Connecta amb nosaltres

Entitats

Josep Guzmán: “El nou Paral•lel ha de ser l’aparador del Poble-sec”

Publicat

on

@4tito4 / S’enceta un nou any que serà molt especial per a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. La federació haurà de trobar relleu del seu president, Josep Guzmán (Barcelona, 1956) fa un pas al costat obligat pel desgast del càrrec i després d’haver viscut un període “molt dur”, com diu, en l’àmbit polític, social i econòmic. Reivindica la tasca gestora de l’organisme i de tenir fil directe amb el regidor de torn, un paper que li han valgut crítiques per “sortir a la foto”. Defensa una feina “totalment altruista” envers el barri i espera sabia nova per regenerar una Coordi que va camí de la trentena.   

 Cinc anys (2012-2017) a la presidència que han coincidit amb un període marcat per la crisi econòmica.

Van caure les aportacions de les fundacions de les caixes; també ens van retallar, en un primer moment, un 30% les subvencions de la Generalitat i a banda d’això, el Govern no podia pagar. I s’havien d’ingressar, en aquella època, catorze nòmines. Pel meu perfil de comptable vaig poder endreçar la part organitzativa de la Coordinadora, que és el que li calia.

 Ara hi ha una base sòlida per si s’hagués d’afrontar una etapa similar de retallades?

Crec que sí. Primer, perquè s’han eliminat costos superflus, en el sentit de racionalitzar les despeses. Sense aplicar retallades i molt menys de personal. De fet, s’ha ampliat la plantilla en dues persones. I segon, s’han diversificat els ingressos o les ajudes,no estem lligats de mans, per exemple, tenint el 30 o 50% depenent de la Generalitat o l’Ajuntament. A més, puc dir que a dia d’avui la Coordinadora està totalment sanejada, no té cap deute.

 Quin segell creu que ha imprès en aquest temps a la federació?

He intentat crear la marca Coordinadora, per tal que l’èxit d’un dels seus projectes se’n pugui beneficiar la resta, és una qüestió d’aportar credibilitat. M’ha agradat que, organitzativament parlant, he intentat inculcar la idea que la Coordinadora no ha de fer res i coordinar-ho tot, és a dir, no ha de fer la Festa Major, és una tasca de les entitats. El que sí farem és ajudar a coordinar.

 I a banda de l’economia, també ha estat un període crispat en l’àmbit polític i social. Especialment evidenciat amb la reforma del Paral·lel.

Sempre dic que la Coordinadora és apolítica, no hem entrat en el joc polític de cap partit. De cap. Pactem amb qui el poble ha posat a Creu Coberta 104 i el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec ha de sortir a la fotografia amb el regidor de torn. Això és així i molta gent no ho entén. I el Paral·lel era una llarga reivindicació, per al Poble-sec és el seu aparador i no la seva botiga. En cas contrari, el barri seria el magatzem i no ho volem. Per això, hem lluitat per la seva reforma i després el seu interior, amb el pla de barris per evitar-ne la degradació.

 Però amb les necessitats que tenia i té el barri, calia destinar gairebé deu milions d’euros per fer un “aparador”?

Estem, ens agradi o no, en una societat capitalista i per a que algú inverteixi en algun lloc, com dic sempre, s’ha de posar la catifa vermella. Si no la poses, la gent no vindrà. Un exemple molt clar: un cop arribi el metro a La Marina, els pisos pujaran de preu, augmentarà la qualitat de vida del barri i dels seus veïns. No s’ha de fer el metro? No, perquè es degrada la zona. I el Paral·lel necessitava una inversió, també venia acompanyat amb una altra llista de demandes. El Poble-sec ha canviat moltíssim en els últims 20 anys, no hi havia centres cívics, ni poliesportiu…

 Però no hi ha un ambulatori per donar cobertura  a tota la població que viu al Poble-sec.

Per això cal un segon CAP, que estem demanant, i també una oficina de Correus. Encara queden serveis i infraestructures com ara un tercer centre cívic que pot ser al Palau de la Premsa. I respecte al Paral·lel, deixa’m afegir que em dona la sensació que hi ha més gent passejant, perquè hi ha la plataforma única que vam reclamar. I si hi ha moviment de persones, possiblement s’hi posaran botigues i això pot generar llocs de treball.

 Un model de comerç per als turistes vol dir?

No, quan dic botigues no em refereixo només a restauració sinó a d’altres activitats. Vaig demanar a l’administració que posés un teatre. l’Arnau? Per què no? En aquest sentit, s’han de recuperar els espais buits que tenim al barri.

 Quin perfil ha de tenir el seu successor o successora?

Una persona que conegui la Coordinadora, que tingui un esperit social i no empresarial per treballar per al barri. Ha de conèixer les tres potes bàsiques sobre les que camina la federació: la social o de serveis a la comunitat, l’associativa i la gestió d’equipaments públics. De totes maneres, no me’n vaig, deixo la presidència. Estaré aquí per ajudar en el que calgui.

 Hi veu gent jove per regenerar l’entitat?

La gent jove pot venir, les portes estan obertes, però entenc que té un funcionament d’empresa i implica una responsabilitat a canvi de res. Tot i així, tinc esperances que hi entrin, però qui vingui ha de ser per aprendre i no a ensenyar.

Josep Guzmán (2)

Josep Guzmán a la Coordinadora d’Entitats

 La condició que la junta directiva i el president no tinguin una retribució econòmica s’ha de mantenir en el futur?

En el moment que les teves decisions poden afectar el teu sou, estàs lligat. Això vol dir que ets partidista. Sempre he cregut en la gestió cívica i estic a favor de federacions en el que el patró i el seu equip no cobren sinó passaria a ser un consell d’administració.

 La Base és una altra de les moltes entitats del barri amb vocació d’ajuda i veïnal, que compta amb diversos projectes destacats. Són dos models que poden coexistir?

I tant! Tot el que facin pel barri ens tindran al seu costat. El que s’ha de fer és sumar i no restar. El que no podem fer, com va passar fa temps, és fer-nos la traveta.

 En el seu mandat han sorgit veus crítiques cap a la Coordinadora. L’última en forma d’iniciativa a decidim.barcelona.

Ara ja no, perquè la Coordinadora està encaminada, però he arribat a treballar vuit i deu hores diàries i sense cobrar. Algú està disposat a fer-ho? Es diu molt, però les coses no es fan soles i es proposa molt, però que ho facin els altres. També en tinc d’idees per dur a terme.

 Què li semblen els Consells de Barri?

El Consell de Barri és una eina que s’està degradant. Hauria de ser un espai on es fessin propostes i no queixes. En general, són problemes de convivència i molts tenen raó.

 Què proposa per canviar-ho?

En vaig fer una i cap dels partits la va voler: les decisions del Consell de Barri siguin vinculants, però em refereixo a petites decisions com escollir, per exemple, entre quatre tipus de models de banc. És important donar aquest poder de decisió, perquè si fos així vindrien amb propostes i en lloc d’això ho fan amb queixes.

 Després de tot aquest temps, ha valgut la pena?

Personalment, sí. A mi m’ha omplert, estic molt content de la feina que he fet. I això que, moltes vegades, poses per davant l’entitat a la família i la gent no ho valora. Tot per ajudar. L’altruisme crema.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.