Connecta amb nosaltres

Esports

El CE APA Poble-sec denuncia la manca d’ajudes al futbol base

El club qüestiona el repartiment dels beneficis i els costos que ha d’assumir l’entitat

Publicat

on

El fubtol base entrena al camp La Satalia / CE APA Poble-sec

Amb 350 jugadors i jugadores aquesta temporada, el CE APA Poble-sec no té intencions de decréixer. Ans al contrari, tal com assenyala el seu president, Joan Munt, la intenció és que l’any vinent es creïn dos nous equips: un cadet i un altre juvenil. No és que a la falda de Montjuïc el futbol torni a cotitzar en alça, sinó que a parer de l’entitat, la direcció esportiva ha començat a donar els seus fruits. Tot just fa una dècada que van decidir contractar a professionals al capdavant de les banquetes i això s’ha traduït en un creixement sostingut d’equips (tot i la ressaca econòmica).

Si bé la professionalització del sistema de joc ha empès cap amunt el prestigi de l’entitat, cal posar de relleu que la filosofia del club es manté intacta: “Qualsevol nen que vingui jugarà, ja sigui a l’A, al B o al C”, assegura Munt. Una forma d’entendre l’esport des del seu vessant més integrador, el qual veuen perillar des de l’entitat. “El 95% dels nostres ingressos són les quotes; després paguem 45.000 euros pel lloguer anual de les instal·lacions a l’Ajuntament i després només ens donen una subvenció de 3.000 euros; fins i tot els nostres amateurs paguen per jugar, en comptes de cobrar”, lamenta Munt.

Un sentiment d’abandonament econòmic al qual afegeix la pressió econòmica de la Federació envers el futbol base. “La institució, en comptes de repartir entre quatre els drets de la televisió, el que hauria de fer és revertir aquests diners en el futbol base i acabar amb la sagnia de les fitxes federatives dels jugadors”, considera el president del club. “Ara mateix ens estan asfixiant”, revela qui alhora lamenta els nous horaris del futbol professional: “El futbol espectacle ens està fent molt mal, i un dels principals motius és que els partits s’han passat a donar a la televisió al migdia; aquest horari sempre ha sigut del futbol base i amateur”, reivindica Munt.

Quina és la incompatibilitat que hi veuen a aquesta circumstància els equips de barri? “La gent aleshores ja no s’acosten a veure els nostres partits perquè veuen futbol per la televisió; aquells clubs que necessiten fer taquilla se n’estan anant a norris perquè en comptes de veure la Gramanet, el Júpiter o El Prat prefereixen quedar-se veient la primera o segona divisió”. Cal destacar, però, que la competència en el futbol base no és només piramidal on els de dalt aixafen els de baix, sinó que també existeixen estira-i-arronses entre entitats esportives de l’àrea metropolitana.

En aquest sentit, des del CE APA Poble-sec denuncien les pràctiques “chupacabras” de diferents clubs, els quals “s’emporten als jugadors a mitja temporada, prometen als pares l’oro i el moro, i després els fan fora”, assenyala Munt. “Això cada vegada va a més, només l’any passat ens van marxar tres que l’any vinent ja sabem que tornaran; al cap i a la fi els ha passat el que ens esperàvem”, revela el president del club. Tot i això, no sempre la dinàmica és aquesta. Segons explica, “la pena és que alguns per vergonya o per pena ja no tornen i deixen de jugar al futbol”.

Esports

El Club de Bèisbol i Softbol Barcino, campió de la primera divisió de la Lliga Nacional de Beisbol

Publicat

on

Per

L’equip sènior del C.B.S. Barcino es va proclamar, el passat 3 d’octubre, Campió de la LLiga Nacional de Beisbol de Primera Divisió, celebrada a Valencià i Gandia del 30 de setembre al 3 d’octubre, en vèncer en la semifinal al C.B.S. Barcelona per 2 a 0 i a la final al Tiburones de Màlaga C.B. per 8 a 3.

Dos dels nostres jugadors també van ser guardonats: Daniel Fernández millor llançador i Jonathan Villegues MVP de la final.

Amb aquest gran triomf, el C.B.S. Barcino opta a l’ascens a Divisió Honor en la temporada 2022.
El proper novembre, el Club celebrarà el seu 8è aniversari gaudint d’aquest títol, que s’ha obtingut gràcies a l’esforç, el bon treball i a la companyonia de tècnics, jugadors i directius. A tots ells els animem a seguir endavant per poder assolir més campionats com aquest i continuar amb la promoció dels esports del beisbol i softbol al més alt nivell.

Continua llegint

Esports

El Palau d’Esports, futura seu dels videojocs esportius

Cal tenir en compte que a escala europea la inversió en SportsTech s’ha duplicat entre els anys 2015 i 2019

Publicat

on

Per

De seu pels Jocs Mediterranis de 1955, a sala de concerts, passant per una reconversió formal com a Barcelona Teatre Musical. El Palau d’Esports està encaminat a viure les mateixes vides que un gat i ara l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a concretar quina serà la següent: després d’anys d’abandonament i ser aixopluc de comunitats itinerants de sense sostres, l’edifici es convertirà en un hub d’innovació i tecnologia de l’esport. És a dir, es transformarà en un referent internacional dins del món dels videojocs (Sportstech).

