Connecta amb nosaltres

Societat

Preocupació veïnal o el risc de l’estigma

Publicat

on

Veïns de Blasco de Garay –i altres carrers contigus– se senten insegurs i s’han organitzat per denunciar conductes incíviques. Fonts de l’Ajuntament, dels mossos i experts rebaixen el conflicte a “problemes de convivència”

@molina_jordi / Més d’una seixantena de veïns esperen el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, al Centre Cívic El Sortidor. És la tercera reunió que convoquen, la primera a la qual tenen l’oportunitat d’expressar les seves preocupacions al màxim responsable del districte, que arriba acompanyat de representants de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra. Des de fa quatre anys, asseguren els veïns, un grup de joves d’origen dominicà es concentra majoritàriament al carrer Blasco de Garay –també a Margarit, Creu dels Molers i Vallhonrat— i causen xivarri més enllà de les deu de la nit, quan l’ordenança especifica que s’ha de garantir el descans. A més, denuncien l’incompliment dels horaris d’alguns establiments propietat d’aquests grups, conductes incíviques —alguns mencionen tràfic de drogues— i aporten fotografies amb inscripcions que, sostenen, proven la identitat del grup, al qual anomenen banda.

blasco_garay_web

Els Mossos d’Esquadra neguen l’existència de cap banda criminal organitzada al Poble-sec / Ana Inés Falcone

El tarannà que pren la trobada preocupa als representants municipals, policials i també del teixit associatiu, que han vehiculat l’acte. Temen que, de nou, la cohesió social que tants esforços costa al barri torni a esquerdar-se, com quan una onada de pancartes –Volem un barri digne, recorden?— va estigmatitzar públicament el barri com una zona insegura. La línia que separa els problemes de convivència dels d’inseguretat és prima i la riquesa que suposa la diversitat cultural al barri torna a diluir-se en un sac on es fa difícil distingir els prejudicis culturals d’una realitat eminentment complexa.

Els veïns miren de carregar-se de raons. Alguns asseguren haver canviat les seves rutines diàries per evitar topar amb el grup que denuncien. “Ara sempre vaig a buscar les meves filles a l’escola, no em puc arriscar que vagin soles perquè un cop li van tocar el cul”. Hi ha qui ha comptabilitzat prop d’una quarantena de persones assegudes al voltant del portal de casa seva, i que amb prou feines, hi ha pogut accedir. Lamenten la impunitat amb la qual es mouen pel barri i denuncien un procés de guetització al llarg del no menys polèmic carrer Blai. Per aturar l’allau de retrets, el regidor intervé defensant la gestió del seu equip amb dades: “El 50% de recursos del districte es destinen al Poble-sec, no volem que sigui un Raval post-modern”, diu Martí, que va demostrar cintura política en una de les tardes —la del 21 de març—més complicades que se li recorden al Poble-sec.

Bandes llatines o grup de joves?
En declaracions a ZONA SEC, Gorka Santos, de l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc, explica que “massa vegades el terme dominicà s’associa amb banda” i assegura que els problemes del barri no són delictius, sinó de convivència. Descarta que les fotografies aportades pel veïnat siguin símbols amb un significat més enllà de les signatures habituals que aquests joves acostumen a fer. “No tenim cap indici que ens faci pensar que al Poble-sec hi ha cap banda llatina organitzada, no hi ha una estructura de banda, ni molt menys amb un component violent”.

interior_web

Els Mossos neguen un rerefons delictiu dels símbols / Fotografies aportades pel veïnat

En el mateix sentit, s’expressa Luca Giliberti, antropòleg de la immigració, especialitzat en grups juvenils i veí del barri fins fa poc. “La gran majoria d’aquests grups no participen a cap gran plataforma criminal —droga o prostitució—, però són joves pobres i estigmatitzats —més amb la crisi—que si bé és cert que poden trobar-se al límit de la legalitat —petit comerç de marihuana o haixix— també ho és que no són delinqüents”, explica Giliberti, que conclou: “Són joves exclosos, que se senten reconeguts i considerats quan estan junts”.

