Connecta amb nosaltres

Societat

L’altra cara de les ocupacions

Aquesta és la història de Nazario Torres i la seva mare de 69 anys, ocupes d’un pis que la Generalitat va decidir subhastar dos anys enrere

Publicat

on

11.45 hores de dijous 1 d’octubre. Desenes de veïns responen a la convocatòria d’última hora del Sindicat de Barri del Poble-sec, després d’assabentar-se que volen desnonar en Nazario Torres del carrer de Blasco de Garay, 14. El motiu no és que hagi deixat de pagar la hipoteca a la seva entitat financera, o que no pugui assumir la quota del llogater. La raó és que ocupa un pis amb la seva mare de 69 anys i la propietat vol recuperar l’immoble.

Aquesta narració ha passat a reproduir-se sistemàticament als mitjans de comunicació. Sobretot, aquelles històries carregades de molèsties i conflictes veïnals. La realitat, però, és que les ocupacions d’habitatges on viu ja algú no són pas representatives de la realitat. Segons un informe presentat per l’Ajuntament de Barcelona aquest passat mes de setembre, només un 0,13% de les ocupacions del 2019 van ser a llars habitades de forma habitual. El desnonament que afecta a Nazario Torres tampoc pertany a aquest irrisori percentatge.

Nazario, com va arribar a ocupar aquest habitatge?

“Des de fa tres anys que formo part del Sindicat de Barri, arran dels tres desnonaments que vaig patir en un altre pis al mateix Poble-sec. Em vaig quedar a l’atur, visc amb ma mare de 69 anys i amb la seva pensió no podíem pagar l’habitatge. El pis on estem era propietat d’una dona gran que va morir i no tenia cap fill ni parent a qui deixar les 46 propietats que tenia, pel que se les va quedar la Generalitat i va decidir subhastar-les”.

Vist que la subhasta tirava endavant, el Sindicat de Barri va decidir “alliberar” l’immoble per forçar a l’administració catalana a posar-lo en el parc públic d’habitatge. Per contra, el secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, insistia en el fet que els habitatges “no compleixen les condicions perquè es puguin destinar a habitatge social”. “Al final ma mare i jo vam decidir aprofitar que el Sindicat va recuperar un d’aquests pisos a subhasta i ens hi vam quedar nosaltres a viure”, respon Torres.

Com s’assabenta que també el desnonen d’aquest pis?

“El meu advocat no m’ha avisat. Em vaig assabentar ahir mateix, quan vaig anar al jutjat per una multa que em van posar un dia que donava menjar a una colònia de gats. A la bústia no em deixen cartes perquè el president de la comunitat no està a favor dels ocupes i va parlar amb la cartera perquè no em deixés res. Vaig posar una queixa a Correus… però segueixen sense enviar-me res aquí”.

Mentre Torres relata la seva història i espera a la comitiva, aquest periodista és testimoni de com se saluda amistosament amb tots els veïns que entren a la finca. En paral·lel, la seva mare amb problemes mèdics espera a l’interior del pis a veure què passa.

Si aconsegueixen fer-vos fora, tenen on anar?

“Jo no tinc cap alternativa. Si el desnonament s’executa, em quedo amb ma mare al carrer”.

El que ara mateix està succeint a Blasco de Garay s’accentuarà a mesura que avanci la crisi de la Covid-19?

“Sí, però els mitjans de comunicació només donen veu a les ocupacions de gent conflictiva. No van als desnonaments de famílies ocupes que no tenen alternatives habitacionals i ara mateix no pot pagar un lloguer pels preus que tenim actualment. Prefereixen vendre les històries de gent que roba o fa la vida impossible a la comunitat”.

Fins a quin punt aquestes ocupacions violentes són representatives al Poble-sec?

“Són molt i molt minoritàries. Porto al barri gairebé 20 anys i d’ocupacions que generen robatoris o tallen el dit a algú, només he vist la darrera del carrer Hortes, 4. Era un edifici sencer reformat per dedicar-lo a apartaments turístics que va haver de tancar per la pandèmia i el van decidir ocupar unes males persones que realment no eren la cara de l’ocupa”. 

Quina és, aleshores?

“Fa anys eren els col·lectius de hippies, punkies… però ara mateix la cara de l’ocupa són famílies amb criatures que no poden accedir a un habitatge normal perquè els preus estan pels núvols. És un peix que es mossega la cua, perquè quan acabi la moratòria, tota aquesta gent que ha estat confinada i no ha pogut pagar ni hipoteques, ni lloguers, la començaran a desnonar”.

Finalment, a les 13.20 hores Nazario Torres rep la confirmació que ha salvat el primer llançament. No ha calgut que les desenes de persones bloquegessin la porta de l’escala per impedir l’accés. “Pel que hem parlat amb la comitiva i l’advocada de la propietat, sembla que seurem a negociar un lloguer social”. “Fa un parell d’anys que es va aprovar una llei que obliga els grans tenidors a fer lloguers socials, però vista l’experiència del Bloc Llavors, des del Sindicat sabem que no és més que paper mullat. Veurem com avança”, sentència.

