Connecta amb nosaltres

Política

Colau defensa la transformació de la Sala Barts davant els temors de Junts per Catalunya

La sala, gestionada fins ara per la promotora cultural The Project, passarà a convertir-se en un espai dedicat a la música

Publicat

on

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha justificat en el darrer plenari de l’Ajuntament la transformació de la Sala Barts en la futura Casa de la Música de Barcelona. Una transformació que es durà a terme un cop caduqui el contracte de cessió d’ús de l’edifici municipal a la promotora cultural The Project, la qual l’ha gestionat des del 2012. El canvi, però, ja ha despertat dubtes entre els membres del grup municipal de Junts per Catalunya. El seu regidor, Ferran Mascarell, considera que la proposta de l’executiu és “anar enrere”.

“A Barcelona hi ha dotzenes de cases que fan bona música, algunes en el sector privat i altres en el públic, i ara amb aquesta mena d’ideologisme (del Govern Colau) es desprèn que tot el privat és comercial”, ha criticat Mascarell. Al seu parer, “la Sala Barts no ha fet això, ha fet un projecte de caràcter públic força interessant”. Opinió, però, no igual de compartida per l’alcaldessa: “En tant que equipament públic s’ha de complementar l’ús actual, basat en l’explotació comercial, en altres usos que reforcin l’interès general i el valor públic”, ha reblat Colau.

Un concurs públic necessari

En el que Govern i oposició han coincidit és en la necessitat d’elaborar un nou concurs públic, ja que l’actual contracte de cessió d’ús no es pot prorrogar. La raó, l’imperatiu legal. Ja l’any 2016 es va efectuar una pròrroga de la cessió d’ús a The Project per cinc anys i la legislació no permet repetir la fórmula. Però el futur de l’equipament és el que enfronta a totes dues formacions: mentre que per al Govern de Barcelona en Comú i el PSC és necessari “incorporar amb més força la perspectiva pública”, des de Junts interpreten que es deixarà perdre un projecte que funciona i que ha aconseguit revitalitzar el Paral·lel. De fet, la regidora Elsa Artadi assenyalava dies abans que, per fer una Casa de la Música, ara l’Ajuntament ja disposa d’altres espais com El Molino.

Mesos enrere, el president del Taller de Músics, Lluís Cabrera, també dubtava en declaracions a La Vanguardia sobre el sentit de desmantellar l’actual Sala Barts i transformar-lo en un nou concepte d’equipament: “El primer és que s’especifiqui el que entenen com a Casa de la Música; si el model resulta que va millor per una sala com la Muntaner, que està tancada, fes-lo allà i no toquis la Barts”, opinava.

Fotografia | Sala Barts

Continua llegint

Política

Junts i PSC pacten crear un pla econòmic per a Montjuïc

L’Ajuntament aprova per unanimitat que el pla segueixi un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament

Publicat

on

El Grup Municipal de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona ha acordat amb el Govern del PSC la creació d’un pla econòmic per desenvolupar el Pla Montjuïc de cara al centenari de l’Exposició. La proposta ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda del consistori i tindrà com a base un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament de les obres.

Una transformació encara sense pla econòmic

L’objectiu del pla és transformar l’espai firal i la muntanya perquè esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn. Un projecte, però, que encara no té un pla econòmic concret i que amb aquesta llum verda del consistori s’han assentat els primers fonaments de com ha de ser.

Tal com ha esgrimit la regidora de Junts, Victòria Alsina, el centenari de l’Exposició “és una gran oportunitat per transformar la muntanya i que esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn”. Una operació en què considera essencial la col·laboració publicoprivada amb els agents econòmics de la ciutat. “Serà un projecte de dos mandats, que costarà molts diners; al govern d’ara li toca planificar, al pròxim govern li tocarà executar”, ha recordat en relació amb la importància que tindran les decisions que es prenguin en aquests propers tres anys.

Govern i oposició, de la mà

La regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha donat suport a la iniciativa de Junts, la qual ha de servir per concretar com s’han de finançar les obres del pla que el seu partit va definir el mandat passat. En aquest sentit, però, ha recordat que el projecte ha de representar una oportunitat “sense oblidar-se dels veïns i veïnes del voltant de Montjuïc”. En la mateixa línia, el regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha emfatitzat el fet que, “qualsevol projecte, tant econòmic, com cultural, ha de tenir en compte que no es desenvoluparà en un context aïllat, sinó que tindrà un context de veïns que hauran de desenvolupar la seva vida de forma tranquil·la”, en referència a com pugui alterar el pla Montjuïc 2030 els barris del voltant.

Des del PP, la regidora M. Ángeles Esteller ha volgut posar en valor la importància d’una bona articulació perquè el projecte “tingui el major impacte econòmic” i pugui solucionar “l’assignatura pendent” que representa Montjuïc. Un punt de vista complementat per la mateixa regidora socialista del Districte, Raquel Gil, que ha destacat la importància que tindrà la col·laboració publicoprivada i entre administracions perquè el pla sigui una realitat.

