Connecta amb nosaltres

Economia

El món de la restauració creua els dits

Els professionals asseguren que l’estampa de les terrasses plenes de gent no reflecteix la situació econòmica dels establiments

Publicat

on

Temps perdut i impossible de recuperar. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’àmplia majoria dels restauradors del Poble-sec. L’obligació de tancar durant el confinament per la crisi sanitària generada per la Covid-19 els ha trastocat tota la planificació econòmica de l’any i avui dia es troben a l’expectativa del que pugui passar. Sí, evidentment, com tot lector d’aquest article, però amb la càrrega afegida de tenir unes despeses fixes a cobrir. En el seu cas, tots ells confessen que la persiana pesa i les factures se’ls poden emportar per davant.

Abans d’entrar en matèria cal tenir en compte que el sector de la restauració del Poble-sec no només són les terrasses del carrer de Blai, els pinxos en oferta i els grups de joves turistes a la cerca de passar una nit entre copes.  Tal com exposen des de la recentment creada Xarxa de Bars i Restaurants de Barri de Barcelona, fundada amb la participació d’una trentena d’establiments de la falda de Montjuïc, molts d’aquests locals són regentats exclusivament per nuclis familiars. Veïns de tota la vida que la seva principal font d’ingressos són els mateixos poblesequins.

Entre aquests està la Michela Tocco, qui fa només un any que va obrir l’Archimissa Gastrobar al carrer de Vallhonrat. Degut a les restriccions sanitàries imposades, el local l’ha hagut de tenir tancat un total de 80 dies, ja que sense l’habitual volum de feina no li sortien els números: “Vaig posar una taula davant la porta, però sense terrassa ni poder servir a l’interior, al principi era impossible”. Ara explica que ja ha adequat les taules de l’interior per poder garantir les distàncies de seguretat, però segueix a l’espera que l’Ajuntament li doni permís per poder muntar una terrassa extraordinària en una plaça d’aparcament. Segons denuncia, no sap ni en quin punt es troba el tràmit que va sol·licitar: “Ningú em dona cap informació”.

La llosa del lloguer

Tocco detalla que al món de la restauració tota la rotació de taules està molt calculada per poder facturar prou per cobrir les despeses corrents. L’aturada en sec d’aquest sistema, però, no ha fet més que alimentar el seu principal maldecap: el lloguer. “El propietari no ha volgut arribar a cap acord per reduir-nos la quota; a més, les ajudes de l’administració han suposat endeutar-nos encara més amb els préstecs dels bancs, i aquests no els han tramitat ni de forma ràpida ni proporcional”, sosté qui finalment ha aconseguit rebre una “ridícula” quantitat de diners.

Dir que els gerents del Bar Bagaría del carrer Nou de la Rambla han tingut més sort que l’Archimissa Gastrobar seria faltar a la veritat. Tal com relata la seva responsable, Neida Martín, el propietari del local els ha permès retardar el pagament dels mesos de lloguer que van haver de tancar, però “tampoc ens serà de gran ajuda, perquè l’haurem de pagar íntegrament i si bé al principi ens van dir que teníem temps fins a final d’any, ara cada dia 9 de mes ens pregunten quan cobraran aquests diners”.

A expenses del consum veïnal

En el cas del Bar Bagaría, aquest dona de menjar a Neida Martín, el seu marit i les seves dues filles de quatre anys. Una família sencera que a dia d’avui viu de les canyes que serveixen a la seva fidel parròquia: “En un any i mig hem pogut fer-nos una clientela que tan bon punt vam aixecar la persiana, va tornar al local”. Tot i el bon ritme que han tornat a agafar, la responsable assegura que viuen molt pendents de la situació sanitària: “Ara creuem els dits perquè no tinguem una recaiguda a la tardor o al desembre, perquè sinó sí que haurem d’abaixar la persiana”.

El teletreball resta clientela

A diferència del Bagaría, la dinàmica de copa i tapa no es reprodueix a l’Archimissa Gastrobar. Tocco emfatitza que el seu local s’ha caracteritzat sempre per servir plats, però que amb l’increment del teletreball ha perdut molts clients que treballen a empreses de la zona. “Respecte als veïns també hem notat que ha caigut el poder adquisitiu, la gent ja no entra a gastar com feia abans”, afegeix. De fet, tant l’establiment de Tocco com el de Martín asseguren que ni ara ni abans han viscut del turisme: “De tant en tant algun es perd per aquí, però no són més que un plus, nosaltres funcionem gràcies al barri”, comenta la primera.

Uns metres més enllà, en Yasir Mohammed s’ho mira des de la barra del bar Zodiaco del carrer Blai. “Portem menys d’un mes treballant i no sabem si estem guanyant o perdent diners; l’únic que veig és que tenim menys feina, la gent no té els mateixos diners i crec que el poc turisme tampoc ens ajudarà a solucionar l’any”, diu.

