Connecta amb nosaltres

Economia

El Nadal rere l’aparador

Els comerciants tradicionals ajusten els seus potencials davant les dinàmiques de les grans superfícies comercials i la irrupció de la compra per internet dels regals de Nadal

Publicat

on

No ens enganyem, Nadal és sinònim de consum. Si bé cadascú pot gastar més o menys diners, tothom incrementa les seves despeses, ja sigui en els regals de Reis, o en parar la taula amb el bo i millor del supermercat. Es nota aquesta dinàmica a les botigues del Poble-sec? Evidentment. Els seus responsables són incapaços de negar-ho. De fet, alguns assenyalen que aquest mes de desembre els serveix per facturar dues o tres vegades més respecte a un mes normal. Si més no, pràcticament tots coincideixen: “Amb el Nadal salvem l’any, no guanyem diners”.

Prova d’aquesta frase lapidària és el rastre de botigues de proximitat que queden als carrers i places. Respecte a altres barris de la ciutat, el Poble-sec no compta amb cap eix comercial vertebrat. Alguna botiga per aquí, algun altre establiment per allà… “De petit negoci poc en queda; només s’han obert establiments que tanquen fins molt tard, mentre que les grans superfícies que hi ha a la perifèria ens han acabat de castigar”, analitza la responsable de la Pastisseria Cases, Sònia Garcia.Centres comercials i Amazon

Encara que el barri no compti amb cap centre comercial a la seva vora, no s’ha de menystenir el paper actiu que juga el Portal de l’Àngel o aquelles superfícies que queden relativament a la vora amb el cotxe. Segons la mateixa Garcia, “la dinàmica de consum de la gent jove condueix al fet que desaparegui el comerç de proximitat; ja no busquen aquesta atenció personalitzada, sinó que es fixa en els horaris i en el preu més baix”.

En el mateix sentit, l’encarregat d’un altre negoci familiar, Joan Roldán, de la Joiera Roldán, percep la compra a les grans superfícies com un desencadenant del tancament de botigues de barri: “Al final ens hem trobat que ens han desaparegut certs serveis del barri, ja que si abans els veïns tenien una drogueria o una ferreteria davant de casa, ara molts es veuen forçats a anar als centres comercials”. Espais que, al seu parer, mai podran substituir determinades vendes al detall com és el cas del seu sector: “La nostra clientela és molt fidel i dubto que Amazon ens la prengui, perquè com que és un gènere molt singular, a la gent els hi agrada tocar-lo i remenar-lo”.

Conèixer el client

D’altra banda, un dels pilars forts que defensen des de la llibreria La Carbonera és la relació que els seus responsables han establert amb els veïns i veïnes del barri. En aquest sentit, Carlota Freixenet explica que “als nostres clients Amazon no els farà mai les recomanacions que nosaltres els hi oferim” i que “si aquests ens demanen un llibre amb temps, saben que nosaltres sempre els hi podrem trobar”. Una clau d’èxit que al Nadal exploten encara més, ja que segons confessa Freixenet, “molts dels llibres que treballem als clubs de lectura després es converteixen en regals del mateix lector a familiars i amics”.

Adaptar-se a les campanyes

En aquesta línia, des de La Carbonera posen de relleu la importància de saber-se adaptar a cada campanya de comerç, com ara l’amic invisible: “Com que els llibres s’adapten a aquesta mena de pressupostos, les ofertes ens funcionen molt bé”. Una oportunitat que, a més, combinen amb la motivació extra amb la que alguns veïns visiten la botiga: “Si bé molts compradors habituals s’acostumen a mirar els llibres més cars al llarg de l’any, mai els acaben de comprar; ara, quan arriben les festes de Nadal sí que decideixen fer l’esforç”, detalla Freixenet.

Campanyes que no quallen

Tot i que any rere any l’Ajuntament de Barcelona engega diferentes campanyes de comunicació per promoure el consum al comerç de proximitat, els botiguers consultats asseguren que aquestes campanyes mai les acaben de notar a les caixes enregistradores. De fet, fins i tot alguns com Roldán asseguren “no tenir ni idea” de quins són els esforços municipals per promoure les vendes al detall. “L’únic que podem veure són les quatre llums i poca cosa més que no ens serveix de res”, critica.

En paral·lel, Freixenet sí que recorda haver vist publicitat respecte a la importància del comerç de proximitat en campanyes anteriors, “però enguany encara no he vist res”, confessa. Un punt de vista també compartit per la Sònia Garcia, qui observa una certa sensibilitat de l’actual Govern municipal amb el petit botiguer, però que mai ha acabat de rendibilitzar econòmicament: “tot i tenir bones intencions, tampoc han acabat de dur a terme cap iniciativa que m’hagi ajudat a millorar les vendes”, resumeix.

