Connecta amb nosaltres

Entitats

Salvador Escribà: “Sopa de Cabra va obrir el camí del rock català”

Publicat

on

@pruna_ana / En Salvador Escribà, fill adoptiu del Poble-sec, va estar molt vinculat al barri en els darrers anys de la dictadura i els primers de la transició. Durant la campanya de les primeres eleccions democràtiques va fundar La Salseta del Poble Sec, una formació musical que va esdevenir una de les orquestres més importants i alternatives de l’època i que enguany celebra 40 anys de vida. En Salvador (Bell-lloc d’Urgell, 1950) va donar classes de matemàtiques i física fins que va poder dedicar-se plenament a la música. Parlem amb ell al mític bar El Sortidor, on ens omple de records i ens confessa que probablement aquest sigui el seu últim any al capdavant de La Salseta.

Quin vincle té vostè amb el barri?

L’any 1967 vaig venir a estudiar a Barcelona i vaig instal·lar-me a la residència dels escolapis, a la Ronda Sant Pau. Després vam decidir amb uns amics anar a viure a un pis d’estudiants al carrer Jaume Fabra, al Poble-sec. Des d’aleshores fins l’any 76 vam fer molta vida de barri, vam connectar amb entitats, associacions, partits polítics clandestins…

Vostè donava classes de matemàtiques. Com van ser els seus inicis en el món de la música?

IMG_20170213_140136

Salvador Escribà al bar El Sortidor/ Anna Pruna

Vaig donar classes des del 75 fins al 87 i mentrestant feia música per passar-ho bé. Fèiem vetllades al nostre pis i a Can Margarit, un bar on s’hi reunia molta gent vinculada a l’Associació de veïns del barri de l’època, que era pràcticament clandestina, i fèiem activitats socials i culturals. En aquella època encara hi havia la dictadura.

La Salseta neix en el context de les primeres eleccions democràtiques.

La Salseta va començar com una cosa totalment improvisada el dia d’inici de la campanya electoral de les primeres eleccions democràtiques. Érem militants del PSUC i feia just un mes que l’havien legalitzat. El primer dia de campanya vam fer un acte electoral, una festa, que va durar tota la tarda i fins la nit. Hi havia diverses activitats i uns quants músics vam decidir improvisar una petita formació per amenitzar el final d’aquest dia de festa fent ballar la gent. En 15 dies ho vam muntar juntament amb en Josep Vercher, poblesequí de tota la vida, que era baixista de Los Cheyenes. Aquell grup el vam formar única i exclusivament per a aquella ocasió.

Però La Salseta es va convertir en un fenomen.

L’actuació va agradar molt, la gent s’ho va passar molt bé i ens van animar a continuar fent coses. Vam fer varies actuacions al Poble-sec, a la plaça del Sortidor. Aleshores vam començar a refer la banda, vam posar bateria, alguns músics van marxar… I vam anar configurant una petita formació estable de 7 músics que tocàvem a festes electorals, festes de comissions obreres i festes majors populars i democràtiques que cada barri de Barcelona començava a organitzar de manera més oberta i participativa.

Se us va relacionar molt amb les festes populars de la Transició

Vam aparèixer en aquell moment de molta efervescència, oferíem molta marxa i érem una orquestra alternativa, molt provocativa i amb un repertori canyero. Eren coses que aleshores eren necessàries. Les orquestres que tocaven aleshores anaven molt mudats, eren passius a l’escenari  i tenien repertoris dirigits a la gent gran. Nosaltres vam introduir la guitarra elèctrica, versions dels Beatles, els Rollings… vam aconseguir atrapar el públic més jove i això va fer que ens comencessin a cridar de tot arreu.

Creeu aleshores el vostre segell discogràfic, Salseta Discos, per editar els vostres treballs. Però n’acabeu editant d’altres grups.  

Alguns músics es van assabentar que nosaltres teníem un segell independent en una època en què n’hi havia molt pocs i la majoria eren multinacionals amb seu a Madrid. Barcelona havia quedat orfe de discogràfiques i alguns companys de professió ens van suggerir que editéssim altres discos.

I un dia us arriba una maqueta d’un grup anomenat Sopa de Cabra

thumbnail_ESO_5585

Un dels concerts de La Salseta / La Salseta del Poble-sec

Va ser l’any 88, en un concert de la Salseta a Cassà de la Selva. Em van fer arribar una maqueta d’un grup que es deia Sopa de Cabra, un nom que xocava perquè era molt trencador en una època en què ningú ho era. Aquell cassette va ser per a mi la banda sonora d’aquell estiu. Era un so diferent, trencador. A finals d’aquell any vam fer un concert junts, ells com a teloners de La Salseta. Quan vam veure en directe el fenomen Sopa de Cabra vam al·lucinar, mai un grup de rock català havia tingut tanta complicitat amb la gent. Al mes següent començàvem a gravar el seu primer disc (aleshores en cassette i vinil) que va ser un exitàs. Sopa de Cabra va obrir el camí del rock en català.

40 anys amb La Salseta. En quin moment es troben? Faran algun concert de celebració?

El nivell de feina ha baixat perquè la crisi ens ha afectat molt i també hi ha hagut un canvi generacional però anem tocant, encara som un referent i el més important és que ho passem molt bé i fem ballar molt la gent.  Farem alguna cosa per celebrar aquests 40 anys però encara no sabem què serà. Ens agradaria fer alguna cosa aquí al barri.

Us heu plantejat baixar dels escenaris?

Jo sí que m’he plantejat jubilar-me, segurament aquest sigui el meu últim any al grup. Però la Salseta com a banda ha de continuar i penso que pot continuar.

S’està perdent la música de festa major?

Els Ajuntaments han reduït dies de festa i han reduït el pressupostos per contractar grups. El nivell de qualitat dels artistes ha minvat molt i això a nosaltres ens ha afectat. Hem hagut de reduir molt el catxé.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.