Els barris propers al Port de Barcelona, com el Poble-sec, s’exposen a uns nivells de contaminació 100 vegades superior que la resta de la ciutat
@molina_jordi / La salut del món sencer s’ha debatut aquest desembre a París. La 21a edició de la Convenció de l’ONU pel Canvi Climàtic –coneguda com COP21– ha aconseguit que 194 països, incloent els principals responsables de la contaminació mundial, com els EUA i la Xina, hagin signat el primer gran acord universal per avançar en la lluita contra el canvi climàtic. Però aquesta gran fita diplomàtica, que tardarà anys en recollir els seus fruits, no soluciona el problema que, avui, ja pateix Barcelona i, en concret, el barris més propers al port, com el Poble-sec.
Estudis recents constaten que el port barceloní, que va batre rècords d’arribada de vaixells els anys 2013 i 2014 –les dades de 2015 encara no s’han processat—, és un dels principals causants de la contaminació de l’aire de la ciutat. En concret, provoca el 23% de la pol·lució en partícules en suspensió i el 16% per diòxids de nitrogen. La presència de bucs pesants, les maniobres en atracar i salpar, i l’ús de màquines durant les feines de càrrega i descàrrega de les mercaderies en són les primeres causes que expliquen aquest elevat percentatge.
Els creues de luxe i el Port de Barcelona suposen el 23% de la pol·lució de la ciutat / EFE
Segons la portaveu d’Ecologistes en Acció, María García, aquestes dades “afecten aquells barris més propers al port”, i cita els exemples de Ciutat Vella o el Poble-sec, els principals afectats. Les dades són el fruit del Congrés Green Port celebrat a Barcelona ara fa un any, que certificava que zones com per exemple la Meridiana, on tot i el trànsit hi oscil·len entre 20.000 i les 30.000 partícules ultra fines per centímetre cúbic; estan molt per sota les 480.000 partícules de les zones properes al port.
Ara fa tot just un any, el doctor Axel Friedrich, amb anys d’experiència com a responsable de qualitat de l’aire de l’Agència Ambiental Federal Alemanya, va visitar el port de Barcelona en el marc de l’esmentat Green Port, que mesurava l’impacte dels creuers en les principals capitals europees. En aquella ocasió, les conclusions de l’expert van ser contundents: “Les concentracions de partícules prop de les terminals de creuers són unes 100 vegades superiors que la concentració de fons normal de les ciutats”.
Malalties associades a la contaminació
Aquestes micropartícules, imperceptibles però altament contaminants, són una greu amenaça per a tots els habitants, i segons els experts, com García o el mateix Friedrich, “poden provocar malalties respiratòries i cardiovasculars, danys neurològics, càncer i mort prematura”. De fet, l’activista ecologista alerta, en una conversació amb ZONA SEC, dels múltiples cassos de càncer de colon detectats entre la plantilla portuària, amb un índex molt per sobre de la mitjana.
Segons Garcia, “és irresponsable que se segueixi permetent als creuers cremar combustibles molt bruts davant de les nostres ciutats quan existeixen mesures alternatives”. Durant tot el temps en què aquests grans vaixells estan amarrats al port -a Barcelona tenim l’Allure of the Seas el tercer creuer més gran del món— no deixen de cremar combustible altament contaminant per generar l’electricitat necessària per alimentar la infinitat d’activitats ofertes a bord.
Veïns es manifesten el 12 de desembre a les portes de l’Ajuntament en contra dels acords “insuficients” de la COP21 / Ecologistes en Acció
L’activista d’Ecologistes en acció suggereix que “si un creuer vol entrar al port de Barcelona se li hauria d’obligar a utilitzar les millors tecnologies disponibles per a la reducció d’emissions com els filtres de partícules i els catalitzadors SCR, l’ús de combustibles menys contaminants i la connexió a la xarxa elèctrica quan està en port”. En cas que no es complissin els requisits, els ecologistes proposen no deixar passar el vaixell, com ja s’ha fet als EUA o al Mas del Nord o el Bàltic.
El pols municipal contra la pol·lució
Del 30 de novembre al 4 de desembre el govern d’Ada Colau va realitzar una campanya de sensibilització entre els conductors de vehicles privats de la ciutat. L’objectiu era conscienciar als veïns de la incidència que té l’ús dels vehicles en els seus desplaçaments diaris sobre la contaminació a la ciutat, tant a nivell dels fums que desprenen com del soroll que produeixen.
Activitat veïnal durant el Dia Sense Cotxes / BCN Ajuntament
Unes setmanes abans, la regidora de mobilitat Mercedes Vidal va decidir recuperar el Dia Sense Cotxes amb el tall d’onze vies principals de la ciutat. El resultat va ser la reducció a la meitat de contaminació atmosfèrica a les vies tallades. A Sants-Montjuïc, els carrers de Consell de Cent –entre Tarragona i Creu Coberta—; carrer Moianès –entre Creu Coberta i Carretera de La Bordeta, al barri d’Hostafrancs— i el carrer de Tapioles, al Poble-sec, van estar entre els escollits pels veïns del barri, on s’hi van desenvolupar activitats de sensibilització.
Avenços insuficients
Les primeres reaccions del port de Barcelona, a parer dels ecologistes, són insuficients. Tot i que el repte és convertir-se l’any 2020 en una infraestructura amb emissions de carboni neutres, García creu que “és un brindis al sol” fins que no hi hagi una llei que obligui als vaixells a adaptar-se a les noves fonts energètiques. Des del port s’aposta per dur a terme diverses actuacions a fi de reduir al màxim les emissions i compensar l’empremta de carboni en el transport.
El port –que ha passat de rebre 0,6 milions de creueristes l’any 2000 a 2,6 milions l’any passat, segons Turisme- també forma part d’un dels punts vermells d’un expedient sancionador obert per la Comissió Europea a Barcelona per no complir la normativa, el passat mes de juny. Des d’Ecologistes en acció es demana que la gestió portuària de la ciutat deixi de ser estatal i passi a ser competència municipal. “Potser d’aquesta manera combatrem l’opacitat”, etziba García.
Els creuers són ciutats flotants d’entre dos i cinc mil habitants. Consumeixen l’equivalent a 12.000 cotxes, segons revela un informe de l’organització Oceana, amb l’agreujant que utilitzen els combustibles més barats -el fueloil pesat té 3.500 vegades més sofre que el dièsel- i no estan obligats a filtrar el que emeten, com sí ho estan els cotxes o els camions. Quan arriben a port, segueixen contaminant, perquè cremen gasoil per mantenir els motors en marxa i alimentar electricitat, piscines, discoteques, cinemes, gimnasos, aire condicionat, cuines.