Connecta amb nosaltres

Societat

L’altra cara de les ocupacions

Aquesta és la història de Nazario Torres i la seva mare de 69 anys, ocupes d’un pis que la Generalitat va decidir subhastar dos anys enrere

Publicat

on

11.45 hores de dijous 1 d’octubre. Desenes de veïns responen a la convocatòria d’última hora del Sindicat de Barri del Poble-sec, després d’assabentar-se que volen desnonar en Nazario Torres del carrer de Blasco de Garay, 14. El motiu no és que hagi deixat de pagar la hipoteca a la seva entitat financera, o que no pugui assumir la quota del llogater. La raó és que ocupa un pis amb la seva mare de 69 anys i la propietat vol recuperar l’immoble.

Aquesta narració ha passat a reproduir-se sistemàticament als mitjans de comunicació. Sobretot, aquelles històries carregades de molèsties i conflictes veïnals. La realitat, però, és que les ocupacions d’habitatges on viu ja algú no són pas representatives de la realitat. Segons un informe presentat per l’Ajuntament de Barcelona aquest passat mes de setembre, només un 0,13% de les ocupacions del 2019 van ser a llars habitades de forma habitual. El desnonament que afecta a Nazario Torres tampoc pertany a aquest irrisori percentatge.

Nazario, com va arribar a ocupar aquest habitatge?

“Des de fa tres anys que formo part del Sindicat de Barri, arran dels tres desnonaments que vaig patir en un altre pis al mateix Poble-sec. Em vaig quedar a l’atur, visc amb ma mare de 69 anys i amb la seva pensió no podíem pagar l’habitatge. El pis on estem era propietat d’una dona gran que va morir i no tenia cap fill ni parent a qui deixar les 46 propietats que tenia, pel que se les va quedar la Generalitat i va decidir subhastar-les”.

Vist que la subhasta tirava endavant, el Sindicat de Barri va decidir “alliberar” l’immoble per forçar a l’administració catalana a posar-lo en el parc públic d’habitatge. Per contra, el secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, insistia en el fet que els habitatges “no compleixen les condicions perquè es puguin destinar a habitatge social”. “Al final ma mare i jo vam decidir aprofitar que el Sindicat va recuperar un d’aquests pisos a subhasta i ens hi vam quedar nosaltres a viure”, respon Torres.

Com s’assabenta que també el desnonen d’aquest pis?

“El meu advocat no m’ha avisat. Em vaig assabentar ahir mateix, quan vaig anar al jutjat per una multa que em van posar un dia que donava menjar a una colònia de gats. A la bústia no em deixen cartes perquè el president de la comunitat no està a favor dels ocupes i va parlar amb la cartera perquè no em deixés res. Vaig posar una queixa a Correus… però segueixen sense enviar-me res aquí”.

Mentre Torres relata la seva història i espera a la comitiva, aquest periodista és testimoni de com se saluda amistosament amb tots els veïns que entren a la finca. En paral·lel, la seva mare amb problemes mèdics espera a l’interior del pis a veure què passa.

Si aconsegueixen fer-vos fora, tenen on anar?

“Jo no tinc cap alternativa. Si el desnonament s’executa, em quedo amb ma mare al carrer”.

El que ara mateix està succeint a Blasco de Garay s’accentuarà a mesura que avanci la crisi de la Covid-19?

“Sí, però els mitjans de comunicació només donen veu a les ocupacions de gent conflictiva. No van als desnonaments de famílies ocupes que no tenen alternatives habitacionals i ara mateix no pot pagar un lloguer pels preus que tenim actualment. Prefereixen vendre les històries de gent que roba o fa la vida impossible a la comunitat”.

Fins a quin punt aquestes ocupacions violentes són representatives al Poble-sec?

“Són molt i molt minoritàries. Porto al barri gairebé 20 anys i d’ocupacions que generen robatoris o tallen el dit a algú, només he vist la darrera del carrer Hortes, 4. Era un edifici sencer reformat per dedicar-lo a apartaments turístics que va haver de tancar per la pandèmia i el van decidir ocupar unes males persones que realment no eren la cara de l’ocupa”. 

