Connecta amb nosaltres

Esports

El CE APA Poble-sec denuncia la manca d’ajudes al futbol base

El club qüestiona el repartiment dels beneficis i els costos que ha d’assumir l’entitat

Publicat

on

El fubtol base entrena al camp La Satalia / CE APA Poble-sec

Amb 350 jugadors i jugadores aquesta temporada, el CE APA Poble-sec no té intencions de decréixer. Ans al contrari, tal com assenyala el seu president, Joan Munt, la intenció és que l’any vinent es creïn dos nous equips: un cadet i un altre juvenil. No és que a la falda de Montjuïc el futbol torni a cotitzar en alça, sinó que a parer de l’entitat, la direcció esportiva ha començat a donar els seus fruits. Tot just fa una dècada que van decidir contractar a professionals al capdavant de les banquetes i això s’ha traduït en un creixement sostingut d’equips (tot i la ressaca econòmica).

Si bé la professionalització del sistema de joc ha empès cap amunt el prestigi de l’entitat, cal posar de relleu que la filosofia del club es manté intacta: “Qualsevol nen que vingui jugarà, ja sigui a l’A, al B o al C”, assegura Munt. Una forma d’entendre l’esport des del seu vessant més integrador, el qual veuen perillar des de l’entitat. “El 95% dels nostres ingressos són les quotes; després paguem 45.000 euros pel lloguer anual de les instal·lacions a l’Ajuntament i després només ens donen una subvenció de 3.000 euros; fins i tot els nostres amateurs paguen per jugar, en comptes de cobrar”, lamenta Munt.

Un sentiment d’abandonament econòmic al qual afegeix la pressió econòmica de la Federació envers el futbol base. “La institució, en comptes de repartir entre quatre els drets de la televisió, el que hauria de fer és revertir aquests diners en el futbol base i acabar amb la sagnia de les fitxes federatives dels jugadors”, considera el president del club. “Ara mateix ens estan asfixiant”, revela qui alhora lamenta els nous horaris del futbol professional: “El futbol espectacle ens està fent molt mal, i un dels principals motius és que els partits s’han passat a donar a la televisió al migdia; aquest horari sempre ha sigut del futbol base i amateur”, reivindica Munt.

Quina és la incompatibilitat que hi veuen a aquesta circumstància els equips de barri? “La gent aleshores ja no s’acosten a veure els nostres partits perquè veuen futbol per la televisió; aquells clubs que necessiten fer taquilla se n’estan anant a norris perquè en comptes de veure la Gramanet, el Júpiter o El Prat prefereixen quedar-se veient la primera o segona divisió”. Cal destacar, però, que la competència en el futbol base no és només piramidal on els de dalt aixafen els de baix, sinó que també existeixen estira-i-arronses entre entitats esportives de l’àrea metropolitana.

En aquest sentit, des del CE APA Poble-sec denuncien les pràctiques “chupacabras” de diferents clubs, els quals “s’emporten als jugadors a mitja temporada, prometen als pares l’oro i el moro, i després els fan fora”, assenyala Munt. “Això cada vegada va a més, només l’any passat ens van marxar tres que l’any vinent ja sabem que tornaran; al cap i a la fi els ha passat el que ens esperàvem”, revela el president del club. Tot i això, no sempre la dinàmica és aquesta. Segons explica, “la pena és que alguns per vergonya o per pena ja no tornen i deixen de jugar al futbol”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Esports

Montjuïc: de la Fórmula 1 a la reducció dels cotxes

Part de la història de la muntanya està marcada per la circulació de vehicles pel seu interior; un fet que va tocar el seu cim amb les curses del circuit clausurat l’any 1975

Publicat

on

Al llarg d’aquestes darreres setmanes el Govern del Districte de Sants-Montjuïc ha desvetllat les línies d’actuació en les que començarà a treballar i que queden vertebrades al Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc. Tota una sèrie d’idees treballades i reflexionades amb els actors privats i associatius de l’elevació natural, entre les quals en destaca una proposta significativa: la reducció del pas dels vehicles privats per la muntanya mitjançant el redimensionament d’alguns vials i l’increment de l’espai per als vianants i altres mitjans de transport alternatius.

