@pruna_ana / En Salvador Escribà, fill adoptiu del Poble-sec, va estar molt vinculat al barri en els darrers anys de la dictadura i els primers de la transició. Durant la campanya de les primeres eleccions democràtiques va fundar La Salseta del Poble Sec, una formació musical que va esdevenir una de les orquestres més importants i alternatives de l’època i que enguany celebra 40 anys de vida. En Salvador (Bell-lloc d’Urgell, 1950) va donar classes de matemàtiques i física fins que va poder dedicar-se plenament a la música. Parlem amb ell al mític bar El Sortidor, on ens omple de records i ens confessa que probablement aquest sigui el seu últim any al capdavant de La Salseta.
Quin vincle té vostè amb el barri?
L’any 1967 vaig venir a estudiar a Barcelona i vaig instal·lar-me a la residència dels escolapis, a la Ronda Sant Pau. Després vam decidir amb uns amics anar a viure a un pis d’estudiants al carrer Jaume Fabra, al Poble-sec. Des d’aleshores fins l’any 76 vam fer molta vida de barri, vam connectar amb entitats, associacions, partits polítics clandestins…
Vostè donava classes de matemàtiques. Com van ser els seus inicis en el món de la música?
Salvador Escribà al bar El Sortidor/ Anna Pruna
Vaig donar classes des del 75 fins al 87 i mentrestant feia música per passar-ho bé. Fèiem vetllades al nostre pis i a Can Margarit, un bar on s’hi reunia molta gent vinculada a l’Associació de veïns del barri de l’època, que era pràcticament clandestina, i fèiem activitats socials i culturals. En aquella època encara hi havia la dictadura.
La Salseta neix en el context de les primeres eleccions democràtiques.
La Salseta va començar com una cosa totalment improvisada el dia d’inici de la campanya electoral de les primeres eleccions democràtiques. Érem militants del PSUC i feia just un mes que l’havien legalitzat. El primer dia de campanya vam fer un acte electoral, una festa, que va durar tota la tarda i fins la nit. Hi havia diverses activitats i uns quants músics vam decidir improvisar una petita formació per amenitzar el final d’aquest dia de festa fent ballar la gent. En 15 dies ho vam muntar juntament amb en Josep Vercher, poblesequí de tota la vida, que era baixista de Los Cheyenes. Aquell grup el vam formar única i exclusivament per a aquella ocasió.
Però La Salseta es va convertir en un fenomen.
L’actuació va agradar molt, la gent s’ho va passar molt bé i ens van animar a continuar fent coses. Vam fer varies actuacions al Poble-sec, a la plaça del Sortidor. Aleshores vam començar a refer la banda, vam posar bateria, alguns músics van marxar… I vam anar configurant una petita formació estable de 7 músics que tocàvem a festes electorals, festes de comissions obreres i festes majors populars i democràtiques que cada barri de Barcelona començava a organitzar de manera més oberta i participativa.
Se us va relacionar molt amb les festes populars de la Transició
Vam aparèixer en aquell moment de molta efervescència, oferíem molta marxa i érem una orquestra alternativa, molt provocativa i amb un repertori canyero. Eren coses que aleshores eren necessàries. Les orquestres que tocaven aleshores anaven molt mudats, eren passius a l’escenari i tenien repertoris dirigits a la gent gran. Nosaltres vam introduir la guitarra elèctrica, versions dels Beatles, els Rollings… vam aconseguir atrapar el públic més jove i això va fer que ens comencessin a cridar de tot arreu.
Creeu aleshores el vostre segell discogràfic, Salseta Discos, per editar els vostres treballs. Però n’acabeu editant d’altres grups.
Alguns músics es van assabentar que nosaltres teníem un segell independent en una època en què n’hi havia molt pocs i la majoria eren multinacionals amb seu a Madrid. Barcelona havia quedat orfe de discogràfiques i alguns companys de professió ens van suggerir que editéssim altres discos.
I un dia us arriba una maqueta d’un grup anomenat Sopa de Cabra
Un dels concerts de La Salseta / La Salseta del Poble-sec
Va ser l’any 88, en un concert de la Salseta a Cassà de la Selva. Em van fer arribar una maqueta d’un grup que es deia Sopa de Cabra, un nom que xocava perquè era molt trencador en una època en què ningú ho era. Aquell cassette va ser per a mi la banda sonora d’aquell estiu. Era un so diferent, trencador. A finals d’aquell any vam fer un concert junts, ells com a teloners de La Salseta. Quan vam veure en directe el fenomen Sopa de Cabra vam al·lucinar, mai un grup de rock català havia tingut tanta complicitat amb la gent. Al mes següent començàvem a gravar el seu primer disc (aleshores en cassette i vinil) que va ser un exitàs. Sopa de Cabra va obrir el camí del rock en català.
40 anys amb La Salseta. En quin moment es troben? Faran algun concert de celebració?
El nivell de feina ha baixat perquè la crisi ens ha afectat molt i també hi ha hagut un canvi generacional però anem tocant, encara som un referent i el més important és que ho passem molt bé i fem ballar molt la gent. Farem alguna cosa per celebrar aquests 40 anys però encara no sabem què serà. Ens agradaria fer alguna cosa aquí al barri.
Us heu plantejat baixar dels escenaris?
Jo sí que m’he plantejat jubilar-me, segurament aquest sigui el meu últim any al grup. Però la Salseta com a banda ha de continuar i penso que pot continuar.
S’està perdent la música de festa major?
Els Ajuntaments han reduït dies de festa i han reduït el pressupostos per contractar grups. El nivell de qualitat dels artistes ha minvat molt i això a nosaltres ens ha afectat. Hem hagut de reduir molt el catxé.