Connecta amb nosaltres

Societat

Una nova mirada cap a la síndrome d’Asperger

L’associació Asperger New Life treballa per a la millora de la qualitat de vida d’un col·lectiu altament invisible, sensible i vulnerable a través d’activitats i xerrades

Publicat

on

“Jo veia que la meva filla era diferent des que era ben petita: a la llar d’infants anava a la seva, era molt creativa, tenia dificultats motrius i a casa es comunicava bé, però no necessitava comunicar-se amb la resta del món”. Són paraules de l’Alicia Campos, fundadora de l’Associació Asperger New Life i mare d’una noia de 24 anys amb aquesta síndrome. New Life és un col·lectiu format per una vintena de famílies i uns 15 joves del districte amb aquesta condició.

El seu objectiu és donar una nova mirada a l’Asperger i treballar per la qualitat de vida de les persones que el pateixen, “un col·lectiu altament invisible, sensible i vulnerable perquè el que tenen no es visibilitza en el físic, no tenen discapacitat intel·lectual i tampoc es pot considerar un trastorn mental”, diu l’Alicia. És per això que la primera línia d’actuació de l’associació és la conscienciació i la promoció de la vida independent i autònoma de les persones amb Asperger, un col·lectiu sobre el qual hi ha prejudicis, desconeixement i estigma. Això es deu en gran mesura a que la ficció, amb sèries com The Big Bang Theory, els retrata com a persones que no parlen, que són genis de les matemàtiques i que són antisocials, però això només és un estereotip que no s’adequa a la realitat. 

Una percepció diferent del món

Com en el cas de la filla de l’Alicia, la síndrome d’Asperger molt sovint es diagnostica tard, en edat adulta: “Això suposa molt patiment perquè la majoria d’aquests nois pateixen un assetjament bestial, i fins i tot molts joves han arribat a intentar suïcidar-se”, explica l’Alicia. Les persones amb aquest trastorn d’espectre autista (TEA) sense discapacitat intel·lectual tenen una percepció del món diferent, volen socialitzar-se i no poden. També tenen uns nivell d’ansietat molt elevat, són persones hipersensibles que viuen en una situació d’estrès constant i acostumen a ser molt honestes i a tenir un sentit de la justícia molt elevat. “Com són intel·ligents, a l’escola els posen etiquetes que no toca, com la del trastorn mental o la de ser raros o ganduls”, lamenta la creadora de New Life.

Neurodiversitat

Moltes persones amb Asperger tenen habilitats molt concretes i com explica l’Alicia, “si la societat s’adaptés una mica a ells, tindrien moltes possibilitats d’aportar coses positives perquè tenen una intel·ligència molt elevada en certes àrees, però tenen un ritme propi”. En el marc de l’Associació, organitzen sessions d’oci inclusiu com sortides al teatre, cinefòrums o escapades, perquè a les persones amb aquest trastorn els costa relacionar-se amb persones neurotípiques, però entre ells s’entenen molt bé.

Així s’intenta que els joves treballin les habilitats socials i les tasques de la vida quotidiana en grups reduïts: “La majoria d’ells necessitaran suport en la seva vida diària tot i que potser tenen dues carreres, perquè tenen interès en uns determinats temes i altres no els interessen”, afegeix l’Alicia. També han creat un servei d’atenció a les famílies, oferint informació, orientació i grups d’ajuda mútua. A més, fan activitats i xerrades de conscienciació a CAPs, serveis socials i instituts. També s’ha creat una comissió de famílies per treballar el tema de la vida independent i, al mateix temps, s’ha creat un grup de joves “perquè l’objectiu no és ser una associació per i per a ells sinó amb ells”, explica aquesta mare.

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024