L’IPC català del 2022 va tancar amb un augment del 5,2%, mig punt per sota de la xifra estatal, però el més preocupant és que els preus dels aliments han pujat un 13,4% (un 15,7% al conjunt de l’estat). Si anem al detall, que l’INE proporciona nomes a nivell estatal, els preus que més creixen, empatats amb un 50,6% són els “altres olis comestibles” (el de gira-sol, per la guerra d’Ucraïna), i el sucre. En tercer lloc, la mantega s’ha apujat un 42,3%. Els següents són la llet, sencera i desnatada (37,3%). I, tot seguit, les farines i altres cereals (36,8%); l’oli d’oliva, (35,2%); les salses i condiments (33,0%); i, finalment, els ous (29,8%). El preu dels aliments s’ha convertit en un problema a tot arreu: la mitjana d’increment a la zona euro ha estat del 16%, i l’índex de preus dels aliments de la FAO va augmentar un 14,3% el 2022.
Manca de superfície agrícola
Catalunya no té prou terres per ser autosuficient en termes alimentaris. Amb l’actual superfície agrícola, només podria alimentar un 44% de la població amb productes de proximitat. Més greu és a la demarcació de Barcelona, que només podria alimentar un 10% de la seva població, tot i tenir una superfície agrària similar a les de Tarragona i Girona. Barcelona ha perdut el 40% de la superfície conreada en els últims 60 anys. A més, cada any es perden uns 500 pagesos a Catalunya. El 2021 la Generalitat va aprovar el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya 2021-2026, i el passat novembre la Diputació de Barcelona va presentar Alimentem Barcelona, una guia per ajudar els ajuntaments a incloure l’alimentació com a política municipal. El Consum Km 0 és desitjable, perquè abaratiria el preu dels aliments, però cal passar del paper i la propaganda aals fets. A hores d’ara cap municipi de Catalunya té una estratègia alimentaria aprovada. Cal que els nostres representants polítics de tots els nivells es posin les piles.
Els Leopard són ferralla
Els que no funcionen ni amb piles són els tancs Leopard demanats per Ucraïna: van costar 5.000 milions d’euros, i ara són un munt de ferralla en un magatzem de Saragossa. Sempre passa el mateix, les joguines bèl·liques duren molt poc i sembla que només satisfan als traficants d’armes de la família Borbó. Per cert, l’actual monarca de la dinastia franquista va tornar a passar-se la seva Constitució per l’arc de triomf el passat Nadal (com el 3 d’octubre de 2017) ficant-se en política reclamant més despesa militar (no per sanitat o educació, que sembla que no cal). Tot tan il·legal com el Tractat dels Pirineus que va partir Catalunya, perquè el títol de rei d’Espanya encara no existia i el sobirà, en tant que comte de Barcelona, restava obligat a consultar amb les Corts Catalanes qualsevol cessió de territori, cosa que no va fer mai.
JOSEP MARIA TORREMORELL
Economista