La intel·ligència artificial està revolucionant el món amb l’aparició de nous serveis basats en IA que estan canviant la forma en què vivim i treballem. Això es deu en gran part a ChatGPT, un “cervell” electrònic que és capaç de contestar gairebé a qualsevol pregunta. Microsoft, que ha invertit més de deu mil milions de dòlars en la creadora de ChatGPT, OpenAI, l’ha integrat dins del seu cercador Bing.

Les diferències

Però, quina és la diferència entre el cercador per excel·lència, Google, i Bing amb ChatGPT incorporat? Si desitgem trobar contingut a Internet només ens cal un cercador com Google, que conté totes les webs indexades i ens les localitza per paraules clau. Ara, si el que volem són respostes, ChatGPT és la nostra eina. És el següent pas evolutiu.

Amb Bing, ja no cal visitar diverses webs per trobar la millor informació sobre el que cerquem. Simplement fent la pregunta al xat del cercador, aquest ja intentarà donar-nos la millor resposta. Cal tenir en compte que l’eina no és perfecta, i els autors ja avisen que està en fase de prova i hi ha certs resultats que poden ser erronis, però malgrat tot, ja s’ha tornat indispensable.

Jo ara mateix faig servir les dues eines, però cal dir que la que em multiplica enormement la productivitat és la basada en IA. Si s’utilitza bé, estalvia hores i hores de feina.

Bing està de moda

La integració de ChatGPT a Bing ha fet que aquest cercador es posi de moda, després d’haver estat arraconat i en total desús. Microsoft ha apostat per aquesta carta per desbancar a Google donant una millor experiència als usuaris.

En resum, la tecnologia de la intel·ligència artificial està transformant la forma en què treballem i vivim, i la integració de ChatGPT a Bing és un exemple més d’aquesta ràpida transformació. Si bé és cert que encara hi ha molts aspectes a millorar en aquesta tecnologia, és innegable que ja estem veient els seus beneficis.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

El passat febrer es va publicar un manifest del col·lectiu Economistes pel Benestar, del que formen part les cambres de comerç de Barcelona, Girona i Sabadell i les patronals Amec, Cecot, Pimec i FemCat, que  clamen contra el dèficit fiscal crònic de Catalunya i els efectes perniciosos per a la competitivitat, que s’agreugen amb el pas del temps: el dèficit del 2019, l’últim calculat, va ser de 20.196 milions d’euros, és a dir, el 8,5% del PIB català. En només tres anys ha augmentat en 3.000 milions. És més, entre el 2000 i el 2019, el consum per habitant va augmentar un 1,7% a Catalunya, contra un 8,6% de mitjana a l’Estat espanyol, i en el mateix període el PIB per capita va créixer un 14,0 %, també per sota del 17,8% de la mitjana espanyola. Espoli? No, un robatori en tota regla. No ens empobrim, ens empobreixen. Fa basarda veure com el nostre govern negocia per engrunes del pressupost públic, mentre any rere any l’economia catalana es dessagna. Trobareu més informació teclejant “economistes pel benestar” a Google.

Xifres esgarrifoses

No voldria atabalar-vos amb xifres, però és que són esgarrifoses: el 2019 Catalunya va aportar a l’estat uns ingressos de 64.000 milions d’euros i les despeses rebudes a canvi van ser de 44.000 milions. Com a conseqüència, Catalunya ocupa el lloc 76 en PIB per capita entre les 240 regions europees i el 135 en l’índex de progrés social (IPS) de la UE, que mesura el recursos disponibles per habitant. Només per comparar: el País Basc ocupa el lloc 51 en PIB per capita i el 48 en IPS. És més, els euros per habitant que el País Basc pot gastar en serveis socials són un 169,6% més que a Catalunya; en educació, un 54,3% més; en infraestructures, un 116,8% més i en recerca, desenvolupament i innovació un 330,3% més. Per no parlar de la situació fiscal de Madrid, que Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya del 2008 al 2018, directament ha qualificat d’immoral.

