Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns de les Hortes de Sant Bertran reclamen més atenció per part de l’Ajuntament

Publicat

on

Oriol Adán / Incivisme, brutícia i poca seguretat van ser les queixes principals del veïnat en una assemblea per recollir totes les problemàtiques i traslladar-les al consistori

El passat dilluns 20 de novembre, una seixantena de veïns de les Hortes de Sant Bertran es van reunir en assemblea al parc de les Tres Xemeneies per exposar les seves preocupacions, centrades principalment en l’incivisme i la manca de neteja i seguretat a la barriada, i plantejar possibles solucions.

Totes les demandes veïnals van ser recollides per Sergi Gàzquez, de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec, qui les va exposar durant el darrer Consell de Barri del passat 27 de novembre i va entregar una acta de l’assemblea a la regidora del Districte, Laura Pérez, esperant una resposta per part del consistori.

Manca de neteja

Hortes_Sant_Bertran_165

Un moment de l’assemblea de veïns de les Hortes al parc de les Tres Xemeneies / El3cat

Una de les queixes principals dels veïns i veïnes de les Hortes de Sant Bertran és la manca de neteja a la zona. “Es neteja poc i malament”, criticava Gàzquez, explicant que el veïnat sent una certa deixadesa per part del Districte, ja que asseguren que hi ha força diferència entre els serveis i l’assistència que rep la barriada en comparació amb la resta del Poble-sec. També es va parlar del mal estat dels parcs infantils de la zona i de la presència de persones sense sostre.

Brunch in the park

Pel que fa a l’incivisme, un dels principals causants del malestar dels veïns de les Hortes de Sant Bertran és el Brunch in the Park, festa electrònica que se celebra tots els diumenges d’estiu, de 13h a 19h, als jardins de Joan Brossa. La baixada dels assistents a la festa genera problemes de soroll i brutícia al veïnat, sovint provocats per l’alcohol, raó per la qual van demanar més seguretat, ja sigui amb més presència d’agents cívics o de la Guàrdia Urbana, mentre se celebri el festival.

La regidora del Districte Laura Pérez, per la seva banda, va assegurar durant el darrer Consell de Barri que més enllà de posar un reforç policial per reduir les molèsties veïnals, el que cal discutir és si és adient o no el fet de celebrar aquests tipus d’activitats a la muntanya de Montjuïc.

Més comunicació

Sergi Gàzquez també explicava durant l’assemblea veïnal que des de les Hortes de Sant Bertran se senten oblidats per part de l’administració. “Sovint el que passa és que quan fem queixes, es contesten tard, de forma genèrica, o no es contesten”, va assegurar durant el Consell de Barri, demanant millorar la comunicació dels veïns amb l’administració.

Una mica d’història

Es coneix com a Hortes de Sant Bertran la zona més litoral del Poble-sec, des del carrer Nou de la Rambla fins al Port. Deu el seu nom a l’antiga ermita de Sant Bertran, destruïda per tropes napoleòniques a finals de la Guerra del Francès (1814), i a la important activitat agrícola que va sorgir a la zona en assecar-se la llacuna del Cagalell. Degut a la bona ubicació de la zona, les Hortes de Sant Bertran van esdevenir una de les àrees de cultiu més importants de la ciutat comtal, on s’hi conreaven cereals, fruites i hortalisses per als habitants de Barcelona. Cap el 1880 es va dur a terme el projecte per urbanitzar les Hortes de Sant Bertran. Aquest va consistir en allargar el carrer Nou de la Rambla més amunt del Paral·lel i la creació del carrer Vila i Vilà, que farien d’eixos principals, i al seu voltant s’hi van construir diverses illes de cases de dimensions variables, i altres carrers més estrets. Poc després, el 1883, la Sociedad Española de Electricidad es va instal·lar a la zona compresa entre els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Palaudàries, el que ara es coneix com el parc de les Tres Xemeneies. Aquest fet va suposar el final de l’activitat agrícola de les Hortes de Sant Bertran, deixant pas a la industrialització.

 

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024