Connecta amb nosaltres

Cultura

Nova temporada del Teatre Arnau Itinerant

Mentre duren les obres de l’edifici, cinc projectes formen la programació d’un teatre sense seu però amb esperit transformador

Publicat

on

Març va deixar projectes culturals a mitges, obres i reformes per acabar i concursos públics pendents de resolució. El Teatre Arnau reuneix les tres particularitats; el confinament els va agafar en ple procés d’inici de les obres d’aquest edifici emblemàtic del Paral·lel i enmig de la tria dels projectes que havien de formar part de la programació de la nova temporada. Ara, encara amb la sensació agredolça d’incertesa pel que passarà, els nous projectes de l’Arnau Itinerant 20/21 comencen a activar-se.

Un teatre sense seu (de moment)

Des que l’antic Teatre Arnau va tancar les portes l’any 1999, plataformes veïnals i entitats van lluitar fins aconseguir, a través d’un procés participatiu i assembleari, evitar la demolició de l’edifici. Mentre duren les obres de rehabilitació del teatre –ara aturades– el veïnat del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni ha fet de l’Arnau un projecte cultural nòmada on les memòries, les comunitats i les arts escèniques es donen la mà. Avui, l’Arnau Itinerant és un teatre de titularitat pública, però de la gestió se n’encarrega “una comunitat mobilitzada que vol gestionar el teatre, però també produir i crear els projectes col·lectivament amb l’ideal de dignificar les professions culturals i feminitzar-les”, tal com expliquen des del projecte.

Cinc propostes nascudes als barris

Pel que fa a la programació de la nova temporada, les propostes són d’allò més diverses. En primer lloc, el programa Ràdio Metzineres, una col·laboració entre el col·lectiu Metzineres i RavalTep que vol aprofundir sobre temes relacionats amb el Raval i visibilitzar estigmes a través d’un programa de ràdio digital que comença aquest desembre. El segon projecte és la Barraca de Fira del Paral·lel de l’associació Carabutsí i Inter-Acció, que vol posar en valor les barraques de fires itinerants com a manifestació d’espectacle popular i de carrer. En aquest sentit, es faran xerrades-espectacle i s’oferirà una programació de màgia, música d’arrels i teatre d’ombres. El tercer projecte, Passar Revista de la companyia Laminimal Teatre, ofereix un espectacle multidisciplinari que vol recuperar l’esperit transgressor de la revista a la vegada que es parla del concepte de reconstrucció i de la necessitat de l’art en els espais mentals i físics, individuals i col·lectius de la ciutat. La música estarà molt present en la programació de l’Arnau, especialment amb la proposta Arnau Musica’t de l’Escola de Músics i JPC en què es planteja que els alumnes de gran diversitat cultural de l’Escola Collaso i Gil i l’Institut Milà i Fontanals experimentin el procés de creació d’un musical i que treballin la memòria històrica tot teixint xarxes de col·laboració amb les entitats i persones que viuen, treballen o que estudien en els tres barris limítrofes. Per últim, Raval Cuir de l’Ateneu del Raval és un projecte que ret homenatge als artistes de varietats com a part fonamental del patrimoni immaterial del Raval i la seva cultura popular, a través d’un cicle de concerts i actuacions i l’exhibició d’un documental.

Continua llegint

Cultura

Precisa com un bisturí

Ramona Solé s’ha afermat com una de les millors plomes criminals del país

Publicat

on

Ramona Solé (Lleida, 1968) és coneguda per la seva dedicació al món del llibre, tant des del seu blog literari (Tumateix Llibres), com des de diferents mitjans de comunicació, entre els que destaca Lleida TV. A més, és l’organitzadora de festival de novel·la negra i criminal Les Borges Negres. En el terreny literari, considero que és una de les plomes més interessants del panorama català, tot i que, possiblement, encara és massa poc coneguda pel públic lector.

Si ens centrem en la seva trajectòria en la novel·la negra, el punt de partida d’aquesta el trobem al 2016 amb la novel·la Quaderns (Llibres del Delicte), on la intriga ens porta a un petit poble lleidatà on desapareix una escriptora amb agorafòbia. L’any del seu debut, Solé també coordinarà l’edició del recull de relats Assassins de Ponent (Llibres del Delicte), en què diversos autors, entre els que podem trobar Alexandra Cuadrat, Marta Esparza, Anna Sàez o Montse Sanjuán, escriuen peces del gènere negrecriminal relacionats amb Lleida.

