Connecta amb nosaltres

Economia

Open AI: El poderós cervell digital

Publicat

on

Us agrada aquest quadre de Salvador Dalí de la Sagrada Família? Doncs no el busqueu, ni a museus ni a col·leccions particulars perquè no existeix, seria impossible que l’hagués pintat l’artista de Port Lligat. Tampoc l’ha pintat un falsificador, excepte si considerem a un ordinador dotat d’intel·ligència artificial (IA) com a tal.

Aquest quadre s’ha generat en dos segons amb una instrucció tan simple com: “Pinta un quadre de la Sagrada Família de Barcelona amb l’estil de Dalí” i sí, la instrucció ha estat donada en català. Així de senzill, i la intel·ligència artificial anomenada DALL-E 2 (labs.openai.com) l’ha pintat. Les possibilitats d’aquest programari son increïblement infinites. Podem demanar-li que il·lustri qualsevol cosa per rocambolesca que sembli i donant-li qualsevol estil, fins i tot 3D, dibuixos amb pixels, olis, imitació d’artistes, etc. Nomes cal dir-li el que volem i ell ho provarà. Els autors de la meravella són Open AI, una empresa d’investigació en IA que, segons ells mateixos, destinen els seus esforços a generalitzar la intel·ligència artificial per al bé de la societat.

Intel·ligència Artificial ChatGPT

Però els èxits d’Open AI no acaben aquí. Actualment el seu projecte més famós de tots és ChatGPT (chat.openai.com). Es tracta d’un cervell informàtic a qui li podem preguntar de forma escrita, inclòs en català, gairebé qualsevol cosa i ens contestarà millor que ho faria un ésser humà. En definitiva, és absolutament impressionant. ChatGPT pot escriure cançons, articles, crear programes informàtics que facin el que li demanem, contestar dubtes del que vulguem sobre infinitat de temes, resoldre problemes… És realment com tenir la persona més intel·ligent del planeta darrera la pantalla. No dubteu en provar-lo per quedar bocabadats.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

La indústria de la felicitat

La ‘dictadura de la felicitat’ vol societats submises i conformistes perquè els poderosos puguin mantenir i acréixer el seu estatus privilegiat

Publicat

on

Per

En els darrers dies un dels mots més sentits ha estat felicitat: ens l’hem desitjada els uns als altres. S’ha tendit a identificar-la amb variables que mesuren la riquesa i qualitat de vida, com el PIB, però no la felicitat. El 1972, el rei de Bhutan va crear la “felicitat interior bruta” (FIB), basada en valors budistes, per mesurar el benestar econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social i polític, i des del 1990, l’ONU calcula un Índex de Desenvolupament Humà que, a més del PIB, té en compte variables com l’educació, salut o despesa militar. Però va arribar Margaret Thatcher i ho va rebentar tot amb privatitzacions, reducció d’impostos als rics, i trinxar la classe treballadora. En sintonia, Martin Seligman va crear als EUA de Reagan la “psicologia positiva” (o “emocional”), avui de moda, i que forma part dels principis de la vigent llei d’educació espanyola. S’arriba a la felicitat amb consells simples repetits com un mantra: Que t’han acomiadat? És una oportunitat per assolir els teus somnis. Que ets pobre? Fixa’t en els que s’han enriquit i mira d’emular-los. Que no te’n surts? És que no t’hi esforces prou. En comptes d’apujar-te el sou, una xerrada motivacional. I d’aquí, la “indústria de la felicitat”: coaches, llibres d’autoajuda, aplicacions de mòbil, etc.: un placebo que pretén substituir les polítiques socials.

Intencionalitat política

Aquesta “dictadura de la felicitat” serveix per abandonar les polítiques públiques clàssiques i contrastades (reducció de jornada laboral, repartiment de la riquesa, bons serveis de salut, educació, pensions, atur baix, etc.), tot allò que obligaria als poderosos a compartir el benestar. Per això, Margaret Thatcher va fomentar la resignació i el conformisme entre els treballadors, i els sistemes educatius substitueixen humanitats i ciència per xerrades i abraçades, contribuint a l’involució. Al darrere hi ha una clara intencionalitat política: la de deslligar el benestar emocional de les condicions materials i de les polítiques necessàries que realment sustenten l’estabilitat d’una societat, les que creen igualtat.

