Connecta amb nosaltres

Economia

El món de la restauració creua els dits

Els professionals asseguren que l’estampa de les terrasses plenes de gent no reflecteix la situació econòmica dels establiments

Publicat

on

Temps perdut i impossible de recuperar. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’àmplia majoria dels restauradors del Poble-sec. L’obligació de tancar durant el confinament per la crisi sanitària generada per la Covid-19 els ha trastocat tota la planificació econòmica de l’any i avui dia es troben a l’expectativa del que pugui passar. Sí, evidentment, com tot lector d’aquest article, però amb la càrrega afegida de tenir unes despeses fixes a cobrir. En el seu cas, tots ells confessen que la persiana pesa i les factures se’ls poden emportar per davant.

Abans d’entrar en matèria cal tenir en compte que el sector de la restauració del Poble-sec no només són les terrasses del carrer de Blai, els pinxos en oferta i els grups de joves turistes a la cerca de passar una nit entre copes.  Tal com exposen des de la recentment creada Xarxa de Bars i Restaurants de Barri de Barcelona, fundada amb la participació d’una trentena d’establiments de la falda de Montjuïc, molts d’aquests locals són regentats exclusivament per nuclis familiars. Veïns de tota la vida que la seva principal font d’ingressos són els mateixos poblesequins.

Entre aquests està la Michela Tocco, qui fa només un any que va obrir l’Archimissa Gastrobar al carrer de Vallhonrat. Degut a les restriccions sanitàries imposades, el local l’ha hagut de tenir tancat un total de 80 dies, ja que sense l’habitual volum de feina no li sortien els números: “Vaig posar una taula davant la porta, però sense terrassa ni poder servir a l’interior, al principi era impossible”. Ara explica que ja ha adequat les taules de l’interior per poder garantir les distàncies de seguretat, però segueix a l’espera que l’Ajuntament li doni permís per poder muntar una terrassa extraordinària en una plaça d’aparcament. Segons denuncia, no sap ni en quin punt es troba el tràmit que va sol·licitar: “Ningú em dona cap informació”.

La llosa del lloguer

Tocco detalla que al món de la restauració tota la rotació de taules està molt calculada per poder facturar prou per cobrir les despeses corrents. L’aturada en sec d’aquest sistema, però, no ha fet més que alimentar el seu principal maldecap: el lloguer. “El propietari no ha volgut arribar a cap acord per reduir-nos la quota; a més, les ajudes de l’administració han suposat endeutar-nos encara més amb els préstecs dels bancs, i aquests no els han tramitat ni de forma ràpida ni proporcional”, sosté qui finalment ha aconseguit rebre una “ridícula” quantitat de diners.

Dir que els gerents del Bar Bagaría del carrer Nou de la Rambla han tingut més sort que l’Archimissa Gastrobar seria faltar a la veritat. Tal com relata la seva responsable, Neida Martín, el propietari del local els ha permès retardar el pagament dels mesos de lloguer que van haver de tancar, però “tampoc ens serà de gran ajuda, perquè l’haurem de pagar íntegrament i si bé al principi ens van dir que teníem temps fins a final d’any, ara cada dia 9 de mes ens pregunten quan cobraran aquests diners”.

A expenses del consum veïnal

En el cas del Bar Bagaría, aquest dona de menjar a Neida Martín, el seu marit i les seves dues filles de quatre anys. Una família sencera que a dia d’avui viu de les canyes que serveixen a la seva fidel parròquia: “En un any i mig hem pogut fer-nos una clientela que tan bon punt vam aixecar la persiana, va tornar al local”. Tot i el bon ritme que han tornat a agafar, la responsable assegura que viuen molt pendents de la situació sanitària: “Ara creuem els dits perquè no tinguem una recaiguda a la tardor o al desembre, perquè sinó sí que haurem d’abaixar la persiana”.

El teletreball resta clientela

A diferència del Bagaría, la dinàmica de copa i tapa no es reprodueix a l’Archimissa Gastrobar. Tocco emfatitza que el seu local s’ha caracteritzat sempre per servir plats, però que amb l’increment del teletreball ha perdut molts clients que treballen a empreses de la zona. “Respecte als veïns també hem notat que ha caigut el poder adquisitiu, la gent ja no entra a gastar com feia abans”, afegeix. De fet, tant l’establiment de Tocco com el de Martín asseguren que ni ara ni abans han viscut del turisme: “De tant en tant algun es perd per aquí, però no són més que un plus, nosaltres funcionem gràcies al barri”, comenta la primera.

Uns metres més enllà, en Yasir Mohammed s’ho mira des de la barra del bar Zodiaco del carrer Blai. “Portem menys d’un mes treballant i no sabem si estem guanyant o perdent diners; l’únic que veig és que tenim menys feina, la gent no té els mateixos diners i crec que el poc turisme tampoc ens ajudarà a solucionar l’any”, diu.

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Els alts costos de la Intel·ligència Artificial

Publicat

on

Per

Som a l’època de la Intel·ligència Artificial (IA). Tothom parla de coses com el ChatGPT, que pot generar imatges que semblen reals, o tecnologies que poden canviar persones en vídeos (conegudes com a deep-fakes).

