Activista primer, periodista després. A Antonio Baños (Barcelona, 1967) li peta ser políticament correcte. El seu discurs, aparentment senzill, no deixa d’estar carregat d’idees. El que un acadèmic explicaria de forma enrevessada, ell ho sintetitza amb quatre exemples. Argumentacions que ara vol endreçar en un llibre dedicat “a desmuntar els tòpics que llença el sector hoteler i aquells que diuen: ‘no he pensat mai en el turisme, però suposo que ha de ser bo’”, avança.
La indústria del turisme ens ha venut la moto?
Primer hem de tenir en compte que el turisme no és una indústria. Ni necessita màquines, ni crea res. És un sector primari, perquè és extractiu. S’assembla més al petroli o a l’art ramader: agafa gent, la fa pasturar per la ciutat i després la porta a l’estable: l’hotel.
Aquesta idea no està gaire generalitzada.
Pensa que els mitjans de comunicació també viuen del turisme. El sector posa molts anuncis. Conec periodistes que són convidats regularment a creuers i viatges. Després ens diuen que vivim del turisme i que és un èxit. Com a molt ens diran de gestionar les petites molèsties. Però el turisme no genera molèsties, genera expulsió i exclusió.
Semblava que el turisme feia créixer la ciutat. S’ha anat de les mans?
Els qui van muntar el model els importava un rave que s’anés de les mans. Bàsicament, el gran patriciat barceloní buscava posar la ciutat al mapa perquè s’aprofités el seu capital. I quan diem burgesia sempre pensem en els convergents, però hem de tenir en compte que a Barcelona hi ha una gran burgesia socialista que aposta per netejar Barcelona.
Barcelona posa’t guapa.
Al final un turista és el millor agent del capitalisme. Demanen dues coses: repressió i precarització. O dit d’una altra manera: que un lloc sigui segur i barat. Preus baixos signifiquen petar-se sindicats i condicions laborals. I repressió es tradueix en espais nets. Sense putes, ni negres, ni moros, ni drogoaddictes, ni cases lletges. És l’operació que es va fer abans dels jocs: netejar el centre. Ningú viatja per veure coses lletges.
Es pot revertir el model?
Amb una taxa turística descomunalment més alta. Que servís realment per pal·liar els costos que genera el turista. Ha de quedar clar que un turista no aporta diners. Costa diners. No ho dic jo, ho diu un economista d’ordre i liberal com Miquel Puig.
Expliqui això.
Els turistes fan caca i pipi; beuen i gasten aigua… Qui la paga? Nosaltres. 1,5 milions d’habitants paguem la potabilització, canalització i drenatge del sistema d’aigües que després consumeixen 32 milions de pernoctacions. Transport públic? Tampoc el paguen. I diràs: però si compren la T-10 bla, bla, bla… Però és que amb el bitllet es finança només entre un 30% i un 50% del que costa.
No ens toquen directament la butxaca, però.
Però després augmenten els preus i als barcelonins ens fan més pobres. Si una cervesa val 1 euro i quan arriben els turistes val 4, a tu el turisme et costa 3. A més, els turistes no donen diners a la gent. Els milions d’impacte econòmic que ens expliquen en realitat van a les grans multinacionals del sector hoteler.
D’on sorgeix el mantra de la turismofòbia?
La paraula ha aparegut des dels mitjans i està dirigida pels gabinets de comunicació. Volen vincular la xenofòbia al turisme, quan són dues figures antagòniques. Barcelona sempre necessita migrants. El que no necessita són turistes. Un migrant genera riquesa i el turista és un jeta que viu de la riquesa de la resta.
No és ell qui es paga el viatge?
Posem per cas el carrer Blai. Per què està ple de terrasses? Perquè tots els barcelonins han pagat la reforma. Qui ho gaudeix? Els turistes. A qui paguen? A les quatre o cinc terrasses. S’aprofiten d’una despesa que ha fet tota la ciutat per als veïns i que ara s’han apropiat els sectors turístic i restaurador.
Com ho aturaries?
Organització i lluita. Si treuen veïns del seu bloc per fer pisos de luxe, s’okupa. Aquest sector és molt poderós econòmicament, però és tremendament poruc en imatge. Si la gent que lloga pisos de luxe o que va a un cuqui-hotel sap que se l’okuparan els veïns o li llançaran ous de pintura, s’adonaran que Barcelona no és una ciutat d’idiotes, sinó una ciutat organitzada. Hem de començar a amenaçar als AirBnb i els MK Premium; són molt dèbils. Viuen de la imatge de confort de Barcelona.
Quin paper juguen les condemnes del Govern de Colau sobre les accions organitzades?
La nostra alcaldessa ha sigut okupa, ha fet escraches i s’ha emmanillat. La seva carrera política l’ha construït amb unes accions absolutament nobles i justes. Ho trobo un gran mèrit. Però l’alcaldessa ha fet unes pràctiques que ara no pot demanar que no les facin els veïns. Els van votar perquè venien d’aquest món.