@4tito4 / S’enceta un nou any que serà molt especial per a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. La federació haurà de trobar relleu del seu president, Josep Guzmán (Barcelona, 1956) fa un pas al costat obligat pel desgast del càrrec i després d’haver viscut un període “molt dur”, com diu, en l’àmbit polític, social i econòmic. Reivindica la tasca gestora de l’organisme i de tenir fil directe amb el regidor de torn, un paper que li han valgut crítiques per “sortir a la foto”. Defensa una feina “totalment altruista” envers el barri i espera sabia nova per regenerar una Coordi que va camí de la trentena.
Cinc anys (2012-2017) a la presidència que han coincidit amb un període marcat per la crisi econòmica.
Van caure les aportacions de les fundacions de les caixes; també ens van retallar, en un primer moment, un 30% les subvencions de la Generalitat i a banda d’això, el Govern no podia pagar. I s’havien d’ingressar, en aquella època, catorze nòmines. Pel meu perfil de comptable vaig poder endreçar la part organitzativa de la Coordinadora, que és el que li calia.
Ara hi ha una base sòlida per si s’hagués d’afrontar una etapa similar de retallades?
Crec que sí. Primer, perquè s’han eliminat costos superflus, en el sentit de racionalitzar les despeses. Sense aplicar retallades i molt menys de personal. De fet, s’ha ampliat la plantilla en dues persones. I segon, s’han diversificat els ingressos o les ajudes,no estem lligats de mans, per exemple, tenint el 30 o 50% depenent de la Generalitat o l’Ajuntament. A més, puc dir que a dia d’avui la Coordinadora està totalment sanejada, no té cap deute.
Quin segell creu que ha imprès en aquest temps a la federació?
He intentat crear la marca Coordinadora, per tal que l’èxit d’un dels seus projectes se’n pugui beneficiar la resta, és una qüestió d’aportar credibilitat. M’ha agradat que, organitzativament parlant, he intentat inculcar la idea que la Coordinadora no ha de fer res i coordinar-ho tot, és a dir, no ha de fer la Festa Major, és una tasca de les entitats. El que sí farem és ajudar a coordinar.
I a banda de l’economia, també ha estat un període crispat en l’àmbit polític i social. Especialment evidenciat amb la reforma del Paral·lel.
Sempre dic que la Coordinadora és apolítica, no hem entrat en el joc polític de cap partit. De cap. Pactem amb qui el poble ha posat a Creu Coberta 104 i el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec ha de sortir a la fotografia amb el regidor de torn. Això és així i molta gent no ho entén. I el Paral·lel era una llarga reivindicació, per al Poble-sec és el seu aparador i no la seva botiga. En cas contrari, el barri seria el magatzem i no ho volem. Per això, hem lluitat per la seva reforma i després el seu interior, amb el pla de barris per evitar-ne la degradació.
Però amb les necessitats que tenia i té el barri, calia destinar gairebé deu milions d’euros per fer un “aparador”?
Estem, ens agradi o no, en una societat capitalista i per a que algú inverteixi en algun lloc, com dic sempre, s’ha de posar la catifa vermella. Si no la poses, la gent no vindrà. Un exemple molt clar: un cop arribi el metro a La Marina, els pisos pujaran de preu, augmentarà la qualitat de vida del barri i dels seus veïns. No s’ha de fer el metro? No, perquè es degrada la zona. I el Paral·lel necessitava una inversió, també venia acompanyat amb una altra llista de demandes. El Poble-sec ha canviat moltíssim en els últims 20 anys, no hi havia centres cívics, ni poliesportiu…
Però no hi ha un ambulatori per donar cobertura a tota la població que viu al Poble-sec.
Per això cal un segon CAP, que estem demanant, i també una oficina de Correus. Encara queden serveis i infraestructures com ara un tercer centre cívic que pot ser al Palau de la Premsa. I respecte al Paral·lel, deixa’m afegir que em dona la sensació que hi ha més gent passejant, perquè hi ha la plataforma única que vam reclamar. I si hi ha moviment de persones, possiblement s’hi posaran botigues i això pot generar llocs de treball.
Un model de comerç per als turistes vol dir?
No, quan dic botigues no em refereixo només a restauració sinó a d’altres activitats. Vaig demanar a l’administració que posés un teatre. l’Arnau? Per què no? En aquest sentit, s’han de recuperar els espais buits que tenim al barri.
Quin perfil ha de tenir el seu successor o successora?
Una persona que conegui la Coordinadora, que tingui un esperit social i no empresarial per treballar per al barri. Ha de conèixer les tres potes bàsiques sobre les que camina la federació: la social o de serveis a la comunitat, l’associativa i la gestió d’equipaments públics. De totes maneres, no me’n vaig, deixo la presidència. Estaré aquí per ajudar en el que calgui.
Hi veu gent jove per regenerar l’entitat?
La gent jove pot venir, les portes estan obertes, però entenc que té un funcionament d’empresa i implica una responsabilitat a canvi de res. Tot i així, tinc esperances que hi entrin, però qui vingui ha de ser per aprendre i no a ensenyar.
Josep Guzmán a la Coordinadora d’Entitats
La condició que la junta directiva i el president no tinguin una retribució econòmica s’ha de mantenir en el futur?
En el moment que les teves decisions poden afectar el teu sou, estàs lligat. Això vol dir que ets partidista. Sempre he cregut en la gestió cívica i estic a favor de federacions en el que el patró i el seu equip no cobren sinó passaria a ser un consell d’administració.
La Base és una altra de les moltes entitats del barri amb vocació d’ajuda i veïnal, que compta amb diversos projectes destacats. Són dos models que poden coexistir?
I tant! Tot el que facin pel barri ens tindran al seu costat. El que s’ha de fer és sumar i no restar. El que no podem fer, com va passar fa temps, és fer-nos la traveta.
En el seu mandat han sorgit veus crítiques cap a la Coordinadora. L’última en forma d’iniciativa a decidim.barcelona.
Ara ja no, perquè la Coordinadora està encaminada, però he arribat a treballar vuit i deu hores diàries i sense cobrar. Algú està disposat a fer-ho? Es diu molt, però les coses no es fan soles i es proposa molt, però que ho facin els altres. També en tinc d’idees per dur a terme.
Què li semblen els Consells de Barri?
El Consell de Barri és una eina que s’està degradant. Hauria de ser un espai on es fessin propostes i no queixes. En general, són problemes de convivència i molts tenen raó.
Què proposa per canviar-ho?
En vaig fer una i cap dels partits la va voler: les decisions del Consell de Barri siguin vinculants, però em refereixo a petites decisions com escollir, per exemple, entre quatre tipus de models de banc. És important donar aquest poder de decisió, perquè si fos així vindrien amb propostes i en lloc d’això ho fan amb queixes.
Després de tot aquest temps, ha valgut la pena?
Personalment, sí. A mi m’ha omplert, estic molt content de la feina que he fet. I això que, moltes vegades, poses per davant l’entitat a la família i la gent no ho valora. Tot per ajudar. L’altruisme crema.