Al gener, la taxa d’atur a la UE es va mantenir estable en el mínim històric del 6% i la dels menors de 25 anys en el 14,9%, segons Eurostat. Per països, l’Estat espanyol és líder amb unes taxes respectives del 11,6% i del 28,6%, que gairebé doblen la mitjana europea. A Catalunya, les taxes són del 8,9% per a l’atur general i del 24,8% per als més joves. Estem immersos en un model econòmic molt centrat en els serveis de baix valor afegit i un pes molt fort del turisme, i amb llocs de treball amb sous baixos. D’aquí que els joves més formats marxin a l’estranger. Llavors els empresaris no troben la mà d’obra qualificada que necessiten i, d’altra banda, hi ha una certa percepció que formar-se no serveix de res. Però les noves generacions valoren més la flexibilitat laboral que permet un millor equilibri entre feina i vida personal.

Les noves tecnologies

La pandèmia va esperonar el teletreball, la gestió a distància, la informació al núvol, la ciberseguretat, etc. L’últim informe sobre el futur del treball del Fòrum Econòmic Mundial n’analitza les tendències: les feines que creixeran més encara seran les relacionades amb les noves tecnologies: intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, especialistes en sostenibilitat, analistes d’intel·ligència empresarial i seguretat de la informació. En el sector de la sostenibilitat creixerà l’enginyeria d’energies renovables, i les feines més repetitives d’oficina tendiran a ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Les competències bàsiques més reclamades per les empreses seran el pensament analític i la creativitat, seguides per la resiliència, flexibilitat, agilitat, etc. Les estratègies de personal més habituals per a la majoria de les empreses seran la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos.

Genocidi lingüístic

Tornant al present, no sé com serà la campanya electoral catalana, però al marge de temes ineludibles com el dèficit fiscal, l’habitatge, la sanitat o l’ensenyament, cal debatre sobre com evitar el genocidi lingüístic al que estem sotmesos. El 2023 es van publicar al BOE 192 normes discriminatòries envers el català, segons Plataforma per la llengua, i xifres similars es repeteixen any rere any. He passejat per una seixantena de països i quan he sentit parlar català m’he acostat a saludar els compatriotes, però aquesta sensació de ser a l’estranger ja l’estic vivint a Barcelona, agreujada per actituds supremacistes, xenòfobes i discriminatòries en alguns establiments. Res canvia a l’Estat: ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se extermina a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo (Gonzalo Queipo de Llano, general espanyol, 1936); ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? (Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona, 1952); Nunca fue el castellano lengua de imposición (Joan Carles I, rei de Castella, 2001). Sense estat propi estem abocats a l’extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Aquesta secció, normalment, la dediquem a compartir notícies alegres, a destacar les últimes novetats en tecnologia i gadgets que, en moltes ocasions, són realment espectaculars i ens faciliten la vida. No obstant això, la notícies recents fa que els tecnòlegs ens esgarrifem. S’ha revelat que Israel està utilitzant un sistema d’intel·ligència artificial propi, anomenat Lavander, per bombardejar objectius presumptament terroristes de Hamas. Aquest és un fet molt greu i sense precedents.

La tecnologia, com qualsevol eina, pot ser utilitzada tant per al bé com per al mal. Un exemple és la tecnologia nuclear. Si es fa un mal ús, es poden destruir ciutats en un instant. Però, si es fa un bon ús, podem obtenir energia per alimentar ciutats senceres. Israel és reconegut com un país tecnològicament avançat. Se’l coneix com la “Nació Startup”, el país és la llar d’un dels ecosistemes d’empreses emergents més importants del món, el Silicon Wadi, només superat pel Silicon Valley. Aquest ecosistema és un testimoni de la innovació que caracteritza el país. De fet, Israel ostenta el rècord mundial d’startups tecnològiques per càpita.

Tenologia, política i… guerra

En aquest cas, la fusió de tecnologia i política ha donat lloc a un monstre. Segons informes, Lavander, un sistema d’intel·ligència artificial propi, ha facilitat a Israel la identificació de desenes de milers de persones suspitoses de pertanyer a l’entorn de Hamas com a objectius per ser bombardejats. Els atacs es fan quan aquestes persones són a casa, generalment al vespre. Per a la identificació, es fan servir càmeres de tràfic, imatges de satèl·lit i, segons es diu, un equip d’analistes que verifica la informació. No obstant això, diversos mitjans de comunicació han refutat aquest últim punt, assenyalant que els analistes, desbordats, confien en la decisió de la intel·ligència artificial. Però bombardejar una casa causa morts colaterals, han estimat que és “acceptable” causar 100 baixes per objectiu.