Països Catalans ‘solidaris’

A l’estat espanyol, que aportin més que no reben (dèficit fiscal) només hi ha Catalunya, les Balears i el País Valencià. No és casualitat que siguin els Països Catalans els únics “solidaris” (de fet, espoliats) a l’Estat. Aquest problema econòmic és només part d’un altre més global: el genocidi econòmic, cultural i jurídic que el regne d’Espanya alimenta contra la nostra llengua i la nostra nació, ja reconeguda per l’ONU com a “minoria nacional” i per la justícia europea, com a “grup objectivament identificable”. Un grup que el 9N de 2014 va rebre un ciberatac “encarregat per un estat” que va deixar inutilitzats els historials mèdics de 7,5 milions de catalans durant un dia i mig. Quants catalans van matar?

JOSEP MARIA TORREMORELL

ECONOMISTA

Era una de les grans incògnites de l’última dècada al Paral·lel: per què no passa res en un macroedifici de set plantes, totalment reformat i llest per estrenar des del 2011? L’immoble, a la confluència de l’avinguda amb Nou de la Rambla, és obra de l’arquitecta Beth Galí i des del primer dia es va dir que acolliria, en el seu cos central (de 6.500 metres quadrats construïts), una residència per a gent gran i un centre de dia d’iniciativa privada. Era un equipament molt reivindicat pels veïns del Poble-sec, que l’esperaven des de fa onze anys i que té el planejament urbanístic aprovat des del 2002.

Es tracta d’un dels nous centres del grup Colisée, que a l’estiu ja va anunciar els seus plans d’aterrar a Barcelona assumint la gestió de quatre centres sociosanitaris i obrint-ne un de nou. El del Poble-sec és la Residència Paral·lel, on Colisée ofereix 193 places en habitacions dobles i individuals i un centre de dia.

L’abril del 2020, la residència, que llavors encara no havia funcionat, va ser un dels equipaments que el Govern va fer servir per atendre l’emergència sanitària del covid. Oferia una capacitat de 240 llits per poder-hi anar portant persones malaltes d’altres residències. La propietat i el Consorci Sanitari de Barcelona van tancar, llavors, un acord de cessió per donar el primer ús al bloc. I, tot i que no es va arribar a fer servir tota la capacitat de l’espai, sí que hi va haver pics amb un centenar de residents.

Acord després de la pandèmia

Passada la fase crítica de la pandèmia, l’edifici va tornar a quedar sense ús, però llavors sí que es va accelerar l’entesa perquè comencés a tenir la funció que havia d’haver tingut des del primer moment. “Havíem dit moltes vegades, tant a l’Ajuntament com al Govern, que no podia ser que la residència continués tancada, però era difícil intervenir-hi en tractar-se d’un edifici privat. I el covid ho va desencallar”, celebra Sergi Gàzquez, de l’Associació de Veïns del Poble-sec.

L’equip de govern d’Ada Colau havia intentat abans, sense èxit, arribar a un acord amb la propietat de l’espai per donar-li un ús mixt i que acollís allotjaments (per a joves o gent gran) i un centre de serveis socials. Les converses entre les dues parts van acabar sense acord, i l’edifici només tenia en funcionament les dues ales dels laterals, que estan qualificades d’habitatge i són pisos turístics amb llicència.

Altres projectes pendents

Des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig confia que aquesta obertura, sumada a altres projectes en marxa al mateix Paral·lel, contribueixi a la necessària dinamització de la zona. “Les coses es comencen a moure”, remarca Reig, president de la Coordinadora, i assenyala projectes com la reforma de la degradada plaça de les Tres Xemeneies o el que preveu enderrocar l’edifici de la discoteca Brisas del Caribe, que ha estat una font de conflictes i aixecar en el seu emplaçament una residència d’estudiants: “Esperem que ara ja sigui l’hora del Paral·lel”.