De tant en tant he escrit sobre algun edifici del barri, avui evocaré la casa de veïns del carrer Blasco de Garay, 9. És un edifici sobri, amb menys decoració que altres anteriors més lligats al modernisme però d’un art decó matisat i elegant. L’Ajuntament data la construcció el 1925 però testimonis veïnals m’havien assegurat que era de 1930 i que anteriorment hi havia una planta baixa on hi residia un carreter.

La decoració és geomètrica, petits frisos i pilastres, amb volutes i elements vegetals que emmarquen la porta. L’edifici va patir força durant un bombardeig, sobretot els pisos de la part del darrere, i hi van morir el porter de l’edifici i una noia jove, a més d’alguns ferits. Després del bombardeig una coneguda de la família va recuperar un bacallà, cosa que en aquella època d’escassedat era molt important.

Durant anys hi va haver un taller mecànic als baixos, ara hi ha una botiga de queviures. Anteriorment hi havia una empresa de transports, un recader, de nom Badoch. Llavors els recaders eren molt importants per fer arribar paquets i trameses a tot arreu. Els treballadors carregaven en els camions d’aleshores, més petits que els actuals, moltes coses, i els infants passàvem moltes estones al balcó contemplant aquella activitat. Els xicots que hi treballaven sovint miraven enlaire, per tal de copsar les cames joves de les dames que sortien al balcó, cosa que posava nervioses les senyores observades, que feien el fàcil acudit: ‘‘Quina colla de badocs els del Badoch!’’ Trobo absurd que la paraula recader, tan popular durant dècades, no sigui avui normativa. L’empresa es va traslladar a Montcada i Reixach i encara existeix.

Dins d’un any, exactament el 31 de desembre, se celebrarà el centenari de l’obertura de la primera línia de metro de Barcelona. Era la que anava des de Lesseps, per Diagonal i Aragó –actual estació de passeig de Gràcia– fins a Catalunya; un itinerari embrionari de l’actual línia 3. L’any 1925, es va obrir l’estació de Fontana i es va perllongar el servei fins a Liceu.

El 1926 es va posar en servei el metro transversal, actual línia 1, que anava des de Bordeta, per Mercat Nou, Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell i Universitat, fins a Catalunya, on s’enllaçava amb l’altra línia. També es va obrir un nou ramal de la línia inicial que, des d’Aragó, anava per Urquinaona fins a Jaume I.

Així, doncs, des dels primers anys del metro, el barri del Poble-sec quedava bastant allunyat de la xarxa. Només els veïns de la part més propera a la plaça d’Espanya hi tenien accés. Per a la resta, calia anar fins a la Gran Via, per agafar el metro; o bé anar per les Rondes fins a Universitat o Catalunya; o, en l’extrem marítim del barri, anar pel Raval fins a Liceu.

Estació propera al Poble-sec

El 1946, la línia 3 va tenir una nova i propera estació, la de Ferran, una mica més avall de la Rambla, amb una sola via d’accés. El distanciament del metro per als poblesequins es va allargar fins a les darreries dels anys 60 del segle XX, quan la línia 3 es va prolongar fins a la de Drassanes, quan simultàniament l’estació de Ferran es va tancar definitivament. Podem pensar que l’estació nova no és pròpiament al Poble-sec; però sí que va permetre als veïns de la zona de les Hortes de Sant Bertran de tenir un accés més proper al servei metropolità.

A més, les obres de progrés de la línia no es van aturar i el 17 de juny de 1970, el metro arribava al cor del Poble-sec, fins a la nova estació de Pueblo Seco, actual estació de Paral·lel, a les interseccions d’aquesta avinguda amb el carrer Nou de la Rambla i la Ronda de Sant Pau. Alhora es permetia connectar també amb el funicular de Montjuïc, que en aquell moment tenia dues estacions: l’actual de Miramar i la superior, que arribava a prop del castell, tancada definitivament el gener de 1981. Posteriorment, el 1975, la línia 3 es va allargar i va connectar fins a la Zona Universitària: el Paral·lel es podia fer, de cap a cap, amb metro. I, finalment, el 1995 es va posar en servei la línia 2, iniciant el seu itinerari a Paral·lel, per arribar avui dia fins a Badalona, a l’estació de Pompeu Fabra. De la posada en servei de l’estació de Drassanes, ara fa 55 anys.