Connecta amb nosaltres

Cultura

El tiranosaure ferotge

Club Editor ha reeditat la colpidora novel·la ‘Tyrannosaurus’ de Guillem Frontera

Publicat

on

El Tyrannosaurus rex fou un sauri del període Cretaci i està considerat com un dels carnívors més ferotges que han trepitjat mai el nostre planeta. Però, Tyrannosaurus també és el títol d’una de les novel·les més colpidores de la literatura catalana, escrita per Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945), el 1970, deu anys després de sortir del seminari franciscà de la Porciúncula.

L’autor d’Els carnissers (1968), reflecteix a Tyrannosaurus l’obscur món dels abusos en els seminaris a través de la mirada de Miquel Moragues i Gori Montcada, dos infants que hi ingressen amb només deu anys. Els abusos d’autoritat dels frares seran com una teranyina de control absolut que, en alguns casos, acabarà traslladant el seu poder a l’abús del cos dels menors.

Frontera retrata el fosc univers de pors, amenaces i silencis que va haver de patir i ho va fer tan bé que, quan va voler publicar el llibre, com llegim a l’epíleg que l’autor hi ha inclòs en la reedició de Club Editor i que porta per títol L’agonia dels àngels, ja que l’autoritat censora no li va donar el permís necessari per un motiu que demostra com n’estaven d’esteses aquestes conductes als seminaris –“petits gulags beneïts per tothom”, segons l’autor–, que ens glaça el cor: el llibre caigué en mans d’un sacerdot censor que havia estat en un seminari. Aquest, en llegir-lo, s’hi va sentir tan reflectit, que va creure que l’autor coneixia els seus secrets i els havia novel·lat. L’abusador de menors no podia permetre que els seus pecats quedessin al descobert. Per sort, el 1977 la novel·la pogué veure definitivament la llum. Llegint-la, m’ha vingut al cap la cançó Corvus d’Els Pets: “On era el teu Déu quan la meva pell tocaves i on era el meu quan jo, espantat, callava…”.

Continua llegint

Cultura

Saquejadors i col·laboradors

Un llibre recull els noms i cognoms que hi va haver al darrere de l’infame saqueig artístic del règim nazi

Publicat

on

Joan Santacana (1948) i Immaculada Socias (1945) són especialistes en patrimoni i col·leccionisme d’obres d’art. A L’art ensangonat aquests dos intel·lectuals sumen els seus esforços per explicar-nos una història corprenedora: el saqueig d’art durant el període nazi.

Santacana i Socias ens recorden com, en ple conflicte bèl·lic, un reguitzell d’homes a les ordres de Hermann Göring van aprofitar per saquejar Europa també des del pla cultural. El llibre és molt interessant, ja que ens explica amb noms i cognoms qui va col·laborar amb el règim nazi en aquest saqueig tot resseguint la seva extensa xarxa de compradors i intermediaris.

Els capítols cinquè i sisè resultaran especialment impactants per al lector perquè s’hi mostra el rastre d’aquest art ensangonat tant a l’Amèrica Llatina com a l’Estat espanyol. En el cas d’Espanya, els autors ens explicaran casos punyents com el del traficant Gregorio Moreno Bravo que es va posar al servei de l’espionatge nazi, el d’alguns falangistes que, mentre lluitaven contra l’exèrcit roig, van aprofitar el seu pas per la División Azul per furtar obres d’art… o el de la sorprenent col·lecció privada d’art de Francesc Cambó, algunes peces de la qual sembla que van ser aconseguides gràcies als contactes que el polític català va tenir amb Theodor Fischer, un dels majors col·laboradors en l’espoli artístic comès pels nazis.

El llibre serveix per comprovar que, a diferència del que sol explicar la Història oficial, no tota la intel·lectualitat europea va lluitar contra el feixisme i el nazisme, sinó que alguns es van comprometre amb el Mal i van col·laborar amb ell en les hores més greus per a la vella Europa. Aquest llibre ens serveix, doncs, per no oblidar qui va col·laborar en el saqueig artístic perpetrat pel Tercer Reich.

