Connecta amb nosaltres

Entitats

“Veia vídeos d’en Guardiola enlloc de dibuixos animats”

Publicat

on

Ilie Sánchez, amb les samarretes dels seus dos equips de l’ànima: el Barça i l’APA-Poble-sec. / Alessia Bombaci

Entrevista a Ilie Sánchez, capità del Barça B

molina_jordi / Poble-sec.  Solia baixar per l’escalinata de la Font del Gat fent tocs amb la pilota. Ilie Sánchez (Barcelona, 1990) recorda amb nostàlgia el seu pas per les escoles Tres Pins i Bosc de Montjuïc. En aquella època, es formava a l’APA Poble-sec i somiava en debutar algun dia al Camp Nou amb el primer equip del Barça. De moment, és el capità del filial barcelonista i un dels puntals del planter més prolífer del futbol mundial.

 

Ilie Sánchez, amb les samarretes dels seus dos equips de l’ànima: el Barça i l’APA-Poble-sec. / Alessia Bombaci

Ilie Sánchez, amb les samarretes dels seus dos equips de l’ànima: el Barça i l’APA-Poble-sec. / Alessia Bombaci

Has crescut al Poble-sec i vius amb la família al Paral·lel. Quin record tens del barri?
El primer que em ve al cap és l’escoles Tres Pins i l’institut Bosc de Montjuïc. Em va marcar molt positivament compartir classe amb companys amb problemes auditius. Recordo el director, el senyor José, i la meva tutora, la Blanca. L’exigència de tots dos centres em va ajudar més tard en assumir la disciplina del futbol. Ara faig molta vida a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí i gaudeixo menys del barri, però m’escapo a Montjuïc sempre que puc.

Entre els 10 i 11 anys passes pel futbol formatiu de l’APA…
Va ser un temps curt, però molt important per mi. L’APA em va permetre tornar a jugar a futbol regularment i agafar de nou el ritme. Recordo bé els entrenadors i els companys, la majoria d’ells més grans que jo. Entre ells hi havia el meu germà, un futbolista impressionant. Sempre dic que té més nivell que jo, malgrat que ell no ha fet el salt al món professional. Tots dos ens hem trobat amb obstacles pel camí.

I no han estat pocs. La temporada passada, una lesió en principi lleu al taló esquerre es va complicar fins al punt de posar en perill la teva carrera.
La cicatriu de la primera intervenció es va infectar. Se’m va operar d’una cosa que va acabar sent una de ben diferent i quatre cops més greu. La meva meta, en un principi, no era tornar als terrenys de joc, sinó recuperar la funcionalitat del peu. Primer, per a la vida diària i, després, per a la vida diària d’un esportista. M’ho vaig prendre amb calma, però amb molta decisió. Després de passar per quatre operacions, vaig començar a recuperar el peu.

El club et renova mentre estàs recuperant-te…
En tot moment vaig tenir el suport del club i dels companys. No podia viure el dia a dia amb el grup, però em veien a visitar a l’hospital. No m’hagués recuperat sense el seu suport, però molt menys sense el dels meus pares. En alguns moments de la lesió no em podia valdre per mi mateix. Ells arribaven allà on jo no podia.

Comença la temporada i l’equip et nomena capità.
És un orgull. Aquesta era la quarta temporada al filial i la sisena al Barça. Tenint en compte que un filial es renova cada any, és evident que algú que porta quatre anys o és el més veterà, o és un dels més veterans. Potser per això es van decantar per mi per fer de capità, tot i que no sóc el més gran. Segurament el punt diferencial ha estat haver superat una lesió greu. Crec que veuen en mi un bon exemple de com afrontar la lesió i un referent per als joves que els pugui passar alguna cosa semblant.

Ilie Sánchez, amb les samarretes dels seus dos equips de l’ànima: el Barça i l’APA-Poble-sec.

Ilie Sánchez rebutja ofertes de Grècia per renovar amb el Barça / Alessia Bombaci

No només serà per això. Luis Enrique, primer, i ara Eusebio destaquen de tu virtuts que transcendeixen la gespa.
Des de petit sempre m’ha agradat fer molt de cas els entrenadors que he tingut. Comprendre la seva aposta tàctica i transmetre les seves ensenyances al camp. De Luis Enrique em quedo amb la seva ambició. És un gran motivador i sap contagiar-ho als jugadors. De l’Eusebio, en canvi, destacaria el seu compromís amb el club. Tot el què ens ensenya sempre està enfocat a seguir al Barça, als seus valors i en com poder ser útils en aquest club. I tots dos són molt disciplinats, entrenadors de la mateixa escola que Tito i Guardiola. Malalts del futbol que ho estudien tot al mil·límetre.

Quin és el teu referent del primer equip?
He crescut mirant-me en Xavi. Crec que és el millor futbolista en què un s’hi pot fixar per aprendre a jugar a futbol. De petit, enlloc de veure pel·lícules de dibuixos animats, el meu avi m’ensenyava vídeos d’en Guardiola, però no el vaig poder gaudir tant en directe. Ara, segueixo mirant en Xavi, però darrerament també em fixo més amb en Busquets. La meva tasca al filial té més punts en comú amb el seu paper al primer equip.

El teu avi matern, Joan Cèsar Farrés, va ser tota una institució al club. Director de la Masia durant 19 anys, un barcelonista molt estimat. Sobretot dins del vestidor…
Fa sis anys que va morir, els mateixos que porto al Barça. El més dur va ser que morís poc abans que fitxés pel club que havia estat la seva vida. Sota la seva tutela van passar jugadors com Amor, Guardiola, Celades, De la Peña, Valdés… Fa uns mesos, el meu tiet Joan Farrés, que va ser el seu ajudant, també va morir. Iniesta, Puyol i Valdés, que van coincidir amb ell a la Masia, em van trucar per donar-me el condol.

L’Olympiacos grec, de Michel, s’ha interessat per tu. Però el FC Barcelona et vol dos anys més… Això sí, amb fitxa del filial…
Estic tenint molts mals de cap per decidir-me. I la veritat és que no tinc molt de marge. El Barça li corre presa que firmi i, si no firmo jo, hauran de buscar aviat algú que ho faci. El meu somni segueix sent arribar al primer equip, però sóc conscient que això ara per ara és molt difícil.

Què faràs?
Em vull quedar. És una bona senyal que la proposta del Barça, malgrat sigui amb fitxa del ‘B’, sigui per dos anys. El contracte que em plantegen està dissenyat per un jugador important del filial. Això em dóna certa confiança en què pugui entrar en els plans del primer equip, no només en Copa del Rei o Pretemporada. Quan calen reforços i es mira el filial se sol apostar pels jugadors veterans.

Però no cada dia es tenen ofertes d’equips importants d’Europa…
Ara mateix, encara que sembli contradictori, l’aposta més ambiciosa és quedar-me. No només per mirar de fer el salt al primer equip, sinó també per mirar de tenir una sortida encara millor de cara l’any que ve, en cas que no hagi fet realitat el meu somni de jugar amb el primer equip del Barça.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.