Connecta amb nosaltres

Societat

Viure a prop del port: quan l’aire és fum

Publicat

on

Els barris propers al Port de Barcelona, com el Poble-sec, s’exposen a uns nivells de contaminació 100 vegades superior que la resta de la ciutat

@molina_jordi / La salut del món sencer s’ha debatut aquest desembre a París. La 21a edició de la Convenció de l’ONU pel Canvi Climàtic –coneguda com COP21– ha aconseguit que 194 països, incloent els principals responsables de la contaminació mundial, com els EUA i la Xina, hagin signat el primer gran acord universal per avançar en la lluita contra el canvi climàtic. Però aquesta gran fita diplomàtica, que tardarà anys en recollir els seus fruits, no soluciona el problema que, avui, ja pateix Barcelona i, en concret, el barris més propers al port, com el Poble-sec.

Estudis recents constaten que el port barceloní, que va batre rècords d’arribada de vaixells els anys 2013 i 2014 –les dades de 2015 encara no s’han processat—, és un dels principals causants de la contaminació de l’aire de la ciutat. En concret, provoca el 23% de la pol·lució en partícules en suspensió i el 16% per diòxids de nitrogen. La presència de bucs pesants, les maniobres en atracar i salpar, i l’ús de màquines durant les feines de càrrega i descàrrega de les mercaderies en són les primeres causes que expliquen aquest elevat percentatge.

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat  / EFE

Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat / EFE

Segons la portaveu d’Ecologistes en Acció, María García, aquestes dades “afecten aquells barris més propers al port”, i cita els exemples de Ciutat Vella o el Poble-sec, els principals afectats. Les dades són el fruit del Congrés Green Port celebrat a Barcelona ara fa un any, que certificava que zones com per exemple la Meridiana, on tot i el trànsit hi oscil·len entre 20.000 i les 30.000 partícules ultra fines per centímetre cúbic; estan molt per sota les 480.000 partícules de les zones properes al port.

Ara fa tot just un any, el doctor Axel Friedrich, amb anys d’experiència com a responsable de qualitat de l’aire de l’Agència Ambiental Federal Alemanya, va visitar el port de Barcelona en el marc de l’esmentat Green Port, que mesurava l’impacte dels creuers en les principals capitals europees. En aquella ocasió, les conclusions de l’expert van ser contundents: “Les concentracions de partícules prop de les terminals de creuers són unes 100 vegades superiors que la concentració de fons normal de les ciutats”.

Malalties associades a la contaminació

Aquestes micropartícules, imperceptibles però altament contaminants, són una greu amenaça per a tots els habitants, i segons els experts, com García o el mateix Friedrich, “poden provocar malalties respiratòries i cardiovasculars, danys neurològics, càncer i mort prematura”. De fet, l’activista ecologista alerta, en una conversació amb ZONA SEC, dels múltiples cassos de càncer de colon detectats entre la plantilla portuària, amb un índex molt per sobre de la mitjana.

Segons Garcia, “és irresponsable que se segueixi permetent als creuers cremar combustibles molt bruts davant de les nostres ciutats quan existeixen mesures alternatives”. Durant tot el temps en què aquests grans vaixells estan amarrats al port -a Barcelona tenim l’Allure of the Seas el tercer creuer més gran del món— no deixen de cremar combustible altament contaminant per generar l’electricitat necessària per alimentar la infinitat d’activitats ofertes a bord.

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció

L’activista d’Ecologistes en acció suggereix que “si un creuer vol entrar al port de Barcelona se li hauria d’obligar a utilitzar les millors tecnologies disponibles per a la reducció d’emissions com els filtres de partícules i els catalitzadors SCR, l’ús de combustibles menys contaminants i la connexió a la xarxa elèctrica quan està en port”. En cas que no es complissin els requisits, els ecologistes proposen no deixar passar el vaixell, com ja s’ha fet als EUA o al Mas del Nord o el Bàltic.