Sense humanitat ni democràcia ni justícia

S’està utilitzant tecnologia puntera per investigar superficialment (basada només en imatges o informació d’internet) ciutadans presumptament de l’entorn de Hamas, jutjar-los i condemnar-los a mort, a ells i a les seves famílies i veïns. On és la humanitat i la democràcia? On és la presumpció d’innocència, els processos judicials? Si aquesta aplicació tecnològica de combat la fessin servir Corea del Nord, Rússia o altres països àrabs, la societat occidental es posaria les mans al cap. Quan es parla de IA i guerres pensem en la pel·lícula Terminator on la intel·ligència artificial SkyNet decideix exterminar els humans per fer-se amb el control del planeta. Potser serem els propis humans amb la nostra estupidesa que acabarem amb tot, i amb la IA al nostre servei.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Quan els Comuns van accedir el 2015 al consistori de la nostra ciutat, la idea d’abaratir l’habitatge i facilitar-ne l’accés a les rendes més baixes era excel·lent. En acabar el mandat ens trobem que 1) s’han construït menys pisos, per obligar als promotors a reservar un 30% de l’obra nova a habitatge de protecció pública: 38% menys d’oferta, segons el Col·legi d’Arquitectes, i preus a l’alça. A Barcelona hi ha actualment en projecte 4.300 habitatges de protecció, la meitat ja en obres, però Madrid en té més de 8.000, sense necessitat d’atacar els promotors. 2) L’oferta de pisos de lloguer s’ha reduït un 51% la legislatura passada, comparant l’estoc del primer trimestre del 2019 amb el mateix període del 2023, segons Idealista, és a dir, lloguers més cars. I un titular sagnant: “París multiplica per vint l’oferta de pisos socials respecte a Barcelona” (La Vanguardia 03/03/2024). 3) Barcelona és el paradís dels okupes. Segons el Ministeri de l’Interior, Catalunya té més de 1.600 casos, el 40% de tot l’Estat, dels quals més del 90% a Barcelona. Subvencionar ONG que fan “cursets d’okupació” no soluciona el problema de l’habitatge.

Habitatges de promoció oficial

Pel que fa a la Generalitat, va tirar endavant la Llei 11/2020 per limitar el preu dels lloguers, que dues sentències del TC del 2022 va deixar en calçotets. Què es pot esperar de la metròpoli? Segons l’Idescat, els habitatges de promoció oficial acabats per l’Incasòl van ser 52 el 2018, 1 el 2019, 0 el 2020, 0 el 2021, 0 el 2022 i 40 el 2023, tots ells a la demarcació de Barcelona. Cap a la resta de la colònia. Pel que fa a l’Estat, ni hi és, ni se l’espera. S’ha limitat a copiar –i malament– la llei catalana que limita el preu dels lloguers. Pel que fa a les perspectives per al 2024, un informe de Forcadell i la Universitat de Barcelona destaca que els problemes per a accedir a un habitatge s’aguditzaran, l’oferta continuarà sent molt reduïda i la demanda elevada, i tot plegat portarà a les habitacions a ser el mercat estrella. L’actual regulació produeix un desplaçament dels habitatges de lloguer cap als de temporada i turístics, poc i mal regulats.

Properes eleccions

Caldrà veure si la urgència residencial es reflecteix en els programes electorals de les eleccions del 12 de maig, però mentre els partits de dretes ignoren la gent, els d’esquerres ignoren el mercat i així no hi ha solució possible. De mentre, els unionistes de PP i PSOE es tiren pel cap les respectives corrupteles de la pandèmia. I l’esquerra caviar malauradament és plena d’incapaços empoderats, ineptes superbs, inútils amb màster de negats, aprofitats i vividors (que viuen d’utilitzar la marca “esquerra”). Una esquerra que té com a idea genial canviar que els nens aprenguin a pixar asseguts, per tenir igualtat amb les nenes. I la cirereta: “Acollim!, acollim!”, que sobren pisos. D’on no n’hi ha no en raja.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista