Persiana amunt, persiana avall. La perruqueria d’Àngel Mancebo és un dels clàssics del carrer de Blai. Un local irreductible que aguanta amb estoïcisme la pressió turística. Ara bé, l’habilitat amb les tisores no és l’única fortalessa del seu propietari. De fet, quan treballa només cal observar-li les mans, els braços… Mancebo és pura fibra. Un animal impossible de definir, que just acaba d’aconseguir classificar-se pel Mundial d’Ironmans que es disputarà al setembre a Sudàfrica.
Per contextualitzar la bèstia que s’amaga rere el seu afable caràcter, només s’ha de traduir en xifres una competició Ironman: nedar 3,86 quilòmetres a tota pastilla, pedalejar 180,25 quilòmetres i córrer gairebé una marató (42,2 quilòmetres). Tot seguit, en aquest ordre i sense descans. Si bé a molts els fa mandra només el fet d’escalfar, ell en canvi fins i tot fa algunes Ironmans “per entrenar”. L’exemple? D’aquí a uns dies marxarà a Astana (Kazakhstan) a fer-ne una on posar-se a prova pel Mundial. Setmanes més tard, s’aproparà a Vitòria (Euskadi) per fer-ne una altra.
UNA VIDA AL CARRER
A diferència de Déu que després de crear la Terra va decidir descansar al setè dia (diumenge), Mancebo prefereix els dissabtes. Què vol dir això? Doncs que en qualsevol estona lliure que té es corda les sabatilles per sortir a còrrer, o bé es posa el casquet de piscina per saltar a l’aigua. La bicicleta, en canvi, confessa que prefereix reservar-la pels caps de setmana. “Em passo tot l’any entrenant, faci fred, calor, plogui, nevi…”; al cap i a la fi, és la típica persona que li agafarà la fi del món lluny de casa (o dins la perruqueria).
Al cap i a la fi, entre aquestes quatre parets mensualment va passant el gruix dels seus fans. “La majoria saben a què em dedico i m’animen; fins i tot els hi agrada que els expliqui les batalles sobre com em van les competicions”, revela. És el que té haver estat 38 anys al carrer. Un Blai en el qual creu que acabarà de passar unes quantes primaveres més, ja que a diferència del Mundial de Futbol, en el de triatletes els esportistes s’han de buscar la vida per poder pagar-se les inscripcions que van dels 300 als 600 euros (sense comptar vols, allotjaments i manutenció a l’estranger).
HOME SPONSORITZAT
Afortunadament, però, Mancebo presumeix de poder comptar amb un parell d’sponsors que el patrocinen per allà on es desplaça. Tot i així, reconeix que “no és fàcil fer les proves cada quatre mesos; com a molt alguns fan una de forma anual perquè no tenim cap mena d’ajuda”. Pel que fa a la seva categoria, el perruquer serà l’únic espanyol que està entre els 55 i els 60 anys que competirà a Sud-àfrica. Tot gràcies a la marca aconseguida a la Xina setmanes enrere (05:17:41), la qual li va valer el cinquè lloc i el bitllet al Mundial. “Ara aniré a passar-m’ho de la millor manera possible”, assegura.