Connecta amb nosaltres

Societat

Altres Poble-secs pel món

Publicat

on

El nostre Poble-sec no és l’únic barri català amb aquest nom. En castellà hi ha Pueblos Secos a alguns indrets, podem trobar un Pueblo Seco a Colòmbia, un altre a Xile, un a Veneçuela i encara un altre als Estats Units. L’origen del nom pot ser divers, pel que fa als barris de ciutats catalanes no he trobat encara una explicació prou satisfactòria. Hi ha Poble-secs a Cardedeu, a Igualada, a Sitges, a Olesa de Montserrat…

S’admet que probablement el nostre barri rebés aquest nom popular en el moment en el qual a la zona de les Hortes de Sant Bertran es van començar a salinitzar els pous d’aigua potable a causa de la utilització del lloc per als prats d’indianes però el cert és que el nom de Poble-sec no es va limitar a aquest espai, tan sols. Algú amb prou coneixements sobre toponímia em va amollar una teoria interessant: que potser Poble-sec va ser una mena de qualificatiu una mica despectiu per a batejar nous barris, una mica apartats del centre i amb  gent nou vinguda. De fet es comença a dir Poble-sec (escrit Poble Sech) quan aquest no està ni urbanitzat, en temps del pintor Simó Gómez, a mitjans del XIX. Tot plegat es fa difícil, gairebé impossible de comprovar. Vaig parlar per casualitat fa poc amb una persona del Poble-sec de Cardedeu (per cert, tan sols nosaltres posem el guionet normatiu ja que hi ha molta indisciplina normativa i molta ignorància a l’entorn de les raons que el fan necessari) i em va admetre que no sabia d’on havia sortit el nom del seu barri, un barri molt estimat pels seus veïns, per cert.

Societat

Francesc Boix torna al barri

L’Ajuntament, els amicals i tres instituts participen en la instal·lació del ‘stolpersteine’ que recorda al poblesequí represaliat a Mauthausen

Publicat

on

La memòria del jove fotògraf de Mauthausen ha tornat a recórrer els carrers i places del Poble-sec. L’entrada a l’antiga casa del fotògraf Francesc Boix Campo compta des del 25 de maig amb una stolpersteine. La llamborda daurada, ideada per l’artista alemany Günter Denmig durant els anys noranta, la qual pretén recuperar i recordar totes aquelles persones que van ser víctimes dels camps de concentració i d’extermini nazis. En el seu cas, el símbol instal·lat davant el portal del número 17 del carrer de Margarit on hi va viure, recull el nom del fotògraf, l’any del seu naixement (el 31 d’agost de 1920), la data de la deportació (el 27 de gener de 1941) i la seva condició final: “Alliberat”.

Un testimoni clau

Afiliat de ben jove a la Joventut Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Boix va treballar com a fotògraf a la revista Juliol fins que va anar a lluitar com a voluntari en la Guerra de 1936-1939 (a la 30a divisió de l’Exèrcit Popular de la República). La victòria del feixisme el va conduir a exiliar-se a la Catalunya Nord, on acabaria al camp de Vernet i posteriorment al de Sètfonts. Mesos després seria detingut i després d’estar empresonat a França, el traslladarien a Mauthausen el 27 de gener de 1941. La seva estada al camp d’extermini el va conduir a participar en el robatori de negatius, que després mostraria com a testimoni en el Tribunal Internacional de Nüremberg. El seu testimoni gràfic també seria clau en el Tribunal americà de Dachau. Degut a la seva deteriorada salut a conseqüència del seu pas per Mauthausen, Francesc Boix perdria la vida a París el 7 de juliol de 1951.

Treball didàctic

A la ciutat ha sigut la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, en col·laboració amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, l’organisme que ha impulsat el projecte pilot Stolpersteine Barcelona. Una proposta que, a més, ha comptat amb la participació dels estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat dels instituts Francisco de Goya del Guinardó, Quatre Cantons del Poblenou i XXV Olimpíada de la Font de la Guatlla.

En aquest cas, els estudiants han dedicat diverses classes a treballar i indagar en el passat de diferents deportats als camps d’extermini al llarg del curs. Una feina de recerca que, a més, han nodrit amb entrevistes als familiars dels represaliats i amb visites als amicals. Tal com ha explicat a Betevé la professora de l’Institut XXV Olimpíada, Sandra Avellaneda, l’objectiu és “donar a conèixer una memòria històrica i de proximitat que no està escrita als llibres, ja que el que s’ha estudiat són les biografies de deportats, en la seva majoria, poc coneguts”.

Continua llegint

Societat

Una plataforma reclama que l’antiga Seguretat Social sigui per als veïns

Paral·lel 149, impulsora de la iniciativa, demana que l’oficina que porta anys tancada aculli activitats per al barri

Publicat

on

Són conscients que no serà fàcil ni tampoc ràpid, però volen intentar-ho. La constatació que el local on hi va haver les oficines de la Seguretat Social porta anys tancat i sense rastres d’activitat va empènyer uns quants veïns del Poble-sec a plantejar-se de fer-hi alguna cosa.

