Connecta amb nosaltres

Cultura

Veus literàries encadenades

La filòloga Marta Nadal recull a ‘Baula’ vint-i-una entrevistes a escriptores catalanes

Publicat

on

L’escriptora Maria Aurèlia Capmany deixà escrit al Dietari de prudències que “només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació”, i, precisament, a això és el que ha contribueix el darrer treball de la filòloga i crítica literària Marta Nadal a Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura (Comanegra, 2021), a recollir l’herència del passat perquè d’altres la puguin assimilar, interpretar i modificar.

Baules, Marta Nadal demostra el seu mestratge en el terreny de l’entrevista literària al llarg de vint-i-una converses amb algunes de les escriptores més interessants de les darreres dècades: Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà. Unes entrevistes plenes de veu i matisos que ens poden servir per a conèixer el pensament de totes aquestes escriptores, com a mecanisme d’entrada o, com li hagués agradat a Montserrat Roig, com un vehicle per a apropar-nos a les veus desconegudes penjades a l’aire i de les escriptores en són transmissores.

No tinc cap dubte que aquest llibre serà una fita important a l’hora de reivindicar algunes de les veus que haurien de ser indiscutibles (i indiscutides) de la nostra literatura, unes veus que haurien de ser referents i que massa sovint han estat apartades a les golfes, tancades dins d’un injust rol secundari o, fins i tot, silenciades. Unes veus, en definitiva, que són capitals i essencials per a bastir la genealogia d’escriptores de la literatura catalana, una cadena, una herència forjada durant segles a la qual no hi podem pas renunciar.

Continua llegint

Cultura

Que venen els llops!

Comanegra publica un recull amb els millors relats d’Angela Carter

Publicat

on

Angela Carter (1940-1992) va ser una de les autores europees que va revolucionar la literatura occidental de la segona meitat del segle XX. Carter fou editora, professora, periodista i novel·lista, per bé que on destacà més fou en el terreny de la narrativa breu, on excel·lí amb reculls tan magnífics com Fireworks: Nine Profane Pieces (1974); The Bloody Chamber (1979) o Black Venus (1985).

La seva prosa moltes vegades juga amb elements i tècniques propis de la novel·la gòtica, de la ciència-ficció i de la psicoanàlisi; i en aquests jocs narratius hi trobem una revisió de la imatge clàssica de la dona (i de la feminitat) que havíem llegit fins aquell moment. Amb tot, dissortadament, fins ara costava molt degustar la narrativa d’Angela Carter traduïda al català, ja que els llibres Sàvies criatures (Edicions de L’Eixample, 1991) i La cambra sagnant (Proa, 2000), feia molt que no eren a les llibreries.

Ara, gràcies a la traducció que n’ha fet Martí Sales de la tria de narracions efectuada per Alba Cayón i Jordi Puig, aquesta situació ha estat degudament esmenada al recull La companyia dels llops i, per tant, ja podem gaudir d’una bona colla de relats, escrits entre 1965 i 1982, que representen el bo i millor de l’autora: “Licantropia”; “El gabinet d’Edgar Allan Poe”; “Endinsar-se al cor del bosc”; “La filla preciosa del botxí”; “La companyia dels llops”; “Reflexos”; “El petó”; “La cambra sanguinolenta”…

Si no heu tastat encara aquesta autora, no ho dubteu ni un instant, apropeu-vos a la llibreria que tingueu més a mà i feu-vos amb aquesta joia que ha editat Comanegra dins la col·lecció Portàtils. N’estic ben segur que gaudireu molt amb aquests relats i que el realisme màgic de l’autora us farà oblidar el fred d’aquestes dates.

Continua llegint

Cultura

És Nadal al Paral·lel, a la Fira de Montjuïc i al Poble Espanyol

Publicat

on

Arriba Nadal i també els dies festius en què no sabem com omplir les agendes. Més enllà de retrobar-nos amb la família al voltant de la taula, també poden aprofitar aquestes dates per gaudir dels espectacles teatrals i la cultura que se celebra al Paral·lel durant les festes.

Comencem per un clàssic de l’avinguda, i és que El Petit Príncep torna a celebrar-se per 10a temporada. Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 signen l’espectacle que ens descobreix la història del Petit Príncep a la Sala Paral·lel 62 des del 9 de desembre fins el 20 de gener.

