Connecta amb nosaltres

Societat

Preocupació veïnal o el risc de l’estigma

Publicat

on

Veïns de Blasco de Garay –i altres carrers contigus– se senten insegurs i s’han organitzat per denunciar conductes incíviques. Fonts de l’Ajuntament, dels mossos i experts rebaixen el conflicte a “problemes de convivència”

@molina_jordi / Més d’una seixantena de veïns esperen el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, al Centre Cívic El Sortidor. És la tercera reunió que convoquen, la primera a la qual tenen l’oportunitat d’expressar les seves preocupacions al màxim responsable del districte, que arriba acompanyat de representants de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra. Des de fa quatre anys, asseguren els veïns, un grup de joves d’origen dominicà es concentra majoritàriament al carrer Blasco de Garay –també a Margarit, Creu dels Molers i Vallhonrat— i causen xivarri més enllà de les deu de la nit, quan l’ordenança especifica que s’ha de garantir el descans. A més, denuncien l’incompliment dels horaris d’alguns establiments propietat d’aquests grups, conductes incíviques —alguns mencionen tràfic de drogues— i aporten fotografies amb inscripcions que, sostenen, proven la identitat del grup, al qual anomenen banda.

blasco_garay_web

Els Mossos d’Esquadra neguen l’existència de cap banda criminal organitzada al Poble-sec / Ana Inés Falcone

El tarannà que pren la trobada preocupa als representants municipals, policials i també del teixit associatiu, que han vehiculat l’acte. Temen que, de nou, la cohesió social que tants esforços costa al barri torni a esquerdar-se, com quan una onada de pancartes –Volem un barri digne, recorden?— va estigmatitzar públicament el barri com una zona insegura. La línia que separa els problemes de convivència dels d’inseguretat és prima i la riquesa que suposa la diversitat cultural al barri torna a diluir-se en un sac on es fa difícil distingir els prejudicis culturals d’una realitat eminentment complexa.

Els veïns miren de carregar-se de raons. Alguns asseguren haver canviat les seves rutines diàries per evitar topar amb el grup que denuncien. “Ara sempre vaig a buscar les meves filles a l’escola, no em puc arriscar que vagin soles perquè un cop li van tocar el cul”. Hi ha qui ha comptabilitzat prop d’una quarantena de persones assegudes al voltant del portal de casa seva, i que amb prou feines, hi ha pogut accedir. Lamenten la impunitat amb la qual es mouen pel barri i denuncien un procés de guetització al llarg del no menys polèmic carrer Blai. Per aturar l’allau de retrets, el regidor intervé defensant la gestió del seu equip amb dades: “El 50% de recursos del districte es destinen al Poble-sec, no volem que sigui un Raval post-modern”, diu Martí, que va demostrar cintura política en una de les tardes —la del 21 de març—més complicades que se li recorden al Poble-sec.

Bandes llatines o grup de joves?
En declaracions a ZONA SEC, Gorka Santos, de l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc, explica que “massa vegades el terme dominicà s’associa amb banda” i assegura que els problemes del barri no són delictius, sinó de convivència. Descarta que les fotografies aportades pel veïnat siguin símbols amb un significat més enllà de les signatures habituals que aquests joves acostumen a fer. “No tenim cap indici que ens faci pensar que al Poble-sec hi ha cap banda llatina organitzada, no hi ha una estructura de banda, ni molt menys amb un component violent”.

interior_web

Els Mossos neguen un rerefons delictiu dels símbols / Fotografies aportades pel veïnat

En el mateix sentit, s’expressa Luca Giliberti, antropòleg de la immigració, especialitzat en grups juvenils i veí del barri fins fa poc. “La gran majoria d’aquests grups no participen a cap gran plataforma criminal —droga o prostitució—, però són joves pobres i estigmatitzats —més amb la crisi—que si bé és cert que poden trobar-se al límit de la legalitat —petit comerç de marihuana o haixix— també ho és que no són delinqüents”, explica Giliberti, que conclou: “Són joves exclosos, que se senten reconeguts i considerats quan estan junts”.

Les matisacions de la policia i els experts, però, no tranquil·litzen els veïns. Demanen més control policial a les hores punta –entre les 18:00h i les 3:00h de la matinada— i, sobretot, més escorcolls de la policia de paisà, ja que asseguren que aquest grup té facilitat per esquivar-los quan arriben amb uniforme. Amb l’arribada del bon temps, els veïns temen que aquests problemes es multipliquin.