Continua llegint

Política

De les superilles al Poble-sec: transició negativa de les polítiques climàtiques a Barcelona

Publicat

on

Per

Fa pocs dies, el compte de Twitter de l’Ajuntament de Barcelona, @BCN_ecologia, va experimentar un canvi de nom significatiu, passant a ser @BCN_espaipublic. Pot semblar una qüestió anecdòtica, però té implicacions profundes. Des que Collboni va ser nomenat alcalde de Barcelona, la ciutat ha abandonat el lideratge en la lluita contra l’emergència climàtica. En els primers mesos del seu govern, el PSC ja ha anunciat la interrupció de la creació de més superilles, qüestiona la necessitat dels carrils bici (essencials per reduir les emissions), ha expressat suport públic per l’ampliació de l’aeroport i ha arribat a acords que incrementen encara més el nombre de visitants turístics a la ciutat.

Aquestes notícies no són prometedores pel futur dels nostres barris. A escala de districte, es posa en dubte la continuïtat de les accions destinades a protegir els entorns escolars i la seva ampliació a les escoles on no es va poder assolir en l’últim mandat. Mentre Ciutat Vella anuncia la creació de la seva Aula Ambiental, Sants-Montjuïc roman com l’únic districte sense un equipament digne per conscienciar la ciutadania sobre la crisi climàtica, i el concurs per dotar de contingut el petit quiosc en construcció a Montjuïc s’endarrereix mes rere mes.

El barri del Poble-sec ha estat pioner en l’aparició d’un teixit veïnal ecologista, original i divers, capaç d’engegar iniciatives comunitàries contra el canvi climàtic. Gràcies a aquest teixit, únic a la ciutat, el nostre districte ha pogut posar en marxa l’Oficina Tècnica i el Consell d’Emergència Climàtica de Sants-Montjuïc, des d’on s’ha donat suport a la ciutadania activa per generar discurs, conscienciar i planificar iniciatives coordinades amb altres actors del territori. Des que ha canviat el govern, cap dels grups de treball de la sectorial ha estat convocat ni una sola vegada. S’han aturat els esforços per programar de forma conjunta dates destacades, com ara el dia sense cotxes o la setmana europea per la reducció dels residus, i ha desaparegut la nostra celebrada Agenda Verda.

El 2023 acaba amb el trist record de ser l’any més calorós de la història. La pujada de les temperatures ha tingut conseqüències òbvies, com els incendis que han arrasat Canadà, Hawaii o Grècia, i altres no tan òbvies, com l’aparició de ciclons extrems al Mediterrani. Catalunya porta tres anys de sequera extrema sense que la Generalitat tanqui l’aixeta als grans malbaratadors. Aquests episodis seran cada vegada més violents si no reduïm radicalment les nostres emissions. Endreçar Barcelona també implica preparar la ciutat contra l’emergència climàtica.

Els governs locals tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Si l’ajuntament i el districte interrompen les iniciatives per preparar la ciutadania i augmentar la resiliència del veïnat, els resultats seran catastròfics, particularment per a la població més vulnerable dels barris. Si no reduïm el trànsit, augmentem els refugis climàtics i reverdim els carrers… quin futur ens espera?

CAROLINA LÓPEZ

Consellera de Districte de BCN En Comú

Continua llegint

Política

Vauras perd la causa contra Colau i Serra pel Bloc Llavors

El fons voltor que va comprar l’edifici ocupat del carrer Lleida es va querellar contra l’alcaldessa i el regidor del districte

Publicat

on

Per

El fons voltor Vauras es va voler venjar de Colau per les seves polítiques. Aquesta és la conclusió de la titular del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, qui ha investigat el cas, després que el fons es querellés contra l’alcaldessa Ada Colau i el regidor del Districte, Marc Serra. Segons va denunciar Vauras, l’equip de govern els va coaccionar perquè cedís pisos ocupats del Bloc Llavors, ubicat al carrer Lleida, en lloguer social. Si més no, la jutgessa ha acabat acusant al fons d’intentar venjar-se dels comuns, després de veure’s perjudicat per les polítiques d’habitatge.

La jutgessa ha arribat a la conclusió que no va haver-hi “ni pressions ni resolucions dictades injustament”. De fet, exposa que Colau “no va tenir cap participació en les reunions” ni en els expedients que es van tramitar. Per què la va voler incloure en la querella, aleshores? Per “aconseguir l’efecte mediàtic que suposa involucrar a un polític en un procediment penal” sabent que “no va tenir cap participació en els fets”, afegeix.

La causa ja va ser inadmesa

Vauras es va querellar contra Colau i contra Serra pels delictes de coaccions, extorsió, prevaricació, suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides als funcionaris i usurpació de funcions. Malgrat que en primera instància la jutgessa va inadmetre la querella per falta d’indicis, al març de 2022 l’Audiència de Barcelona la va obligar a obrir la causa pels delictes de coaccions i prevaricació. Una investigació que conduiria als acusats a declarar com a investigats tot just abans de les eleccions.

A parer de la jutgessa, les gravacions aportades per Vauras de les reunions mantingudes en 2019 i 2020 no revelen aquestes coaccions i també ha deixat en evidència als testimonis aportats per l’acusació per la seva “memòria prodigiosa”. Després d’analitzar també els expedients, ha acabat per concloure que no es van dictar resolucions “desfavorables, injustes o prevaricadores” contra Vauras.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021