Connecta amb nosaltres

Cultura

EDITORIAL: Sant Jordi, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Publicat

on

Un debat que sovint apareix al voltant de la Diada de Sant Jordi és si aquesta jornada realment hauria de ser la Diada Nacional de Catalunya. Cal avançar que aquesta proposta no ha de menystenir en cap cas la rellevància social i política de l’11 de setembre, però sembrar l’interrogant és completament legítim. Només s’ha de tenir en compte les sensacions que generen una jornada i l’altra a la societat catalana: mentre que una és la commemoració d’un succés històric, l’altra és la celebració de l’amor i la cultura.

Per poder dotar d’una major perspectiva mundial a la Diada de Sant Jordi, just l’any 2017 els responsables polítics estatals i nacionals van arribar a un acord per plantejar a la Unesco la possibilitat d’incorporar la Diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tota una aposta per trencar el sostre de vidre, sense arribar a desvirtuar, una de les jornades anuals que més s’estimen els catalans. Només cal posar blanc sobre negre: Sant Valentí sempre ha quedat eclipsat pel dia de la rosa i el llibre.

Més enllà de suposar un reconeixement mundial al 23 d’abril català, el fet d’incorporar Sant Jordi al catàleg de la Unesco també permetria dinamitzar un sector econòmic que encara està predisposat a apostar per la cultura, i més concretament, per la lectura. Només cal passejar pels carrers del Poble-sec per adonar-se’n de com els llibres han tornat a entomar el protagonisme en alguns locals que semblaven destinats a l’oci recreatiu.

Davant d’aquesta dinàmica en positiu, cal reclamar als responsables polítics i actors econòmics que tornin a entomar la candidatura de Sant Jordi a la Unesco. Si bé la proposta continua en peu, només cal repassar les agendes i les hemeroteques per observar com el que l’any 2016 va ser una primera idea i al 2017 una candidatura, ara al 2019 ha quedat en res més que fotografies del passat. Resulta vital recuperar aquell esperit de treball en xarxa per aconseguir no només el reconeixement mundial, sinó per generar noves dinàmiques a una festa que cada any inunda els carres de llibres i roses.

Encara que d’entrada no pugui semblar possible, s’ha de tenir en compte que la Festa del Llibre ha evolucionat amb el pas dels anys i encara podria evolucionar més. Més enllà d’imaginar la possibilitat que sigui jornada festiva en un futur, cal tenir present que en realitat la Diada no sempre ha estat lligada al patró de Catalunya. Impulsada per l’editor Vicent Clavel per promoure el llibre a Catalunya, la primera Diada va ser el 7 d’octubre de 1927. Dos anys després els llibreters van sortir un 23 d’abril, i l’èxit va propiciar el canvi de data, per tal de coincidir amb la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Per tant, a l’origen no hi havia ni roses ni cavallers.

Aquest èxit, però, ni molt menys ha d’esborrar del mapa totes aquelles persones que es dediquen any rere any a fer possible la Diada. Només cal tenir en compte un fet que fins i tot supera la màgia de la tradició: regalar un llibre o una rosa qualsevol dia genera més il·lusió que no pas el dia 23.
A tots els lectors, feliç Diada i que cada dia sigui Sant Jordi.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

La Virgueria fa 10 anys

Publicat

on

Al carrer Grasses, 21 hi ha la seu de la Virgueria, una companyia de teatre que va néixer el 2009 “fruit de dues persones que enteníem el teatre d’una mateixa manera”, explica l’Aleix Fauró, fundador, juntament amb Isis Martín, d’aquest projecte. El primer espectacle que van estrenar va ser Si avui és diumenge, demà és dijous i, des d’aleshores, han passat per diverses sales de la ciutat, com la sala Beckett, el Tantarantana, el teatre Lliure o el TNC. A la Virgueria treballen des de la llibertat creativa i aposten per un teatre “que vol provocar la reflexió i canviar el món, encara que sigui des de la nostra petita parcel·la”, diuen.

‘Com menja un caníbal’

Actualment, la companyia treballa en els assajos de Com menja un caníbal, un text que tracta sobre la fragilitat i sobre aquelles persones a les quals el sistema productiu deixa de banda. “És la història de la Dora, una dona que als anys 50 emigra des d’un poble d’Aragó a Barcelona amb un germà que té una discapacitat. Ella es veu amb la necessitat de generar un ambient més agradable al voltant del seu germà, i el que fa és inventar-se un món fantàstic per a ell”, diuen els creadors d’aquest espectacle, que és una coproducció amb el Teatre Arnau Itinerant.

