Entrevista a Gerard Jofra, fill de l’humhorista Eugenio i director de l’espectacle “Reugenio”

Gerard Jofra i Reugenio. Foto: Eva Macia

Fa 4 anys en Gerard i el Reugenio es van conèixer i va començar l’homenatge al gran humorista català, amb espectacles en que es reprodueixen les actuacions de l’Eugenio.

Com va sorgir el Reugenio?

El meu pare se’n va anar al 2001 i jo em veia amb deute ell. Creia que havia de fer alguna cosa a nivell de tribut, però no sabia què. I rebo una trucada a finals de 2008 del que avui és el Reugenio. Admirava el meu pare, l’imitava, i volia conèixer més de la persona. Coincideix que organitzo una festa d’aniversari pels meus 40anys i li vaig demanar que vingués. Ell em va regalar una actuació fent d’Eugenio. Va sortir a l’escenari i ja el vaig presentar com a Reugenio. Va començar la història sense cap intenció. Em vaig quedar a la part del darrera de l’escenari com feia quan actuava el meu pare i vaig veure la reacció dels meus amics… Quan va baixar de l’escenari el vaig felicitar per l’actuació i l’acte de valentia d’actuar davant de gent que coneixia el meu pare. Li vaig dir que si es posava en les meves mans podíem fer el millor homenatge que es podia fer a l’Eugenio, que era pujar el seu humor als escenaris. I vaig muntar l’empresa “Saben aquel que diu”.

Com és el Reugenio?

Ell és molt bona persona i aconsegueix molta perfecció sobre l’escenari. Mai de la vida li hagués donat la llibertat de fer servir la imatge del meu pare sinó hagués estat així.

 El projecte té una durada determinada?

A l’inici ningú donava un duro i portem 4 anys, però una cosa està clara, res és per sempre. A nivell de Catalunya el Reugenio comença a ser conegut. A nivell d’Espanya falta molt i també a Sud-amèrica. Tot i així des de diferents països hi ha 5.000 descàrregues de l’aplicació APP, amb els acudits transcrits i l’audio. Això durarà el temps que el públic vulgui.

Queden encara acudits escrits pel teu pare que hagin de veure la llum?

Tinc 15.000; i gravats i editats pel meu pare 2.000.

Tens algun acudit preferit?

Considero que els acudits del meu pare són petites obres d’art. Si jo expliqués un acudit que fos una obra mestra, el podria espatllar, en canvi el meu pare feia bo un acudit dolent. En tinc molts de preferits, el dels tics, el del rus i l’andalús… de curts, com el Dios mio dame paciencia, pero ya.

Has comentat en alguna ocasió que quan el teu pare creava un acudit, abans d’incloure’l als espectacles el compartia amb amics i familiars

Abans de posar res davant del públic ho experimentava amb nosaltres. El meu pare passava moltes hores al sofà escrivint i pensant les paraules adequades. Amb els acudits de l’Eugenio el públic aconsegueix visualitzar els personatges, el que està explicant.

L’Eugenio va treballar al Paral·lel?

Varem treballar a El Molino fa moltíssims anys. A l’Arnau vam fer diversos  programes l’any 85 ó 86, i amb el Reugenio hem col·laborat en festes de la nova etapa amb FEM Paral·lel. Vaig estar amb el Reugenio al 2010 al teatre Condal. Va ser fantàstic.

Com és el procés de creació de l’espectacle del Reugenio?

Intentem trobar coses que el meu pare feia i alhora adaptar els acudits. Les pessetes les hem passat a euros, per exemple. El segon espectacle, “Hablamos” va supera en èxit el primer “Con todos mis respetos” perquè hi ha molta presència de l’Eugenio. Ell i el Reugenio expliquen acudits i mantenen un diàleg. A l’octubre presentarem el nou “Hablamos” amb un diàleg virtual.

Heu caracteritzat el Reugenio fins l’últim detall

Va cada dilluns al perruquer que anava el meu pare. El pentina exactament igual.

Es veu clarament que vols mantenir la imatge de l’Eugenio tal com era.

Per mi no val tot. Voler actuar amb el Reugenio com si fos un titella no ho penso permetre mai. No m’interessa l’espectacle per diners. Els necessito com qualsevol persona, però el meu principal objectiu és mantenir l’essència Eugenio. Quan hem de prendre decisions, la pregunta és “ell ho faria?” i com sé com actuava, em poso en  la situació. Ho faria? No. Doncs no ho faig.

Quina és la reacció del públic quan veu el Reugenio?

La gent surt del teatre encantada. El primer cop un senyor amb llàgrimes als ulls em va felicitar i em va dir que no volia venir per mantenir el record que tenia del meu pare, això passa sovint, però va afegir que als 5 minuts s’havia oblidat que era un imitador. És el millor elogi que et poden dir. També haig de dir que el Reugenio és una interpretació, no una imitació. Crec que la paraula “imitació” el desvirtua.

Com definiries el teu pare personalment?

Un tio molt autèntic, amb una escala de valors molt clara. Molt amic dels seus amics. Una persona molt respectuosa, que ajudava si podia. Ho va passar molt malament a la seva vida i va lluitar com un cabró. Era molt fidel. No suportava La mentida. El meu pare va marxar molt d’hora, però jo crec que està aquí, en el record de la gent.

Creus que la figura del Reugenio està ajudant positivament a mantenir la memòria de l’Eugenio?

Crec personalment que sí. Si jo no hagués fet això fa 4 anys l’humor de l’Eugenio s’acabaria perdent. Els acudits avui en dia van via wassap, fa dos anys anaven per power point, cada vegada s’expliquen menys. I crec que l’humor de l’Eugenio ens pertany a tots. L’Eugenio és dels pocs catalans estimats a tota Espanya i ja que ningú en aquest país va tenir els nassos de retre-li un tribut com es mereixia, ni una plaça, ni un teatre, ni res… li faig jo.

Com et sents treballant en aquest projecte?

M’encanta. Estic fent algo que havia buscat molts anys, vaig estar 39 anys buscant què fer en la meva vida, i em va arribar quan vaig fer 40. Crec que és un regal de la vida sentir-te realitzat amb la feina que fas, i poder crear coses noves.

Gerard Jofra en un moment de l’entrevista. Foto: Eva Macia

www.elsabenaquelquediu.com

Marta Tello