Connecta amb nosaltres

Societat

L’altra cara de les ocupacions

Aquesta és la història de Nazario Torres i la seva mare de 69 anys, ocupes d’un pis que la Generalitat va decidir subhastar dos anys enrere

Publicat

on

11.45 hores de dijous 1 d’octubre. Desenes de veïns responen a la convocatòria d’última hora del Sindicat de Barri del Poble-sec, després d’assabentar-se que volen desnonar en Nazario Torres del carrer de Blasco de Garay, 14. El motiu no és que hagi deixat de pagar la hipoteca a la seva entitat financera, o que no pugui assumir la quota del llogater. La raó és que ocupa un pis amb la seva mare de 69 anys i la propietat vol recuperar l’immoble.

Aquesta narració ha passat a reproduir-se sistemàticament als mitjans de comunicació. Sobretot, aquelles històries carregades de molèsties i conflictes veïnals. La realitat, però, és que les ocupacions d’habitatges on viu ja algú no són pas representatives de la realitat. Segons un informe presentat per l’Ajuntament de Barcelona aquest passat mes de setembre, només un 0,13% de les ocupacions del 2019 van ser a llars habitades de forma habitual. El desnonament que afecta a Nazario Torres tampoc pertany a aquest irrisori percentatge.

Nazario, com va arribar a ocupar aquest habitatge?

“Des de fa tres anys que formo part del Sindicat de Barri, arran dels tres desnonaments que vaig patir en un altre pis al mateix Poble-sec. Em vaig quedar a l’atur, visc amb ma mare de 69 anys i amb la seva pensió no podíem pagar l’habitatge. El pis on estem era propietat d’una dona gran que va morir i no tenia cap fill ni parent a qui deixar les 46 propietats que tenia, pel que se les va quedar la Generalitat i va decidir subhastar-les”.

Vist que la subhasta tirava endavant, el Sindicat de Barri va decidir “alliberar” l’immoble per forçar a l’administració catalana a posar-lo en el parc públic d’habitatge. Per contra, el secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, insistia en el fet que els habitatges “no compleixen les condicions perquè es puguin destinar a habitatge social”. “Al final ma mare i jo vam decidir aprofitar que el Sindicat va recuperar un d’aquests pisos a subhasta i ens hi vam quedar nosaltres a viure”, respon Torres.

Com s’assabenta que també el desnonen d’aquest pis?

“El meu advocat no m’ha avisat. Em vaig assabentar ahir mateix, quan vaig anar al jutjat per una multa que em van posar un dia que donava menjar a una colònia de gats. A la bústia no em deixen cartes perquè el president de la comunitat no està a favor dels ocupes i va parlar amb la cartera perquè no em deixés res. Vaig posar una queixa a Correus… però segueixen sense enviar-me res aquí”.

Mentre Torres relata la seva història i espera a la comitiva, aquest periodista és testimoni de com se saluda amistosament amb tots els veïns que entren a la finca. En paral·lel, la seva mare amb problemes mèdics espera a l’interior del pis a veure què passa.

Si aconsegueixen fer-vos fora, tenen on anar?

“Jo no tinc cap alternativa. Si el desnonament s’executa, em quedo amb ma mare al carrer”.

El que ara mateix està succeint a Blasco de Garay s’accentuarà a mesura que avanci la crisi de la Covid-19?

“Sí, però els mitjans de comunicació només donen veu a les ocupacions de gent conflictiva. No van als desnonaments de famílies ocupes que no tenen alternatives habitacionals i ara mateix no pot pagar un lloguer pels preus que tenim actualment. Prefereixen vendre les històries de gent que roba o fa la vida impossible a la comunitat”.

Fins a quin punt aquestes ocupacions violentes són representatives al Poble-sec?