 La necessitat d’un Pla d’Usos
Durant la reunió del passat 21 de març al centre cívic El Sortidor va tornar a planejar la necessitat d’un Pla d’Usos per al Poble-sec. El regidor Jordi Martí va assegurar que s’està treballant en la realització d’un Pla que hauria de servir per regular la proliferació dels locals i terrasses, sobretot a l’eix Blai-Blesa. Segons dades municipals, actualment hi ha 11 establiments que no se’ls ha concedit la llicència. “Només tenint un Pla d’Usos es poden regular els permisos que es donen”, va dir Martí, que va retreure la “inoperància” de l’anterior govern “molt progre”, però que no va impulsar la norma. Tal i com apunten des de l’associació Raons Públiques, una Pla d’Usos, per si sol, no té perquè ser positiu per als veïns, en al·lusió al de Ciutat Vella. Tot i aquest risc, avui una àmplia majoria del teixit associatiu del barri demana impulsar, per fi, el Pla d’Usos.

La parròquia de Lurdes del Poble-sec, un referent en integració

Rezo_web

Pregària a la parròquia de Lurdes del Poble-sec

En ple debat sobre el conflicte que pateixe  n alguns veïns, hem trucat a la porta de la parròquia de Lurdes. Allà hi ha el rector Joan Cabot, una de les persones que més ha treballat amb joves de diferents nacionalitats i clau en la normalització de les bandes Latin Kings o Ñetas en associacions culturals. “Cal superar els estereotips en el tracte amb els immigrants, però també amb qualsevol grup humà que identifiquem com a diferenciat dels nostres propis paràmetres culturals, estètics o ideològics”. Parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona, com la de Lurdes, fan una tasca silenciosa per a la cohesió social als barris, atenent els nouvinguts, siguin o no catòlics, no només des de l’acció benèfica sinó també proporcionant-los un espai on reunir-se. Cabot demana que es combatin els fets delictius, però deixa una pregunta a l’aire: “el fet de ser estranger suma en la valoració negativa?”

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Societat

Una Festa Major pensada per a tothom

10 dies en què el barri s’omplirà d’activitats i de propostes culturals

Publicat

on

Festa Major del Poble-sec / Coordinadora d'Entitats del Poble-sec

Arriba un dels grans esdeveniments en el calendari dels poblesequins. La Festa Major del barri arrenca el divendres 13 de juliol amb el toc de festa i el pregó a la plaça de Les Navas, que enguany anirà a càrrec de la veïna del barri i creadora artística Susanna Barranco. L’acte inaugural continuarà amb l’actuació del grup de gralla i un castell de focs. El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, espera que la festa sigui “cívica i multicultural, que reflecteixi la diversitat juntament amb la catalanitat”. I afegeix que “el barri, carregat de problemes de tota mena, manté la seva vitalitat i l’empenta del seu teixit d’associacions i entitats que es renova i s’expansiona”.

Ritme i gastronomia

Una de les grans protagonistes de la festa serà, com sempre, la música. Hi haurà concerts de tot tipus, sessions de DJ i balls de Festa Major, que tindran lloc a diverses places del barri durant els dos caps de setmana de festes. Tampoc faltaran trobades i mostres de la rica cultura popular del barri, amb actuacions dels castellers del Poble-sec, els bastoners, els diables, els gegants i les tradicionals ballades de sardanes, així com diverses cercaviles.

El plat fort del Sec a Sac

A més de clàssics com les paelles populars, vermuts, dinars, sopars i concursos, hi haurà batucades, classes magistrals de ball i exhibicions folklòriques per part d’algunes de les entitats del barri. També es podrà participar als itineraris culturals, que tindran lloc al Castell de Montjuïc, al MUHBA Refugi 307 i al Parc de Bombers del carrer Lleida entre d’altres espais que es podran visitar de manera excepcional amb motiu de la festa. Entre les activitats més curioses destaquen l’intercanvi de pongos que es farà al carrer Sant Isidre, la VII desfilada de gossos a la plaça de Les Navas, la migdiada col·lectiva que organitzen la Raposa i Portaroja i la baixada de carretons pel carrer Fontrodona. Un dels plats forts de la festa és el Sec a Sac, els concerts organitzats pels Castellers del Poble-sec que, enguany, celebren la segona edició de la seva versió infantil: el Sec a Sac Kids.