Què suposarà aquest projecte? Doncs un nou canvi paradigmàtic en la relació de la muntanya amb la benzina. Un binomi que té els seus orígens en la mateixa Exposició Internacional de 1929, la qual ja va dotar a Montjuïc d’àmplies avingudes per celebrar competicions de motor. En aquest sentit, s’ha de posar de relleu que no seria fins anys més tard que s’oficialitzaria el traçat. Des del 25 de juny 1933 amb la celebració de la quarta edició del Gran Premi Penya Rhin (una de les més importants d’Europa) el circuit va adoptar el nom de “Copa Barcelona”. Tota una definició urbana que serviria per encarrilar el certàmens que acolliria el traçat urbà fins al 1936.

L’esclat de la guerra

Com succeiria a tots els sectors relacionats amb l’oci, l’inici de la Guerra Civil espanyola suposaria la suspensió automàtica de totes les competicions que es desenvolupaven a la muntanya. A més, amb la instauració del franquisme, Montjuïc només conservaria el Gran Premi d’Espanya de motociclisme fins al 1975, ja que la Fórmula 1 seria traslladada al nou circuit de Pedralbes. Un cop dur pels fans del traçat de la muntanya màgica que no tornarà a sentir les derrapades dels vehicles sobre el seu asfalt fins l’any 1968.

La Diada de Monserrat de 1975, però, seria la darrera jornada de cotxes de competició entre les seves zones verdes. En la volta 26, l’aleró de Rolf Stommelen sortiria catapultat a la recta de l’estadi olímpic i posaria fi a la vida de cinc espectadors i a la història dels circuits urbans. Si bé des d’aleshores només s’han dut a terme curses nostàlgiques de l’època, amb el nou paquet de mesures quedarà en mans de l’actual govern preservar sobre el mapa el traçat històric o esborrar-lo parcialment. Les negociacions amb els veïns i els operadors dictaran sentència.

Continua llegint

Esports

El Palau Sant Jordi, reminiscències del passat

El complex, programa a la seva agenda una cinquantena de concerts i només un esdeveniment esportiu

Publicat

on

Considerat la joia de l’Anella Olímpica de Barcelona, el complex dissenyat per l’arquitecte Arata Isozaki gairebé ha aparcat els seus orígens esportius. De fet, el Palau Sant Jordi és d’un dels exemples més clarividents de com la cultura i les activitats de masses han engolit els enfrontaments de pilota. O des d’un altre punt de vista: de com el futbol ha aconseguit captar el gruix de les persones que fins fa uns anys seguien el món poliesportiu. A dia d’avui, quin esdeveniment a pista coberta aconseguiria omplir les seves 16.500 localitats amb certa regularitat? Difícil torbar alguna resposta més enllà de la música.

Només cal fer una repassada a tota l’agenda del Palau Sant Jordi i del Sant Jordi Club per observar com els esports s’han reduït a la mínima expressió al recinte. De la cinquantena d’activitats programades fins al proper 7 de juny, només hi ha una que té relació amb la competició: el XX Supercross&Freestyle de Barcelona, que se celebrarà el dissabte 17 de novembre a la tarda. La resta d’esdevenimenst corresponen a concerts, activitats de circ o de dansa i teatre per als grans públics.

El passat

Tot i que l’imaginari popular situa els inicis de les competicions al Palau Sant Jordi pels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, s’ha de tenir en compte que el recinte va començar a funcionar dos anys abans amb multitud d’espectacles esportius i culturals. Sí, aleshores ja es programaven concerts, tot i que l’agenda l’acostumava a marcar tot allò que tingués relació amb l’esport. De fet, el primer gran esdeveniment resulta curiós de recordar i avui dia segurament ompliria les xarxes socials de bromes i muntatges: l’Open McDonald’s. Un antic torneig internacional de bàsquet que organitzaven conjuntament l’NBA i la FIBA, el qual prenia el nom del seu patrocinador principal: la cadena americana d’hamburgueses McDonald’s.