 

El pols municipal contra la pol·lució

Del 30 de novembre al 4 de desembre el govern d’Ada Colau va realitzar una campanya de sensibilització entre els conductors de vehicles privats de la ciutat. L’objectiu era conscienciar als veïns de la incidència que té l’ús dels vehicles en els seus desplaçaments diaris sobre la contaminació a la ciutat, tant a nivell dels fums que desprenen com del soroll que produeixen.

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament

Unes setmanes abans, la regidora de mobilitat Mercedes Vidal va decidir recuperar el Dia Sense Cotxes amb el tall d’onze vies principals de la ciutat. El resultat va ser la reducció a la meitat de contaminació atmosfèrica a les vies tallades. A Sants-Montjuïc, els carrers de Consell de Cent –entre Tarragona i Creu Coberta—; carrer Moianès –entre Creu Coberta i Carretera de La Bordeta, al barri d’Hostafrancs— i el carrer de Tapioles, al Poble-sec, van estar entre els escollits pels veïns del barri, on s’hi van desenvolupar activitats de sensibilització.

Avenços insuficients

Les primeres reaccions del port de Barcelona, a parer dels ecologistes, són insuficients. Tot i que el repte és convertir-se l’any 2020 en una infraestructura amb emissions de carboni neutres, García creu que “és un brindis al sol” fins que no hi hagi una llei que obligui als vaixells a adaptar-se a les noves fonts energètiques. Des del port s’aposta per dur a terme diverses actuacions a fi de reduir al màxim les emissions i compensar l’empremta de carboni en el transport.

El port –que ha passat de rebre 0,6 milions de creueristes l’any 2000 a 2,6 milions l’any passat, segons Turisme- també forma part d’un dels punts vermells d’un expedient sancionador obert per la Comissió Europea a Barcelona per no complir la normativa, el passat mes de juny. Des d’Ecologistes en acció es demana que la gestió portuària de la ciutat deixi de ser estatal i passi a ser competència municipal. “Potser d’aquesta manera combatrem l’opacitat”, etziba García.


Els creuers són ciutats flotants d’entre dos i cinc mil habitants. Consumeixen l’equivalent a 12.000 cotxes, segons revela un informe de l’organització Oceana, amb l’agreujant que utilitzen els combustibles més barats -el fueloil pesat té 3.500 vegades més sofre que el dièsel- i no estan obligats a filtrar el que emeten, com sí ho estan els cotxes o els camions. Quan arriben a port, segueixen contaminant, perquè cremen gasoil per mantenir els motors en marxa i alimentar electricitat, piscines, discoteques, cinemes, gimnasos, aire condicionat, cuines.

Societat

L’hort comunitari: un projecte sostenible i veïnal

L’entitat juvenil del barri gestiona l’espai ubicat a la Font Trobada del Passeig de l’Exposició

Publicat

on

D’espai buit a espai amb vida social. L’associació juvenil de barri, Joves Units del Poble-sec ha començat a recollir els fruits de la bona gestió de l’hort de la Font Trobada, situat al Passeig de l’Exposició. La raó: aquest no només proporciona producte fresc, sinó que també s’ha convertit en un espai de trobada i col·laboració per a les famílies del barri.

El responsable de l’hort, Athos Martínez, reconeix que el projecte ha creat un gran vincle entre els veïns. “Li dediquem temps i esforç, però tot és recompensat perquè passem una bona estona tots plegats. Tal com destaca, “els que més gaudeixen són els petits, ja que poden jugar i aprendre coses noves de la natura”. Des de l’organització assenyalen que ja tenen llista d’espera per a poder participar, motiu pel qual han començat a treballar en un segon hort “per ampliar la capacitat i oferir més espai als interessats”.

Un espai per a tothom

Aquest projecte, segons Martínez, és molt més que un lloc per cultivar aliments; és un punt de trobada que fomenta la cohesió social i el benestar comunitari. De fet, demostra que la unió entre veïns pot transformar un petit espai en un gran motor de canvi. El darrer 13 d’agost, l’hort va ser presentat als participants del centre Sant Joan de Déu Serveis Socials, que van rebre com una oportunitat l’opció d’involucrar-se en aquest projecte.

