Aquest mes dedicarem la secció a algunes entitats i comerços del barri del Poble-sec que dia rere dia publiquen contingut, no només per promocionar els seus establiments o organitzacions, sinó que van més enllà i promouen la cultura i el coneixement.

Comencem per una de les associacions més reconegudes del barri, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Des del seu compte d’Instagram @cerhisec, publiquen tot tipus d’informació històrica del barri, així com fotografies i vídeos inèdits. És com fer un salt en el temps a través del ciberespai. Una altra associació sense ànim de lucre i de promoció del barri és Orgull Poblesequí @poblesequi. Des d’aquest actiu compte van informant de tota l’activitat del barri del Poble-sec. Per conèixer totes les novetats també ho podem fer a través de l’Associació de Veïns i el seu compte @avvpoblesec.

Però els comerços no es queden enrere. Si bé la majoria ja disposen de les seves pròpies xarxes, alguns mereixen una especial menció per la seva alta activitat que va més enllà de l’autopromoció. Un bon exemple és la Drogueria La Campanera del carrer Elkano. Han fet el salt a les xarxes i en el seu compte d’Instagram @drogueriacampanera informen de manera molt simpàtica i educativa sobre els seus productes, com funcionen i quins són els més òptims per a cada tipus de problema domèstic. Tot una font d’informació fonamental.

Ara que som a l’estiu i bé de gust una bona cervesa fresca, no podem deixar de passar-nos per @abirradero, la cerveseria que va substituir el mític restaurant Abrevadero del carrer Vila i Vilà. En el seu compte a les xarxes, els propietaris informen com elaboren les seves pròpies cerveses, expliquen interessants històries sobre aquesta beguda i promocionen concerts i cates.

Finalment, s’ha de fer una menció especial als cracks de @fast_byte_informatica del barri de la Bordeta, prop de plaça Espanya, on Toni Rebolledo i els seus companys no tenen límits a l’hora de publicar gairebé a diari trucs i eines tecnològiques o, fins i tot, alguna que altra simpàtica història estrafolària que els passa en el seu dia a dia. És un compte també molt recomanable.

Esperem que aquest modest llistat ajudi a conèixer millor alguns dels serveis del barri i a promoure el seu impacte mes enllà dels seus límits físics.

VÍCTOR CARBONELL

Al món hi ha 1.300 milions de turistes cada any. És un fenomen social global. Però el turisme, com tota indústria, té pros i contres. A Catalunya, genera el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació; i a Barcelona, el 7,3% i el 8,6%, respectivament. A les Balears, el 40% del PIB i el 22% de l’ocupació. Els inconvenients en són uns quants: degradació ambiental, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, augment de preus, carestia i manca d’habitatges, i atracció de la delinqüència. Si es superen certs límits hi ha massificació, contra la qual s’ha convocat una manifestació a Barcelona el 6 de juliol. La massificació origina turistificació, que el Termcat defineix com “el procés de convertir en turística una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social, un producte”, i també genera turismofòbia, però ull viu!: alguns turismofòbics hipòcrites acaben de cap de setmana a Praga o de vacances a Tailàndia.

Calen solucions integrals
Una derivada n’és la gentrificació a molts barris, una transformació econòmica que n’expulsa els que hi han viscut sempre. Certament, s’han posat alguns pegats, com la moratòria hotelera a Barcelona, però alhora s’obrien albergs per a motxillers que promovien botellades a les platges. En canvi, els jubilats americans amb calers s’allotgen en hotels de cinc estrelles, gasten molt, sopen d’hora, se’n van a dormir aviat com les gallines i fan poc soroll. El mercat ha respost donant ales als pisos turístics (10.101 de legals, però 18.321 anunciats a Barcelona, segons Inside Airbnb), que ara es volen suprimir. Calen solucions integrals que impliquin totes les administracions, no pegats. Les Balears ja no tenen solució: en una o dues dècades, amb la degradació progressiva, i sense activitats alternatives, s’empobriran molt.

Polítiques destructives
Les eleccions europees han mostrat com de destructives són certes polítiques. El benestar social sorgit a Occident després de la segona guerra mundial està en retrocés. El patró és el mateix arreu: les ajudes públiques són per als vulnerables (majoritàriament estrangers), però Europa ha importat tants vulnerables que els no-vulnerables, que tenen tan dret a rebre ajudes com els vulnerables, no en reben i, a més, veuen perillar la identitat dels seus països, d’aquí que avanci la dreta. A nivell local, molts independentistes s’han abstingut perquè no hi ha cap partit que els representi. Alhora, cert vot captiu d’alguns partits perilla, perquè el sàtrapa del Marroc projecta crear un partit d’àmbit europeu per reunir tot el vot islàmic, un sistema social feixista, misogin, homofòbic, i antidemocràtic. D’altra banda, les cadires fan tornar daltònics als que veien línies vermelles en el Hard Rock, de manera que a l’Estat, l’Ajuntament i la Generalitat hi podria haver el mateix color polític: partit únic com a la Xina. Alegria pels del “Bajo Llobregat” com diria el senyor Illa, però el principi de la fi de Catalunya.

Josep Maria Torremorell

Qui no recorda pel·lícules com 2001 Odissea a l’Espai (1968) o Blade Runner (1982) on les intel·ligències artificials es comporten com humans…

De fet, el matemàtic britànic Alan Turing (1912) va idear el famós test de Turing que es basava en intentar detectar una conversa humana d’una conversa generada per un ordinador (llavors eren escrites). Fins a la data, malgrat els avenços, encara es considera que cap IA ha passat el test de forma completa. Tot i així, la fita sembla propera.

Estem immersos en plena revolució de la intel·ligència artificial i això ho canviarà tot igual que ho va canviar la revolució industrial o l’aparició d’Internet. Des de fa un any que cada dos per tres apareix alguna tecnologia innovadora derivada de la IA que ens deixa bocabadats i el fet sembla no tenir fi. La darrera ha estat aquest passat mes de maig. OpenAI, l’empresa creadora del famós ChatGPT, ha tret una nova versió que es denomina ChatGPT 4o. La lletra “o” es refereix a Omnicanal, és a dir, que no només xateja si no que pot treballar amb imatges, sons o vídeos.

El fet és que amb aquesta nova versió la IA pot dialogar verbalment amb nosaltres com ho faria un humà qualsevol. No hi ha decalatge entre converses, hi ha una entonació totalment humana i realista. Li podem ensenyar imatges o vídeos, parlar sobre elles i que ens doni detalls que per a nosaltres passen desapercebuts. Si veieu la demostració que circula per internet us en fareu creus. Si Turing fos viu ploraria d’emoció: el que ell pronosticava com una fita inassolible als anys 50, ara és a punt d’assolir-se.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)