Les matisacions de la policia i els experts, però, no tranquil·litzen els veïns. Demanen més control policial a les hores punta –entre les 18:00h i les 3:00h de la matinada— i, sobretot, més escorcolls de la policia de paisà, ja que asseguren que aquest grup té facilitat per esquivar-los quan arriben amb uniforme. Amb l’arribada del bon temps, els veïns temen que aquests problemes es multipliquin.

 La necessitat d’un Pla d’Usos
Durant la reunió del passat 21 de març al centre cívic El Sortidor va tornar a planejar la necessitat d’un Pla d’Usos per al Poble-sec. El regidor Jordi Martí va assegurar que s’està treballant en la realització d’un Pla que hauria de servir per regular la proliferació dels locals i terrasses, sobretot a l’eix Blai-Blesa. Segons dades municipals, actualment hi ha 11 establiments que no se’ls ha concedit la llicència. “Només tenint un Pla d’Usos es poden regular els permisos que es donen”, va dir Martí, que va retreure la “inoperància” de l’anterior govern “molt progre”, però que no va impulsar la norma. Tal i com apunten des de l’associació Raons Públiques, una Pla d’Usos, per si sol, no té perquè ser positiu per als veïns, en al·lusió al de Ciutat Vella. Tot i aquest risc, avui una àmplia majoria del teixit associatiu del barri demana impulsar, per fi, el Pla d’Usos.

La parròquia de Lurdes del Poble-sec, un referent en integració

Rezo_web

Pregària a la parròquia de Lurdes del Poble-sec

En ple debat sobre el conflicte que pateixe  n alguns veïns, hem trucat a la porta de la parròquia de Lurdes. Allà hi ha el rector Joan Cabot, una de les persones que més ha treballat amb joves de diferents nacionalitats i clau en la normalització de les bandes Latin Kings o Ñetas en associacions culturals. “Cal superar els estereotips en el tracte amb els immigrants, però també amb qualsevol grup humà que identifiquem com a diferenciat dels nostres propis paràmetres culturals, estètics o ideològics”. Parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona, com la de Lurdes, fan una tasca silenciosa per a la cohesió social als barris, atenent els nouvinguts, siguin o no catòlics, no només des de l’acció benèfica sinó també proporcionant-los un espai on reunir-se. Cabot demana que es combatin els fets delictius, però deixa una pregunta a l’aire: “el fet de ser estranger suma en la valoració negativa?”

Societat

El violador era un jove de 17 anys

L’imputen altres agressionas a Horta

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han identificat el menor de 17 anys que presumptament hauria estat l’autor de les darreres violacions al Poble-sec i dels voltants de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En el cas de les que van tenir lloc a la muntanya de Montjuïc, aquestes són les tres que van tenir lloc entre finals d’octubre i principis de desembre. En total se l’imputen sis agressions sexuals a la via pública. Tal com ha comunicat la policia catalana, no constaven antecedents en el seu registre penal.

Un dels ítems que va posar en alerta a la unitat d’investigació va ser que, si bé entre el primer i el segon atac a Montjuïc va transcórrer un mes, després l’adolescent va actuar amb major celeritat. De fet, les quatre violacions restants es van comptabilitzar amb pocs dies de diferència. El seu modus operandi, però, sempre era similar: actuava en qualsevol franja horària i abordava al carrer les seves víctimes, dones d’edat mitjana i avançada, per agredir-les sexualment.

