Connecta amb nosaltres

Societat

Una nova mirada cap a la síndrome d’Asperger

L’associació Asperger New Life treballa per a la millora de la qualitat de vida d’un col·lectiu altament invisible, sensible i vulnerable a través d’activitats i xerrades

Publicat

on

“Jo veia que la meva filla era diferent des que era ben petita: a la llar d’infants anava a la seva, era molt creativa, tenia dificultats motrius i a casa es comunicava bé, però no necessitava comunicar-se amb la resta del món”. Són paraules de l’Alicia Campos, fundadora de l’Associació Asperger New Life i mare d’una noia de 24 anys amb aquesta síndrome. New Life és un col·lectiu format per una vintena de famílies i uns 15 joves del districte amb aquesta condició.

El seu objectiu és donar una nova mirada a l’Asperger i treballar per la qualitat de vida de les persones que el pateixen, “un col·lectiu altament invisible, sensible i vulnerable perquè el que tenen no es visibilitza en el físic, no tenen discapacitat intel·lectual i tampoc es pot considerar un trastorn mental”, diu l’Alicia. És per això que la primera línia d’actuació de l’associació és la conscienciació i la promoció de la vida independent i autònoma de les persones amb Asperger, un col·lectiu sobre el qual hi ha prejudicis, desconeixement i estigma. Això es deu en gran mesura a que la ficció, amb sèries com The Big Bang Theory, els retrata com a persones que no parlen, que són genis de les matemàtiques i que són antisocials, però això només és un estereotip que no s’adequa a la realitat. 

Una percepció diferent del món

Com en el cas de la filla de l’Alicia, la síndrome d’Asperger molt sovint es diagnostica tard, en edat adulta: “Això suposa molt patiment perquè la majoria d’aquests nois pateixen un assetjament bestial, i fins i tot molts joves han arribat a intentar suïcidar-se”, explica l’Alicia. Les persones amb aquest trastorn d’espectre autista (TEA) sense discapacitat intel·lectual tenen una percepció del món diferent, volen socialitzar-se i no poden. També tenen uns nivell d’ansietat molt elevat, són persones hipersensibles que viuen en una situació d’estrès constant i acostumen a ser molt honestes i a tenir un sentit de la justícia molt elevat. “Com són intel·ligents, a l’escola els posen etiquetes que no toca, com la del trastorn mental o la de ser raros o ganduls”, lamenta la creadora de New Life.

Neurodiversitat

Moltes persones amb Asperger tenen habilitats molt concretes i com explica l’Alicia, “si la societat s’adaptés una mica a ells, tindrien moltes possibilitats d’aportar coses positives perquè tenen una intel·ligència molt elevada en certes àrees, però tenen un ritme propi”. En el marc de l’Associació, organitzen sessions d’oci inclusiu com sortides al teatre, cinefòrums o escapades, perquè a les persones amb aquest trastorn els costa relacionar-se amb persones neurotípiques, però entre ells s’entenen molt bé.

Així s’intenta que els joves treballin les habilitats socials i les tasques de la vida quotidiana en grups reduïts: “La majoria d’ells necessitaran suport en la seva vida diària tot i que potser tenen dues carreres, perquè tenen interès en uns determinats temes i altres no els interessen”, afegeix l’Alicia. També han creat un servei d’atenció a les famílies, oferint informació, orientació i grups d’ajuda mútua. A més, fan activitats i xerrades de conscienciació a CAPs, serveis socials i instituts. També s’ha creat una comissió de famílies per treballar el tema de la vida independent i, al mateix temps, s’ha creat un grup de joves “perquè l’objectiu no és ser una associació per i per a ells sinó amb ells”, explica aquesta mare.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024