Però aquesta tecnologia increïble té un cost alt en energia, diners i impacte ambiental. Per exemple, segons Meta, l’empresa que posseeix Facebook, es preveu que la demanda d’energia per a aplicacions d’IA el 2024 serà equivalent a la producció de dues centrals nuclears. I això és només l’inici de l’era de la IA.

En comparació, el cervell humà, que és més potent en molts aspectes que la IA, només consumeix uns 20 watts per hora, que és poc més que una bombeta LED de baix consum. La diferència és enorme i els científics s’han adonat d’això.

La construcció d’ordinadors ‘cervell’

El motiu del consum energètic elevat és que la IA actual imita les neurones del cervell (el que anomenem xarxes neuronals) amb programes informàtics potents que funcionen en ordinadors normals, és a dir, els PC que tots coneixem, però molt més potents. Per posar-ho en perspectiva, és com si conduíssim camions de la mida de trens per la ciutat. La conseqüència seria un col·lapse, amb els camions-tren constantment aturant-se i arrancant en semàfors i cruïlles, consumint molt gasoil i contaminant molt més. No és l’entorn més adequat per a aquesta tasca.

La solució que han trobat els científics és dissenyar directament ordinadors o xips que imitin el comportament del cervell humà. Això es coneix com a computació neuromòrfica i és més òptim ja que les neurones funcionen de manera diferent als ordinadors normals: intercanvien múltiples i simultànies senyals elèctriques de baixa intensitat de manera més lenta però molt més eficient.

Ja existeixen xips, com el Loihi d’Intel o el DeepNorth d’IBM, que tenen un rendiment alt i un consum baix. Aquests xips s’utilitzen, per exemple, en drons per a tasques com el reconeixement d’imatges per lluitar contra la sequera o per controlar els cultius, ja que són molt més eficients i utilitzen molta menys bateria que un xip normal.

Amb aquesta tecnologia emergent trobarem que la IA cada cop ens ajudarà més en tasques que millorin la qualitat de vida.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Dels beneficis de la immigració al problema

La política migratòria de l’Estat, sense una política demogràfica beneficiosa, estanca l’economia de l’Estat i perjudica Catalunya

Publicat

on

Per

L’esquerra caviar qualifica de xenòfobs i racistes als que diuen que cal expulsar els delinqüents estrangers multirreincidents, una mesura imprescindible, necessària i de sentit comú. Dit això, cal recordar que les migracions són part de la política demogràfica, molt deficient a l’Estat i a Catalunya. Anem sintèticament als fets: 1) la immigració a l’Estat té dos orígens bàsics: Amèrica i Àfrica. 2) El 98% dels immigrants arriben per Barajas, saltant-se el permís turístic. 3) Per això es va ampliar Barajas amb la terminal T4. 4) Els que arriben en pastera són residuals, però donen molt joc mediàtic. 5) Els emigrants africans són magrebins i subsaharians. 6) Els subsaharians són la “classe mitjana” de països paupèrrims i fugen d’una organització social basada en el govern dels patriarques, on no tenen futur. 7) Els més pobres dels pobres no emigren perquè no poden ni pagar les màfies de les pasteres.

Les conseqüències

Conseqüències: 1) Atès que el gruix de l’emigració és mà d’obra barata, els sous reals (descomptada la inflació) es mantenen en el 75% de la mitjana de la UE els últims 30 anys. 2) És fals que “aquests faran possible que cobrem les nostres pensions” perquè cobren poc i cotitzen poc i ells també es jubilaran. 3) La productivitat ha caigut un 7,3% a l’Estat des del 2000 (a Alemanya ha pujat un 11,8%) i 4) ha baixat del 2,4% per sota de la mitjana europea el 2000 al 14,4% el 2022. 5) La caiguda de productivitat impedeix que els sous reals pugin i fa que 6) els joves ben formats i qualificats de l’Estat marxin a l’estranger: 400.000 el 2022, segons el BBVA, fet en el que també influeix 7) el preu inabastable dels habitatges i dels lloguers, no per culpa dels immigrants, sinó dels governs ineptes que no han creat l’oferta necessària. I tot plegat 8) afavorit per l’elit mafiosa i colonial que ostenta el poder a l’Estat, que 9) també usa l’emigració com ariet contra Catalunya per desnaturalitzar la seva població i destruir la nostra llengua, amb l’ajuda del bonisme d’alguns catalans, autèntiques víctimes de la xenofòbia castellana i hispana en general.

Caïm, Abel i Dostoievski

El bonisme de l’esquerra caviar ha destrossat l’esquerra tradicional. Els partits socialistes han desaparegut a Itàlia i França i la dreta s’obre pas a tota Europa. Enguany he tornat a sentir d’aquesta esquerra ecofarsant e insostenible que cal suprimir Nadal “per no ofendre altres religions”. Els catalans estem passant les de Caïm, expressió, per cert, que és cultura religiosa i popular, no religió, mitologia cristiana presa de la sumèria que personifica la lluita del neolític entre Caïm (agricultor i, per tant, sedentari) i Abel (ramader, i per tant, nòmada); vaja, com en el far west americà el segle XIX. Deia Dostoievski: “Arribarà un dia en què la tolerància serà tan intensa que es prohibirà pensar als intel·ligents per a no molestar als imbècils”. A fe de Déu, que ja hi hem arribat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024