“Són molt i molt minoritàries. Porto al barri gairebé 20 anys i d’ocupacions que generen robatoris o tallen el dit a algú, només he vist la darrera del carrer Hortes, 4. Era un edifici sencer reformat per dedicar-lo a apartaments turístics que va haver de tancar per la pandèmia i el van decidir ocupar unes males persones que realment no eren la cara de l’ocupa”. 

Quina és, aleshores?

“Fa anys eren els col·lectius de hippies, punkies… però ara mateix la cara de l’ocupa són famílies amb criatures que no poden accedir a un habitatge normal perquè els preus estan pels núvols. És un peix que es mossega la cua, perquè quan acabi la moratòria, tota aquesta gent que ha estat confinada i no ha pogut pagar ni hipoteques, ni lloguers, la començaran a desnonar”.

Finalment, a les 13.20 hores Nazario Torres rep la confirmació que ha salvat el primer llançament. No ha calgut que les desenes de persones bloquegessin la porta de l’escala per impedir l’accés. “Pel que hem parlat amb la comitiva i l’advocada de la propietat, sembla que seurem a negociar un lloguer social”. “Fa un parell d’anys que es va aprovar una llei que obliga els grans tenidors a fer lloguers socials, però vista l’experiència del Bloc Llavors, des del Sindicat sabem que no és més que paper mullat. Veurem com avança”, sentència.

Societat

L’octubre concentra més positius per Covid-19 que tota la primera onada

Després del primer avís que va donar al setembre, el virus passa a infectar fins a 621 poblesequins en només un mes

Publicat

on

Ni al març, ni a l’abril, ni al maig. De fet, ni tots tres mesos junts van acumular tants casos de Covid-19 al Poble-sec com els registrats aquest darrer mes d’octubre. Si bé en aquella primera onada es van notificar 207 positius PCR al barri, en el darrer mes la xifra s’ha enfilat fins al 621 infectats, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Això sí, també s’ha de tenir en compte que aleshores no es feien tantes proves com es practiquen actualment, fet que va comportar que molts casos quedessin fora de les llistes oficials.

Tot i això, la virulència amb què la pandèmia ha afectat al Poble-sec a l’octubre és contrastable amb només analitzar les dades de la resta de barris de Barcelona. El nucli urbà de la falda de Montjuïc és el quart més perjudicat en nombres absoluts, només per darrere del Raval (1128), Sant Andreu (635) i Sant Antoni (630). La tendència dels darrers dies, però, ha denotat que el nombre de casos ja ha començat a anar a la baixa. Mentre que al Districte de Sants-Monjtuïc la malaltia va assolir el seu pic la setmana del 19 al 25 d’octubre (749 nous positius), la darrera setmana que va finalitzar amb Tots Sants la corba va començar a ser doblegada (670).

Els adults, els més perjudicats

A diferència de la primera onada vírica on les més afligides van ser les persones de la tercera edat, ara són els adults els qui registren més infeccions. Fins a 296 veïns entre 35 i 64 anys han donat positiu a les proves PCR, seguits dels joves entre 15 i 34 anys (171 casos). Una altra dada que esdevé preocupant és el creixement sostingut de casos entre els majors de 65 anys (71 positius), tot i que els infants menors de 14 anys els superen (83).

Són els contagis entre aquest darrer col·lectiu generacional els que han provocat que diversos centres educatius veiessin alterats els seus programes lectius. A l’hora de tancar aquesta edició hi havia confiades dues classes de l’Escola Poble-sec, dues més dels Maristes Anna Ravell, tres de l’Aspace, una de l’Institut Consell de Cent i una altra de l’Escola Bosc de Montjuïc. La pitjor part de la darrera setmana, però, se l’ha emportat l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, amb cinc grups confinats, segons les dades del Departament d’Educació.