Josep Pla parlava clar

La felicitat dels catalans augmentaria en un país lliure, però el nucli de l’estat profund, el podrit sistema judicial franquista vigent, monarquia inclosa, es resisteix a la democràcia. Josep Pla va escriure el que pensava de la metròpoli, però no ho va publicar en vida: “Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques” i afegia: “Fa l’efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resquícia qualsevol. El fet de la producció d’una qualsevol esquerda que deixés passar l’aire produiria l’enderrocament de tot l’embassament” i la frase final: “Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable” (Fer-se totes les il·lusions possibles, publicat el 2017).

JOSEP MARIA TORREMORELL

ECONOMISTA

Continua llegint

Economia

Un ventall de futurs possibles

Publicat

on

Per

Continua llegint

Economia

La inflació pot haver tocat sostre

S’apliquen remeis d’inflació de demanda a l’actual inflació d’oferta, per la covardia dels polítics a perdre les seves poltrones si prenen altres mesures

Publicat

on

Per

L’IPC definitiu d’octubre, ha resultat en un increment interanual dels preus del 7,3% en el conjunt de l’Estat i del 6,8% a Catalunya, la dada més baixa de totes les comunitats, després de la de Madrid (6,3%). Quan llegiu aquestes línies ja s’haurà publicat la dada avançada de l’IPC de novembre (la definitiva, el 15 de desembre). Però el més preocupant és que la inflació subjacent, la més estructural, que no inclou els components més volàtils i conjunturals com són l’energia i els aliments frescos, es manté en el 6,2%, en una progressió sempre al alça des del 0,0% de l’abril del 2021 fins al 6,4% de l’agost d’enguany. Per cert, una dada que demostra que la guerra d’Ucraïna no n’és la causa malgrat que hagi afegit llenya al foc.

No tot és culpa de Putin

La inflació pot ser causada per l’excés de demanda o per la manca d’oferta. L’actual és d’oferta, però el remei aplicat és el mateix que si fos de demanda: apujar els tipus d’interès. Per què? Doncs perquè actuar sobre l’oferta és més complicat i té conseqüències polítiques i els polítics segueixen enganxats a les seves poltrones. Mesures possibles? Modificar els sistemes de càlcul del preu de l’energia, crear centrals internacionals de compra de primeres matèries, impostos progressius sobre el luxe en funció del valor, analitzar l’eficiència de cada cèntim de despesa pública, etc. A llarg termini els preus baixaran perquè l’increment de tipus d’interès farà que l’economia es vagi aturant, però amb un cost social molt elevat. Diran que la culpa és de Putin, però, i les tones de diner gratuït injectat al sistema els darrers anys? I l’augment del deute públic? I l’incompliment dels compromisos de dèficit?

‘Mestrestant’

Per incompliments, el del partit que administra el mestrestant de la Generalitat amb només un 24,4% de suport parlamentari, després de renegar de l’1-O, mentre no para d’ampliar la seva base espanyolista segons el CEO, i ara convertit en el masover de la colònia castellana. Fins i tot ha pactat la “supressió” del delicte de sedició, ara dit “desordre públic agreujat”: serà delicte “intimidar persones o coses”. Com diu Antonio Baños en una piulada: “ja tinc una cadira acollonida”. Les “mirades d’odi” que veien els piolins en nosaltres ara són terrorisme. Caldrà manifestar-se amb ulleres de sol. I mentrestant… els bascos pacten amb l’Estat pagar només 1.472 milions d’euros pel cupo, dels 15.963 recaptats el 2021. Catalunya en va recaptar 44.200, dels quals ens tornaran només 26.600 el 2023. I mentrestant… davant el no de la Generalitat a ampliar l’aeroport, Aena anuncia que invertirà 2.400 milions més a Barajas. I mentrestant… 1.500 empresaris catalans i valencians pidolen a Barcelona l’eix del Mediterrani parlant en castellà! (alguns d’ells van treure les seus de Catalunya). I mentrestant… el suïcidi de la nació catalana està servit.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021