Quina és, aleshores?

“Fa anys eren els col·lectius de hippies, punkies… però ara mateix la cara de l’ocupa són famílies amb criatures que no poden accedir a un habitatge normal perquè els preus estan pels núvols. És un peix que es mossega la cua, perquè quan acabi la moratòria, tota aquesta gent que ha estat confinada i no ha pogut pagar ni hipoteques, ni lloguers, la començaran a desnonar”.

Finalment, a les 13.20 hores Nazario Torres rep la confirmació que ha salvat el primer llançament. No ha calgut que les desenes de persones bloquegessin la porta de l’escala per impedir l’accés. “Pel que hem parlat amb la comitiva i l’advocada de la propietat, sembla que seurem a negociar un lloguer social”. “Fa un parell d’anys que es va aprovar una llei que obliga els grans tenidors a fer lloguers socials, però vista l’experiència del Bloc Llavors, des del Sindicat sabem que no és més que paper mullat. Veurem com avança”, sentència.

Societat

La Coordinadora del Poble-sec a la vicepresidència del CAB

Publicat

on

Per

El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, ha estat escollit nou vicepresident del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), entitat de tercer nivell que agrupa a coordinadores i federacions sectorials i territorials de la nostra ciutat. El passat dia 22 de juliol va reunir-se la nova junta directiva del CAB, escollida a l’assemblea celebrada el passat dia 15 de juliol.

El nou president és Joan Manuel Parisi, del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, el nou vicepresident Antoni Reig, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, el nou administrador Joan Bordetes, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, renova com a secretari Enric Canet, de les Entitats Catalanes d’Acció Social, i entren com a vocals Montserrat Pallares, de COCEMFE, Aida Leal, de la Federació d’Entitats Calabria 66, i Eva Ceano, de la Taula d’Entitats de Sarrià. Queda per designar el representant de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

També formen part de la junta amb veu, però sense vot, els comissionats Josep Espín, de la Federació d’Associacions d’Entitats i Comissions d’Hostafrancs (comissionat a la Plataforma de Festes Majors) i Montserrat Morera, de la Taula d’Entitats de Sarrià (comissionada al Consell de Ciutat). El veïnat i les entitats del Poble-sec que formen la Coordinadora demostren una vegada més el seu compromís amb el barri i també amb la nostra ciutat i el nostre país.

Continua llegint

Societat

Bibliocasals per a infants i adolescents

Les biblioteques Francesc Candel i Francesc Boix ofereixen un programa d’activitats lúdiques i creatives per a infants i adolescents, al voltant de la promoció de la lectura. Aquests bibliocasals es duen a terme amb recursos del Pla de Barris de la Marina i del Poble-sec durant els mesos d’agost i setembre

Publicat

on

Per

Les biblioteques Francesc Candel (carrer de l’Amnistia Internacional, 10) i Francesc Boix (carrer de Blai, 34) ofereixen durant el mes d’agost i la primera quinzena de setembre un seguit d’activitats adreçades a infants i adolescents amb l’objectiu de posar al seu abast una programació lúdica i creativa per aquests dies d’estiu sota el nom de Bibliocasal.

Aquesta oferta ha estat dissenyada per cada biblioteca amb recursos del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona i vol promoure el gust per la lectura des d’una vessant lúdica. Els eixos temàtics estan centrats en la lectura, l’escriptura, l’oralitat, les arts i la música, així com la ciència i la tecnologia, comptant amb valors com la igualtat de gènere i la interculturalitat.

Adreçat a infants de 6 a 12 anys

Les activitats estan adreçades a infants de 6 a 12 anys i es duen a terme en grups reduïts de com a màxim 15 participants en dos torns. Cada grup participarà dos dies a la setmana en torn de matí i o de tarda.

Totes les activitats tenen inscripció prèvia en línia (s2.puntxarxa.org/cbb/cursos). Des del portal d’inscripcions es permet consultar l’oferta d’activitats, les places disponibles i realitzar la preinscripció.

Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la Covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.

Continua llegint

Societat

Impuls al criquet femení

“Les que liderem el projecte de reforma som totes noies; els entrenaments suposen per a nosaltres un espai de seguretat i d’empoderament”

Publicat

on

Ni de futbol, ni de bàsquet i encara menys de tenis. Fins a 2.890 veïns de Barcelona han decidit donar suport a la idea de reformar el camp Julià de Capmany de la muntanya de Montjuïc per dedicar-lo a la pràctica d’esports minoritaris sense infraestructura pròpia a la ciutat de Barcelona. Una iniciativa que precisament tirarà endavant després que les noies que integren els projectes Criquet Jove a BCN i Convivim Esportivament presentessin la idea als primers Pressupostos Participatius de Barcelona. Un projecte que consideren indispensable per donar recorregut a aquesta pràctica esportiva i la integració de les joves immigrants.

Segons argumenten, la reforma del terreny de joc no es tracta només d’una qüestió esportiva per evitar lesions, per emmagatzemar el material o per disposar d’una font on poder beure aigua. La rehabilitació del Julià de Campany servirà per donar recorregut a l’emancipació de joves procedents de països com l’Índia o el Pakistan. La raó: moltes de les seves famílies mai han acabat de veure amb gaire bons ulls que es dediquin a aquest tipus d’oci: “És un problema que tenim, però fa un parell d’anys, quan van començar a sortir reportatges a la premsa i la televisió de noies pakistaneses que jugaven al criquet a Barcelona, les famílies van començar a donar permís a les seves filles perquè també anessin a jugar”, explica l’entrenador de l’únic equip femení que existeix, Shahbaz Shaukat.

Majoria d’homes

Shaukat ja acumula quatre anys a la banqueta del criquet ensenyant a les joves aquest esport sense cap tradició històrica a la ciutat, però que es practica des dels vuitanta arran l’arribada dels primers immigrants de l’Índia i el Pakistan. De fet, l’any 2012 el Centre d’Estudis Africans i Interculturals va impulsar el primer equip de criquet onze a Sants, però amb només jugadors homes. Gairebé una dècada després ja són 40 els equips masculins, per només un de femení a tota Catalunya. Tanmateix, la qüestió numèrica no ha sigut impediment perquè hagin sigut les noies les qui hagin posat sobre la taula l’adequació d’un espai a Barcelona per fer una pràctica professional lluny dels patis de les escoles: “Les que liderem el projecte de reforma som totes noies; els entrenaments suposen per a nosaltres un espai de seguretat i d’empoderament femení on podem desenvolupar les nostres aptituds amb llibertat”, defensen. L’objectiu final del projecte: el de constituir la primera selecció catalana de criquet onze femení.

Consolidar una rutina

Per aconseguir-ho són conscients que abans caldrà incrementar el nombre de participants i consolidar una rutina d’entrenaments: “Normalment tenim una vintena de noies que vénen sobretot del Poble-sec, així com del Raval o la Trinitat Vella, però des que s’ha de reformar el camp de Montjuïc que ens han traslladat a un camp de beisbol a Sant Martí i, com que triguen gairebé 40 minuts només en anar i uns altres 40 minuts en tornar a casa, algunes ja ho han deixat estar”, revela l’entrenador. Per aquesta raó, la celeritat en aconseguir tenir reformat el Julià de Capmany serà clau en mantenir viu un equip que, amb la pandèmia, també ha patit sotracs en la planificació de tota la temporada.

Teixir relacions

“Hem de seguir treballant per aplegar més noies, però per això és clau tenir el camp de Montjuïc enllestit i altres espais dins de la ciutat; moltes famílies per raons de feina o econòmiques no poden portar les adolescents a jugar fora”, insisteix Shaukat. La intenció és crear una lliga femenina de criquet onze amb la fundació de nous conjunts a entitats que tradicionalment s’han abocat a altres esports: “Seria genial que a camps com La Satalia es creessin també seccions de criquet onze femení i poder organitzar competicions entre nosaltres”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.