Continua llegint

Cultura

El Mercat de les Flors presenta una temporada basada en els ‘vincles’

L’equipament cultural agrupa les propostes de la temporada en cicles, constel·lacions i itineraris per crear fils conductors entre les creacions

Publicat

on

Per

Nova temporada en moviment. El Mercat de les Flors ha presentat la programació 2024-25 amb un eix central: els vincles. Tal com ha destacat la directora en una carta de presentació del curs, Àngels Margarit, “malgrat que sempre tot es podria vincular a tot, creiem que el vincle no arriba com una excusa, la temàtica dels vincles sorgeix com una urgència i una necessitat”. En aquest sentit, a la cartellera destaquen sobretot les coproduccions i les col·laboracions de proximitat.

Entre les propostes artístiques que giren al voltant dels vincles, hi ha creacions que han trobat el seu eix en el llegat cultural, com ara Lybia de Raduan Mriziga o tot el cicle Radical d’arrel. També hi destaquen creacions més personals, com ara Mónica de Pablo Lilienfeld i Federico Vladimir, o Coplas i Haikus de mares i amors de Mònica Muntaner i Rosa Muñoz, entre d’altres.

Els fils conductors

Per dotar de continuïtat a la temporada, aquesta s’agrupa en diferents itineraris, cicles i constel·lacions. Per una banda, els espectadors que busquin dansa d’arrel radical podran gaudir del cicle Radical d’arrel “per abraçar i alhora tòrcer la tradició”. En aquest cicle destaquen Cher, de Juan Carlos Lérida, Maja y Bastarda de Laila Tafur, Jarana de Laia Santanach, Alegrias Aleatorias de La Chachi, Rel i Grapa de Victor i Raul Pérez Armero i Muerta de amor de Manuel Liñán.

També hi destaquen altres cicles, com Cos de so, amb peces d’Anna Fontanet, d’Oscar Bueno i de Park Keito, la sèrie Constel·lacions o el cicle Sobre rodes girarà entorn de l’oci esportiu (amb treballs com Skatepark de Mette Ingvartsen o Roller i Flip de Marta Izquierdo).

Coproduccions de proximitat i internacional

Entre les coproduccions més rellevants de la temporada el públic hi trobarà Danses Romàntiques de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, El salto del ciervo d’Inés Boza, Invacuo de Yurdance, però també creacions de mitjà format com Momentum de Wonderground, D’ençà de Quim Bigas o Monument d’Angel Duran. També grans formats com la nova creació Natural order of things de Guy Nader i Maria Campos, i We. Nosaltres i el temps de Mal Pelo.

Pel que fa a l’àmbit internacional, l’escenari serà visitat per artistes com Marco d’Agostin, Raduan Mriziga, Trajal Harrell o Anne Teresa amb Exit Above i Il Cimento dell’Armonia e dll’Inventione, entre d’altres. 

Continua llegint

Cultura

El Molino reobrirà les seves portes aquest octubre com a espai musical i gastronòmic

La nova gestora oferirà als assistents la possibilitat de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle en petit format

Publicat

on

La façana d’El Molino tornarà a brillar a partir d’aquest 27 d’octubre. Tal com ha anunciat la nova gestora de l’equipament, Barcelona Events Musicals (BEM), l’espai tornarà a acollir espectacles de forma regular a partir d’aquest mateix mes. Una reobertura que suposarà pel públic fer un gir en la forma de consumir cultura. La raó: la sala combinarà cultura i gastronomia. Dit d’una altra manera, els espectadors tindran l’opció de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle; un format inèdit avui en dia a Barcelona.

Una experiència cultural i gastronòmica

El director de Barcelona Events Musicals (empresa que també organitza el Festival Cruïlla), Jordi Herreruela, ha emfatitzat que la sala vol oferir a l’espectador una experiència única. Per aconseguir-ho, els nous responsables han dissenyat, d’entrada, una platea que capgira el clàssic pati de butaques. A partir d’ara hi haurà taules, cadires i fins i tot sofàs. D’aquesta manera, només 250 espectadors com a màxim podran gaudir d’un ambient d’absoluta proximitat amb l’artista.

Pel que fa a les degustacions gastronòmiques, aquestes aniran a càrrec dels restauradors del JOK. “La cuina també és cultura i creativitat i volem que estigui present en aquest espai”, ha emfatitzat Herreruela. La intenció és oferir una carta per sopar que no necessiti de coberts. L’objectiu: evitar la incòmoda remor mentre se sopa. Precisament, admeten que hauran d’educar a públic i artistes en aquesta nova combinació sopar-espectacle.

