El regidor de Barcelona en Comú, Marc Serra, ha celebrat aquest desembre el seu darrer plenari com a president del Districte de Sants-Montjuïc. El seu lloc l’ocuparà a partir d’ara la també regidora dels comuns, Jessica González, després de rebre el suport de la majoria de consellers del ple. Amb el seu comiat, Serra tanca una etapa a la primera fila política del districte, primer com a regidor sota l’alcaldia d’Ada Colau i fins ara com a president.

La marxa de Marc Serra és fruit de la reorganització interna de Barcelona en Comú, després de la sortida d’alguns regidors, com ara la mateixa Ada Colau. A partir d’ara el regidor es traslladarà com a regidor adscrit al districte de Gràcia i assumirà noves responsabilitats a la plaça de Sant Jaume. “Des de la part personal em fa molta pena deixar aquest districte; he estat molt fortament vinculat no només com a regidor executiu, sinó com a veí i en el seu teixit associatiu”.

Respecte a la seva tasca el darrer any i mig com a president del Districte, Serra ha admès que se li ha fet difícil veure’s obligat a mossegar-se la llengua en molts plenaris i audiències públiques (el seu paper aleshores era més aviat de moderador). “No poder emetre opinions personals crec que m’ha anat bé a nivell personal per explorar l’autocontenció”, ha confessat.

 Ara el càrrec de presidenta l’assumeix Jess González, qui ha desenvolupat la seva trajectòria a Ciutat Vella. En qualsevol cas, ha recordat que el seu compromís és “col·lectiu” i ha celebrat “la diversitat veïnal i la pluralitat del teixit cultural, comercial i de mitjans de comunicació que expliquen la realitat del districte”.

Malgrat ser una votació secreta, González tenia tots els números de sortir escollida com a presidenta del districte, derivat del repartiment de les presidències que van fer Comuns, PSC, ERC, Junts i PP a principis del mandat. Tanmateix, un dels vots anònims ha estat en blanc i un segon en favor del regidor candidat de VOX, De Oro Pulido.

Quan llegiu aquesta edició del ZONA SEC , ja ens trobarem immersos en   els primers dies del Nou Any. Arriba el 2025, i, després de més d’un any i mig de mandat, el govern del PSC, que ja governava en l’anterior legislatura amb els Comuns, continua vivint de les rendes. En l’edició anterior, la regidora Raquel Gil assegurava que el 2025 seria l’any del Poble-sec. La realitat, però, és que aquest any del barri podria haver estat el 2024. I, de fet, encara no sabem què de nou ens portarà, més enllà de la finalització de les obres iniciades o encarregades durant el mandat passat.

Mentrestant, la crisi habitacional ofega cada vegada més les nostres veïnes i veïns. Tot i això, el PSC ha decidit que la prioritat del pla de la Fira és construir nous pavellons firals, en lloc dels molt esperats habitatges. Fer front a la manca d’habitatge a la ciutat és un dels motius fundacionals de Barcelona en Comú. Quan érem al govern, vam combatre aquesta crisi des de diferents fronts: comprant habitatges, multant grans tenidors, construint noves promocions i reservant espais estratègics de la ciutat per a habitatge assequible.

Un d’aquests espais és la Fira de Montjuïc. Després d’un procés participatiu amb els barris, la ciutadania i els actors implicats, vam aconseguir un acord històric per millorar la permeabilitat entre els barris, augmentar els equipaments de proximitat i construir 500 habitatges. Malauradament, aquest acord ha quedat diluït per la gestió d’un govern Collboni més preocupat per acontentar els poders econòmics que per atendre les necessitats reals dels votants.

La segona necessitat urgent del barri, els equipaments de proximitat, tampoc avança. Tot i que el PSC governa tant a l’Estat com a la ciutat, més de divuit mesos després encara no han aconseguit formalitzar la cessió del local del Paral·lel 149, l’antiga seu de la Tresoreria de la Seguretat Social, tancada i buida des de fa més d’una dècada. No gaire lluny, la Casa de la Premsa continua sense el necessari vistiplau per a la seva rehabilitació. Quan el govern format pel PSC i els Comuns va trobar una solució que garantia el finançament d’aquest emblemàtic edifici, el PSC en solitari s’ha fet enrere, posant en risc la seva inauguració en l’aniversari de l’Exposició del 29.

Tant de bo, com deia la regidora Raquel Gil, el 2025 sigui realment l’any del Poble-sec. Però que ho sigui no només per tallar cintes d’obres acabades, sinó perquè es prenguin decisions valentes i compromeses per satisfer els desitjos i les necessitats de les veïnes i veïns. Per a aquest Any Nou, demanem als Reis Mags que ens portin un govern més atent als barris i a la seva gent.

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú

El Poble-sec enceta un nou any pràcticament com el va començar fa un any enrere. Per només citar alguns exemples, el problema de l’habitatge no s’ha frenat ni de bon tros, el degoteig de veïns expulsats és constant, l’administració no ha cessat en la seva repressió contra els activistes prohabitatge (pàgina 9), la Casa de la Premsa continua sense pla de rehabilitació, el local de Paral·lel 149 encara no s’ha transferit a mans municipals i entitats com els Castellers del Poble-sec es mantenen a l’espera de poder ser agraciats algun dia amb un local d’assaig.

Aquestes qüestions són, ara com ara, una responsabilitat directa dels executius socialistes, sigui des de l’Ajuntament, la Generalitat o el govern central. Tanmateix, algunes qüestions municipals també són herència no resolta del passat executiu capitanejat per Barcelona en Comú, o la coalició a Madrid amb Sumar. Cert és que s’han fet coses en aquests darrers anys, com el veto a nous pisos turístics, però la situació és tan límit que una part gens menyspreable de la població ha començat a perdre tota esperança en el sistema i el perillosíssim discurs de l’extrema dreta cada vegada ressona amb més força. No pot ser que costi tants anys solucionar segons quines coses.

La situació que concerneix el barri arriba acompanyada de mesures que no s’entenen des del carrer. Per una banda, que es prioritzi el funcionament de la Fira de Barcelona a Montjuïc per sobre dels pisos assequibles projectats (no s’aixecaran fins entrats al 2030); per una altra, que es tracti de privatitzar de forma encoberta els projectes culturals que les entitats locals han rescatat de l’oblit, com el Teatre Arnau.

En vista del panorama, els veïns de Piquer, 10 encara hauran de donar les gràcies a l’administració perquè hagin pogut fer enguany el raïm sense un niu d’escombraries i coloms a tocar de les seves finestres. Tanmateix, la població també ha de fer autocrítica sobre quin model social escull. L’individualisme per sobre del col·lectivisme no ens porta enlloc. De fet, al mateix barri hi ha l’exemple que l’organització comunitària és la millor arma per superar determinades dinàmiques que només busquen el profit privat. Si no, que els hi preguntin als veïns de Tapioles 15 (pàgina 9).

Aquest 2025 ha de ser el punt d’inflexió perquè determinades polítiques corregeixin el seu rumb en favor de l’interès general dels poblesequins.

Fotografia | Desnonament al carrer de Tapioles // SINDICAT DE BARRI DEL POBLE-SEC