Continua llegint

Cultura

Aquí se censura

El llibre humorístic ‘On és l’Estel·la?’ de Toni Galmés ha estat acusat de ser una ‘‘apologia colpista’’

Publicat

on

El juny d’aquest any l’editorial barcelonina Comanegra va saber que el Sindicat de Policia de les Balears amenaçava amb interposar una querella criminal contra els implicats en la publicació d’un llibre il·lustrat humorístic i satíric: On és l’Estel·la?, obra de Toni Galmés (Comanegra, 2018). Els motius de la denúncia es basen en què aquest “tebeo menoscaba y denigra el Cuerpo Nacional de Policía y a la Guardia Civil y atenta contra los sentimientos de las personas integrantes de dichas instituciones” i demana, com en els temps més foscos, que es procedeixi “a la retirada y eliminación de los ejemplares”.

En aquest cas, el llibre denunciat i sobre el qual pesa una possible censura (amb l’empara, a més, de la vigent Llei Mordassa) és una relectura del mític On és Wally?, però partint d’una idea ben original en clau satírica: una noia que ha estat testimoni privilegiat de les jornades pel dret d’autodeterminació més concorregudes: de les Diades multitudinàries a l’escorcoll d’impremtes i el 20-S, sense oblidar-se’n del Piolín i, és clar, l’1-O. Però, no us penseu pas que ha estat l’únic llibre censurat o perseguit els darrers anys, no. La llista és llarga: Un rey golpe a golpe, de Patricia Sverlo; Manual del torturador español, de Xabier Makazaga; Fariña, de Nacho Carretero, etc. I aquí hi podríem afegir portades de El Jueves censurades, obres d’art retirades de la fira ARCO, rapers exiliats a causa de les seves lletres, cantants que han visitat els jutjats per unes piulades a Twitter…

No corren bons temps per a la llibertat d’expressió i, precisament per això, cal donar suport a la sàtira política de On és l’Estel·la?, de Toni Galmés i l’editorial Comanegra, perquè la sàtira és un bé comú i, a més, la sàtira del poder i de tota autoritat són signe d’una democràcia sana.

Continua llegint

Cultura

Arrenca la nova temporada al Paral·lel

Màgia, espectacles infantils, comèdies i reposicions són algunes de les propostes que ompliran els teatres de Sant Antoni, Raval i Poble-sec

Publicat

on

Comença el curs escolar i amb ell arriba una nova temporada teatral a les sales del Paral·lel i els barris que l’envolten. Amb la incertesa de què passarà amb el Teatre Apolo, que de moment no ha programat cap espectacle, la resta de sales encaren una temporada que promet ser, com a mínim, tan diversa i farcida d’èxits com l’anterior. A mitjans de setembre, el Teatre Victòria, ara en mans del Mago Pop, comença a programar Nada es imposible, l’espectacle d’il·lusionisme que, des de la seva estrena l’any 2017, ja ha aconseguit més d’un milió d’espectadors. El dia 18, la Sala Barts estrena Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the sixth, de la companyia Laminimal. La cartellera de setembre d’aquesta sala també inclou l’espectacle Mi Lucha, protagonitzat per Antonia San Juan, i del 10 al 20 d’octubre es reprogramarà Miedo, d’Albert Pla. El Teatre Condal arrenca la temporada amb un espectacle dedicat als més petits, Lunnis de leyenda, amb la cantant Lucrecia. A partir d’octubre, Joan Pera torna al Condal amb El pare de la núvia, una comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt. Pel que fa al Teatre Tantarantana, al carrer de les Flors, obre amb Persones potencialment perilloses, tragèdia contemporània a ritme de hip hop.

Programació a les sales alternatives 

Al Poble-sec, el 19 de setembre La Vilella estrena l’obra Freeze the nipple, un text d’Aina Trubia sobre les tècniques de supervivència de dues hostesses esportives a dos graus sota zero. El Teatre del Raval, per la seva banda, obre temporada amb la reposició de Testimoni de càrrec d’Agatha Christie, un dels grans èxits de la temporada anterior. La Sala Fènix inaugura temporada el 4 de setembre amb el cicle Dona’m Veu/Dona amb Veu i l’espectacle Blackface y otras vergüenzas, de la companyia No es país para negras. Per últim, el Teatro de los Sentidos ultima els detalls del seu nou espectacle, Renéixer, de moment sense data d’estrena.

Enguany el Teatre Arnau Itinerant també oferirà una programació teatral a diversos espais mentre té lloc la reforma de l’edifici. El 12 d’octubre s’estrena SIN TÍTULO, un espectacle de la companyia La Danesa creat a partir de la Comedia sin título de Federico García Lorca. I al desembre, la Lleialtat Santsenca acollirà Com menja un caníbal de la companyia La Virgueria.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.