Connecta amb nosaltres

Societat

Petitet portarà la Rumba Catalana al Liceu per complir una promesa a la seva mare

Publicat

on

Oriol Adán / De camí per fer aquest concert de “rumba simfònica” s’està preparant un documental dirigit per Carles Bosch, on també es mostra la greu malaltia que allunya el Petitet dels escenaris.

Nascut al carrer de la Cera, Joan Ximénez, més conegut com a Petitet, viu des de fa molts anys al Poble-sec i assaja tan sovint com pot amb la seva orquestra al centre cultural Albareda. De més jove havia estat palmero de Peret i del Gato Pérez, referents de la Rumba Catalana, però ja fa un temps que s’ha vist obligat a allunyar-se dels escenaris a causa de la Miastènia Gravis que pateix, una malaltia crònica que debilita els músculs i que obliga al Petitet a fer estades periòdiques a l’Hospital de Sant Pau.

Una promesa

El Petitet és un gitano que trenca esquemes, lluitador, alegre i optimista, i va prometre a la seva mare moribunda que algun dia portaria la Rumba Catalana al Gran Teatre del Liceu, i el proper dimarts 17 d’octubre podrà complir-ho. 

En un dels trailers del documental que s’han avançat, el Petitet destaca la importància que té per a ell el fet de complir la promesa que li va fer a la seva mare poc abans que morís. “Jo vaig prometre una cosa a la meva mare i ho tinc que realitzar. Dit i fet, aquí estic, tan guapo com sempre”, destaca en Petitet. “Els gitanos el que tenim és que quan diem una cosa la fem, no cal ni firmar-ho”. Això sí, al portar la Rumba Catalana fins al Liceu no s’ha de perdre l’elegància, i com explicava Petitet a la seva mare, al concert “tots amb pajarita mama, perquè la rumba és senyora”.

El documental

Tot aquest procés d’unir una orquestra simfònica amb la Rumba Catalana i fer un concert al Liceu, així com la lluita diària del Petitet contra la seva malaltia s’estan enregistrant al documental Petitet (Rumba pa ti), i compta amb la direcció del periodista i cineasta Carles Bosch, autor d’altres documentals com Balseros (2002) o Bicicleta, cullera, poma (2010).

Petitet, en un altre avanç del documental, explica que “vull fer tot el possible perquè es donin compte del que és la Rumba Catalana amb una simfònica”.

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Crowdfunding

Ja fa més d’un any que va començar tot el procés de gravació del documental i ja s’han enregistrat prop de dues terceres parts del rodatge, però els recursos no son suficients i s’han buscat aportacions de la gent a través d’un crowdfunding, amb l’objectiu d’arribar a recollir 30.000 euros per destinar a la post-producció.

D’aquesta manera, amb aquests diners es podran comprar els drets de cançons emblemàtiques de la Rumba Catalana com Gitana Hechicera, Rumba pa ti o El Muerto Vivo i es podrà treballar la imatge i el so del documental amb els mitjans adequats, entre altres coses. Totes les donacions obtindran recompenses com entrades per a la pre-estrena del documental o el DVD de la pel·lícula.

La Miastènia Gravis

La malaltia contra la que lluita diàriament el Petitet està dins del grup del que es coneix com malalties rares, pel que no hi ha gaires investigacions al respecte. Es tracta d’una malaltia autoimmunitària que debilita els músculs i dificulta la mobilitat i la capacitat de tragar i parlar, malgrat que pot afectar a diferents zones depenent de cada pacient, així com també pot ser diferent la intensitat i gravetat de la malaltia. Malgrat que entre un 10% i un 20% dels casos diagnosticats són infantils, és una malaltia que acostuma a donar-se en majors de 65 anys. A Espanya existeixen prop de 10.000 afectats per la Miastènia Gravis, amb una mitjana d’uns 700 casos diagnosticats anualment. No obstant això, un 90% dels pacients que segueixen tractament poden controlar la malaltia i portar unes vides pràcticament normals. Actualment, però, s’està seguint una línia d’investigació treballant amb cèl·lules mare i alhora s’estan duent a terme estudis per poder fer servir vacunes contra la malaltia, que podrien ser l’inici d’un futur tractament per superar-la. El documental Petitet (Rumba pa ti) també servirà, en part, per donar més visibilitat a la malaltia i, esperem, pugui posar un altre granet de sorra que ajudi a seguir investigant.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024