Connecta amb nosaltres

Societat

Petitet portarà la Rumba Catalana al Liceu per complir una promesa a la seva mare

Publicat

on

Oriol Adán / De camí per fer aquest concert de “rumba simfònica” s’està preparant un documental dirigit per Carles Bosch, on també es mostra la greu malaltia que allunya el Petitet dels escenaris.

Nascut al carrer de la Cera, Joan Ximénez, més conegut com a Petitet, viu des de fa molts anys al Poble-sec i assaja tan sovint com pot amb la seva orquestra al centre cultural Albareda. De més jove havia estat palmero de Peret i del Gato Pérez, referents de la Rumba Catalana, però ja fa un temps que s’ha vist obligat a allunyar-se dels escenaris a causa de la Miastènia Gravis que pateix, una malaltia crònica que debilita els músculs i que obliga al Petitet a fer estades periòdiques a l’Hospital de Sant Pau.

Una promesa

El Petitet és un gitano que trenca esquemes, lluitador, alegre i optimista, i va prometre a la seva mare moribunda que algun dia portaria la Rumba Catalana al Gran Teatre del Liceu, i el proper dimarts 17 d’octubre podrà complir-ho. 

En un dels trailers del documental que s’han avançat, el Petitet destaca la importància que té per a ell el fet de complir la promesa que li va fer a la seva mare poc abans que morís. “Jo vaig prometre una cosa a la meva mare i ho tinc que realitzar. Dit i fet, aquí estic, tan guapo com sempre”, destaca en Petitet. “Els gitanos el que tenim és que quan diem una cosa la fem, no cal ni firmar-ho”. Això sí, al portar la Rumba Catalana fins al Liceu no s’ha de perdre l’elegància, i com explicava Petitet a la seva mare, al concert “tots amb pajarita mama, perquè la rumba és senyora”.

El documental

Tot aquest procés d’unir una orquestra simfònica amb la Rumba Catalana i fer un concert al Liceu, així com la lluita diària del Petitet contra la seva malaltia s’estan enregistrant al documental Petitet (Rumba pa ti), i compta amb la direcció del periodista i cineasta Carles Bosch, autor d’altres documentals com Balseros (2002) o Bicicleta, cullera, poma (2010).

Petitet, en un altre avanç del documental, explica que “vull fer tot el possible perquè es donin compte del que és la Rumba Catalana amb una simfònica”.

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Crowdfunding

Ja fa més d’un any que va començar tot el procés de gravació del documental i ja s’han enregistrat prop de dues terceres parts del rodatge, però els recursos no son suficients i s’han buscat aportacions de la gent a través d’un crowdfunding, amb l’objectiu d’arribar a recollir 30.000 euros per destinar a la post-producció.

D’aquesta manera, amb aquests diners es podran comprar els drets de cançons emblemàtiques de la Rumba Catalana com Gitana Hechicera, Rumba pa ti o El Muerto Vivo i es podrà treballar la imatge i el so del documental amb els mitjans adequats, entre altres coses. Totes les donacions obtindran recompenses com entrades per a la pre-estrena del documental o el DVD de la pel·lícula.

La Miastènia Gravis

La malaltia contra la que lluita diàriament el Petitet està dins del grup del que es coneix com malalties rares, pel que no hi ha gaires investigacions al respecte. Es tracta d’una malaltia autoimmunitària que debilita els músculs i dificulta la mobilitat i la capacitat de tragar i parlar, malgrat que pot afectar a diferents zones depenent de cada pacient, així com també pot ser diferent la intensitat i gravetat de la malaltia. Malgrat que entre un 10% i un 20% dels casos diagnosticats són infantils, és una malaltia que acostuma a donar-se en majors de 65 anys. A Espanya existeixen prop de 10.000 afectats per la Miastènia Gravis, amb una mitjana d’uns 700 casos diagnosticats anualment. No obstant això, un 90% dels pacients que segueixen tractament poden controlar la malaltia i portar unes vides pràcticament normals. Actualment, però, s’està seguint una línia d’investigació treballant amb cèl·lules mare i alhora s’estan duent a terme estudis per poder fer servir vacunes contra la malaltia, que podrien ser l’inici d’un futur tractament per superar-la. El documental Petitet (Rumba pa ti) també servirà, en part, per donar més visibilitat a la malaltia i, esperem, pugui posar un altre granet de sorra que ajudi a seguir investigant.

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024