La plataforma Salvem l’Arnau desconfia de les promeses dels partits polítics i reivindica, en una jornada d’art i lluita, la necessitat de conservar de l’edifici
@molina_jordi / Què fa el pallasso Miquelet un matí estival de diumenge davant del teatre Arnau? Fer riure a les criatures? Fer envermellir el públic que convida a l’escenari amb números de mim? Sí, però molt més que això. El pallasso Miquelet, de l’escola de l’enyorat pallasso Toto, fa el mateix que la resta d’artistes que van desfilar el passat 17 de maig per la plaça Raquel Meller: exigir la recuperació del teatre Arnau amb una arma molt poderosa: l’art.
El pallasso Miquelet, en acció davant del teatre Arnau / J.M.
El grup de jazz La Voice Band, o companyies independents de teatre, com Prostíbulo Poético, van sumar-se a la crida de Salvem l’Arnau en una jornada festiva en què es va llegir un manifest per la recuperació de l’edifici. “El que no podem fer dins l’Arnau, ho farem fora”, va advertir Toni Oller, un dels impulsors de la iniciativa. “El primer és salvar l’edifici, que no caigui a terra, i que l’Ajuntament assumeixi cost de la reparació”, afegia en declaracions a aquesta revista l’historiador Enric H. March, portaveu de la plataforma, en un acte que també va servir per recollir signatures en suport de la rehabilitació del vell cabaret.
Un cop assolit “l’objectiu bàsic” de salvar l’edifici, serà el torn del contingut que hauria de tenir el teatre i de com hauria de ser la seva gestió. Pel que fa al primer tema hi ha un ampli consens en què hauria de ser un espai a cavall de la memòria i l’art. Un temple museístic de la història del Paral·lel i alhora un tub d’escapament per a les companyies amateurs. Pel que fa la gestió, el debat encara està a l’aire: “Un model que ens agrada és el de Can Batlló”, explica Thais Bonilla, de Som Paral·lel –integrada dins el grup promotor de Salvem l’Arnau— que veu la recuperació de l’antic teatre com la punta de llança d’una lluita més ambiciosa: fer de l’avinguda del Paral·lel un eix per als veïns, amb memòria i espai públic, i on es limiti la proliferació de la iniciativa privada i el turisme. “Recuperar l’Arnau és salvar un tros del Paral·lel que defensem”.
En un debat electoral recent, organitzat per aquest mitjà conjuntament amb la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, les set formacions polítiques es van comprometre verbalment a mantenir l’edifici i ha projectar-hi, tal i com demana la plataforma veïnal, un Museu de les Arts escèniques. Caldrà veure ara si, amb el nou consistori en procés de consolidació, aquestes paraules acaben en un calaix –tal i com ha passat en els darrers mandats— o si, efectivament, s’obre un bri d’esperança pel futur de l’Arnau. Sigui com sigui, la persistència de la mobilització ciutadana serà clau.
La jornada festiva a la plaça Raquell Meller va servir, també, per recollir signatures de suport / J.M.
Properes cites: 13 juny i 19 juliol
El proper 13 de juny, Salvem l’Arnau organitza una xerrada en forma d’homenatge a la cupletitsta Raquel Meller a Cotxeres Borrell (20:30). Un mes més tard, el 19 de juliol, i coincidint amb la Festa Major del Raval, es preveu un acte reivindicatiu a la plaça que du el nom de l’artista, just davant l’Arnau. De fet, està en curs una iniciativa en per pintar el mur de contenció de color groc que hi ha davant l’Arnau, un element que suporta la façana. La voluntat de plataforma ciutadana és que la decoració evoqui a la memòria popular del Paral·lel.