Connecta amb nosaltres

Cultura

La cultura es reactiva a Sant Antoni

Alguns dels principals equipaments del barri estan treballant en la creació d’una agenda cultural virtual

Publicat

on

Sant Antoni és un barri ric en xarxes veïnals i comerços, però també és un barri que ofereix moltes propostes culturals gratuïtes. Ara que l’aforament per a espectacles i actes culturals s’ha ampliat fins al 100%, fem un repàs d’alguns dels espais on més activitats s’hi ofereixen.

Centre Cívic Cotxeres Borrell

El Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) ha reactivat la seva programació cultural i ofereixen cicles vinculats a diferents arts, com el que porta per títol Cotxeres a Escena, on programen espectacles de teatre i òpera; les Rutes musicals; el cinema per a canalla Petit Cineclub i els espectacles adreçats al públic familiar; el cicle Sant Antoni Clàssics amb propostes de grans noms de la música clàssica; i conferències de diverses temàtiques.

Calàbria 66

A l’espai veïnal Calàbria 66, durant tot l’any hi ofereixen tallers, clubs de lectura i conferències, així com altres activitats gratuïtes o a un preu molt reduït: “Els diumenges a la tarda programem teatre i els dissabtes concerts”, explica Marc Folch, dinamitzador de l’espai, qui afegeix que a l’auditori, sense aforament limitat, hi poden accedir 186 espectadors.

Centre LGTBI i Biblioteca Joan Oliver

Un altre espai amb una nodrida programació cultural és el Centre LGTBI (Borrell, 22), on organitzen rutes, com la que porta per títol Memòria de la repressió i la resistència de les persones LGTBI; l’exposició Flors de tardor, que es pot visitar fins a finals de gener i la instal·lació artística Arxiu Post-It, que també es pot veure fins a principis de l’any que ve; a més de taules rodones i presentacions de llibres. Molt a prop d’aquest equipament, a la Biblioteca Joan Oliver (Borrell, 44) hi fan diverses activitats, com els cicles temàtics Jazz&CrimeElles canten, elles parlen sobre compositores i intèrprets i El poble amazic, una cultura que ressorgeix, sobre la cultura amaziga, originària del nord d’Àfrica. També hi projecten documentals i pel·lícules periòdicament.

Centre Cívic Casa Golfarichs

Per últim, al Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491) hi trobareu tallers, espectacles, conferències, itineraris i exposicions, com la mostra de fotografies de Raúl Hidalgo Desde el silencio, que es pot visitar fins al 31 de desembre.

Continua llegint

Cultura

Contra el mal oratge…

L’editorial Adesiara, una de les més afectades per les pedregades de la diada de Sant Jordi

Publicat

on

El novembre de 2007 un equip format per Anna Porta, Joachim de Nys, Cruz Artidiello i Jordi Raventós posava en marxa una petita editorial independent, Adesiara, amb “la ferma voluntat de treballar per la cultura del país”. Al llarg de quasi quinze anys, aquesta editorial martorellenca ha demostrat la seva estima tant pel continent, la cura amb què editen els seus volums és magnífica, com pel contingut, tot posant a disposició del públic lector títols, tant antics com moderns, que no havien estat mai traduïts al català o bé que ja no es podien trobar a les lleixes de les llibreries.

Adesiara fou una de les editorials que més va patir les inclemències meteorològiques de Sant Jordi –“festa gran” que, segons Miquel Martí i Pol al seu poema Abril, reuneix “pluja, roses i llibres”, tot i que, enguany, el sant n’hauria fet un gra massa–.

Ara, passat ja el temporal, crec que la millor manera de mostrar-los el nostre afecte és precisament comprar els seus llibres i gaudir de les seves edicions de, per exemple, el Calígula, de Suetoni; Les bacants, d’Eurípides; el Tal qual, de Paul Valéry; L’Anticrist, de Joseph Roth; la Vida nova, de Dante Alighieri; El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier; La dama de la lloba, de Renée Vivien; El poble aeri, de Jules Verne; Lo ferrer de tall, de Frederic Soler; La parada, de Joaquim Ruyra…

Així que, encoratjo a tots els lectors per a què, dins de les seves possibilitats, recordi que tots els sants tenen capvuitada, i aprofiti per a comprar algun llibre d’aquelles editorials i llibreries que més es van veure afectades per la pluja i la pedra que va caure per Sant Jordi. Només així, aconseguirem que puguin tornar a ser-hi el proper Sant Jordi.