L’inici, a l’Estadi Olímpic

Encara que l’objectiu final és que l’autodenominat Barcelona Sports Tech Hub compti amb el Palau d’Esports com a seu principal, aquest trasllat es preveu per més endavant (d’entrada no té ni calendari). El motiu: les primeres passes que doni el projecte seran a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el qual dedicarà més de mil metres quadrats a una incubadora d’empreses emergents i tot un conjunt de serveis: laboratoris d’innovació corporatius, showrooms de solucions innovadores, un espai de coworking per a persones emprenedores i oficines per a start-ups i PIMES del sector.

La primera partida econòmica que ha reservat l’Ajuntament de Barcelona per al Barcelona Sports Tech Hub compta amb més de tres milions d’euros. Una important quantitat, però, que fa curt amb l’objectiu final: 23 milions d’euros de pressupost. En aquest cas, els responsables municipals ja han avançat que per assolir l’esmentada xifra hauran de necessitar l’aportació d’empreses privades que creguin en el projecte dels esports digitals.

Una oportunitat de futur

Encara que es tracti d’un sector àmpliament desconegut per la població, la carta de presentació de Barcelona no és pas dolenta. Tot al contrari: la ciutat és la quarta del món més fortament associada amb l’esport (Ranking Burson Cohn & Wolfe), només superada per Nova York, Londres i Los Angeles. A banda de grans actius reconeguts a escala internacional, com el FC Barcelona o el llegat dels Jocs Olímpics, més d’un miler d’entitats fomenten l’esport en diferents àmbits i compten amb una àmplia xarxa d’equipaments i espais per a la pràctica esportiva. En paral·lel, l’informe SportTechX assenyala que ja hi ha més de 300 start-ups Sportstech a la ciutat i tampoc s’ha d’oblidar la irrupció d’oportunitats que han obert els eSports (els esports electrònics s’han convertit en un fenomen de masses mundial, amb esdeveniments que acumulen milions d’espectadors en línia).

El valor dels SportsTech

Per contextualitzar el paper que pot jugar la nova incubadora de l’Estadi Olímpic i la hipotètica seu del Palau d’Esports, cal tenir en compte que a escala europea la inversió en SportsTech s’ha duplicat entre els anys 2015 i 2019. El seu valor se situa en 7,6 milions d’euros a tot el món i a Espanya representa l’1,1% de l’ocupació total. Segons el Global Power City Index, elaborat per l’Institut d’Estratègies Urbanes del Japó, Barcelona està posicionada com la 21a ciutat més competitiva del món, i el sisè ecosistema emergent del món i el tercer d’Europa.

Continua llegint

Esports

Amparo Heredia, una estrella sense reconeixement

La poblesequina ha fet la volta al món sense treure’s els patins i sense deixar de recopilar èxits internacionals

Publicat

on

Veïna de tota la vida del Poble-sec i exalumna de l’Escola Jacint Verdaguer, fa 17 anys que Amparo Heredia ha de fer lloc constantment entre les vitrines de casa seva. El motiu: des que es va posar els patins, no ha deixat de guanyar premis en el món del patinatge artístic sobre gel. A dia d’avui assegura que ja acumula 32 trofeus i 15 medalles; xifres que no deixen de crèixer, però que de ben segur que el públic general desconeix. Ni la premsa esportiva, ni les administracions públiques catalanes han dedicat mai un titular ni una felicitació a Heredia pels seus èxits.

Tal com explica a ZONA SEC, la seva rutina d’entrenament és senzilla: “A les tardes vaig a l’Skating del carrer Roger de Flor, em poso els patins, poso la música als auriculars i preparo el número del següent campionat”. Qualsevol que sàpiga que fa unes setmanes enrere es va penjar el bronze als Winter World Masters Games d’Innsbruck 2020, imaginarà que aquestes sessions les prepara en horari d’entrenament, però no és així. Amb la manca d’instal·lacions esportives, Heredia ha d’entrenar mentre que la resta d’usuaris fan servir la pista d’esbarjo. “Per a mi mai ha sigut cap problema, perquè des que vaig començar ho he fet així”, assenyala.

Sexagenària

El que més sorprén de la trajectòria d’Heredia no és el seu espectacular palmarés, sinò l’edat amb la qual els va començar a acumular. Si bé la gran majoria de professionals accedeixen a les categories de veterans després de passar anys i anys a divisions inferiors, la primera vegada que la poblesequina va trepitjar gel per competir va ser amb 43 anys. “Jo era gimnasta de jove i amb 21 anys vaig començar a patinar sobre gel, però als 26 ho vaig deixar i mai em vaig presentar a cap campionat, va ser en reprendre la pràctica que m’ho van oferir i des d’aleshores que no he parat”.

A dia d’avui Heredia acumula fitxes federatives de les seccions del FC Barcelona, el Club Poliesportiu Puigcerdà, La Nevera de Majadahonda (Madrid) i el Fun on Ice de València. Segons explica, amb el pas dels anys ha vist com cada vegada hi ha més persones que s’interessen pel patinatge artístic sobre gel, sobretot després dels èxits mundials de Javier Fernández. “Gràcies a ell el patinatge ha anat cap amunt i cada vegada és més popular, però encara no és una pràctica gaire reconeguda; a dia d’avui encara hi ha molt més patinadors en altres països que aquí”, expressa.

Sense reconeixements

Tot i portar el seu nom per diversos podis europeus, la patinadora només ha tingut una breu enhorabona en un diari valencià i una felicitació pública al portal web de la Federació Valenciana d’Esports d’Hivern, arran dels triomfs en els Campionats del Món. Un desinterès per part dels mitjans de comunicació que tampoc li preocupa, ja que el seu objectiu és gaudir del que fa: “Fins que el meu cos no digui prou, no em plantejo penjar els patins”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021