Connecta amb nosaltres

Economia

Els rics de debò no paguen per Patrimoni

Un estudi demostra que l’impost del Patrimoni grava més a professionals d’ingressos alts que als titulars de grans fortunes

Publicat

on

El 1978 es va crear l’Impost Extraordinari sobre el Patrimoni, que com el seu nom indica era transitori, però fa 46 anys que està en vigor. Dels 34 països de l’OCDE (els més desenvolupats del món), només s’aplica a l’Estat espanyol, Noruega i Suïssa. Amb dades d’Hisenda del 2021 (últim exercici tancat), aquest impost va recaptar 1,244,5 milions d’euros, dels quals 596,2 a Catalunya, el 49,7% del total, i a Madrid 1,2 milions, el 0,09%. Les comunitats de Madrid, Andalusia, Cantabria i Extremadura apliquen bonificacions del 100%. El 2022 el govern espanyol va crear l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (que a finals del 2023 va esdevenir indefinit) per compensar la manca de recaptació de les comunitats governades per la dreta extrema del PP i Vox.

Els megarrics paguen menys

Jordi Galí, catedràtic de la UPF, i Èlia Capella han publicat un estudi titulat Qui (no) paga l’Impost sobre el Patrimoni a Catalunya? que demostra que els rics de debò no paguen pas, o no tant com haurien de fer-ho. Els perfils més baixos, sovint de professionals d’alta qualificació, amb propietats immobiliàries i inversions productives basades en les rendes del treball, paguen en concepte de patrimoni més que no pas els megarrics, uns perfils més del gran capital o de nissagues empresarials. Aquesta regressivitat s’explica per una sèrie d’exempcions i límits a la quota que afavoreixen les grans fortunes i, d’altra banda, com la quota de Patrimoni sumada a la de l’IRPF no pot superar el 60% de les bases imposables de la renda, els professionals d’alts ingressos rarament compleixen el requisit, mentre que les fortunes que “no treballen” i viuen d’altres rendiments els permet rebaixes de fins el 80% del total imposable. Els autors de l’estudi proposen que s’apliquin les receptes de l’economista francès Gabriel Zucman, que amb la mateixa recaptació faria que es passés dels més de 87.700 pagadors catalans actuals als 3.113 més rics.

Més pobre, més de VOX

Després d’una campanya electoral adulterada, no tant perquè un candidat competia en inferioritat de condicions, sinó per la interferència del psicodrama de Pedro Sánchez i per l’habitual tupinada amb el vot exterior, seguim sense saber qui presidirà la Generalitat. Però la qüestió de fons és sempre la mateixa: en un país normal hi ha un eix multicolor dreta-esquerra, però en un país ocupat es combina amb l’eix ocupants-autòctons. En els barris més pobres de Barcelona, que haurien de ser feu de l’esquerra, Vox ha tret un 18% a Torre Baró o un 13% a Trinitat Vella: vot ètnic espanyol i anticatalà. Poc abans, el paràsit de La Zarzuela havia atorgat el títol de reial a la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà, una llengua imaginaria: una irrupció com un elefant en una cristalleria. Ja son pare rebia el nom clau de Elefante Blanco en el cop d’estat del 23F, pres del nom del prostíbul madrileny que solia freqüentar. Aquest és el panorama.

Josep Maria Torremorell
Economista

Continua llegint

Economia

El test de Turing més a prop que mai

Publicat

on

Per

Qui no recorda pel·lícules com 2001 Odissea a l’Espai (1968) o Blade Runner (1982) on les intel·ligències artificials es comporten com humans…

De fet, el matemàtic britànic Alan Turing (1912) va idear el famós test de Turing que es basava en intentar detectar una conversa humana d’una conversa generada per un ordinador (llavors eren escrites). Fins a la data, malgrat els avenços, encara es considera que cap IA ha passat el test de forma completa. Tot i així, la fita sembla propera.