Continua llegint

Cultura

Descubrim les nostres arrels

‘Festes i tradicions catalanes’, un llibre de cultura catalana per a tots els públics

Publicat

on

El doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i especialista en  les tradicions i els costums de Catalunya, Àngel Rodríguez Vilagran (1966), acaba de publicar un interessant i documentadíssim volum sobre les festes catalanes a partir del Calendari Litúrgic. A Festes i tradicions catalanes. Origen, simbologia i costums (L’Arca-Redbook Ediciones), el lector hi trobarà un bon reguitzell de pinzellades sobre creences, costums i tradicions de casa nostra que, de ben segur, li faran passar molt bon estones.

En aquest llibre, que és tot ell una veritable revetlla, descobrirem secrets sobre el porquet de Sant Antoni, sabrem per quin motiu hi ha tretze oques al claustre de la catedral de Barcelona o si la Moreneta ha estat sempre negra o no. Voleu saber quin és el patró dels pagesos catalans? I el dels bombers? I el de les embarassades? Coneixeu per què el grèvol, la ponsètia o el vesc són tradicionals de Nadal? Sabríeu explicar en què consisteix la cremada del Dimoni a Badalona o la Festa de la Llum de Manresa? Teníeu notícia que a Bausen, a la Vall d’Aran, hi ha un cementiri municipal amb només una única tomba?

Com haurà pogut endevinar el lector, ens trobem davant d’un d’aquells llibres que són una delícia de fullejar un cop i un altre, i a més us podrà servir per nodrir les sobretaules amb un bon munt d’informacions i curiositats que us convertiran en l’ànima de la festa!

No ho dubteu més i endinseu-vos en aquest recull sobre el patrimoni i la cultura de casa nostra que, a més, us servirà per trencar estereotips i per descobrir que celebracions com les de Sant Valentí i Halloween són més catalanes que no us pensàveu.

Continua llegint

Cultura

Pau Garsaball, gran actor

Publicat

on

Pau Garsaball (Granollers 1920) va començar fent de galant amb la companyia de Maria Fernanda Ladrón de Guevara. Quan es va tornar a poder fer teatre en català va treballar amb la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Aquesta companyia va fer tres temporades al Victòria, en temps difícils, i amb obres com Lo Ferrer de TallL’Hostal de la Glòria o El milionari del Putxet. L’any 1962, en morir Maria Vila, Garsaball va posar damunt del seu taüt un ram de flors i una bandera catalana, cosa que li va comportar una multa de cinquanta mil pessetes de l’època.

L’actor, a causa d’aquest fet, es va retirar temporalment del teatre i va muntar un modest negoci d’impremta. Quan es va estrenar En Baldiri de la Costa, al Teatre Talia, li van demanar que fes el paper principal i va tornar als escenaris. Va ser empresari del Teatre CAPSA, on va assolir un gran triomf amb El Retaule del Flautista. Pau Garsaball va morir l’any 1991, amb setanta-un anys. Vivia a l’avinguda Mistral i en ocasions se’l podia veure per Montjuïc. El seu nom s’hauria de donar a algun espai del nostre barri, per la gran defensa que va fer sempre del teatre i, sobretot, del teatre en català, a banda de ser un actor de gran categoria.

Un dels actors que va compartir escenari amb ell al CAPSA, amb el Retaule, va ser Toni Moreno, qui interpretava el famós flautista. Ens ha deixat fa poc, si fa no fa a la mateixa edat en què va morir Garsaball, i no se n’ha parlat gaire. Maria del Mar Bonet, que havia treballat amb ell, l’ha recordat a la seva pàgina de facebook.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021