiovasculars, danys neurològics, càncer i mort prematura”. De fet, l’activista ecologista alerta, en una conversació amb ZONA SEC, dels múltiples cassos de càncer de colon detectats entre la plantilla portuària, amb un índex molt per sobre de la mitjana.

Segons Garcia, “és irresponsable que se segueixi permetent als creuers cremar combustibles molt bruts davant de les nostres ciutats quan existeixen mesures alternatives”. Durant tot el temps en què aquests grans vaixells estan amarrats al port -a Barcelona tenim l’Allure of the Seas el tercer creuer més gran del món— no deixen de cremar combustible altament contaminant per generar l’electricitat necessària per alimentar la infinitat d’activitats ofertes a bord.

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

L’activista d’Ecologistes en acció suggereix que “si un creuer vol entrar al port de Barcelona se li hauria d’obligar a utilitzar les millors tecnologies disponibles per a la reducció d’emissions com els filtres de partícules i els catalitzadors SCR, l’ús de combustibles menys contaminants i la connexió a la xarxa elèctrica quan està en port”. En cas que no es complissin els requisits, els ecologistes proposen no deixar passar el vaixell, com ja s’ha fet als EUA o al Mas del Nord o el Bàltic.

 

El pols municipal contra la pol·lució

Del 30 de novembre al 4 de desembre el govern d’Ada Colau va realitzar una campanya de sensibilització entre els conductors de vehicles privats de la ciutat. L’objectiu era conscienciar als veïns de la incidència que té l’ús dels vehicles en els seus desplaçaments diaris sobre la contaminació a la ciutat, tant a nivell dels fums que desprenen com del soroll que produeixen.

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Unes setmanes abans, la regidora de mobilitat Mercedes Vidal va decidir recuperar el Dia Sense Cotxes amb el tall d’onze vies principals de la ciutat. El resultat va ser la reducció a la meitat de contaminació atmosfèrica a les vies tallades. A Sants-Montjuïc, els carrers de Consell de Cent –entre Tarragona i Creu Coberta—; carrer Moianès –entre Creu Coberta i Carretera de La Bordeta, al barri d’Hostafrancs— i el carrer de Tapioles, al Poble-sec, van estar entre els escollits pels veïns del barri, on s’hi van desenvolupar activitats de sensibilització.

Avenços insuficients

Les primeres reaccions del port de Barcelona, a parer dels ecologistes, són insuficients. Tot i que el repte és convertir-se l’any 2020 en una infraestructura amb emissions de carboni neutres, García creu que “és un brindis al sol” fins que no hi hagi una llei que obligui als vaixells a adaptar-se a les noves fonts energètiques. Des del port s’aposta per dur a terme diverses actuacions a fi de reduir al màxim les emissions i compensar l’empremta de carboni en el transport.

El port –que ha passat de rebre 0,6 milions de creueristes l’any 2000 a 2,6 milions l’any passat, segons Turisme- també forma part d’un dels punts vermells d’un expedient sancionador obert per la Comissió Europea a Barcelona per no complir la normativa, el passat mes de juny. Des d’Ecologistes en acció es demana que la gestió portuària de la ciutat deixi de ser estatal i passi a ser competència municipal. “Potser d’aquesta manera combatrem l’opacitat”, etziba García.


Els creuers són ciutats flotants d’entre dos i cinc mil habitants. Consumeixen l’equivalent a 12.000 cotxes, segons revela un informe de l’organització Oceana, amb l’agreujant que utilitzen els combustibles més barats -el fueloil pesat té 3.500 vegades més sofre que el dièsel- i no estan obligats a filtrar el que emeten, com sí ho estan els cotxes o els camions. Quan arriben a port, segueixen contaminant, perquè cremen gasoil per mantenir els motors en marxa i alimentar electricitat, piscines, discoteques, cinemes, gimnasos, aire condicionat, cuines.

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024