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament encara no ha presentat la demanda judicial per netejar el solar de Piquer

El consistori argumenta que el sistema és molt garantista amb el fet d’entrar en una finca privada i que el procés burocràtic és lent

Publicat

on

Coloms, rates i paneroles. Aquestes són les plagues que pateixen els veïns de la finca abandonada i mig ensorrada que s’ubica al número 10 del carrer de Piquer. Un malson que no ha fet més que agreujar-se aquest darrer estiu, però que no sembla tenir solució ni a curt ni a mig termini. “Cada vegada hi ha més misèria”, relata la veïna de la finca, Maria Martínez. Tal com recorda, aquest petit infern es va començar a cuinar fa 20 anys, quan l’edifici-taller va quedar tancat. L’abandonament, però, no ha fet més que anar a pitjor des que fa cinc anys enrere es va ensorrar el pati.

Un especulador
Segons explica el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, la finca és propietat d’una persona que no fa més que pressionar a l’administració pública perquè li canviï la qualificació del solar. La raó: actualment allà només pot construir un equipament (com una escola o una residència), mentre que el propietari, amb qui ZONA SEC ha estat incapaç de contactar, voldria aixecar habitatge. “Ell vol especular, per això intenta pressionar amb l’estat del solar”, apunta Gàzquez.
Pressions creuades

Des del consistori apunten que “de manera continuada s’està requerint al privat la seva obligació de mantenir el solar net i en condicions”, expliquen fonts municipals. De fet, “davant els reiterats incompliments”, el consistori ja l’ha sancionat amb sis multes coercitives, les quals sumen un total de 8.000 euros. “A mitjans de juny es va fer el darrer intent d’entrada a domicili notificat prèviament a la propietat, però ni aquesta, ni cap representant es van presentar a la cita”, expliquen les mateixes fonts.

Una tardor insuportable
Si bé l’estiu ja ha sigut un infern, amb l’arribada de la tardor els problemes no es resoldran pas. “Amb la pluja això empitjorarà; l’aigua no troba la manera de sortir, es queda estancada i, de mica en mica, es filtrarà una vegada més a les finques col·laterals”, detalla Martínez.

“Hi ha famílies tenen les parets de les habitacions negres per culpa de la humitat”, afegeix. De fet, entre els afectats no només hi ha els veïns: els usuaris d’una residència de gent gran i els hostes d’un hotel també han de conviure amb aquest interior d’illa. “No entenem que la propietat privada sigui més important que el benestar de tots aquests veïns”, denuncia Jordi Llordella, també afectat per Piquer, 10.

Dues vies per resoldre el problema
La primera de les solucions suposaria l’entrada subsidiària dels equips municipals per netejar el solar i enretirar la runa. La segona es tractaria de la compra o l’expropiació directa, amb l’objectiu d’aprofitar l’avinentesa que el solar pot encabir algun dels equipaments que des de fa anys reclamen les entitats veïnals del Poble-sec. Si bé la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va assegurar en el darrer Consell de Barri que aquesta segona via “no està descartada”, també va emfatitzar que a dia d’avui els tècnics treballen en relació amb la primera.

Els veïns, desesperats amb l’Ajuntament
Tot i la predisposició de Gil a posar fil a l’agulla, el pas dels mesos sense veure cap resposta administrativa ha començat a desesperar als veïns. “Crec que no estan fent res, estic molt enfadada amb l’Ajuntament, des del Consell de Barri que no s’han posat en contacte amb ningú”, denuncia Martínez, qui assegura que, malgrat portar 40 anys en el seu pis, “cada dia” es planteja marxar. Per la seva banda, Llordella es mostra desesperat: “Sembla que la prioritat de l’Ajuntament no és el benestar dels veïns, sinó la Copa Amèrica o asfaltar corrents el passeig de Gràcia perquè corri la Fórmula 1”.

Gil admet que “és difícil d’entendre”, però insisteix en el fet que “el procés és lent”. “El sistema és molt garantista i no podem entrar en un lloc privar i netejar si no fem bé tots els passos”, afegeix. Malgrat tot, els veïns continuen sense entendre com que encara no s’ha presentat la documentació al jutjat. “Hem parlat amb gent d’altres ajuntaments i ens han admès que són processos lents, però que en dos o tres mesos aquesta documentació ja es pot tenir recolpilada”, destaca Llordella.