Internament en un centre

Segons el cos policial, l’autor sempre protegia el seu rostre amb l’objectiu d’evitar que el poguessin identificar i, en dos dels casos, també ho va aprofitar per robar a les seves víctimes. A més, els seus assalts sempre anaven acompanyats de violència i amenaces reiterades. Finalment, els investigadors dels Mossos d’Esquadra van aconseguir arrestar-lo pels fets d’Horta el passat 7 de desembre i el jutjat de menors va decretar l’internament en un centre tancat. Dies després, els experts van trobar que el seu ADN coincidia amb el que s’havia localitzat als fets del Poble-sec.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Agenda d’actes dels 150 anys del Poble-sec

Ja s’ha presentat el logo i la web

Publicat

on

El passat dissabte 2 de febrer es va engegar el tret de sortida dels actes que es faran duran tot el 2019 per commemorar els 150 anys del Poble-sec. Desenes de veïns, representants d’entitats i grups de cultura popular es van reunir a la  Casa de la Premsa, on es va presentar la comissió d’organització dels esdeveniments i Josep Guzmán, que forma part d’aquesta, va explicar que es tracta d’una “organització assembleària i oberta a tothom que vulgui participar”. En aquesta presentació va veure la llum el logotip de la commemoració: una imatge del contorn de la muntanya de Montjuïc acompanyada de les dates 1869-2019 i amb un text que remarca “150 anys del Poble-sec”.

També es va presentar una pàgina web creada especialment per a l’ocasió on es troba tota la informació sobre les activitats que s’aniran fent al llarg de l’any, a més d’una introducció sobre la història del barri i un apartat sobre tots els col·laboradors que formen part de la comissió. Després de l’acte a la Casa de la Premsa, els grups de tabalers del barri van posar el ritme per encaminar els assistents cap al pati de l’escola Jacint Verdaguer, on va continuar la festa amb una xocolatada i les actuacions de diferents grups de cultura popular.

Activitats programades 

Entre els actes que s’organitzaran per commemorar l’efemèride trobem xerrades, teatre, poesia, trobades de col·leccionisme, sortides culturals i històriques i moltes altres propostes per a adults i canalla. Les activitats tindran lloc a diversos espais del barri, com la Casa de la Premsa, la Biblioteca Francesc Boix, algunes escoles de la zona i també a places i espais públics. La primera trobada és una taula rodona al voltant de l’escriptor Juan Gallardo Muñoz “Curtis Garland” el 27 de febrer a la biblioteca.

Més info a: www.poblesec150.cat

Continua llegint

Societat

El puzle comença a prendre forma

Per primera vegada, l’Ajuntament i les entitats es posen d’acord en determinar quin ha de ser el futur de la muntanya. La norma servirà per reforçar l’MPGM del 2014

Publicat

on

A foc lent. Així s’ha cuinat el Pla d’Actuació de la muntanya de Montjuïc. Després de gairebé 15 mesos de reunions, negociacions i taules de participació, finalment els tècnics municipals han començat a posar ordre als acords tancats. Una tasca que aglutina 232 idees i que es presentarà el proper mes de març. Si bé el plat encara no ha sortit del forn, als seus tècnico-redactors ja els fa bona olor.

Què és aquest pla d’actuació? Doncs la norma que servirà per posar ordre a les activitats i elements que configuren i operen a l’espai natural. S’ha de tenir en compte que des de principis del 2000 els successius governs municipals han provat d’endreçar la muntanya. Les intencions, però, mai han tingut l’èxit desitjat. Fins al 2014 que els grups municipals no es van posar d’acord per aprovar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM); un text que a l’urbanisme seria una espècie de Los Pilares de la Tierra.

La posada en marxa d’aquest MPGM va servir per complir amb quatre aspectes fonamentals que el veïnat reclamava des de feia anys enrere. Per una banda, la recuperació de Montjuïc com un espai verd per a la ciutat i el bloqueig a noves construccions. I després, la desafectació del barri de La Satalia, de manera que els seus veïns deixaven de viure sota una espasa de Dàmocles. El motiu: en un principi les seves llars havien d’anar a terra. Per últim, la modificació del mapa de la muntanya també serviria per impulsar la seva renaturalització. O dit d’una altra manera: eliminar vials secundaris i aprimar les autopistes de l’antic circuit. La idea era ben bàsica: replantar arbres d’on se’ls va treure.