Fotografia | Iore i Thomas Hawk

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint

Economia

Així evolucionarà el mercat laboral

Les feines requeriran tecnologia, digitalització, sostenibilitat, més benestar per als treballadors, i el pensament analític i creatiu serà el més valorat

Publicat

on

Per

Al gener, la taxa d’atur a la UE es va mantenir estable en el mínim històric del 6% i la dels menors de 25 anys en el 14,9%, segons Eurostat. Per països, l’Estat espanyol és líder amb unes taxes respectives del 11,6% i del 28,6%, que gairebé doblen la mitjana europea. A Catalunya, les taxes són del 8,9% per a l’atur general i del 24,8% per als més joves. Estem immersos en un model econòmic molt centrat en els serveis de baix valor afegit i un pes molt fort del turisme, i amb llocs de treball amb sous baixos. D’aquí que els joves més formats marxin a l’estranger. Llavors els empresaris no troben la mà d’obra qualificada que necessiten i, d’altra banda, hi ha una certa percepció que formar-se no serveix de res. Però les noves generacions valoren més la flexibilitat laboral que permet un millor equilibri entre feina i vida personal.

Les noves tecnologies

La pandèmia va esperonar el teletreball, la gestió a distància, la informació al núvol, la ciberseguretat, etc. L’últim informe sobre el futur del treball del Fòrum Econòmic Mundial n’analitza les tendències: les feines que creixeran més encara seran les relacionades amb les noves tecnologies: intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, especialistes en sostenibilitat, analistes d’intel·ligència empresarial i seguretat de la informació. En el sector de la sostenibilitat creixerà l’enginyeria d’energies renovables, i les feines més repetitives d’oficina tendiran a ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Les competències bàsiques més reclamades per les empreses seran el pensament analític i la creativitat, seguides per la resiliència, flexibilitat, agilitat, etc. Les estratègies de personal més habituals per a la majoria de les empreses seran la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos.

Genocidi lingüístic

Tornant al present, no sé com serà la campanya electoral catalana, però al marge de temes ineludibles com el dèficit fiscal, l’habitatge, la sanitat o l’ensenyament, cal debatre sobre com evitar el genocidi lingüístic al que estem sotmesos. El 2023 es van publicar al BOE 192 normes discriminatòries envers el català, segons Plataforma per la llengua, i xifres similars es repeteixen any rere any. He passejat per una seixantena de països i quan he sentit parlar català m’he acostat a saludar els compatriotes, però aquesta sensació de ser a l’estranger ja l’estic vivint a Barcelona, agreujada per actituds supremacistes, xenòfobes i discriminatòries en alguns establiments. Res canvia a l’Estat: ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se extermina a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo (Gonzalo Queipo de Llano, general espanyol, 1936); ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? (Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona, 1952); Nunca fue el castellano lengua de imposición (Joan Carles I, rei de Castella, 2001). Sense estat propi estem abocats a l’extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

La IA letal

Publicat

on

Per

Aquesta secció, normalment, la dediquem a compartir notícies alegres, a destacar les últimes novetats en tecnologia i gadgets que, en moltes ocasions, són realment espectaculars i ens faciliten la vida. No obstant això, la notícies recents fa que els tecnòlegs ens esgarrifem. S’ha revelat que Israel està utilitzant un sistema d’intel·ligència artificial propi, anomenat Lavander, per bombardejar objectius presumptament terroristes de Hamas. Aquest és un fet molt greu i sense precedents.

La tecnologia, com qualsevol eina, pot ser utilitzada tant per al bé com per al mal. Un exemple és la tecnologia nuclear. Si es fa un mal ús, es poden destruir ciutats en un instant. Però, si es fa un bon ús, podem obtenir energia per alimentar ciutats senceres. Israel és reconegut com un país tecnològicament avançat. Se’l coneix com la “Nació Startup”, el país és la llar d’un dels ecosistemes d’empreses emergents més importants del món, el Silicon Wadi, només superat pel Silicon Valley. Aquest ecosistema és un testimoni de la innovació que caracteritza el país. De fet, Israel ostenta el rècord mundial d’startups tecnològiques per càpita.

Tenologia, política i… guerra

En aquest cas, la fusió de tecnologia i política ha donat lloc a un monstre. Segons informes, Lavander, un sistema d’intel·ligència artificial propi, ha facilitat a Israel la identificació de desenes de milers de persones suspitoses de pertanyer a l’entorn de Hamas com a objectius per ser bombardejats. Els atacs es fan quan aquestes persones són a casa, generalment al vespre. Per a la identificació, es fan servir càmeres de tràfic, imatges de satèl·lit i, segons es diu, un equip d’analistes que verifica la informació. No obstant això, diversos mitjans de comunicació han refutat aquest últim punt, assenyalant que els analistes, desbordats, confien en la decisió de la intel·ligència artificial. Però bombardejar una casa causa morts colaterals, han estimat que és “acceptable” causar 100 baixes per objectiu.

Sense humanitat ni democràcia ni justícia

S’està utilitzant tecnologia puntera per investigar superficialment (basada només en imatges o informació d’internet) ciutadans presumptament de l’entorn de Hamas, jutjar-los i condemnar-los a mort, a ells i a les seves famílies i veïns. On és la humanitat i la democràcia? On és la presumpció d’innocència, els processos judicials? Si aquesta aplicació tecnològica de combat la fessin servir Corea del Nord, Rússia o altres països àrabs, la societat occidental es posaria les mans al cap. Quan es parla de IA i guerres pensem en la pel·lícula Terminator on la intel·ligència artificial SkyNet decideix exterminar els humans per fer-se amb el control del planeta. Potser serem els propis humans amb la nostra estupidesa que acabarem amb tot, i amb la IA al nostre servei.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024