L’any 2020 es commemora el centenari del naixement de Francesc Boix (Barcelona, 31 d’agost 1920 – París, 7 de juliol de 1951), fotògraf i veí del barri del Poble-sec. La seva figura destaca per ser testimoni dels horrors del camp de concentració de Mauthausen. Francesc Boix va ser destinat al departament de fotografia del camp i va arriscar la vida, juntament amb altres companys, per amagar els negatius fotogràfics que reflectien la realitat del camp. La declaració de Francesc Boix en els Judicis de Nuremberg va ser decisiva per incriminar alts líders nazis. Com Francesc Boix, milers de republicans espanyols van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen i a d’altres camps.

Guia sobre Boix i els camps

Amb motiu de l’Any Boix la Biblioteca Poble-sec-Francesc Boix (Carrer de Blai, 34) presenta una guia sobre Francesc Boix i els republicans espanyols als camps de concentració nazis, amb lectures i pel·lícules que es troben al fons especialitzat en cultura de la pau i camps de concentració nazis (Fons Francesc Boix) de la biblioteca.

Pel mes d’octubre de fa molts anys, a l’escola, recaptàvem per al Domund. Amb una d’aquelles guardioles ètniques, horribles caps ceràmics de xinesos, indis o negres, que avui resultarien políticament incorrectes, anàvem per les escales del barri, i ens ho passàvem pipa. En una ocasió ens va obrir una senyora amb bata de flors i una de les meves amiguetes es va posar a riure, i em va comentar, quan vam ser al carrer, que era l’actriu del Molino que tenia amors amb Ricardo Zamora.

Els llibres de Miquel Badenes recullen aquella història, que va acabar en casament, i expliquen que el cambrer que els va presentar es deia Joan, havia treballat al Molino i al Cafè Espanyol. Al gran Zamora, que va ser porter, jugador i entrenador, i va passar per l’Espanyol, el Madrid i el Barça, se’l considera, en aquests llibres, vidu abans d’hora. De fet la relació es va iniciar quan encara vivia l’esposa de Zamora que no estava gaire bé de salut. Aquests afers es comentaven amb discreció i es procurava que els infants no ens n’assabentéssim.

Zamora ja era gran, havia estat un home molt elegant i ben plantat. L’actriu, molt més jove, es deia Pilar Galdeano. Era la famosa Lydia, parella de Johnson, i es va retirar del teatre en casar-se. Vivien amb la mare d’ella, al carrer Poeta Cabanyes, 62. Zamora va gaudir de companyia en els seus darrers anys i el tema pecaminós va quedar enrere. El jugador tenia un fill amb el mateix nom que també va ser un brillant futbolista, tot i que no és gens senzill ser el fill d’un mite esportiu tan rellevant.

Alguns precedents anteriors de parc d’atraccions n’havien estat als Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el Saturno, al parc de la Ciutadella; el del Tibidabo; i el parc d’atraccions de la Foixarda, a Montjuïc.

Durant l’exposició internacional de Barcelona de 1929, a l’antiga pedrera de la Foixarda, hi hagué un parc d’atraccions amb una gran muntanya russa, un tren de vapor que feia un recorregut de 2 km fins al Palau Nacional, cavallets, barraques de fira i moltes atraccions menors. Quan acabà la mostra, gener de 1930, el parc es  desmuntà; però, a causa de l’èxit, sorgí una nova iniciativa per crear-ne un de nou i permanent, aprofitant part de la infraestructura anterior, en algun espai proper a la primera ubicació.

Fou així que el 16 de juliol de 1930, fou inaugurat oficialment el nou parc d’atraccions amb el nom de Maricel Park. Estava situat entre Miramar i l’estació del funicular, amb accés per la plaça de Dant. Tenia unes deu atraccions principals, entre les quals destacava una muntanya russa que tenia el nom de Bug; hi havia una pista de patinatge, restaurant, teatre a l’aire lliure i diversos jocs, com la Carioca, la Ninfa… Fins i tot tenia el Maricel Sporting Club, equip d’hoquei patins, un dels fundadors de la federació catalana d’aquest esport.

Tancament per la guerra civil

A més, el recinte del parc servia per celebrar-hi espectacles i esdeveniments esportius i socials de tota mena: festival de les Escoles Franceses; revetlla del cinema, concurs d’aspirants a nous actors i elecció de Miss Cinema; festa d’honor per als assistents al Congrés Hoteler de Barcelona, festa dels Mercats de Barcelona a benefici de l’Hospital Clínic; festes infantils i enlairaments de globus…

Amb l’esclat de la guerra civil, el juliol de 1936, el Maricel tancà les seves portes. Per la seva proximitat al castell, al port i a les indústries diverses annexes, se’n considerà convenient el tancament definitiu. Decisió ben encertada, perquè uns mesos després s’iniciaven els bombardejos, principalment aeris, sobre la ciutat, i amb epicentre al front marítim.

Parc d’atraccions de Montjuïc

Les instal·lacions restaren abandonades i quan acabà la guerra l’espai abans ocupat pel parc va esdevenir una zona ocupada per barraques, que reberen en aquella zona la denominació de Maricel. Tot i això, quan als anys seixanta s’inicià un canvi d’utilització de la muntanya, l’espai de l’antic Maricel fou bàsicament el que passà a ocupar el parc d’atraccions de Montjuïc, que va romandre obert des de 1966 fins a la tardor de 1998, on avui dia hi ha els jardins de Joan Brossa. De la inauguració del parc d’atraccions Maricel Park, ara fa 90 anys.