Les bones sensacions que va deixar Quaderns –la novel·la fou nominada a millor novel·la debutant al Festival Morella Negra–, van quedar més que confirmades amb Instint de supervivència (2017), una novel·la fosca on hi prima l’element psicològic a l’hora d’explicar fins on ens poden portar les nostres baixes passions.

Per últim, la publicació el març de l’any passat de Bisturí (Llibres del Delicte), una magnífica història que ens posa davant del dilema justícia/revenja, va ratificar que Solé és una escriptora a tenir molt en compte si us agrada la novel·la negra. A més, aquest mes d’agost, el Festival Cubelles Noir ha atorgat a aquesta novel·la el premi a la millor novel·la negra en català. Encara necessiteu més incentius per apropar-vos a les històries de Ramona Solé?

Continua llegint

Cultura

Neix el REC Cultural, la moneda amb què consumir cultura

Només es podrà fer servir a Sants i el Poble-sec i suposarà un descompte de fins al 50%

Publicat

on

Des de l’1 de setembre Barcelona compta amb una nova moneda amb què consumir cultura: el REC Cultural. Segons ha explicat l’Ajuntament de Barcelona, impulsor del projecte, aquesta moneda permetrà bonificar el consum de cultura en aquells projectes establerts, d’entrada, a Sants i al Poble-sec com a prova pilot fins al 28 de febrer de 2023.

El REC Cultural es podrà utilitzar en centres cívics, botigues, espais de formació, sales de concerts i museus dels dos barris. Durant la prova pilot es bonificaran un total de 200.000 euros que aniran destinats al veïnat i, especialment, a 500 famílies beneficiàries de serveis socials de Sants i el Poble-sec. Més concretament, aquestes famílies rebran un xec de 200 recs i, de l’altra, la resta del veïnat podrà accedir a una bonificació per al consum de cultura.

El funcionament

Qualsevol persona usuària que es doni d’alta a l’aplicació REC Barcelona, disponible a l’App Store i Google Play, podrà bescanviar euros per recs culturals i així obtenir la bonificació d’un 50% del que s’ha bescanviat per gastar en cultura. Fins ara hi ha una cinquantena d’establiments adherits al REC Cultural, entre els quals es troben equipaments com el Castell de Montjuïc, el Caixaforum o el MNAC, llibreries com La Carbonera, Mamut i La Inexplicable i sales de concerts com Sinestesia, Meteoro i Laut. L’objectiu del consistori és que la llista es pugui ampliar al llarg de les properes setmanes.

Continua llegint

Cultura

Mary Mistral, una de les grans vedettes d’El Molino

Publicat

on

Mary Mistral es deia, en realitat, Maria Teresa Ramírez. Havia nascut a València, l’any 1939, ciutat on va morir, l’any 1998. Va actuar a El Molino durant les dècades dels seixanta i setanta del segle passat i a finals de la dècada dels setanta va abandonar el famós local. El darrer espectacle on va intervenir va ser Arriba las faldas.

Al llibre de Sebastià Gasch El Molino. Memorias de un setentón (Dopesa, 1972) trobem referències a aquesta súper vedette, emblemàtica i amb molta grapa, una veritable artista que potser no ha tingut tant de ressò com d’altres, tot i que potser ella mateixa es va estimar més retirar-se de forma discreta. Va començar en el món de l’espectacle amb tot just setze anys i va ser primera ballarina a les revistes del mestre Cabrero que es representaven al teatre Alcázar de Madrid. Va debutar amb Caritas y Carotas.

Va treballar com a cap de cartell en revistes de diferents escenaris i en els seixanta va aterrar al Molino. L’any 1965 li van donar un trofeu com a la millor artista del seu gènere, a Barcelona. Va compartir cartell amb Pipper, Escamillo, Johnson, i d’altres noms importants del gènere. Tot i la seva retirada durant els vuitanta, no va deixar de tenir contacte amb el món de l’espectacle. Amb motiu de la seva mort, Álvaro Rivero, amic personal i secretari de l’actriu va incidir en el seu paper capdavanter en la defensa del moviment homosexual. Va ser una actriu amb sentit de l’humor, espectacular i agosarada. Miserachs la va retratar, nua i esplèndida, en el seu camerino del teatre l’any 1965.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021