Participació

Cal tenir en compte que el fet de tenir aquest document aprovat ha resultat insuficient fins aquest 2019. Tot, perquè no posava ordre a altres esferes que formen part del món social. Ni regulava les activitats de la muntanya, ni fixava criteris en aspectes relacionats amb la convivència. Davant d’aquesta circumstància, el Govern municipal encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau va decidir tornar a posar en marxa el Consell del Parc de la Muntanya, que portava prop de tres anys en stand-by. La idea: “Reactivar les propostes al voltant del parc i elaborar un pla hereu d’aquell MPGM”, ha explicat a ZONA SEC el tècnic Responsable del Parc de Montjuïc del Districte de Sants-Montjuïc, Xavier Masip.

Després d’una primera fase en què les diferents àrees tècniques de l’Ajuntament van actualitzar les dades i van diagnosticar quins aspectes s’haurien de millorar respecte l’MPGM, els actors culturals, econòmics i les entitats veïnals van cedir a seure en diferents taules i negociar el futur. “A diferència del que es podria imaginar, sorprenentment operadors i veïns van arribar a molts punts d’acord”, ha revelat Masip. La raó: “Tampoc s’estava demanant a la muntanya cap nou equipament o esdeveniment, només es volia posar ordre bàsicament”. És a dir, evitar les trepitjades entre uns i altres.

232 idees a ordenar

De tot el procés participatiu que en la seva darrera fase es va obrir als veïns, han sorgit fins a un total de 232 idees que ara els tècnics hauran d’encaixar en un únic dossier. Posteriorment, seran les formacions polítiques les que avalin el document en el qual el consens ha sigut una qüestió primordial. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que seran les formacions que integrin el futur govern de la ciutat les que posin en marxa el pla en el proper mandat. “El document no només estarà pensat per executar-se en una legislatura, sinó que suposarà deures per als propers governs que puguin venir”, ha emfatitzat el màxim responsable tècnic.

Tal com consta al document, mentre que algunes accions es podrien posar en marxa en un curt termini, com ara una plana web informativa, d’altres podrien trigar anys a executar-se. “Hi ha projectes com la reducció de la circulació del vehicle privat que abans ha de suposar un enfortiment del transport públic a la zona”, ha avançat Masip. Actuacions i accions que, en aquest cas sí, tinguin un fort component polític.

Les peticions dels veïns

Tot i que a les taules participatives han participat operadors i entitats dels diferents barris limítrofs a l’elevació natural, des de l’administració local han detectat diferents qüestions que, segons el nucli urbà, se’ls ha donat més o menys rellevància. En el cas del Poble-sec, asseguren que l’interés per la renaturalització i la permeabilització de l’entramat urbà amb el parc han sigut dos dels tòtems que en cap moment les associacions han volgut deixar de banda: “Hi ha un gran interès a poder accedir més fàcilment a peu”, han destacat des de la direcció del procés participatiu.

La seguretat a la zona també ha sigut tema de discussió, sobretot després de les agressions sexuals que s’han produït. En aquest sentit, tot i que la detenció del presumpte agressor sembla haver relaxat la tensió, fonts municipals asseguren que es continuarà treballaran al respecte.

Els veïns de la Font de la Guatlla han reclamat aspectes vinculats amb la convivència i l’activitat turística de la muntanya. Un fenomen lligat als grans esdeveniments que es tractaran de reendreçar i reduir en nombre. Xifra que també es podria extrapolar al nombre de cotxes que hi circulen. Tal com han denunciat des de La Marina, l’actual xarxa viària serveix a molts conductors com a drecera per entrar a Barcelona en comptes de fer servir la Ronda Litoral.

Al seu parer, l’Ajuntament ha de treballar per revertir aquesta situació. Segons l’administració, però, peticions relacionades amb la mobilitat formen part d’aquelles que es podrien allargar més del desitjat, perquè aquestes mesures hauran d’anar acompanyades d’un reforç en el transport públic, com ara autobusos o noves estacions de Bicing “que no es poden implementar d’un dia per l’altre”, han confessat.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.