“Si fos un edifici de propietat privada, no faríem cap reivindicació. Però pensem que si és un local de propietat pública, no pot ser que estigui buit i sense ús”, argumenta Jordi Goñi, un dels impulsors de la iniciativa. Per ara, s’han constituït en una plataforma: Paral·lel 149, per l’adreça del local, situat a l’avinguda del Paral·lel.

Dins la plataforma hi ha les associacions de veïns del Poble-sec i de la França, Amics Plaça Santa Madrona, la Coordinadora d’Entitats, Casa de la Premsa, Escacs Comtal Club, Alerta Poble-sec, La Base, Joves Units, CERHISEC i Orgull Poblesequí. La idea és sumar encara més suports afegint més entitats i veïns a títol individual que vulguin implicar-s’hi, i així tenir més força. També han contactat amb diversos partits polítics municipals, tant del govern com de l’oposició, i en tots els casos ho han vist amb bons ulls.

Una carrera de fons

Ara mateix la situació encara és “incipient”, admet Goñi. El ritme de la reivindicació també és tranquil: han fet tres reunions en els últims quatre mesos. Es tracta d’anar fent un treball de fons perquè el local acabi sent per als veïns. “El primer que vam fer va ser assegurar-nos si era un espai públic o privat, i hem constatat que és un espai públic”, explica Goñi. També han buscat el local al cadastre, i han vist que és un espai amb molts metres quadrats i que pot tenir moltes possibilitats.

Però no es tracta d’un local municipal, sinó propietat de l’estat espanyol. Per això són conscients que no serà senzill. Saben que el Districte ho veu amb bons ulls, però amb això no n’hi ha prou, perquè caldrà que s’avinguin a fer alguna cessió, de la qual encara no han estudiat com es podria fer. “Per ara, anem agafant tota la informació possible, i quan la tinguem, ja plantejarem una entrevista amb els responsables”, avança el membre de la plataforma Paral·lel, 149.

Possibles usos

Entre els possibles usos que se li podria donar, un podria ser el d’un espai per a les entitats. “El barri està mancat d’espais per a col·lectius i entitats”, defensa Goñi. També s’ha parlat d’un centre de dia –de fet, a la Taula de Gent Gran una de les reivindicacions era tenir un espai per acollir activitats per a persones grans– o fins i tot una escola de música. I si algú té alguna altra idea, també es podrà escoltar.

“La qüestió és que hi hagi alguna cosa, perquè no pot ser que estigui sense res”, reflexiona. I, si al capdavall, l’estat decidís tornar-hi a fer ús administratiu, no hi veurien problema, perquè voldria dir que se li torna a donar ús. “Les entitats i veïns del Poble-sec que vulguin afegir-s’hi seran benvinguts a la propera reunió”, els convida Goñi. Aquesta serà el dimecres 29 de juny a les 19 hores a l’Associació de Veïns La França.

Continua llegint

Societat

La llosa de la Ronda de Sant Antoni es retirarà aquest any

Deixar passar busos o restringir-ho als vianants: el debat segueix obert

Publicat

on

Al maig es van complir quatre anys de la reobertura del Mercat de Sant Antoni. Quedava en desús el mercat provisional de la Ronda de Sant Antoni, entre Urgell i Casanova. La carpa va marxar, però va deixar com a empremta dels nou anys de provisionalitat una gran llosa de formigó. Encara avui, fins i tot segueixen dempeus les baranes i rampes d’accés.

“Jo mateixa vaig fer el projecte i el vaig aturar el 2018”, ha admès la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. El motiu: “Hi havia entitats que demanaven que tingués coherència amb el que passava al barri”. En efecte, s’estava implantant la superilla de Sant Antoni. Ara, Sanz també vol que tingui “coherència” amb la resta de Rondes que envolten Ciutat Vella.

Però si la suspensió s’ha dilatat és per la falta de consens entre entitats sobre el model que ha de tenir la urbanització. Al 2018, contemplaven un carril per a autobusos i taxis en cada sentit, un carril bici bidireccional i un carril de servei de càrrega i descàrrega.

Sense consens

El debat s’ha dividit entre els que creuen que, després de 13 anys sense trànsit, ja no cal que torni, i els que consideren que s’ha de recuperar el pas de vehicles, encara que només siguin autobusos en un sol sentit. Per als últims, un gran argument és acabar amb els problemes de convivència, que han minvat des que la Guàrdia Urbana hi és permanentment. I és que la Ronda fa frontera entre el Raval i Sant Antoni, i les desigualtats han aflorat amb la creació d’aquesta nova zona de convivència.

“Hi ha un compromís claríssim de començar la retirada de la llosa abans de final d’aquest mateix any”, anunciava el maig passat Sanz. En retirar-la hi ha consens. Però “si retirem la llosa, el projecte ha de venir ben ràpid”, assegura la tinent d’alcaldia. Per això, volen posar fil a l’agulla per trobar un acord: “Cal definir on volem el verd, on volem les bicicletes, la càrrega i descàrrega, si volem asfalt o pedra natural…”, detalla. També ha recordat que al Raval hi falten espais per al joc infantil

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021