El moviment per la Justícia Climàtica, format per més d’una cinquantena d’entitats i moviments socials, ha celebrat aquest passat dissabte 10 de novembre una manifestació davant de l’Arc de Triomf sota el lema “Canviem el sistema, no el clima”. En aquest sentit, cal posar de relleu que tot i que el moviment ecologista ja ha aconseguit conscienciar al gruix de la població sobre la necessitat d’un canvi de model, és de celebrar que les entitats treguin múscul i exigeixin des dels carrers la necessitat d’unes polítiques més agosarades tant a nivell local com a escala nacional.
Tal com assenyalen els moviments organitzats, frenar el canvi climàtic és un gran repte que implica canvis estructurals. Una nova dinàmica en què les societats dels països del primer món juguen un paper clau, no només pel fet d’investigar noves formes de generar energia, sino per ser les pioneres en retirar els combustibles fòssils de la seva vida. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte que la població més vulnerable serà sempre la que patirà les conseqüències.
El primer esglaó al qual castigarà (i ja està castigant) el canvi climàtic són les societats dependents de l’agricultura. La FAO ja ha advertit dels perills que pot comportar la fam i les migracions forçades. De fet, el Banc Mundial calcula que 143 milions de persones de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina es veuran obligades a desplaçar-se internament abans del 2050. En paral·lel, l’ACNUR eleva aquesta xifra a entre 200 i 250 milions desplaçats al món, també fora de les seves fronteres (d’aquests, 50 milions seran del continent africà).
Tot plegat, per l’augment de la temperatura global. Si bé es calcula que l’increment serà d’uns tres graus aquest segle, s’ha de tenir en compte que del que portem de s. XXI la humanitat ja ha pogut contemplar les conseqüències de les pujades de nivell del mar, la pèrdua de sòl fèrtil, les desforestacions i les salinitzacions de terres i aigües dolces. A més, Creu Roja denuncia que el canvi climàtic fa encara més difícil el treball humanitari.
En què han quedat les cimeres internacionals sobre el clima? En acords com el de París (2015) ja s’han contemplat mesures per pal·liar les pujades de temperatures. Tot i això, en el cas de Paris, els responsables polítics van fixar dos graus d’increment tèrmic i (encara que es complissin els acords), sabien que la pujada arribaria als 3,2 graus. El pitjor és que ni els acords signats a la trobada s’han començat a complir.
Un exemple d’aquesta irresponsabilitat? A la cimera els països rics es van comprometre a posar 100.000 milions de dòlars anuals en un fons perquè els països empobrits poguessin fer front als efectes del canvi climàtic. De moment només han arribat 48.000 milions. A més, Oxfam Intermón ja ha denunciat que més de la meitat d’aquests diners no són ajudes per mitigar el canvi climàtic, sinó fons de programes generals de desenvolupament. Per aquest motiu, ara és més important que mai que organitzacions per a la justícia global que integren plataformes com La Fede, recuperin el protagonisme que mereixen i es nodreixin de nous ciutadans sensibilitzats per la necessitat de canvi en transport, consum i dinàmiques de vida.
Fotografia | Lali Masriera – Flickr
Hemerotecafa 3 mesos
Culturafa 2 mesos
Hemerotecafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Culturafa 2 mesos
Societatfa 3 mesos
Culturafa 3 mesos