Conversió a la cultura

Per contra, el darrer espectacle esportiu va ser gairebé una prova d’enginyeria esportiva prèvia, ja que la pista va acollir una piscina desmuntable i feta a mida per als Campionats del Món de Natació que es van celebrar a Barcelona el 2013. Tot i això, però, per aquelles dates la cultura ja havia guanyat la partida als seus orígens esportius.

Mai ningú ha criticat aquesta conversió per un motiu més que clarivident. A diferència d’altres capitals que han acollit uns Jocs Olímpics, la ciutat ha aconseguit treure un rendiment a la seva Anella. O dit d’una altra manera, Barcelona no ha caigut en la desgràcia de comptar al cap dels anys amb recintes olímpics com els de Sarajevo, Atenes o Beijing. Aquí, l’entusiasme esportiu s’ha transformat en música i espectacles.

Continua llegint

Esports

Les fletxes del Fossat de Santa Eulàlia

Tir amb arc, una pràctica minoritària en un escenari històric

Publicat

on

La funció militar del Castell de Montjuïc ja forma part de la història, però tot i així hi ha un submón que gairebé cada dia recupera la seva essència bel·licista (amb evidents diferències, que no es confongui ningú). No, no són ni jugadors de guerres, ni es disfressen per la zona de militars. Són arquers, com els de l’Edat Mitjana, però actualitzats al segle XXI. De fet, poca cosa té a veure l’actual esport amb la tècnica que es feia servir segles enrere. Tot i això, les fletxes que llisquen pel Fossat de Santa Eulàlia continuen sortint propulsades amb el mateix objectiu: fer punteria. Encertar.

Abans d’entrar en matèria, però, cal repassar la història d’una entitat que té la sort d’entrenar en un espai tan simbòlic de la ciutat. El Club Arc Montjuïc va ser fundat el 19 de març de 1984, quan encara Barcelona no havia sigut ni designada com a seu dels Jocs Olímpics del ‘92. La seva ubicació estratègica, però, seria clau per al seu futur vinculat al gran esdeveniment mundial. Al cap i a la fi, un gran nombre de socis del club van col·laborar estretament amb la prova olímpica, ja fos mitjançant la cessió de voluntaris, com a la direcció implícita de la seva gestió.

Des del primer dia

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una part significativa dels seus fundadors encara segueixen col·laborant amb el club. Tal com assenyalen des de l’entitat, la seva missió actual està centrada en el procés d’expansió de l’agrupació. Un objectiu, però, que no resulta gaire complicat d’aconseguir: la mateixa història els ha posat al lloc que els correspon; ser un dels clubs més reconeguts i respectats de Catalunya i l’Estat espanyol. Una vida activa que no només els ha servit per difondre la marca com a tal, sinó que també els ajuda a atraure monitors i entrenadors de primer nivell.

De fet, alguns d’aquests han resultat essencials per treballar l’esperit social del col·lectiu. En els darrers anys aquesta ànima ha treballat aspectes tan diferents que van des de la recerca històrica del tir amb arc, fins a la investigació per poder integrar a persones amb discapacitats funcionals (com ara treballar el tir amb persones cegues, minusvàlides o amb problemes psicològics). Per últim, s’ha de tenir en compte un aspecte essencial: el Club Arc Montjuïc ha donat vida a un equipament que sovint ha restat oblidat pels barcelonins. Ara, però, el castell gairebé resulta inimaginable sense els seus arquers.

Fotografia | V Copa Barcelona Femenina – XXVII Trofeu Mercè Esportiva / Club Arc Montjuïc

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.