Tota la programació de la Festa Major a: www.festamajor.poblesec.org

Per als més petits i esportistes

Són diverses les associacions que han pensat en els més petits a l’hora de programar les seves activitats. A més de diversos tallers infantils, hi haurà festa de l’escuma, cursa de sacs i xocolatada que organitza Poble-sec per la Independència a la plaça del Sortidor; les activitats que prepara l’Agrupament Escolta i Guies Baden Powell i espectacles infantils, com el que correrà a càrrec de l’associació de criança respectuosa La Rauixeta. El diumenge 15 se celebrarà la 23a Diada infantil Fills de Satan i el Correfoc de Diablons, amb els Diables del Poble-sec. Les activitats esportives tindran lloc a diversos espais del barri. A la plaça del Sortidor, el diumenge 15 se celebrarà la XXII Cursa Popular del Poble-sec. A la pista de l’IES Consell de Cent es farà un torneig de criquet el dissabte 14. Al camp de La Satalia hi haurà torneig de futbol 7. I a la pista esportiva de les Tres Xemeneies el torneig 3×3 de bàsquet, que tindrà lloc el dilluns 16.

Fotografia | Coordinadora d’Entitats del Poble-sec

Continua llegint

Societat

El Pla Comunitari canvia de mans

Art&Coop assumeix el repte amb il·lusió i des de la Coordinadora d’Entitats se senten enganyats

Publicat

on

Antoni Reig

Des de fa 12 anys, la Coordinadora d’Entitats gestiona el Pla de Desenvolupament Comunitari del Poble-sec, amb el suport econòmic de l’Ajuntament i la Generalitat. El president de la Coordinadora, Antoni Reig, diu que, l’any passat, l’Ajuntament els va plantejar si estarien disposats a assumir per dos anys més el Pla Comunitari dotat de més recursos. Van respondre que sí, van intensificar l’activitat i, des de setembre, comptaven amb una segona persona treballant en aquest projecte. “Des de l’Ajuntament deien que tot havia anat molt bé i ens donaven copets a l’espatlla però al març ens van dir que s’havia fet un concurs i que, a més de la Coordinadora s’hi havia presentat una altra entitat, a la qual se li havia donat el Pla Comunitari. Ens vam sentir enganyats”, explica Reig.

El principal problema per a la Coordinadora és que l’acció comunitària que es fa al Poble-sec “està totalment entrellaçada amb les altres comissions que tenim: l’espai de la infància, el pla d’acollida, els plans per a la gent gran…”, diu el seu president, qui afegeix que “treure el Pla Comunitari de l’estructura d’aquest barri significa desballestar-ho tot. Ens sembla que és una equivocació per part de l’Ajuntament perquè no coneixen la realitat del Poble-sec”. No obstant, des de la Coordi han decidit continuar fent la feina que han estat fent fins ara a nivell d’acció comunitària. “Sense aquests recursos, però ja ens espavilarem per trobar-los”, diuen.

Un nou començament

L’entitat que, a partir d’ara, gestionarà el Pla Comunitari és Art&Coop, una cooperativa d’iniciativa social que dinamitza projectes d’acció comunitària i artística al Poble-sec i altres barris. “Fa més de 10 anys que les sòcies de l’entitat promouen projectes d’acció cultural comunitària al Poble-sec, molts d’ells de la mà del Pla Comunitari”, expliquen.

Pel que fa al repte de coordinar el Pla Comunitari, asseguren que tenen moltes ganes de “continuar la bona feina feta i acompanyar noves iniciatives, amb la il·lusió de cercar noves maneres de treball cooperatiu, creatiu i comunitari”.

Des d’Art&Coop comenten que a la tardor es realitzarà una trobada per presentar el projecte i parlar amb els diferents agents del barri de què s’espera de la nova entitat gestora, amb l’objectiu de “caminar cap a un model de Pla Comunitari construït col·lectivament”. També afegeixen que estan molt agraïts a la Coordinadora d’Entitats i a tots els agents del Poble-sec que han treballat durant aquests anys “per fer del Pla un motor de dinamització del barri”.

Fotografia | El president de la Coordinadora, Antoni Reig

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.