Per altra banda, al Teatre Condal trobem l’espectacle El nostre Nadal, en concert, amb les ex-concursants del programa Eufòria de TV3 Alèxia Pascual i Paula Costas. Un espectacle per a tota la família per compartir una nit especial, plena de nadales, desitjos i algunes sorpreses màgiques.

Propostes fora de l’avinguda 

Del 27 al 31 de desembre torna el Festival de la Infància a la Fira de Montjuïc. Serà de nou un espai inclusiu per entretenir-se tot fomentant hàbits de vida saludable i valors com la solidaritat o el respecte pel medi ambient. La novetat aquest any és un espai per a nens i nenes molt petits: de 0 a 4 mesos, amb jocs i un entorn adaptat a les seves necessitats.

Per altra banda, el Poble Espanyol torna a celebrar el Nadal, que es converteix en quatre mons plens de màgia que ompliran d’esperit nadalenc tots els racons. Del 2 al 10 de desembre, el 16 i 17 i del 21 al 29 el Poble Espanyol s’omplirà de llums amb diversos espais com ara els quatre mons nadalencs per gaudir en família: el món màgic anomenat Wishland, el món màgic dels regals, l’Il·lusionàrius, el món màgic de la tradició, el Tradicionàrius i el món de les aventures màgiques, Magicland. També es podrà veure Jingle Bubbles, el nou espectacle familiar de la companyia Enlaire, creat per Pep Bou; els Vespres de Nadal i concerts de Gòspel i Blues en un recinte il·luminat i nadalenc per a totes les edats.

Continua llegint

Cultura

L’Associació de Veïns del Poble-sec reclama complir els compromisos del mandat anterior enfront la imminent reobertura d’El Molino

Publicat

on

Després de molt temps d’incertesa, l’Ajuntament de Barcelona ha confirmat que ja té pensats els usos de la sala El Molino, de propietat pública des de l’any 2021. L’Ajuntament ha anunciat en els últims dies que planeja que el local tancat es converteixi en un escenari on es programi música d’autor, flamenc, rumba i jazz, i que un gestor privat l’administri a canvi d’un cànon.

Aquest fet ha despertat malestar entre les entitats i col·lectius veïnals, que, sota l’Associació de Veïns del Poble-sec, han enviat una carta al regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, en què reclamen una reunió i traslladen les principals inquietuds veïnals: “Ens preocupa com no veiem que es facin passos endavant per fer realitat la posada en marxa del teatre”. Així també, des de l’Associació, s’afegeix que El Molino ha de tornar a engegar el teixit cultural “seguint els compromisos adquirits en la legislatura passada”.

En el passat mandat l’Associació de Veïns va acordar amb el consistori 3 punts fonamentals: “Que El Molino tingués una terrassa oberta a la plaça de la Bella Dorita, que les entitats del barri puguem utilitzar l’espai per als nostres actes i que les entitats culturals puguin fer-lo servir també com un espai propi del dia a dia”. La problemàtica, però, és que en el mandat anterior l’equip de govern va assegurar a l’Associació que les bases ja estaven redactades i llestes per publicar-les en l’actual mandat, pel que no entenen perquè el procés s’està dilatant d’aquesta manera.

Actualment, des del consistori s’estan redactant les bases del concurs públic que es publicaran en les properes setmanes. Per part seva, l’alcalde Jaume Collboni, informa que els plecs de la pròxima adjudicació estan en mans dels serveis jurídics de l’Ajuntament. Al seu torn, preveu que el projecte estigui a disposició “en les pròximes setmanes” per a rebre ofertes de “les associacions i empreses que es vulguin presentar al concurs”. Agrega que atorgar la concessió perquè es reprengui l’activitat en l’espai –adquirit per l’Ajuntament en 2021– és “una prioritat”.

Tot i així, des de l’Associació de Veïns destaquen que “els temps es van dilatant i és imprescindible obrir El Molino ja. Primerament, perquè és un equipament públic i està tancat, però també per canviar les dinàmiques de la plaça de la Bella Dorita i que el Paral·lel torni a ser un espai de referència en la cultura barcelonina”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021