Connecta amb nosaltres

Societat

El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se

Publicat

on

Entitats i veïns demanen un replantejament de les sis noves places de l’avinguda, la revisió de la inversió en il·luminació i l’impuls d’un Pla d’usos en clau social.

'Quin Paral·lel volem?', segona edició d'un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

‘Quin Paral·lel volem?’, segona edició d’un debat promogut per Raons Públiques / Ana Inés Falcone

@molina_jordi / Caldrà aprofundir molt més en el debat sobre el futur Paral·lel. El projecte de l’Ajuntament i la Fundació El Molino (FEM) no reflexa, de moment, el gruix de les necessitats dels barris afectats per la reforma. Si alguna cosa ha quedat clara des que es va gestar la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel —que ha estat notícia a nivell nacional— és que massa veïns tenen la sensació de ser els últims beneficiaris d’un projecte excessivament favorable als interessos empresarials, la majoria vinculats al sector turístic. Diferents entitats –Raons Públiques, Associació de Veïns de Sant Antoni, Associació Talia-Olympia, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Unió de Veïns del Poble-sec, Ateneu La Base, l’Assemblea de barri de Poble Sec, Associació de veïns de La Satalia– van decidir impulsar una plataforma que tindrà tres principals eixos irrenunciables per reorientar el futur disseny de l’avinguda.

Els veïns demanen, en primer lloc, un replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni. Segons l’associació Talia Olympia, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular “per poder-hi fer espectacles a peu de carrer”. En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica de la nova il·luminació pressupostada en 2,8M€  —és a dir, el 30% dels 9,6M€ que costarà el projecte—. I és que si el Pla no es modifica, cada fanal suposaria un cost de 6.500 euros, un import desproporcionat tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. Des de l’Assemblea de Barri es proposa a l’Ajuntament que, si realment el projecte es pot modificar, s’obri un debat per decidir en què s’inverteix la partida destinada a il·luminació.

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemble, al debat / Ana Inés Falcone

Raons Públiques, Unió de Veïns, AV La Satalia i Assemblea, al debat / Ana Inés Falcone

Un Pla d’Usos social
La tercera reivindicació de la plataforma, i segurament la que més consens genera entre les entitats, és la de cosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. La Coordinadora d’Entitats entén que aquesta seria una eina bàsica per sumar consensos. “No acceptarem que tot siguin terrasses”, diu el seu president, Josep Guzmán, que confia que el mobiliari urbà predomini a la calçada del nou Paral·lel.

Mentre el Pla d’usos no s’impulsi, però, la plataforma no vol perdre el temps. Per això demana una moratòria en les llicències d’hotels, pisos turístics i terrasses. Una petició que, de moment, l’Ajuntament no descarta. Des del govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un Pla d’usos al Poble-sec”, expliquen. L’Ajuntament apunta que tant l’Eixample com el Poble-sec estan dins de l’àmbit de suspensió de llicències d’apartaments turístics que es regularan amb el futur Pla especial amb incidència a tota la ciutat. Actualment, al Poble-sec hi ha 375 pisos turístics, segons fonts oficials.

FEM: “Volem escoltar tothom”
La presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, assegura que la del Paral·lel ha estat una de les reformes de Barcelona que ha comptat amb més participació veïnal. “És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària. Des de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort, sosté que el nou Paral·lel que projecta el consistori convertirà l’avinguda en un eix “innovador i més bonic”.

Val a dir que si bé és cert que la plataforma demanava explícitament l’aturada de la reforma, amb els dies —i després que grups com la Coordinadora d’Entitats o la Unió de Veïns matisessin les seves posicions—aquesta opció ha cedit protagonisme a l’aprofundiment del debat. Diferents formacions polítiques, com Procés Constituent, la CUP i ICV-EUiA s’han posicionat ja sobre el tema i donen suport al clam veïnal.

Entre la Barcelona dels barris i la ‘marca Barcelona’

Primer va ser el Parc Güell. Després, el complex modernista de l’Hospital de Sant Pau. També es va privatitzar el castell de Montjuïc. I, abans, Vodafone va comprar el Bicing. Barcelona es debat entre un model de ciutat que vol fer rendible el seu patrimoni cultural i una ciutat en què els processos veïnals, com el Fem Rambla del Poble Nou, segueixen defensant una ciutat més amable per als veïns. Que el Paral·lel s’acabi inscrivint en aquesta lògica dependrà, només, del nivell de participació veïnal capaç d’influir en el disseny d’un eix estratègic en la connexió del Port amb punts neuràlgics de la ciutat.

 

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025