Connecta amb nosaltres

Entitats

Quo vadis, turisme?

Publicat

on

Josep M. Torremorell / Cal definir primer un model turístic abans de prendre qualsevol mesura.

El turisme se situa en el segon lloc de les preocupacions dels barcelonins, només superat per l’atur, segons el nostre Ajuntament. El 2005, el turisme
ni tan sols apareixia en la llista, però avui és la principal preocupació per al 8,1% dels enquestats, quan el 2015 ho era per al 6,4% i el 2014, per al 3,8%. La preocupació és més intensa entre els veïns de la Barceloneta, la Sagrada Família i el Barri Gòtic. El juliol de 2015 l’Ajuntament va establir una moratòria d’un any en la concessió de noves obertures d’hotels, que s’ha prorrogat un any més. Mentrestant ha elaborat el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), pendent d’aprovar perquè no hi ha prou suports. El pla autoritza 11.705 llits turístics nous, però només en barris perifèrics. El PEUAT ha aconseguit: 1) aturar inversions turístiques per valor d’uns 550 milions d’euros; 2) crear una bombolla hotelera en benefici de les multinacionals. Abans de la moratòria, el preu d’un hotel a la ciutat de Barcelona se situava entre 180.000 i 300.000 euros per habitació, ara està en 800.000 euros; i 3) esperonar l’augment d’apartaments turístics il·legals.

Turistes al parc güell / El País

Turistes al parc güell / El País

Models inadequats Malgrat tot, encara que s’allotgin al Poble-sec, els turistes continuaran anant a la Sagrada Família, lloc ideal per fer-hi una superilla que esponjaria la zona, en lloc de la del Poblenou, un antioasi: si un oasi és un lloc amb vida rodejat de desert, allí han creat una illa deserta rodejada de vida. Per més inri, per al regidor d’Urbanisme, l’arquitecte Daniel Mòdol, la Sagrada Família és un una mona de Pasqua. No em ficaré en debats estètics, però a mi m’agraden més les mones de Pasqua que els bunyols del senyor Mòdol, com la biblioteca de Lloret de Mar. La humanitat sempre ha estat migrant i no hi ha migracions ni turisme dolent per se, sinó models inadequats per a un desenvolupament harmònic. Què podem fer amb el turisme? Ordenar-lo. Com? Definint el model turístic. Llavors es podran prendre les mesures adients per caminar cap a l’objectiu proposat. De moment, no n’hi ha cap. Consideracions d’actualitat Per acabar, una necrològica i un agraïment. El meu més sentit condol al PSOE (R.I.P.), ferit de mort per l’al·lèrgia als referèndums, les urnes i la democràcia. S’uneix així a altres damnificats pel procés català, i víctimes de la mateixa epidèmia al·lèrgica: PSC, UDC, ICV… I l’agraïment a la patètica actuació del TC, el Tribunal Constitucional, convertit ara en CT (Cadena los Tigres), pel seu afany d’empaperar independentistes. Pobres bèsties! Quina inestimable ajuda ens estan donant per accelerar el procés cap a la independència! Sabia que no ens defraudarien.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024