Incidència a la baixa

Que octubre hagi sigut un mes duríssim en nombres absoluts no significa que novembre hagi de ser igual o pitjor. Com ja s’ha esmentat, les darreres dades apunten al fet que la incidència del virus entre el veïnat ha començat a anar a la baixa, fet que es pot radiografiar amb l’índex de reproducció del virus (Rt): per cada 100 ciutadans que viuen al nord del Poble-sec, se n’infecten 94 més, mentre que per cada centenar que viu a la zona del sud es contagien només 71 noves persones. Unes dades que, en cas de seguir així, permetran rebaixar la incidència del coronavirus, la qual a l’octubre es va situar en 1.515 infectats per cada 100.000 habitants al conjunt del barri.

Continua llegint

Societat

El menjar no es llença!

SomlaClau proposa un sopar d’aprofitament diferent

Publicat

on

L’aprofitament alimentari és el contrari del malbaratament alimentari; permet recuperar un aliment que aparentment no està perfecte i, per tant, no es pot vendre, però que encara es pot utilitzar per elaborar un àpat. Alguns dels aliments que es poden aprofitar són les fruites madures o el pa del dia anterior. A Catalunya una tercera part dels aliments que es produeixen es llencen i, d’aquests, un 40% es llencen a les llars per una mala gestió de compres i aliments.

Amb l’objectiu d’impulsar una cultura de l’aprofitament alimentari, l’any passat SomlaClau va organitzar un sopar d’aprofitament a la plaça del Sortidor on van participar unes 70 persones voluntàries, 30 comerços alimentaris de proximitat i 160 persones, que van gaudir dels menús elaborats amb menjar recuperat de forma comunitària i col·laborativa.

Arran d’aquesta activitat va néixer el grup Las Espigadoras, en el qual unes 40 famílies s’autoorganitzen per recollir el menjar que algunes botigues llençarien pel seu aspecte, però que encara es pot aprofitar. A través d’un grup de WhatsApp s’organitzen i comparteixen receptes d’aprofitament i altres informacions sobre sobirania alimentària.

Accions durant tot l’any

Aquest any, es volia repetir l’experiència, però per l’emergència sanitària no va poder ser. No obstant això, s’han buscat els camins per realitzar, durant tot l’any, accions per generar una nova cultura de la sobirania alimentaria i de l’aprofitament alimentari, en col·laboració amb la xarxa CooperaSec i el Centre Cívic El Sortidor. S’han fet podcasts, articles, xerrades i tallers presencials.

Enguany, el grup motor del projecte ha decidit que, tot i que no es podrà repetir l’experiència d’un esdeveniment multitudinari, es faran accions de divulgació diferents per generar sensibilització i empoderament respecte a l’aprofitament alimentari. Algunes accions són virtuals i el diumenge 22 de novembre està previst fer una distribució de menús elaborats amb menjar recuperat. Des de SomlaClau necessiten persones voluntàries per espigolar els aliments, cuinar i distribuir els menús. També conviden a tothom a publicar, a través de les xarxes socials, les fotos del menjar que la gent ha pogut aprofitar, receptes o altres suggeriments amb l’etiqueta #cuinemelcanvi.

Per poder participar en el sopar d’aprofitament, us podeu posar en contacte amb les organitzadores a través de: info@somlaclau.org.

Continua llegint

Societat

La Fundació Sant Pere Claver rep la Creu de Sant Jordi

Publicat

on

Per

En reconeixement als més de 70 anys d’implicació en la cura i acompanyament de les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària ha estat reconeguda pel Govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. En el comunicat que ha fet la Generalitat, s’ha posat de manifest que “les seves aportacions en el camp de la salut mental són rellevants com a model psicoterapèutic i per l’ús de la perspectiva biopsicosocial”. Carles Descalzi, gerent de Sant Pere Claver, remarca que “és una distinció al present a la nostra trajectòria històrica i un nou estímul per encarar el futur, a fi de seguir millorant i ampliant els serveis a les persones que atenem i el seus familiars”. Enguany s’ha reconegut amb aquest guardó un total de 30 personalitats i 15 entitats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.