Economia

Fent barri des de l’alimentació saludable

El Menjador de La Base, al Poble-sec, ofereix un menú ecològic i de proximitat a preus populars

Publicat

on

L’ateneu popular La Base, que enguany celebrarà 10 anys, és un espai de trobada al Poble-sec i un projecte que parteix de la necessitat de reconstruir la constel·lació d’infraestructures autogestionades que els barris de Barcelona van tenir durant el primer terç del segle XX, format per cooperatives de consum, ateneus, seus sindicals, escoles racionalistes, publicacions, etc. Des del seu naixement, s’hi han organitzat multitud d’activitats, xerrades i tallers pel veïnat i ara, com passa amb tots els projectes que reuneixen persones, s’han hagut de transformar.

Un menjador amb productes ecològics

El Menjador de La Base ja existia abans de la pandèmia, però actualment també s’ha reformulat i adaptat a les circumstàncies actuals. És un dels llocs al barri on el menú és, a més de molt assequible, ecològic i de proximitat. Es tracta d’un servei de restauració que, de dilluns a divendres al migdia, ofereix un menú a 6 euros que inclou primer plat, segon plat, aigua, pa artesanal del forn La Fabrique i postres. La majoria de productes que utilitzen són ecològics, com els ous i les verdures, que provenen d’un pagès de la zona. El menú és vegetarià, tot i que també hi ha opció de carn.

L’Annalisa, una de les persones que hi treballen, explica que estan “molt agraïts a la comunitat, ja que ens han donat suport durant els mesos difícils. I volem que tot el barri pugui accedir a aquest servei i que coneguin el projecte de La Base”. A banda del menú de migdia, els dijous s’ofereix un sopar temàtic per emportar, amb cuina marroquina, sushi i altres especialitats que van variant. Cada divendres al vespre programen l’esdeveniment Cuina Cultura, on participa un grup de jazz. Aquesta activitat es fa amb aforament limitat, actualment no s’ofereix menjar i cal reserva prèvia.

Continua llegint

Economia

Slack i el teletreball

Publicat

on

Per

Sembla ser que aquest 2021 serà un any de canvis importants. Moltes activitats s’han anat transformant acceleradament degut a la pandèmia i unes quantes han arribat per quedar-se, com ara el teletreball. Grans empreses com Media Pro, per exemple, ja han informat als seus treballadors que això passarà a ser la nova normalitat indefinidament. Les empreses s’han adonat que segueixen funcionant sense necessitat d’incórrer en els grans costos que significa mantenir oficines en grans edificis.

La dificultat que troben molts professionals en aquesta situació és la comunicació. No és el mateix treballar en un despatx rodejat de companys que fer-ho a casa. Per això s’han fet famoses moltes eines de vídeoconferència, com Zoom, Teams, Jitsi.org o Whereby, però també estan apareixent eines menys conegudes i igual d’útils com ara Slack.

Slack és més que una eina de xat. L’aplicacio està disponible per Android, Apple, Mac i Windows i facilita molt la comunicació entre equips de treball remots. Ve a ser un Whatsapp però per a empreses i obert. Els equips poden interactuar tant amb xats privats com amb grups temàtics de conversa. També és molt útil la possibilitat d’intercanvi de tot tipus de fitxers de forma instantània i, darrerament, la facilitat de fer trucades de veu i videotrucades individuals o grupals simplement a través de l’eina. Si es vol més, Slack té infinitat d’integracions amb les millors eines Web 2.0 que hi ha al mercat. I el preu? Amb la versió gratuïta la majoria de petites i mitjanes empreses en tenen més que suficient. Tots els que l’han provat ja no poden viure sense ell.

Si Slack és massa potent per al que necessiteu sempre teniu l’opció d’usar el Whatsapp Web. És la versió per a Windows, Linux o Mac del omnipresent Whatsapp. Només l’heu de descarregar gratuïtament de la botiga Microsoft o Apple, executar-lo i activar-lo llegint amb el Whatsap del vostre mòbil el codi QR que es mostra en pantalla. Amb aquesta eina podreu enviar i rebre missatges i compartir fitxers i tot tipus d’informació amb altres contactes però des del mateix ordinador, sense haver de passar pel mòbil.

Víctor Carbonell

Continua llegint

Economia

Recordant el Pa i Trago (1965-2019)

A finals de març de 2019 i de forma inesperada, un cartell penjat a la porta anunciava el seu imminent tancament per jubilació

Publicat

on

Per

Va ser una notícia que molts no es podien creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es va confirmar. El restaurant Pa i Trago (Parlament, 41), tancava.

Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d’any que s’hi celebraven.

La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca.

Gastronomia i barcelonisme

L’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalban va ser un dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l’ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves novel·les, El laberinto griego, on el seu detectiu Pepe Carvalho s’hi cruspia un cap i pota amb samfaina.

Als dos grans menjadors que hi havia a l’interior del local, les icones barcelonistes estaven a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça de la històrica final de la Recopa de Basilea, de la Champions de Wembley i de tota la iconografia blaugrana.

En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago ha estat un altre cop molt fort per als veïns i nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell-Parlament.

El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a funcionar a finals d’aquest passat 2020, en plena pandèmia del Covid-19. Ha estat engolit per l’establiment veí, Sucursal Aceitera, i presenta una decoració interior totalment reformada, que ja no recorda res del que va ser aquell popular restaurant de cuina catalana.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.