Estem immersos en plena revolució de la intel·ligència artificial i això ho canviarà tot igual que ho va canviar la revolució industrial o l’aparició d’Internet. Des de fa un any que cada dos per tres apareix alguna tecnologia innovadora derivada de la IA que ens deixa bocabadats i el fet sembla no tenir fi. La darrera ha estat aquest passat mes de maig. OpenAI, l’empresa creadora del famós ChatGPT, ha tret una nova versió que es denomina ChatGPT 4o. La lletra “o” es refereix a Omnicanal, és a dir, que no només xateja si no que pot treballar amb imatges, sons o vídeos.

El fet és que amb aquesta nova versió la IA pot dialogar verbalment amb nosaltres com ho faria un humà qualsevol. No hi ha decalatge entre converses, hi ha una entonació totalment humana i realista. Li podem ensenyar imatges o vídeos, parlar sobre elles i que ens doni detalls que per a nosaltres passen desapercebuts. Si veieu la demostració que circula per internet us en fareu creus. Si Turing fos viu ploraria d’emoció: el que ell pronosticava com una fita inassolible als anys 50, ara és a punt d’assolir-se.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint

Economia

Així evolucionarà el mercat laboral

Les feines requeriran tecnologia, digitalització, sostenibilitat, més benestar per als treballadors, i el pensament analític i creatiu serà el més valorat

Publicat

on

Per

Al gener, la taxa d’atur a la UE es va mantenir estable en el mínim històric del 6% i la dels menors de 25 anys en el 14,9%, segons Eurostat. Per països, l’Estat espanyol és líder amb unes taxes respectives del 11,6% i del 28,6%, que gairebé doblen la mitjana europea. A Catalunya, les taxes són del 8,9% per a l’atur general i del 24,8% per als més joves. Estem immersos en un model econòmic molt centrat en els serveis de baix valor afegit i un pes molt fort del turisme, i amb llocs de treball amb sous baixos. D’aquí que els joves més formats marxin a l’estranger. Llavors els empresaris no troben la mà d’obra qualificada que necessiten i, d’altra banda, hi ha una certa percepció que formar-se no serveix de res. Però les noves generacions valoren més la flexibilitat laboral que permet un millor equilibri entre feina i vida personal.

Les noves tecnologies

La pandèmia va esperonar el teletreball, la gestió a distància, la informació al núvol, la ciberseguretat, etc. L’últim informe sobre el futur del treball del Fòrum Econòmic Mundial n’analitza les tendències: les feines que creixeran més encara seran les relacionades amb les noves tecnologies: intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, especialistes en sostenibilitat, analistes d’intel·ligència empresarial i seguretat de la informació. En el sector de la sostenibilitat creixerà l’enginyeria d’energies renovables, i les feines més repetitives d’oficina tendiran a ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Les competències bàsiques més reclamades per les empreses seran el pensament analític i la creativitat, seguides per la resiliència, flexibilitat, agilitat, etc. Les estratègies de personal més habituals per a la majoria de les empreses seran la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos.

Genocidi lingüístic

Tornant al present, no sé com serà la campanya electoral catalana, però al marge de temes ineludibles com el dèficit fiscal, l’habitatge, la sanitat o l’ensenyament, cal debatre sobre com evitar el genocidi lingüístic al que estem sotmesos. El 2023 es van publicar al BOE 192 normes discriminatòries envers el català, segons Plataforma per la llengua, i xifres similars es repeteixen any rere any. He passejat per una seixantena de països i quan he sentit parlar català m’he acostat a saludar els compatriotes, però aquesta sensació de ser a l’estranger ja l’estic vivint a Barcelona, agreujada per actituds supremacistes, xenòfobes i discriminatòries en alguns establiments. Res canvia a l’Estat: ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se extermina a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo (Gonzalo Queipo de Llano, general espanyol, 1936); ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? (Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona, 1952); Nunca fue el castellano lengua de imposición (Joan Carles I, rei de Castella, 2001). Sense estat propi estem abocats a l’extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024