Societat

El Paral·lel, de frontera urbana a eix comercial

L’Ajuntament està treballant en la creació d’una nova marca per a l’avinguda, amb la idea de fer-la més atractiva i evitar una hipotètica desertització de la via

Publicat

on

L’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació el servei per implementar el programa que ha de transformar el Paral·lel en una avinguda més atractiva per al comerç. Un objectiu que d’entrada compta amb una dotació econòmica de 63.000 euros (sense IVA) i que es basa en el Pla estratègic sociocomercial de l’avinguda del Paral·lel redactat l’any 2018. Tot plegat, per crear una nova marca al voltant de la icònica via, la qual durà el nom de Paral·lel Cultural.

Segons la documentació a la qual ha tingut accés ZONA SEC, el projecte recull cinc idees bàsiques per poder tirar-ho endavant: crear la destinació Paral·lel Cultural com una identitat pròpia d’acord amb una marca i un relat col·lectiu; crear una campanya comunicativa que doni visibilitat local i internacional a la marca; consolidar un espai de governança, redefinir algunes estratègies pensades l’any 2018 i crear un sistema de seguiment del projecte.

Eliminar la barrera urbanística

Segons recull el dossier de l’Ajuntament, aquesta intervenció vol fer del Paral·lel “un espai de trobada dels seus barris més que no pas una barrera”. “És per això que és necessari implementar unes mesures estratègiques amb la col·laboració i esforç de diversos sectors, departaments i districtes per treballar junts per implementar aquest Pla i impulsar l’avinguda”, apunta el programa. Tot plegat, sense oblidar a cap dels actuals actors econòmics i culturals presents a la via: “La visió conjunta ha de ser integradora i incloure comerciants, hotels, restauració, grans i petits teatres, sales d’exposició, equipaments, artesans, dissenyadors, associacions, co-workings, entitats veïnals, i culturals”.

En unes altres paraules, el programa voldrà “reforçar la visibilitat del teixit local existent, definir una zona delimitada d’actuació i consolidar una destinació”. Uns objectius on l’Ajuntament vol fer tothom present, ja que d’entrada es contempla crear el “Comitè de l’Avinguda”, on hi hagi la presència de “participants antagònics, temes i preguntes específiques i, si es vol, experts en la matèria”.

Evitar un mal major

Segons els impulsors municipals del projecte, “la desertització no és pas un dels problemes del Paral·lel, sinó la manca d’atractiu del comerç existent o una orientació del comerç dels barris del voltant que no sempre respon a les necessitats del veïnat”. Uns fets que, sota el seu parer, s’han agreujat arran “la substitució del comerç tradicional per altres activitats que no responen a les demandes i necessitats del veïnat”, fet que ha generat tota una sèrie de disfuncions comercials als baixos dels locals i que “podrien conduir a la futura desertització”, conclouen.

Continua llegint

Societat

La tercera onada de la Covid-19 pren força amb el Nadal

Els contagis han minvat durant els primers dies de desembre, però les dades de les dates festives auguren un gener complicat

Publicat

on

Després que el Poble-sec aconseguís superar la segona onada de la Covid-19, les darreres dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya avancen un important increment de malalts un cop s’hagin acabat les festes de Nadal. La raó: mentre que la setmana del 21 al 27 de desembre van donar positiu a les proves PCR i d’antígens un total de 33 poblesequins, només els quatre dies posteriors (fins a l’1 de gener), la xifra de nous infectats ja s’enfilava fins als 47.

Per aquesta raó l’optimisme que podrien desprendre les dades del conjunt del mes de desembre s’ha d’agafar amb pinces, ja que el descens respecte al novembre no recopila les infeccions que es poden haver donat durant els àpats de Nadal. Dit d’una altra manera, mentre que al novembre es van registrar 274 casos al Poble-sec, al desembre han sigut 162 (una tercera part dels quals, comptabilitzats en els darrers quatre dies del mes).

Per sota de la mitjana

Tot i el retard que suposa la incubació del virus en la recopilació de les dades mensuals, també s’ha de posar de relleu que al llarg del desembre el Poble-sec ha experimentat una mitjana de casos inferior a la del conjunt de la ciutat. Mentre que a la falda de Montjuïc s’han registrat 395 positius per cada 100.000 veïns, a Barcelona han sigut 629 els infectats per cada 100.000 habitants. En tot cas, resulta preocupant que al sector més proper al mar del Poble-sec l’índex de reproducció del virus sigui pràcticament de 2, quan hauria de restar per sota de l’u, com succeeix a la zona més propera a la plaça d’Espanya. Això què vol dir? Que per cada veí contagiat des del carrer de la Creu dels Molers cap al mar, se’n contagien dos de nous.

Positius en edat escolar

Pel que fa als col·lectius generacionals, el més perjudicat pel coronavirus és el dels joves entre els 15 i els 34 anys, amb 59 casos positius, seguit dels adults entre els 35 i els 64 anys (58). Les persones majors de 65 anys també han patit amb escreix la malaltia i en només un mes se n’han infectat fins a 31, mentre que entre els menors de 14 anys s’han detectat 14 casos.

Són aquests darrers positius en edat escolar els que, en molts casos, han obligat a confinar classes senceres d’algunes escoles del Poble-sec. Segons les dades del Departament d’Educació, el darrer dia de classe abans de les vacances de Nadal, al barri hi havia sis aules confinades: quatre a l’Escola Poble-sec i dues més a Maristes Anna Ravell.

Fotografia | Hospital Clínic

Continua llegint

Societat

Els reptes del nou any

La crisi ha ubicat al Poble-sec en una dicotomia: o l’aposta pel canvi social, o tornar a caure en els problemes anteriors a la Covid-19

Publicat

on

Tot i que el nom no fa la cosa, l’any 2021 està cridat a ser un punt d’inflexió respecte al fatídic 2020. Un exercici on la societat té posades totes les esperances per deixar enrere la pandèmia de la Covid-19 i seguir amb els seus objectius vitals. La superació de l’actual crisi sanitària, però, també ha de servir per fer una reflexió sobre tot allò que no funcionava en la vella normalitat. Un canvi de paradigma que, o comença a construir els seus pilars en aquest primer trimestre, o desembocarà en els mateixos problemes del passat.

El problema de l’habitatge

La crisi de la Covid-19 no només ha sigut sanitària, sinó també econòmica. Centenars de famílies del Poble-sec s’han vist abocades a les oficines de Serveis Socials per culpa d’ERTES que mai s’arribaven a cobrar. Un context on la ja existent crisi habitacional s’ha agreujat i que ara clama mesures al cel. Tal com ha emfatitzat el moviment per l’habitatge de Catalunya, “milers de famílies estan sent víctimes d’una brutal onada de desnonaments”, motiu pel qual reclamen “la suspensió immediata del tots els desnonaments, els lloguers i les hipoteques” fins que s’acabi la pandèmia. En aquest cas, la clau de la solució resta al Govern de l’Estat, el qual està capitanejat per les matrius dels dos mateixos partits que governen la ciutat: els socialistes i els comuns.

Tot i la manca de regulació del mercat immobiliari, aquest també s’ha vist arrossegat a la baixa. Segons el portal Habitaclia, al conjunt del districte els preus de compra ja han baixat un 4% respecte al març i en el cas dels anuncis de lloguer el metre quadrat ha experimentat una davallada encara més important (-14,11 %). Tot plegat, gràcies al retorn d’allotjaments que abans s’anunciaven en exclusiva en plataformes com Airbnb i que ara s’han passat a oferir en el mercat residencial. L’objectiu, però, serà que la tendència es mantingui, ja que encara s’ofereixen al barri prop d’un centenar d’habitatges turístics per al mes de febrer.

Retorn a l’economia de proximitat

Per aconseguir aquest objectiu anterior també caldrà corregir el model turístic que al llarg de la darrera dècada s’ha implementat al Poble-sec. L’extensió del monocultiu, però, ha acabat per topar amb la realitat: persianes abaixades i hotels tancats. Una imatge que ha contrastat amb el poc comerç de proximitat que queda al barri, on el sotrac econòmic no ha sigut tan greu com els seus responsables preveien durant les primeres setmanes de la pandèmia (veure ZONA SEC 199).

Marca ‘Paral·lel Cultural’

És per aquesta raó que institucions municipals i nacionals tenen tota una oportunitat per tornar a apostar pel comerç de proximitat i de caràcter familiar als barris. No només perquè suposen un dic de contenció més ferm a l’hora d’afrontar les crisis, sinó perquè són aquests locals els que al final doten de vida, seguretat i idiosincràsia pròpia al territori on s’estableixen. Per això i entre d’altres, caldrà seguir de prop la nova marca Paral·lel Cultural que acollirà la mítica avinguda (veure pàg. 6). Un model econòmic, però, que també té un nou front de batalla: les plataformes de comerç electrònic que converteixen els establiments comercials en cada vegada més furgonetes voltant pels carrers.

La reducció dels impactes ambientals

Multitud d’estudis han posat en evidència el cost climàtic que suposa l’entrega a domicili de la paqueteria electrònica. Una opció comercial que colla encara més la crisi climàtica en què ens trobem. Davant d’aquesta situació, el Govern de l’alcaldessa Ada Colau ha començat a estudiar la implementació de la taxa Amazon, la qual podria començar a gravar aquest proper curs a les grans empreses per l’ús que fan de l’espai públic, el trànsit i la contaminació que generen.

Una mesura climàticament justa que es veuria acompanyada de les que s’implementaran en un dels principals focus de contaminació de la ciutat: El Port de Barcelona, que ja ha anunciat que aquest 2021 espera posar en marxa el pla d’electrificació de les terminals Best i de Transmediterránea. Una primera passa per poder comptar amb una infraestructura marítima de zero emissions de cara al 2030 i que també pot anar acompanyada de la potenciació d’altres espais climàticament sostenibles, com ara els nous accessos al Parc de Montjuïc o la pacificació de nous vials al nucli urbà.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.