Un club novaiorquès

“Hem intentat emular els clubs referents de Nova York o Londres; aquí hi haurà concerts com en els anys ‘30”, ha avançat el director de BEM. En el cas d’El Molino, la sala acollirà espectacles de dimecres a diumenge en tres sessions. La idea és obrir l’espai cap a les 19.15 hores per a l’actuació de les 20 hores (les quals duraran uns 75 minuts); després es buidarà la sala, es netejarà i es reobrirà a quarts de deu per fer la següent actuació de 75 minuts a les 22.30 hores.

Per últim, qui es vulgui quedar a la 3a sessió ja no haurà de desallotjar la sala. La raó? Aquesta sempre serà a càrrec d’un DJ, per la qual cosa els assistents de la 2a sessió es podran sumar a la 3a sense cost afegit i les persones del carrer que ho desitgin també podran entrar a fer alguna copa (dimecres i dijous fins a les 1.30 hores de la nit, i la resta de dies fins més tard).

Una nova etapa

Cal destacar que els espectacles de revista ja no coparan cap espai de la programació d’El Molino. De fet, l’icònic edifici encararà una nova programació eminentment musical, amb espai per a la comèdia de monòlegs, però amb el jazz com a pal de paller. Almenys, això és el que es desprèn de la seva primera programació, tot i la voluntat dels gestors de fugir de les etiquetes.

Donald Harrison, Eliane Elias, The Crocker o Keyon Harrold són només alguns dels grans noms amb què sortirà a l’escena local el nou Molino. “Sortim molt forts, […] vull que el nou Molino sigui un element regeneratiu i de valor en el cor del Paral·lel”, ha destacat el músic i nou director de la sala, Víctor Partido. “Volem portar artistes de molt nivell a audiències molt reduïdes i properes; volem que sigui una experiència emblemàtica”, ha afegit.

En aquesta línia, el mateix Partido ha assegurat que ja treballen amb altres circuits o escoles de música per presentar propostes plegats. D’entrada, el Barnasants o els premis de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, tindran El Molino com a escenari dels seus programes.

El veïnat buscarà el seu encaix

Més enllà de servir com a nou espai musical al Paral·lel, el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, ha explicat a ZONA SEC que els nous gestors de l’espai ja s’han posat en contacte amb l’entitat veïnal amb la intenció de “comptar amb el barri”. “A partir d’aquí hem de parlar i intentar obrir aquesta escletxa perquè el barri pugui fer ús de l’espai i gaudir-lo”, ha afegit Gàzquez.

A parer del representant veïnal, la posada en funcionament de l’equipament és una gran notícia: “La prioritat és que El Molino s’obrís, sobretot per aconseguir una millora de la plaça de la Bella Dorita, la qual actualment té uns mals usos”, ha assenyalat en relació amb l’historial d’activitats incíviques que arrossega. De fet, Gàzquez ha apuntat que la següent passa que haurien de fer els gestors és la posada en marxa de la terrassa de restauració: “És un aspecte clau per acabar de revertir la imatge de la plaça”.

La rehabilitació de l’Arnau començarà l’any vinent i obrirà al públic pel 2026

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha celebrat la reobertura d’El Molino, la qual ha considerat “la punta de llança de la reactivació [de Paral·lel]”. Una avinentesa que ha aprofitat per avançar l’anunci de les obres de rehabilitació del Teatre Arnau, les quals començaran el primer trimestre del 2025. “La idea és tenir-lo en dos i arribar al 2026-27 amb el teatre reconstruït i en ple funcionament”, ha exposat Collboni.

Tot plegat arribarà després que l’executiu municipal hagi decidit “prioritzar econòmicament” un edifici cultural que porta 20 anys tancat. Des del punt de vista de l’alcalde, la seva posada en marxa suposarà culminar el “triangle virtuós” de l’avinguda, amb la sala Paral·lel 62, El Molino i el Teatre Arnau. De fet, tots tres ja són de titularitat municipal, encara que en el cas dels dos primers la gestió l’efectuen empreses privades.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024