Malgrat que des de l’Ajuntament al·leguen que “la sol·licitud d’entrada es demanarà a principis de setembre”, en total els veïns de Piquer 10 acumulen gairebé un any d’espera.

El problema trigarà a resoldre’s
Tal com han confirmat fonts municipals a ZONA SEC, l’Ajuntament encara no ha presentat la demanda judicial per poder fer l’entrada a la finca. Un retard burocràtic en què els veïns posen el passat novembre com a punt de partida, quan la regidora Raquel Gil es va comprometre a posar fil a l’agulla. Tanmateix, alguns veïns, com María Martínez, recorden que ja van traslladar el problema a l’alcalde Jaume Collboni quan encara ni s’havien celebrat les eleccions i aquest se’ls va comprometre a resoldre la qüestió.

No debades, ara des de l’Ajuntament apunten que, un cop es presenti la demanda judicial, caldrà esperar a l’autorització del jutge per “poder accedir a l’espai, avaluar quina actuació de neteja hi cal fer i el cost”. Posteriorment, i un cop es determini com s’ha de procedir, el consistori haurà de notificar primer al propietari sobre què ha de fer. “En cas que no se’n faci càrrec, malgrat estar-hi obligat per llei, caldrà fer una nova petició judicial d’entrada per poder actuar el districte subsidiàriament”, relaten les mateixes fonts. Pel que fa a l’expropiació o compra, aquesta només s’ha començat a estudiar.

Continua llegint

Societat

Editorial | Un nou equipament municipal, la solució per a Piquer 10

Publicat

on

Per

Els veïns de la finca del carrer de Piquer número 10 conviuen des de fa anys amb un solar en absolut estat d’abandonament. Una situació que no fa més que agreujar-se dia rere dia i que posa de relleu les incapacitats del sistema per protegir el benestar veïnal. En aquest cas, tal com es desenvolupa al reportatge de la pàgina 3, els veïns han de conviure permanentment amb plagues de coloms, rates i paneroles. Si bé ja van denunciar la situació fa gairebé un any, l’Ajuntament a hores d’ara s’ha limitat a multar i requerir a la propietat que netegi el que no ha netejat en 20 anys. La raó: l’únic objectiu del privat és construir habitatges en una parcel·la on ha d’anar un equipament.

Si bé el sistema és i ha de ser garantista, també ha de ser àgil a l’hora de protegir els interessos de la majoria social per sobre de la propietat privada. En cas contrari, l’administració pública passa a ser un llast per a la vida de les persones i un escut per als qui només volen satisfer els seus interessos personals sense cap mena de moral.
No s’entén com que els serveis jurídics de l’Ajuntament encara no han presentat la demanda judicial per poder entrar a la finca. Sobretot, no s’entén que el Govern municipal no hagi pressionat abans al propietari a fer alguna cosa i que el consistori s’hagi hagut de començar a moure un cop els veïns han denunciat que la situació ja és insostenible.

És rellevant recordar que aquests són els mateixos veïns que fa dos anys van patir l’incendi del local ubicat al número 14, on s’aparcaven i es carregaven les bateries dels bicitaxis que posteriorment el mateix Ajuntament va decidir prohibir. Si bé aleshores els veïns també van presentar múltiples queixes sobre l’activitat que es duia a terme, fins que no es va produir la desgràcia que l’activitat no va cessar.

Piquer 10 avui dia concentra tots els problemes que afligeixen el Poble-sec, però amb astúcia política i lideratge, aquesta parcel·la pot passar de ser l’epicentre de l’abandonament de les polítiques públiques, a un referent. Al cap i a la fi, si l’executiu municipal es decideix a comprar o expropiar el solar, no només solucionarà la vida als veïns, sinó que també els podrà recompensar amb algun dels equipaments que les entitats veïnals i culturals reclamen des de fa anys. Precisament, el de Piquer ha de ser un dels pocs solars que queden disponibles al barri per aixecar un nou edifici municipal.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024