L’alcalde de la ciutat comprèn les molèsties dels veïns, però posa en valor les virtuts del turisme
Trias respon els mitjans després de visitar el centre / J.M.
@molina_jordi / La inauguració del nou Centre de Serveis Socials del Poble-sec, el dia abans de Nadal, va servir perquè l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, s’apropés al barri en una setmana en què el carrer Blai havia estat el centre d’atenció. Feia només uns dies que aquest diari havia publicat el reportatge ‘Blai: la immensa terrassa’ i, hores després, era El Periódico el que, sota el títol ‘Blai, mor d’èxit’, qüestionava l’aspecte actual del carrer, superpoblat de terrasses que envaeixen l’espai públic pel qual es va projectar.
En el torn obert de preguntes, l’alcalde es va mostrar comprensiu amb les molèsties que pateixen el veïns, però va insistir en les parts positives, com la generació de llocs de treball a la zona, conseqüència, va dir, del turisme. “El Poble-sec, com totes les zones de Barcelona, necessita el turisme, o és que és l’únic punt de la ciutat que no vol turisme?”, es va preguntar retòricament després de defensar la nova normativa municipal que ha de regular la proliferació de vetlladors. “El que no podem fer és prohibir als negocis que posin terrasses”. A més, Trias, va descartar les similituds del Poble-sec amb amb Ciutat Vella i va negar l’existència de cap procés de gentrificació, tal i com alerten algunes plataformes de veïns del barri.
El carrer Blai, de 450 metres, suma 41 bars i 32 terrasses / Ana Inés Falcone
I és que les afirmacions de l’alcalde contrasten amb l’anàlisi que fan algunes veus més crítiques. “Cal tenir en compte la situació d’explotació laboral en què es troben molts dels treballadors i treballadores d’aquestes grans cadenes de bars que ofereixen preus tan barats”, ens explica Marc Serra, sociòleg i membre de la comissió Repensar Poble-sec de l’Assemblea de Barri. De fet, aquest col·lectiu, denunciava en el darrer article publicat a ZONA SEC, un “urbanisme depredador” que, entre altres conseqüències, comporta “especulació i empobriment”.
Precisament per això, durant la compareixença de Trias, ZONA SEC li va preguntar si considerava contradictori que s’inaugurés el nou Centre de Servis Socials mentre que el projecte de ciutat que impulsa l’Ajuntament afavoreix, segons el col·lectiu esmentat, un efecte invers. “Molts veïns han hagut de deixar el barri arran de l’elevat preu de la vida i de l’habitatge, mentre tenim 345 pisos turístics i es calcula que hi podrien haver fins a una desena de desnonaments en els propers mesos”. De fet, es donen casos força paradigmàtics, com en el número 154 de Nou de la Rambla, un edifici únicament habitat per turistes, llevat el 1r 1a.
Nou Centre de Serveis Socials
Trias, al carrer Roser, abans d’entrar al nou Centre de Serveis Socials / J.M.
L’alcalde va fer aquestes declaracions aquest 24 de desembre durant l’acte d’inauguració del nou edifici del Centre de Serveis Socials del Poble-sec, que estrena nova ubicació —al carrer Roser, 15—. Segons fonts municipals, el centre –que ja portava en funcionament dues setmanes—oferirà atenció als més de 50.000 veïns del Poble-sec i Font de la Guatlla. L’acte va comptar, també, amb la intervenció de la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualat i Esports, Maite Fandos, i la presència del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i alguns representants del teixit associatiu del Poble-sec, com Josep Guzmán o Javier Velasco.
L’edifici, que té una superfície de 620 metres quadrats distribuïts en tres plantes, estarà conduït per 22 professionals, sumant el personal directiu i administratiu més els treballadors i educadors socials i psicòlegs. La inversió per adequar el centre ha estat de 1.372.823 euros. Trias va assegurar que l’estrena d’aquest nou equipament “respon a la prioritat que donem des del govern municipal a l’atenció a les persones, especialment a les que estan vivint més dificultats”.
Augment del transport públic
Trias, preguntat per l’augment de les tarifes de transport públic, va afirmar que aquest encariment és l’únic mecanisme per evitar que el deute acumulat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) -que actualment puja fins a 500 milions d’euros- continuï augmentant. “No podem continuar generant deute pensant que ho pagaran els nostres néts”, va afirmar l’alcalde, que va afegir que “caldrà buscar un nou pla de refinançament del deute on totes les administracions hi participin”.